Tornar enrere

Guanyadors i guanyadores de la primera edició del projecte “Educació, Refugi i Acció”

Divendres pasar Comissió catalana d’Ajuda al Refugiat va participar en l’acta final a la Filmoteca de Catalunya del projecte «Educació, Refugi i Acció»

Aquest té com a finalitat la sensibilització dels i les joves en temes com el refugi, el desplaçament forçat i els drets humans. Amb aquest projecte es vol contribuir a l’autonomia creativa de les persones participants i incloure al col·lectiu de persones migrants i refugiades al teixit social.

En definitiva, és una eina per fomentar l’educació sobre temes com ara migració, drets humans, asil, gènere i inclusió a través de la creativitat dels i les joves de tota procedència, tot involucrant a la comunitat educativa, formal i no formal.

Guanyadors i guanyadores de la primera edició del projecte “Educació, Refugi i Acció” van ser les següents escoles podeu veure el resultat de la seva creació en els següents enllaços:

 

1r premi: aFFaC – Telenotícies refugiats 

 

2n premi: INS Verdaguer – Igual derecho a ser diferentes  

 

3r premi: FEDAC Santa Coloma – Refugiats

 

Menció especial del festival: Esplai Pingüí – Glocal

Tornar enrere

Comunicat: La CCAR demana a les administracions treballar per a garantir la no repetició de situacions com la de l’incendi de Badalona

Barcelona, 10 de desembre de 2020.- Aquest matí ens hem llevat amb una notícia horrible, trista i totalment evitable. L’incendi en una nau industrial a Badalona en la que de moment s’ha confirmat que han mort tres persones i on 17 més han resultat ferides. Segons fonts municipals, però, podria haver hagut entre 150 i 200 persones en l’interior de la nau en el moment dels fets.

Fets d’aquesta mena exposen una vegada més el fracàs de les polítiques migratòries, que tenen conseqüències tan greus com les morts evitables de persones i evidencien la debilitat de l’Estat del Benestar.

Aquest incendi mostra la punta de l’iceberg de les violències estructurals a les quals es veuen sotmeses les persones que han patit una migració forçada i que es troben en territori europeu, a Catalunya, buscant una protecció que massa sovint no es garanteix. Més enllà dels marcs normatius vigents, aquestes persones existeixen, i no deixaran de fer-ho, per més polítiques restrictives que es desenvolupin .

És un fet més que evidencia el racisme estructural que perdura en la nostra societat, culminat en una llei d’estrangeria que estableix jerarquies i provoca discriminació entre persones que convivim sota la protecció d’un mateix Estat, que hauria de garantir-nos els mateixos drets a totes. Aquesta llei defineix qui té dret de ser i quedar-se a l’Estat espanyol, d’acord amb uns paràmetres més condicionats pel benefici econòmic que pel reconeixement de drets com el de la lliure circulació. També estableix quant de temps pot residir una persona a l’Estat i quins drets li seran reconeguts (en cas que així sigui) i qui haurà de ser expulsada o condemnada a viure als marges de la societat en una precarietat absoluta, desprotegida davant la discriminació i explotació.

Com pot ser que en ple segle XXI i en el sí d’una societat democràtica que es defineix com una societat d’acollida i inclusiva hi hagi centenars de persones que hagin de trobar aixopluc en una nau industrial on les condicions de vida són evidentment insalubres i perilloses? Com pot ser que les administracions públiques coneguessin la situació i no hagin implementat polítiques socials que evitessin aquesta situació?

Malauradament, en la seva majoria, es tracta de persones en situació administrativa no resolta. Persones invisibles i invisibilitzades per moltes administracions i per una part molt important de la societat. I just quan són visibilitzades, massa sovint és per estigmatitzar-les i mostrar-les com a elements que poden afectar la seguretat i el civisme, com lamentablement estem observant en algunes publicacions de mitjans de comunicació que informen de la noticia. Aquest tractament mediàtic és racista, és inacceptable.

Avui, Dia Internacional dels Drets Humans, constatem un cop més els reptes urgents que encara hem d’afrontar perquè la totalitat dels drets humans siguin efectivament reconeguts a totes les persones. La Declaració Universal de Drets Humans afirma que «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets(…) sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició».

Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat demanem:

A l’Estat:

– La reforma de la Llei d’estrangeria des d’una perspectiva de drets humans que garanteixi els drets de les persones migrades.

– La regularització urgent de totes les persones que es troben en situació administrativa no resolta en territori espanyol.

A la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Badalona i a la resta d’ens i administracions municipals:

– Trobar una solució digna i que garanteixi el benestar de les persones supervivents.

– Fer les pertinents identificacions i garantir un procés digne per a les persones que han perdut la vida i per les seves famílies i persones afins.

– Establir mecanismes i els recursos necessaris per a garantir la no repetició de situacions similars totalment evitables.

– Desenvolupar i implementar, amb els recursos necessaris, polítiques socials inclusives per a tothom, amb independència del seu origen o situació administrativa.

Als actors anteriorment mencionats, als mitjants de comunicació i a la societat en general:

– Demanem que no s’estigmatitzi ni es criminalitzi a les persones que vivien a la nau pel seu origen. Que s’expliquin les causes que generen aquestes situacions i s’incideixi en propostes per revertir-les.

– Fem una crida per no donar espai ni fomentar discursos racistes i xenòfobs i treballar plegades per al ple reconeixement i gaudi dels drets per a totes.

Tornar enrere

Trobada amb el Miguel Pajares pel Dia Internacional dels Drets Humans

El pròxim 10 de desembre, #DiaInternacionalDretsHumans, conversem amb el Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, sobre el seu últim llibre: Refugiats climàtics.

