El showcooking s’emmarca dintre de les activitats del projecte Acull un plat, que té com a objectiu donar a conèixer una mica la gastronomia internacional, però també les històries que acompanyen les persones refugiades amb les quals convivim.

Acull un plat és un esdeveniment que la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) vam posar en marxa a Catalunya en 2019.

Data i hora: 23/11/20, 12 hs. 

El PCPDDH és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya en la que col·labora l’Ajuntament de Sant Cugat i que gestiona la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

El PCPDDH té per objecte oferir protecció integral a defensores i defensors dels DDHH en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics, mitjançant una acollida de 6 mesos a Catalunya i un acompanyament integral, que inclou:

• Eix d’atenció psicosocial i auto cura;
• Eix formatiu;
• Agenda d’incidència i enfortiment de la xarxa de suport;
• Suport al retorn i seguiment posterior en el marc del vincle habitual de treball entre l’entitat d’origen de la persona defensora i l’entitat catalana que presenta la candidatura.

El pes de cadascun d’aquests eixos s’estableix d’acord amb les necessitats o interessos de cada persona defensora. Es recomana que l’entitat catalana que presenti una candidatura tingui un elevat coneixement del perfil i les circumstàncies de la persona defensora per tal de dissenyar de forma idònia el seu programa d’acompanyament.

Per a l’edició del PCPDDH 2020, està prevista l’acollida temporal de 3 persones defensores dels drets humans en situació de risc. Si entre les persones defensores seleccionades alguna vol venir acompanyada de familiars (fills/es i/o parella), el PCPDDH disposa d’una plaça per a candidatures en aquesta situació.

En l’edició d’enguany, cal tenir en compte a l’hora de presentar una candidatura les possibles afectacions de la pandèmia de la Covid-19. Es recomana treballar en aquest sentit les expectatives amb la persona defensora i l’organització d’origen abans de presentar la candidatura.

El PCPDDH té la voluntat d’adaptar-se a les diferents circumstàncies i posarà tots els esforços que tingui a l’abast per tal que es pugui desenvolupar adequadament. Tanmateix, cal tenir en compte que la pandèmia pot tenir impacte en la sortida o tornada des de i al país d’origen, així com en l’agenda durant l’acollida (per exemple, restriccions de mobilitat, limitacions a algunes activitats a l’àmbit virtual, que poden afectar l’estat  físic i emocional de les persones defensores). Això pot requerir també la necessitat de modificar el tipus d’acompanyament de l’entitat catalana, per adaptar-se a cada context.

Per a més informació, requisits i formulari podeu consultar la web de l’ACCD: http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/agencia_catalana_de_cooperacio_al_desenvolupament/ajuts-i-subvencions/2020/pcpddh/

La situació continuada d’endarreriments en les cites d’estrangeria, que s’origina ja al juliol de 2017, s’ha vist agreujada per la crisi social i econòmica per la COVID-19, de manera que ens trobem actualment davant d’una situació de col·lapse molt greu. Afecta i la pateixen les persones migrades, sol·licitants d’asil i refugiades, i repercuteix també en el conjunt de la societat, en ciutadania comunitària, en l’empresariat o en el mercat de l’habitatge.

El Consell Municipal d’Immigració de Barcelona (CMIB), del qual la CCAR forma part, demana a Govern estatal que prengui en consideració i reverteixi el col·lapse a les cites per a tràmits d’estrangeria.

COMUNICAT CMIB COU CITES ESTRANGERIA 5-11-2020 def CAT

A la trobada, podrem conèixer una mica més de la gastronomia internacional i les històries que acompanyen les persones refugiades amb les quals convivim.

Acull un plat és un cicle d’esdeveniments que la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i que té com a objectiu apropar les històries i receptes que han acompanyat les persones refugiades en el seu viatge fins a Catalunya, perquè les receptes no entenen de fronteres.

Data i Hora: 16/11/20, 12.00 hs
Perfil a Instagram: @ccarefugi

Hores lectives: 10h lectives

Un dels principals reptes en l’àmbit d’asil és que professionals de l’atenció que estan en contacte amb el col·lectiu LGTBI sovint desconeixen que les persones LGTBI que han patit persecució tenen dret a sol·licitar protecció internacional. Encara és més freqüent el desconeixement per part de les mateixes persones LGTBI que han patit greus vulneracions de drets humans. Sense el coneixement no es pot detectar els potencials sol·licitants d’asil ni facilitar l’accés a aquest dret internacional. És necessari, per tant, entendre la situació en què es troba el col·lectiu LGBTI en diferents parts del món i la possibilitat de buscar protecció internacional.