Miguel Pajares posa sobre la taula el dilema sobre la consideració de refugiades de les persones que han hagut de fugir dels seus països d’origen a causa del canvi climàtic. Sovint, els considerats desastres naturals tenen també a veure amb l’explotació dels recursos naturals del Sud que exerceixen els països del Nord, així com la necessitat de la població de desplaçar-se. Així, Pajares formula una anàlisi de la situació sense deixar de banda l’òptica de la justícia global.

Pajares també fa un recorregut per diversos desastres naturals que perjudiquen diferents zones del món, analitza el paper dels governs amb relació a la situació i preveu les conseqüències a escala global, tant pel que fa al canvi climàtic com per la gestió de les migracions.

Miguel Pajares és Llicenciat en Ciències biològiques i doctor en Antropologia social i ha editat diversos llibres amb temes diversos que giren al voltant de les migracions i els desplaçaments forçats, entre d’altres.

Data: 10/12/20

Hora: 18.30 hs.

Lloc: https://zoom.us/j/93806391201

Tornar enrere

Comunicat de l’IDHC i la CCAR sobre la situació actual dels migrants i dels sol·licitants d’asil a les zones frontereres dels Estats Membres de la Unió Europea:

Com s’ha discutit recentment en el Seminari Europeu ” El desplaçament forçat i el trànsit migratori a les fronteres externes i internes de la Unió Europea “, actualmente, s’estan cometent violacions greus de drets humans  tant a persones migrants com a sol·licitants d’asil  dins de les zones frontereres de la Unió Europea :

  • Hongria és   l’únic país de la UE que ha legalitzat les deportacions col·lectives o ha obligat a retornar a partir del 2016. Les autoritats ni tan sols les lliuren a les autoritats sèrbies, sinó que simplement les traslladen directament a l’altra banda de la tanca en territori serbi. Les persones no s’identifiquen a la frontera ni se’n prenen les empremtes digitals. Per tant, no poden demostrar que han estat a Hongria. La situació a Hongria és extremadament greu i aquestes deportacions s’han convertit en la norma. Segons les estadístiques policials, hi va haver més d’11.000 deportacions i menys de 500 persones van poder sol·licitar asil durant l’últim any.

  • Des del febrer del 2017, els migrants que van aconseguir arribar a Croàcia es troben amb una brutal política de retrocessos i molts han estat traslladats a Sèrbia. A Croàcia, s’han informat d’ actes policials contra els maltractaments a la zona fronterera amb Bòsnia i s’estan produint regularment empentes col·lectives i violentes des d’Hongria i Sèrbia. Aquesta situació ha estat denunciada reiteradament tant per organitzacions independents com per a sol·licitants d’ asil . Sis persones es van ofegar el juny passat a Croàcia intentant creuar les seves fronteres. No obstant això, hi ha un silenci rotund al voltant d’ aquestes morts.

  • El novembre de 2020, el govern francès va anunciar un augment de la presència militar al pas de Le Perthus / Jonquera entre França i Espanya amb l’objectiu d’incrementar els punts de control per tal de frenar els moviments secundaris de migrants i persones en moviment . A més, algunes autoritats franceses van utilitzar la tragèdia dels atacs terroristes recents per criminalitzar els fluxos migratoris intraeuropeus . S es de 2015 i sota els auspicis d’una clàusula de seguretat nacional, França porta a terme control de fronteres intra UE xecs i identificades les persones en moviment. No obstant això, aquestes proves han demostrat ser un dels principals instruments per retornar els immigrants a Espanya. Aquests retrocessos s’han realitzat mitjançant procediments oficials d’acord amb l’acord de 2002 entre els dos països, però la majoria es van dur a terme desapercebuts .

  • El 2019, la ruta occidental cap a Espanya va ser la segona ruta d’arribades més gran per la Mediterrània, després de Grècia. A les Illes Canàries, a la frontera sud d’Espanya, l’increment d’ arrivals en vaixell ha col·lapsat la capacitat d’ acollida de la regió i es troba a la vora de sortir de control cap a una situació de vulnerabilitat on els drets fonamentals dels migrants i l’asil els cercadors estan en risc . En el que portem d’any han arribat més de 16.000 persones, xifra que es multiplica per deu en comparació amb el 2019. Algunes organitzacions independents com Human Rights Watch van denunciar que la majoria de persones que van arribar a l’illa no tenien accés al dret d’assistència jurídica ; es van signar ordres d’ expulsió sense realitzar entrevistes ni proporcionar informació sobre la possibilitat del procediment d’asil. A més d’això, t escolta no se’ls va informar sobre el possible reconeixement de les víctimes potencials de humana trànsit. A més, els migrants són detinguts a les instal·lacions portuàries més de 72 hores que superen el temps màxim de detenció previst per la llei i amb unes condicions de vida pobres .

  • Durant el novembre i la primera vegada des del març, es va dur a terme un vol de deportació a Mauritània amb persones que no eren nacionals a aquest país. Això va ser recolzat pel marc dels acords dels estats membres de la UE amb els països de trànsit .

  • Els retrocessos il·legals a Turquia de migrants i sol·licitants d’asil duts a terme per Grècia a les aigües del mar Egeu, així com a la zona fronterera , són una pràctica habitual que demostra que les autoritats frontereres de la UE i els seus estats membres no estan respectant els drets fonamentals dels migrants i dels sol·licitants d’asil.

Considerant tot l’anterior , IDHC i la CCAR creuen que aquestes situacions estan creant espais d’impunitat en què el dret internacional no s’aplica. L’IDHC i la CCAR conjunatment amb altres organitzacions volen denunciar aquestes pràctiques i demanar la detenció immediata , el retorn a l’estat de dret i la creació d’un comitè d’ investigació independent per tal de garantir la rendició de comptes dels responsables .

Official statement by IDHC and CCAR on the current situation of migrants and asylum seekers within the border areas of the European Union member states:

As discussed recently in the European Seminar “Forced displacement and migratory trafficking at external and internal borders of the European Union”, major human rights violations for both migrants and asylum seekers are currently taking place within the border areas of the European Union:

  • Hungary is the only country in the EU that has legalised collective deportations or forced returns as of 2016. Authorities do not even hand them over to Serbian authorities but simply remove them directly to the other side of the fence in Serbian territory. People are not identified at the border and their fingerprints are not taken. Thus, they cannot prove that they have been to Hungary. The situation in Hungary is extremely serious and these deportations have become the norm. According to police statistics, there were more than 11,000 deportations and fewer than 500 people allowed to apply for asylum during the last year.

  • Since February 2017, migrants who managed to reach Croatia encounter a brutal policy of pushbacks and many have been removed back into Serbia. Ill-treatment police actions have been reported in Croatia on the border area with Bosnia and collective and violent pushbacks from Hungary and Serbia are taking place regularly. This situation have been repeatedly denounced both by independent organizations and asylum seekers. Six people drowned last June in Croatia trying to cross its borders. However, there is a resounding silence surrounding those deaths.

  • In November 2020 the French government announced an increase in military presence in Le Perthus / Jonquera pass between France and Spain with the aim of increasing checkpoints in order to curb down secondary movements for migrants and people on the move. On top of that, some French authorities used the tragedy of the recent terrorist attacks to criminalize intra-European migratory flows. Since 2015 and under the auspices of a national security clause, France carried out intra EU border control checks and identified people on the move. Nevertheless, these have proved to be one of the main instruments for returning migrants back to Spain. These pushbacks have been made through official procedures under the 2002 agreement between the two countries but most of them were carried out unnoticed.

  • In 2019, the western route to Spain was the second largest arrivals route across the Mediterranean, after Greece. In the Canary Islands, on the southern border of Spain, the increase in arrivals by boat has collapsed the reception capacity of the region and it is on the brink of spiralling out of control towards a situation of vulnerability where fundamental rights of migrants and asylum seekers are at risk. So far this year, more than 16,000 people have arrived, a number that multiplies by ten in comparison with 2019. Some independent organisations such as Human Rights Watch denounced that most people who arrived on the island did not have access to the right of legal aid; expulsion orders were signed without conducting interviews nor providing information on the possibility of the asylum procedure. On top of that, they were not informed on the possible recognition of potential victims of human trafficking. Moreover, migrants are detained in the port facilities for more than 72 hours exceeding the maximum detention time provided by law and with poor overcrowded living conditions.

  • During November and for the first time since March, a deportation flight to Mauritania was carried out with people that were not nationals to this country. This was backed by the framework of the EU member states agreements with transit countries.

  • Illegal pushbacks to Turkey of migrants and asylum seekers carried out by Greece in Aegean waters as well as along the border area are a common practice showing that border authorities of the EU and its Member States are not respecting the fundamental rights of migrants and asylum seekers.

Considering all the above mentioned, both IDHC and CCAR believe these situations are creating spaces of impunity where international law does not apply. IDHC and CCAR as other partner organisations wish to denounce those practices and ask for an immediate halt, the return to the rule of law as well as the creation of an independent inquiry committee in order to ensure the accountability of those responsible.

Barcelona

20/11/2020

Foto: Olmo Calvo

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornar enrere

COMUNICAT EN RELACIÓ A LA SITUACIÓ DE LA FRONTERA FRANCO- ESPANYOLA

Després de realitzar una reunió de seguiment amb les organitzacions CIMADE i ANAFÉ amb qui ens vam reunir durant la visita que des de CCAR vam realitzar al 2019 a la frontera Franco Espanyola concloem:

  • Que a l’empara de l’acord de readmissió de persones en situació administrativa irregular firmar al 2003 entre França i Espanya, es segueixen donant cobertura legal al retorn ( devolucions en calent) de persones en situació administrativa irregular vulnerant els seus drets fonamentals: assistència jurídica, informació, presentació de recurs, etc. Segons informació proporcionada per CIMADE des de 1 de gener de 2020 hi hauria 11.000 a qui se’ls ha denegat l’entrada a França.

  • Que les autoritats públiques francesa i sobretot espanyola segueixen dificultant l’accés a les xifres oficials de devolucions que es realitzen en la frontera.

  • Que l’Estat Francès emparant-se en la protecció de la seguretat nacional i després dels atacs terroristes d’aquest 2020 ha desplegat l’Operació Sentinella a través de la qual ha optat per incrementar considerablement la presència militar en frontera, si bé amb l’objectiu de poder detectar possibles terroristes, també com a mesura dissuasiva per les persones que volen passar d’un Estat a un altra i amb un fort component de criminalització de la immigració.

  • Segueix mancant uns protocols clars d’identificació de possibles víctimes de tràfic, que són susceptibles de sol·licitar asil i a les quals s’ha de garantir:

    • Un espai segur que respongui a les necessitats de protecció, intimitat, gènere, presencia de menors i cuides maternes en cas de que existeixin.

    • Atenció psicològica i sanitària adaptada.

    • Mecanismes que afavoreixin la sostenibilitat financera, autònoma en la vida quotidiana, així com perspectives de futur (formació i treball)

  • Hi ha una manca d’informació relativa als menors no acompanyats que travessen la frontera franco- espanyola.

Tenint en compte tot lo anterior, des de la CCAR creiem que la frontera franco-espanyola és un espai cada vegada més securititzat, on les pràctiques acordades de retorns entre ambdós països s’efectuen sense rendir comptes i on és molt difícil obtenir dades oficials per part d’ambdós països i especialment per part d’Espanya. És per aquesta raó que la CCAR i les següents organitzacions volen denunciar aquesta manca d’informació això com reclamar transparència, l’aplicació de protocols de detecció de menors sense referents i possibles víctimes de tràfic.