A través d’aquest curs volem:

-Transmetre una imatge global dels desplaçaments forçats per motius de orientació sexual i identitat de gènere.

-Explicar en què consisteix la protecció internacional que el col·lectiu LGTBI té dret a sol·licitar.

-Oferir eines per a detectar potencials sol·licitants d’asil per motius de persecució per orientació sexual i identitat de gènere.

-Donar a conèixer quins són els principals aspectes en l’acollida de persones perseguides per motius d’orientació sexual i identitat de gènere.

Pùblic destinatari: 

-Professionals dels serveis socials

-Advocats

-Professionals dels serveis públics d’atenció a persones en moviment

-Professionals de les organitzacions del sector de la migració i del col·lectiu LGTBI

-Activistes de drets humans

-Conjunt de la ciutadania compromesa i preocupada pel respecte i garantia dels drets humans

Idioma amb què s’imparteix: Català

Número de places: 30

Preu: 60€ preu general, 45€ preu reduït (estudiants i persones aturades)

Continguts: 

→ Introducció: La realitat dels desplaçaments forçats al món

→ Mòdul I: Situació del col·lectiu LGTBI: violacions de drets humans al món i protecció

→ Mòdul II: Detecció de persones víctimes de persecucions per motius d’orientació sexual i identitat de gènere

→Mòdul III L’acollida de persones refugiades LGTBI

Tots els mòduls van acompanyats de vídeos, informes rellevants i testimonis.

Més informació a:

http://aulavirtual.ccar.cat/ca/course/2a-edicio-curs-online-no-amagar-se-el-dret-dasil-i-les-persecucions-per-motius-dorientacio-sexual-i-identitat-de-genere/

Ciutats Defensores dels Drets Humans, organitza la trobada virtual “Defensors i defensores de drets humans davant la pandèmia: amenaces, reptes i resistències.

Data: 9 de novembre de 2020

Hora: 12:30 a 14:00h (hora Barcelona)

Plataforma: online a través de Zoom. Es requereix inscripció per participar: https://zoom.us/webinar/register/WN_0MvFnrOiS6GbOUUwaR51fw

Objectiu:

Aquesta jornada pretén generar un espai d’anàlisis, reflexió col·lectiva i de posada en comú de reivindicacions, propostes i reptes entre defensors i defensores de drets humans, especialistes, entitats i institucions, que treballen per la defensa dels drets humans, a escala global i local.

Volem posar en valor i visibilitzar la tasca de les persones defensores de drets humans i la seva lluita per un món més just, equitatiu i sostenible, teixint xarxes de solidaritat, suport i protecció per fer front als diferents riscos i amenaces als que estan exposades, en un context de la pandèmia global, i els reptes i estratègies de resistència.

Idioma: Castellà i anglès (traducció simultània)

Públic destinatari:

• Institucions, entitats i persones que tinguin vincles amb la defensa dels Drets Humans
• Activistes i defensors i defensores de drets humans
• Personal tècnic i polític de les administracions publiques
• Professors/es, educadors/es i acadèmics/es.
• Conjunt de la ciutadania, específicament públic jove, compromesa i preocupada pel respecte i garantia dels drets humans

Programa:

12:30-12:40 Obertura de l’espai

12:40-12:50 El context actual dels defensors i defensores de drets humans: una mirada global

Mary Lawlor, Relatora Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels defensors i defensores dels drets humans

12:50 – 13:00 Torn de preguntes adreçades la Relatora

13:00 – 13:20 Els testimonis de defensors i defensores de drets humans:

• Maria Sol Taule, assessora legal de Karapatan Alliance Philippines i membre de la Unió Nacional d’Advocats del Poble (NUPL), a Filipines.
• Ruth Mumbi, defensora dels drets de les dones, fundadora i coordinadora del moviment popular Bunge La Wamama Mashinani a Kenia.
• Danilo Chammas, advocat i defensor de la terra, el territori i el mediambient, de l’organització Justiça nos Trilhos i del col·lectiu d’Afectats pel crim de la Vale a Brumandinho, al Brasil.

13:20-13:40 Experiències de suport als defensors i defensores dels drets humans

• Carme Gual, directora de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament
• Montse Carrillo, de Entrepobles i la Xarxa Teixint Resistències per les defensores d’Amèrica Llatina.
• Míriam García, responsable de sensibilització de Brigades Internacionals de Pau – Estat Español (PBI), en representació de la xarxa basca municipal Herri Babesarea

13:40-14:00 Debat i torn de preguntes

Dinamització de la trobada a càrrec de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR)

El tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual és un tipus de violència de gènere que arriba acompanyada d’altres violacions greus de drets humans. Per a moltes d’aquestes dones, la possibilitat de ser retornades als seus països d’origen constitueix un risc de ser re-victimitzades, re-tractades, de patir ostracisme social o greus violacions dels seus drets fonamentals.