Barcelona, 26/11/2020

Version française

À la suite de la réunion avec les organisations CIMADE et ANAFÉ que nous avons rencontrées au cours de notre visite d’observation à la frontière franco-espagnole pendant le mois de Janvier 2019 par la CCAR, nous concluons:

– Que dans le cadre de l’accord de réadmission des personnes en séjour irrégulier signé en 2003 entre la France et l’Espagne, est toujours en vigueur une couverture juridique au refoulement de personnes en séjour irrégulier violant leurs droits fondamentaux: assistance juridique, information, dépôt du recours, etc. Selon les informations fournies par la CIMADE depuis le 1er janvier 2020, 11.000 personnes ont vu refuser leur entrée en France.

– Que les pouvoirs publics français et surtout espagnols continuent de compliquer l’accès aux chiffres officiels de retour réalisés à la frontière.

– Que l’Etat français s’appuie sur la défense et la protection de la sécurité nationale après les attentats terroristes commis en 2020 en vue d’augmenter et déployer la présence militaire à la frontière , bien qu’avec l’objectif de pouvoir détecter les terroristes potentiels, également comme moyen de dissuasion pour les personnes qui souhaitent transiter d’un État à un autre et avec une forte composante de criminalisation de l’immigration.

– Il n’existe pas de protocoles clairs pour identifier les victimes potentielles de traite des êtres humains, susceptibles de demander l’ asile et à qui il faut garantir:

  • Un espace sûr qui répond aux besoins de protection, d’intimité, genre, présence de mineurs et de soins maternels s’ils existent.

  • Une couverture santé et psychologique adaptée.

  • Des mécanismes qui favorisent la pérennité financière, l’autonomie ainsi que les perspectives d’avenir (formation et travail)

– Manque d’informations concernant les mineurs non accompagnés à la frontière franco-espagnole.

Au vue de tout ce qui précède, la CCAR pense que la frontière franco-espagnole est une zone de plus en plus sécurisée où les pratiques de refoulement convenues entre les deux pays se déroulent sans responsabilité et où il est très difficile d’obtenir des chiffres officiels, surtout par l’Espagne.

C’est pour cette raison que le CCAR et les organisations suivantes veulent dénoncer ce manque d’information comme l’exigence de transparence, l’application de protocoles de détection des mineurs non accompagnés et d’éventuelles victimes de traite des êtres humains.

Barcelona, 26/11/2020

Tornar enrere

Trobada amb la premsa en el marc del 25N

En el marc del 25N, Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones, SICAR cat i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat hem organitzat una trobada amb la premsa per parlar de les persecucions i vulneracions de drets per raons de gènere que pateixen les dones i nenes refugiades i migrades, l’augment de la vulnerabilitat d’elles en el context de la COVID, com podria impactar l’aprovació del Pacte de migracions i asil per la UE en la vida de les dones i nenes que migren o la gestió actual de les fronteres, entre d’altres.

Sovint, la situació de vulnerabilitat de les dones en països d’origen es basen en la discriminació i persecució que pateixen pel sol fet de ser dones. És en el procés de fugida d’aquestes situacions que són captades i traficades. Per aquest motiu, el TEH i l´asil estan íntimament relacionades.

Ambdues entitats fan valoracions de diversos temes, entre els quals es troben:

1- Vulneracions per temes de gènere: formes de violències

Segons el Conveni Istanbul, la “violència contra les dones” s’ha d’entendre com una violació de drets humans i una forma de discriminació contra les dones (pel sol fet de ser-ho) i una forma de discriminació contra les dones. Designarà els actes de violència basats en el gènere que impliquen o poden implicar danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica.

  • Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el cos d’una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.
  • Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d’amenaces, d’humiliació, de vexacions, d’exigència d’obediència o submissió, de coerció verbal, d’insults, d’aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.
  • Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions Llei 5/2008 35 sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
  • Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella.

Aquests tipus de violències poden donar-se en diferents àmbits:

  • Àmbit de la parella
  • Àmbit familiar
  • Àmbit laboral
  • Àmbit social o comunitari (on entra el TEH, la MGF…)

Podríem parlar d’una violència institucional o estructural com la causa de les violències contra les dones, basades en un sistema patriarcal que discrimina a les dones pel sol fet de ser-ho i que genera situacions de vulnerabilitat.

Dones i nenes refugiades:

Són moltes les dones i nenes refugiades que pateixen persecució en els seus països d’origen pel sol fet de ser-ho. De fet, cada vegada es registren més sol·licituds d’asil a Espanya per motius de gènere, i també es concedeix més la protecció internacional d’acord amb aquesta causa. Si bé el Ministeri de l’Interior no facilita dades disgregades per motius de sol·licitud d’asil a Espanya ni tampoc els de les resoltes favorablement (tot i que aquesta és una petició reiterada per part de moltes organitzacions i entitats d’ajuda a refugiats), les entitats sabem que s’han incrementat des de l’any 2009, quan la Llei d’Asil va recollir de la persecució per motius de gènere i orientació sexual. El 2009, la Llei d’Asil cita expressament als agents no estatals (comunitat, família) entre els anomenats agents de persecució o causants de danys greus. Aquest pas és molt rellevant per a les que pateixen persecució en l’àmbit privat.

Parlem de persecució per motius de gènere quan aquestes violacions de drets humans tenen relació amb el paper que se li assigna a una persona a causa de la seva identitat de gènere (dona, home,TRANS, o altres) o causa de les seves preferències sexuals. En aquest cas, només parlem de dones, atès que es tracta del 25N. En concret i en relació amb les dones i nenes, aquesta forma de persecució es pot manifestar mitjançant:

Obligació d’acatar valors, normes, costums violentes o patir discriminació greu pel simple fet de ser dona: Per exemple, en el cas d’aquelles persones que són perseguides per no acomplir la funció que els assignen les normes religioses o codis socials: restricció a l’educació, a l’ocupació, codis de vestimenta, en alguns països del món.

Crims relacionats amb el dot: El dot és el conjunt de béns i / o drets que la dona aporta al matrimoni per aixecar les càrregues comunes. En determinats països, si es considera que el dot no és adequada, el marit o la família d’aquest poden arribar a matar la dona.

Mutilació genital femenina: Consisteix en l’extirpació total o parcial dels genitals externs de les nenes.

Crims d’honor: En alguns països la violació suposa una deshonra. Si una dona és violada, pot ser assassinada per evitar la deshonra. Igualment succeeix amb les relacions extramatrimonials, fins i tot quan es tracti d’una violació. Les dones poden ser assassinades pel pare, els germans, el marit o per lapidació pública.

Matrimonis forçosos: Dones i nenes són obligades a contraure matrimoni contra la seva voluntat. La majoria de casos, el matrimoni és fruit de negociacions dels pares amb fins econòmics propis o per millorar l’estatus de la seva filla. La dona o nena acaba convertint-se en l’esclava del marit i qualsevol oposició a la situació comporta violència física, sexual o fins i tot la mort.

Violació: Qualsevol acte, intent o amenaça de naturalesa sexual de la qual es derivi o pugui derivar un dany físic, psicològic o emocional. La violació és una forma de tortura, tracte cruel, inhumà i degradant. Les víctimes normalment són dones i nenes i pot donar-se en el si de la família, de la comunitat, en situacions de conflicte armat, etc. La majoria de vegades les violacions no es denuncien per no patir estigmes o càstigs més greus.

Obligació de realitzar avortaments selectius en funció del sexe, infanticidi i falta d’atenció sanitària: Fa referència a l’esterilització o avortaments forçats a conseqüència de determinades lleis, costums o polítiques que responen a qüestions demogràfiques. També parlem de l’embaràs forçat o l’infanticidi.

Víctimes d’explotació sexual i laboral: Forma d’esclavitud i una de les formes més cruels de la violència de gènere. Segons dades de l’OIT, afecta dos milions i mig de persones a l’any, especialment a dones i nenes.

Algunes dades:

– Una de cada tres dones migrades l’han colpejat, forçat a tenir relacions sexuals o ha sofert abusos en altres formes.

– Més de la meitat dels assassinats de dones han estat comesos per la seva parella.

– Més de 90 milions de dones han patit MGF (mutilació genital femenina).

– 60 milions de nenes haurien nascut a l’Àsia si no haguessin practicat avortaments selectius.

– La violació massiva de les dones s’ha utilitzat històricament com a arma de guerra. Exemples: RDC, Rwanda, Bòsnia.

– Sol·licitants de protecció internacional el 2019: 45% dones (segons dades del Ministeri de l’Interior).

– Concessions (a usuàries de la CCAR-CEAR): Rússia, Hondures, El Salvador, Marroc, Perú (en casos molt greus).

No hi ha dades de percentatge de concessió d’estatut per raons de gènere.

2- Situacions de vulnerabilitat que afecten dones i nenes

Parlar de situacions de vulnerabilitat és especialment important quan parlem de Tràfic d’Éssers Humans, ja que, sovint, els traficants abusen de la situació de vulnerabilitat de les víctimes com a mitjà per a la captació i el sotmetiment1.

Per aquest motiu, el TEH és un delicte que afecta principalment, en gran mesura a dones i nenes arreu del món. Sobretot pel que fa a determinades finalitats d’explotació com l´explotació sexual per a la prostitució o la pornografia, el matrimoni forçat o TEH amb finalitat de treball forçat en l´àmbit de la llar i de les cures o altres altament feminitzats.

Existeixen diferents tipus de situacions de vulnerabilitat:

  • Vulnerabilitat personal (p. ex. discapacitat)

  • Vulnerabilitat geogràfica (p.ex. persona en situació administrativa irregular)

  • Vulnerabilitat circumstancial (p.ex. dificultats econòmiques, atur)

A la vegada, aquestes poden ser:

  • Vulnerabilitat pre-existent (que pot existir prèviament a la situació de TEH) com p.ex. discapacitat, edat, gènere, embaràs, cultura, idioma, creences, situació familiar, situació administrativa…)

  • Vulnerabilitat sobrevinguda que pot crear el traficant mitjançant l’aïllament social, cultural o lingüístic, situació administrativa, dependència provocada per addiccions, un vincle emocional, recórrer a rituals o pràctiques culturals o religioses… per tal de sotmetre la víctima i no deixar-li cap altra alternativa real ni llibertat per decidir).

Tots aquests factors contribueixen a generar una situació de vulnerabilitat, de major desavantatge, desigualtat, discriminació i vulnerabilitat, en funció dels contextos.

La pobresa, la discriminació i la falta d’oportunitats de les dones arreu del món com violència estructural i causa de vulnerabilitat social aprofitada pels traficants per a la captació i sotmetiment.

La vulnerabilitat social és una de les causes del TEH. La vulnerabilitat obeeix a factors econòmics i socials com la pobresa, la discriminació per gènere, els conflictes armats, la violència en l´àmbit de la parella o la família, circumstàncies personals com l´edat, condicions sanitàries o la discapacitat.

El mateix CEDAW, en la seva Recomanació general núm. 38 (2020) sobre el tràfic de dones i nenes en el context de la migració global diu: El tràfic de dones i nenes té les seves arrels en la discriminació per sexe i per gènere, la desigualtat estructural per gènere i la feminització de la pobresa. De manera significativa, les dones i les nenes més vulnerables a ser tractades pertanyen a grups marginats que tenen una experiència de vida marcada per la privació de drets2.

Com a recomanacions específiques esmenta, a més que “L’assoliment complet dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) és fonamental per abordar els factors que augmenten els riscos del TEH, en particular: assolir la igualtat de gènere i empoderar les dones i les nenes; promoure la pau, la justícia i institucions fortes; reduir les desigualtats; acabar amb la pobresa en totes les seves formes; garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a dones i nenes; garantir una vida sana i promoure el benestar de les dones i les nenes de totes les edats; garantir la participació econòmica i el treball decent de les dones i les nenes; i promoure mesures de canvi climàtic en polítiques d’igualtat de gènere”.