Aquest document, elaborat per les nostres companyes de Cear Euskadi,  proposa una breu aproximació al tràfic amb finalitats d’explotació sexual com una persecució per motius de gènere per a contribuir a identificar a les dones estrangeres que la pateixen com a dones refugiades. En ell es posiciona el tràfic de persones com una de les més greus conseqüències del control i militarització de les fronteres i s’aborden les seues conseqüències en els  cossos i vida de les dones.

Encara que el Tràfic d’Éssers humans (TSH) té diferents finalitats i la pateixen dones i homes, nens i nenes, aquest document se centra específicament en el tràfic amb finalitats d’explotació sexual que pateixen les dones i nenes estrangeres en l’Estat espanyol. I en ell es presta especial atenció a les situacions que viuen dones d’Àfrica subsahariana, per la invisibilitat i la virulència dels efectes que les polítiques de fronteres tenen sobre elles.[/vc_column_text]

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat impulsa un manifest conjunt en rebuig a la decisió del govern de l’Estat espanyol de reobrir el Centres d’Internament d’Estrangers (CIE’s).

A continuació podeu llegir el text complet del comunicat:

COMUNICAT DAVANT LA REACTIVACIÓ DELS CIE

Les entitats que visitem els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE):

• Denunciem que a data 23 de setembre de 2020 el Govern ha anunciat la represa de l’activitat en els CIE per internar persones de determinades nacionalitats que arribin en pastera a les costes espanyoles.

• Ens oposem frontalment a la represa de les detencions en aquests espais de vulneració de drets i sofriment.

• Apel·lem al fet que les autoritats competents acabin definitivament amb aquesta mesura desproporcionada i injusta.

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) han estat buits durant mesos, període en el qual no s’han dut a terme internaments ni expulsions, demostrant una vegada més que no són necessaris en el marc de la gestió migratòria.
No obstant això, aquesta treva ha durat poc i el Govern ha ordenat privar de llibertat a persones en aquests centres, posant una altra vegada en funcionament aquestes institucions disfuncionals que disten de ser llocs amb garantia de drets i condicions de vida digna.

Portem anys denunciant les deficiències estructurals i de serveis greus que presenten tots els CIE d’Espanya, que a més d’incomplir la normativa i diferents disposicions judicials, impossibiliten el compliment de les mesures sanitàries adequades a la situació d’emergència en què encara ens trobem i que fan que l’internament a hores
d’ara sigui no només injust sinó insalubre i insegur.

Quan va començar la pandèmia vàrem advertir el Ministeri d’Interior sobre els riscos de contagi que implicava mantenir persones retingudes als CIE. Finalment, els últims dies de març, dos joves migrants nouvinguts en pastera i tancats al Centre de Barranc Sec, a les Illes Canàries, es van contagiar de coronavirus per un infermer que hi
treballava allà i a un centre de salut de la zona.

Durant aquest temps, no s’han dut a terme reformes de cap naturalesa que hagin suposat un canvi en les condicions
d’internament perquè ara s’entengui que sí es garanteixen els drets més bàsics. Els CIE són espais de gestió policial opaca, plena d’irregularitats i que deixa desemparades a les persones que són tancades darrere dels seus murs. Ara s’anuncia una estratègia clara, que persegueix internar persones nouvingudes en pasteres de nacionalitat algeriana i marroquina o que arriben de Mauritània.

Un cop més, es reflecteix l’ús dels CIE com una eina de la gestió migratòria, utilitzant l’internament per a la deportació allà on és crucial la correcta identificació de persones amb necessitats especials de protecció.

Per tot això,

• Apel·lem a la responsabilitat de les autoritats competents perquè prenguin mesures adequades per garantir tots els drets de les persones migrants a Espanya amb independència de la seva situació administrativa.

• Exigim la clausura de tots els CIE i la fi de l’internament per ser una mesura desproporcionada i injusta, d’escassa garantia constitucional, amb un indubtable caràcter hostil i repressiu, sent una taca en un Estat de dret.