L’impacte de la COVID19 en dones i nenes:

Quin impacte ha tingut?

    • Mesures restrictives ha tingut un impacte particularment negatiu en persones i grups en situació de desigualtat i marginació

    • Pèrdua de llocs de feina i manca de cobertura de necessitats bàsiques 

    • Persones amb treball precari i baixos ingressos s´enfronten a major exposició a la infecció per condicions precàries i/o condicions de vida insegures

    • Persones immigrants irregulars amb menor accés a ajudes i protecció

    • Major invisibilitat i aïllament 

    • Traficants s´han adaptat a la situació per continuar explotant

    • Increment de situacions  de violència física i psicològica per manca d´ingressos

    • Dificultat per demanar ajuda

    • Dificultat en la detecció – identificació

    • Reducció o transformació de serveis/limitació de places d´acollida

    • Impacte negatiu en el benestar psicològic

    • Dificultat en trasllats

    • Dificultat per accedir al sistema judicial

Quin impacte tindrà?

    • Crisi sanitària-econòmica i social: augment del treball precari, descens dels ingressos i augment de la pobresa, problemes amb l’accés a l’habitatge, debilitament de les xarxes de suport.

    • Augmentarà la situació de vulnerabilitat de moltes dones que arran de la crisi econòmica a l´Estat espanyol es quedaran sense feina i es veuran amb la necessitat urgent de generar ingressos per tal de mantenir fills/es i familiars. Afectarà les dones més desfavorides, principalment migrades però no exclusivament que es troben en territori espanyol. Això derivarà en una possible tendència d’augment del TEH intern a nivell d’Espanya o Europa.

    • Risc que supervivents en situacions de recuperació poden ser retraficades.

    • Noves finalitats de TEH: El context de crisi econòmica per una banda derivarà en situacions de precarietat econòmica i laboral que, en les situacions més extremes derivaran en treball forçós i TEH amb finalitat de treball o serveis forçats o criminalitat forçada.

    • Ús de noves tecnologies per a la captació i explotació: les bandes criminals estan adaptant el seu modus operandi a la nova situació derivada del COVID (tancament de fronteres, restriccions de mobilitat i de contacte social, etc) de manera que ja estan fent servir noves tecnologies per a la captació a través de xarxes socials per a l´explotació de les víctimes per a la prostitució i la pornografia.

III Informe de la Comissió Europea

El 3er Informe de la Comissió Europea ja apunta alguns dels punts que hem mencionat, entre d´altres3:

  • Els delinqüents han aprofitat les oportunitats durant la pandèmia Covid-19 per generar beneficis importants i intensificar les activitats delictives. Han canviat els seus mètodes operatius i anuncien cada vegada més víctimes a Internet o les exploten en instal·lacions privades. Tot i que l’impacte total de la pandèmia encara no es pot mesurar, és evident que la crisi ha donat lloc a desafiaments extraordinaris, que afecten desproporcionadament els més vulnerables, agreujant la vulnerabilitat de les persones al TEH, incloses les de dones i nens. Les organitzacions de la societat civil, les organitzacions internacionals i les agències de la UE han expressat la seva preocupació pels retards en la identificació de les víctimes, cosa que dificulta el seu accés a la justícia, assistència i suport.

  • Altres formes d´explotació van representar el 18% de les víctimes. Això incloïa principalment casos de tràfic per a la mendicitat forçada, de delictes forçats i també tràfic per a la venda de nadons, per a l’eliminació d’òrgans, per a l’adopció il·legal, que s’explotava econòmicament el tràfic de ciutadans de la UE mitjançant fraus i el tràfic d’éssers humans mitjançant gestació subrogada.

3- Quin potser l’impacte del Pacte europeu de migració i asil en les dones i nenes migrants?

El passat 23 de setembre, la Comissió Europea va presentar la seva proposta de Nou Pacte de Migració i Asil de la UE, el primer pas per desenvolupar una política comuna europea després de cinc anys en què els Estats membres han demostrat la seva incapacitat i la seva falta de voluntat per donar resposta als creixents fluxos migratoris des d’una perspectiva dels drets humans.

Hi havia moltes expectatives posades en el nou document que havien de traslladar les autoritats europees als 27 Estats membre (que encara han de ratificar-lo). No obstant això, l’esperada proposta suposa una nova decepció i una altra oportunitat perduda per establir criteris de solidaritat i responsabilitat compartida, al posar el focus principalment en mesures per facilitar el retorn i l’externalització de fronteres, deixant en un segon pla la protecció de les persones migrants i sol·licitants de protecció internacional.

Volem recordar que la UE té el deure de protegir les dones migrants i/o sol·licitants d’asil. Les dones tenen dret a sol·licitar asil per motius basats en el gènere i tots els Estats Membres de la UE els han de respectar, en consonància amb l’article 60 de la Convenció d’Istanbul (Gender based claims and non refoulment), la CEDAW (en les seves General recommendations 35 i 32) així com la directriu número 1 de PI d’ACNUR. En el cas de l’Estat espanyol, aquest dret queda recollit en la llei espanyola d’Asil 12/2019 de 30 d’octubre.

També valorem que les devolucions que es contemplen en el Nou pacte entren amb contradicció amb l’article 61 de la Convenció d’Istanbul, en la qual s’estableix que les víctimes de violència de gènere no poden ser deportades o repatriades al seu país d’origen i que això es fa extensible a totes aquelles que hagin estat víctimes de tràfic, matrimoni forçat, violència basada en l’honor o mutilació genital femenina, entre d’altres.

Propostes que poden tenir impacte en el procés migratori de les dones:

1- Procediment accelerat en frontera. El pacte estableix que es farà un examen previ a l’entrada (screening) que inclou identificació, examen de salut, seguretat, empremtes dactilars i registre a la base de dades EURODAC.

Es pretén reforçar el control d’entrada i aplicar un criteri de nacionalitat per examinar ràpidament les sol·licituds d’asil de persones procedents de països amb baixes taxes de reconeixement (per sota el 25%), fet que considerem és discriminatori i contrari a l’essència del dret d’asil, que estableix que s’han d’estudiar les sol·licituds de manera individualitzada. 

L’entrada en vigor del Pacte suposaria una minva en les garanties, incompliments greus del principi de no devolució i un ús excessiu de la detenció. Cada Estat té taxes de reconeixement diferents. Per exemple, l’Estat espanyol atorga protecció a la majoria de persones d´origen afganès, en canvi hi ha molts països de la UE que no. En qualsevol cas, no s’aplicaria a nens i nenes no acompanyades ni a famílies amb nens menors de 12 anys, i les situacions de vulnerabilitat es valorarien cas per cas.

Un procediment accelerat, fet en 12 setmanes, vulnera tots els drets fonamentals.

Persones que han patit persecució per motius de gènere que provenen de països amb una baixa taxa de reconeixement (per exemple Senegal, Gàmbia, Perú,…) s´els hi aplicaria aquest procediment accelerat en el qual el termini màxim s´estableix en dotze setmanes, fet que vulneraria els seus drets fonamentals.

Les possibles experiències traumàtiques viscudes, que no s´expliquen amb facilitat, i els factors culturals o religiosos com l´edat, nivell socioeducatiu intervenen com a factors importants. Així mateix, les persones perseguides per motius de gènere, comparteixen el denominador comú d’haver patit una violència intencionada com a mètode de càstig o control per un altre ésser humà, amb la consegüent ruptura en la confiança en els altres. Per aquest motiu, la majoria de vegades són necessàries vàries entrevistes per establir una certa confiança, el que és del tot impossible en un procediment accelerat. En algunes cultures, el fet d´haver estat víctima d´abusos sexuals és un estigma tan gran que moltes dones ho oculten per no ser rebutjades i marginades de per vida pels membres de la seva pròpia comunitat.

A vegades les dones no són del tot conscients que han patit violència de gènere i no ho expliquen en el moment de presentar les seves sol·licituds.

El Pacte continua incidint en acords amb tercers països on no es respecten els drets humans. Això provoca que es generi un coll d’ampolla a certs països, que acaben exercint de frontera invisible per a moltes persones amb necessitats de protecció internacional.

D’altra banda, augmenta el risc del retorn de persones sol·licitants de protecció a països no segurs. Ens trobem amb dones que fugen i busquen protecció per a qui la seva última esperança és el dret d’asil, quan tota la resta dels seus drets han estat violats. Aquesta protecció només la podran reclamar quan arribin a un país segur. Els tercers països es poden considerar segurs?

Dones que han transitat entre fronteres militaritzades, han sobreviscut al desert, al mar, als murs, a tràmits discriminatoris, un trajecte migratori que en el cas de les dones està profundament marcat per la violència física i sexual, principalment en llocs fronterers. Aconseguir-ho avui dia és guanyar-li un pols a tota una unió de països que han invertit quantitats vergonyoses de recursos humans, materials i militars a posar en pràctica una política demencial destinada a impedir que les persones puguin sortir dels seus països d’origen. I si surten, al fet que es quedin al trànsit i si arriben, al fet que siguin retornades.

La fugida de moltes dones està relacionada amb persecucions de gènere com la violència intrafamiliar, el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina o amb contextos de guerra i violència generalitzada on els seus cossos són utilitzats com a camps de batalla. Altres busquen una vida millor i en el camí són captades per xarxes de tràfic amb fins d’explotació sexual. Els coneguts com a captadors, passadors, patrons o connection man són l’única alternativa davant la impossibilitat de viatjar soles.

El Dret Internacional prohibeix als Estats l’expulsió o devolució d’una persona al territori de qualsevol país en el qual la seva vida o la seva llibertat es trobin amenaçades, o en el qual puguin patir tortura, tractes inhumans o degradants o altres transgressions dels seus drets humans.

El Pacte reforça la política de no obrir vies legals i segures, sense visats humanitaris i sense opcions perquè les persones no s´hagin de jugar la vida i posar-se en mans de traficants. Al Pacte es fa menció a les vies legals i segures de manera general. Però, entenem que la redacció del text obre la porta a la possibilitat que aquest s’interpreti amb relació a la captació de mà d’obra qualificada, destinada només ‘a la captació de talent’. Aquesta és una visió instrumentista.
Es parla del pla contra el tràfic de persones quan realment l´únic antídot per lluitar contra el tràfic és l’establiment de les vies legals i segures, que es podrien implementar sempre que hi hagués voluntat política.

4- La gestió de fronteres.

El novembre de 2020, el govern de Macron va anunciar l’augment de presència militar al pas de Le Perthus/ Jonquera amb l’objectiu d’incrementar els controls i acabar amb els moviments secundaris de persones migrades. França ha utilitzat els recents atacs terroristes per criminalitzar els fluxos migratoris intraeuropeus. En aquesta línia, diverses organitzacions constaten que les devolucions sumàries són una pràctica cada vegada més recurrent.

Tot i que des de 2015 França porta a terme aquests controls d’identificació de persones emparant-se en una clàusula sobre seguretat nacional a través de la qual podia establir-los, aquests han resultat ser un dels principals instruments per realitzar devolucions de persones migrants a Espanya. Aquestes devolucions s’han realitzat a través de procediments oficials, emmarcades en l’acord de 2002 entre ambdós països, però sobretot extraoficialment de forma il·legal.