• Igualment, fem una crida perquè s’acabi amb les deportacions racistes i discriminatòries, amb la tancada durant 72 hores als Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE), que actuen com extensions de comissaries, que
són espais que ni tan sols compten amb desenvolupament normatiu propi, i ens sumem a les reivindicacions recollides en la campanya #RegularizacionYa.

Juntament amb altres entitats que també treballen per a la protecció dels drets humans demanem el desmantellament de les polítiques inhumanes d’internament, devolució i expulsió. Apostem per una reforma migratòria integral, que inclogui el tancament dels CIE i la fi de les deportacions per evitar tant sofriment inútil, al mateix temps que exigim polítiques que promoguin l’acollida digna.

Avui s’ha presentat el nou pacte sobre Migracions i Asil de la Unió Europea. Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat considerem que l’acord suposa una ‘oportunitat perduda per garantir el respecte als Drets Humans’ i al Dret d’asil de moltes persones, segons ha expressat avui el president de l’entitat, Miguel Pajares.

L’anunciat pacte, que podria suposar la constitució d’un mecanisme de solidaritat, contempla en canvi l’eliminació del sistema de quotes de repartiment obligatòries que funcionava fins ara a la UE. Si la mesura d’haver de repartir les persones sol·licitants d’asil entre els Estats membres ja era vergonyosa, ara s’ha cedit a la pressió d’alguns dels Estats que es neguen a acollir persones refugiades i migrants i s’ha endurit la política conjunta. D’ara endavant, els Estats membres de la Unió podran triar a la carta si acullen les persones sol·licitants d’asil o patrocinen el seu retorn. Aquesta darrera opció no és més que un eufemisme per parlar de devolucions, que ara es podran fer amb col·laboració d’aquells Estats Membres que no tenen frontera externa.

Així, l’acord donat a conèixer avui se centra en mesures per facilitar el retorn, l’expulsió en fronteres i a través d’acords de readmissió. Si abans l’eix de la política europea estava en el repartiment de persones sol·licitants d’asil i en la seva acollida, ara el centre de l’acord es basa en l’expulsió i l’externalització de fronteres. ‘Des de la CCAR creiem que aquest pacte s’allunya de la necessitat de vertebrar un sistema comú d’asil a la Unió Europea que garanteixi els plens drets de les persones migrants i refugiades’, ha valorat avui Miguel Pajares.

Respecte a les mesures en frontera, ressalta la incorporació d’un sistema de cribratges que hauran de passar els sol·licitants d’asil i que comportarà un procés de control d’identitat, de seguretat i mèdic en menys de 5 dies. Tot i que és necessària una agilització dels processos, des de la CCAR veiem amb preocupació que l’incompliment d’alguna d’aquestes mesures signifiqui la devolució de la persona migrant. La pèrdua de la documentació durant el procés migratori és quelcom normal i no hauria de ser motiu de retorn o expulsió. També veiem amb preocupació les conseqüències que pot tenir el fet de patir determinades patologies mèdiques. Creiem que aquestes mesures poden allunyar-se de garantir l’accés al procediment d’asil amb totes les garanties.

En el mateix sentit, creiem que el fet que els Estats estiguin obligats a executar les devolucions abans de vuit mesos (el Pacte estableix que en el cas de no fer-ho s’assumeix la relocalització de les persones refugiades), implicarà que possiblement es produeixen vols de devolucions massives en detriment de possibles relocalitzacions.

D’altra banda, ens preocupa que la Unió Europea segueixi apostant per instrumentalitzar l’ajuda de Cooperació al Desenvolupament condicionant-la al control dels fluxos migratoris per part dels països tercers i vinculant-la a la capacitació dels cossos de seguretat en aquesta matèria. Aquesta política s’ha demostrat ineficient i en molts casos còmplice de la vulneració dels Drets Humans. Es necessita potenciar una política de cooperació vinculada al respecte d’aquests drets i al benestar de les persones sol·licitants d’asil.

L’anunciada continuïtat de l’acord amb Turquia per retornar migrants i sol·licitants d’asil demostra que la UE segueix actuant amb una mirada a curt termini. L’Acord donat a conèixer avui vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans, així com la Directiva relativa a normes i procediments comuns en els Estats membres pel retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular de 2008. També respecte als pactes que mantenen amb altres països on no es respecten els Drets Humans.

La rúbrica d’aquest Pacte ha estat una oportunitat perduda per acordar protocols i establir vies migratòries segures i protocols de desembarcament i reubicació concrets i de compliment obligatori per tots els Estats membres.

També hem perdut l’oportunitat d’avançar en el compromís d’oferir vies legals i segures per obtenir protecció internacional que no comportin exposar la vida de les persones migrants.