A Canàries, frontera Sud Espanyola, l’increment d’arribades amb pastera ha col·lapsat la capacitat de recepció i les està exposant a una situació de vulneració dels seus drets fonamentals. Des de principi d’any, han arribat més de 16.000 persones, xifra que multiplica per deu el total d’arribades de tot l’any 2019. Tal com ha denunciat recentment Human Rights Watch, l’assistència lletrada és un dret fonamental al qual no han tingut accés la majoria de persones arribades a l’illa, s’han firmat ordres de devolució sense haver realitzat entrevistes i ni tan sols haver explicat la possibilitat de sol·licitar asil o de ser reconegut com a possible víctima de tràfic. En aquest sentit, les persones migrants són retingudes al port més de 72 hores (el màxim legal permès) amb unes condicions d’amuntegament considerades com infrahumanes.

D’altra banda, per primera vegada des del mes de març, aquest mes de novembre es va executar un vol de deportació a Mauritània, en el qual es van retornar persones d’altres nacionalitats a un país que no era el seu, en el marc dels acords amb països de trànsit que s’estan realitzant per part de la UE i els Estats Membres.

Les greus actuacions policials de Croàcia a la frontera amb Bòsnia, les expulsions col·lectives i violentes d’Hongria i Sèrbia són una constant que no ha decrescut en els darrers anys i que han denunciat reiteradament organitzacions i sol·licitants d’asil.

Les devolucions il·legals a Turquia de migrants i sol·licitants d’asil executades per part de Grècia en aigües de l’Egeu, així com en la frontera terrestre, són una pràctica habitual que demostra que les polítiques de gestió de fronteres de la UE i els Estats Membres s’allunyen de respectar els drets fonamentals de les persones migrants i sol·licitants d’asil, creant espais d’impunitat on el dret internacional no s’aplica.

Tornar enrere

Què fem a la CCAR? Coneix-nos de prop!

Ja estan disponibles els tres ‘podcast’ sobre dret d’asil i gènere que hem fet per visibilitzar la tasca que realitzen les professionals de les àrees d’acollida, jurídica, sociolaboral i psicològica de la nostra entitat.

1- El Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans: el risc no atura la denuncia. Escolta i descarrega gratuïtament el podcats. En Parlem amb la Sílvia Juventeny, responsable a la CCAR del Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans.

https://www.ivoox.com/programa-catala-proteccio-a-defensors-i-audios-mp3_rf_60786329_1.html

2- Ciutats Defensores dels Drets Humans: gènere, activisme i la lluita per la defensa dels drets humans. Escolta i descarrega gratuïtament el podcats. Amb la participació de la Constança Schinteie, responsable a la CCAR del programa municipalista Ciutats Defensores dels Drets Humans.

https://www.ivoox.com/ciutats-defensores-genere-activisme-i-lluita-per-audios-mp3_rf_60614449_1.html

3- Els PIO’s: un cas d’èxit dels punts d’informació i orientació. Escolta i descarrega gratuïtament el podcats. Parlem amb la Laura Campos, treballadora social del punt d’informació i orientació, un servei d’atenció personalitzada que desenvolupem en col·laboració amb diferents municipis sensibilitzats per l’acollida de persones refugiades i migrades.

https://www.ivoox.com/els-pios-cas-d-exit-dels-punts-d-informacio-audios-mp3_rf_60787047_1.html

Amb el suport de l’Institut Català de les Dones

 

Tornar enrere

La resposta del dret d’asil a les persones desplaçades forçades per motius de gènere

En el marc de la celebració del 25N, Dia Internacional per l’eliminació de les violències envers les dones, difonem diverses càpsules audiovisuals sobre el dret d’asil i els diferents motius de persecució vinculats al gènere susceptibles d’acollir-se a la protecció internacional com el feminicidi, els matrimonis forçats i el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació.

Amb el suport de

 

Tornar enrere

Arriba l’Acull un plat als Mercats de Barcelona

Les receptes no entenen de fronteres. Amb aquest lema vam presentar el projecte Acull un platfa un any i mig. Ara, els showcookings que fem en aquest projecte arriben als Mercats de Barcelona per tal d’apropar la realitat de les persones refugiades i migrades a la ciutadania de la ciutat condal.

La xef encarregada d’aquest primer showcooking als Mercats serà l’Ada Parellada, del Restaurant Semproniana, qui cuinarà un Mafe (guisat africà) amb el Souleymane Diallo, persona que hem acompanyat des de la CCAR en el seu procés d’inclusió i cuiner. L’escenari del showcooking és l’emblemàtic Mercat de La Boqueria i l’activitat s’emmarca en la Setmana Internacional dels Mercats.

La proposta d’Acull un plat uneix un xef local amb una persona refugiada per cuinar junts un plat típic del país d’aquesta última. El resultat és una trobada informal on es conjuguen els elements culinaris i les històries que aporten les dues persones. La gastronomia i els ingredients no entenen de fronteres, són un punt de trobada que ens serveix per compartir.

Us convidem a obrir les portes a aquests plats, que ens serviran per donar a conèixer la història d’una persona refugiada que, com a tantes altres, va haver de fugir per a trobar un lloc segur i refer la seva vida.

#AcullUnPlat

 

Tornar enrere

Nou showcooking! Aprèn a fer enchiladas de la mà de Reina, sol·licitant d’asil d’Hondures

Dilluns 23 de novembre a les 12 hs. ens connectarem en directe des d’un dels pisos d’acollida de persones refugiades que gestionem a Barcelona per cuinar enchiladas juntament amb la Reina, sol·licitants d’asil originària d’Hondures.

El showcooking s’emmarca dintre de les activitats del projecte Acull un plat, que té com a objectiu donar a conèixer una mica la gastronomia internacional, però també les històries que acompanyen les persones refugiades amb les quals convivim.

Acull un plat és un esdeveniment que la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) vam posar en marxa a Catalunya en 2019.

Data i hora: 23/11/20, 12 hs.