Tornar enrere

CCAR, amb el tancament dels CIEs

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) rebutja l’internament de persones migrants pel fet de cometre una infracció administrativa, comparable a una sanció de tràfic.
Actualment existeix una utilització desproporcionada i un abús de l’internament de persones migrants en els CIE. Encara que la llei estableix que l’internament en un CIE ha de ser una mesura excepcional una vegada esgotades les mesures alternatives, aquest caràcter excepcional no s’està aplicant. Es constata l’internament reiterat de persones procedents de països als quals la seva expulsió és inviable, la qual cosa a més fa de l’internament una mesura ineficaç.
Durant 2015, de les persones internades en els CIE sol van ser expulsades d’Espanya un 41%, la qual cosa posa en evidència el fracàs del model, ja que es tracta d’un instrument de l’estat per garantir l’expulsió de persones en situació irregular. A més de la seva ineficàcia, CEAR ha constatat que existeix una clara vulneració del Reglament dels CIE i el seu règim interior que ve donada per un incompliment sistemàtic dels drets i garanties previstos.
Existeix una desigualtat en la prestació de recursos assistencials de manera uniforme als diferents centres: dotació mèdica, assistència social, assistència jurídica o infraestructures que possibilitin les visites externes, les quals no estan habilitades en tots els CIE de forma equànime. Tampoc es garanteix de forma homogènia la informació que reben els interns sobre protecció internacional ni es garanteix en tots per igual l’accés al procediment d’asil.
En aquest context, CCAR porta anys reivindicant que es garanteixi l’accés a la Protecció Internacional en tots els Centres d’Internament, i exigint transparència i l’escrupolós respecte dels drets de les persones internades.
Davant la vulneració de drets fonamentals que es produeixen en els CIE, les nostres propostes són les següents:

  • Aposta per un escenari en el qual l’internament de persones estrangeres que no han comès cap delicte no tingui cabuda.
  • Proposa el tancament i desmantellament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers existents i la paralització de la construcció dels nous centres projectats.
  • Exigeix que com a alternativa a l’internament es facin ús d’aquelles mesures cautelars, previstes en la Llei d’Estrangeria 4/2000, que no comporten privació de llibertat amb el compliment de totes les garanties legals, respectant-se el dret d’asil, el dret a viure en família, l’interès superior del menor, en definitiva el respecte a la dignitat humana i tots els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans.
Tornar enrere

Activitats al voltant del Dia del Refugiat

Arriba el mes de juny i per tant s’apropa el Dia Internacional de les Persones Refugiades. I com no pot ser d’altra manera, a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat ho celebrem participant i organitzant un seguit d’actes al llarg de tot el mes. Aquests esdeveniments tindran lloc a Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Sabadell i Olesa de Montserrat. A continuació, podeu trobar un llistat organitzat per municipis i dates.

Barcelona

10 de juny

  • 19:00 Inauguració de l’exposició “Sueños refugiados”, amb participació d’usuaris de CCAR, Creu Roja i Accem. Plaça de les Glòries. Més informació a www.sueñosrefugiados.org
  • 21:00 Caminada nocturna pels drets de les persones refugiades. Hi tindrem una parada informativa i també hi haurà un photocall a mig camí per fer-vos una foto i compartir-la a les xarxes. Plaça de les Glòries. Més informació sobre la caminada a l’enllaç.

11 de juny

  • 18:00 Concert benèfic “Trobada musical de cors lliures”. Reggae, funky i jam session, amb un preu d’accés de 3 euros que aniran destinats a “Marcha por la Paz” i CCAR. Casal de Joves Palau Alós (C/ Sant Pere mes Baix ,55).

14 de juny

  • 19:00 Obra de teatre “Engrunes” i posterior debat a càrrec de CCAR i el PEN Català. Espai Jove la Fontana (). Més informació a l’enllaç.

15 de juny

  • 18:00 “Els reptes de la Unió Europea davant la crisi de les persones refugiades”, amb la participació de la Estel·la Pareja, directora de CCAR. Sala de Plens de la Diputació de Barcelona (Rambla de Catalunya, 126). Cal confirmar assistència a info@ccmeur.cat

16 de juny

  • 11:00 Presentació de l’informe anual de CEAR-CCAR sobre la situació de les persones refugiades en Espanya i Europa. Espai Contrabandos (Carrer Junta de Comerç, 20).

17 de juny

20 de juny

  • 17:00 Acte oficial a l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació de testimonis de CCAR i de la coral Voces Sin Fronteras, a la qual hi participen usuaris de CCAR. Ajuntament de Barcelona.
  • 17:00 Sant Adreu amb el 20J. Mostra de la feina feta per Barcelona Ciutat Refugi al Pregó dels Infants i l’Audiència Pública en el marc de “Barcelona, ciutat acollidora”. Tallers i actuació musical. Hi tindrem una parada informativa. Espai de creació Fabra i Coats (Carrer Sant Adrià, 20). Més informació a l’enllaç.
  • 18:00 Acte “Sarrià Sant Gervasi Acull”. Actuació musical, lectura de poemes i xerrada en la qual participarà l’Aleksandra Semeriak, de CCAR. A la sala Foix de la Casa Orlandai (Carrer Jaume Piquet, 23). Més informació a l’enllaç.
  • 19:30 Obra de teatre documental “Mos Maiorum” i posterior debat a càrrec de CCAR. Antic Teatre (Carrer Verdaguer i Callis, 12). Més informació a l’enllaç.

21 de juny

  • 20:00 Obra de teatre “El Rei del Gurugú” i posterior debat a càrrec de CCAR i el PEN Català, amb la presència dels escriptors Roland Fosso, de Camerun i autor de La Última Frontera, i Juan Tomás Ávila, novelista i poeta de Guinea Equatorial. Casa Elizalde (Carrer Valencia, 302). Més informació a l’enllaç.

Sant Boi de Llobregat

12 de  juny

  • 20:00 Concert a càrrec de l’escola de música Blai Net. Taquilla inversa.

19 de juny

  • 18:00 Presentació de l’informe anual de CEAR-CCAR sobre la situació de les persones refugiades en Espanya i Europa. Sala de plens de l’Ajuntament de Sant Boi (Pl. Ajuntament, 1, Sant Boi de Llobregat). Més informació a l’enllaç.

20 de juny

  • 09:30 Ciutats que acullen. Mostra col·lectiva dels treballs realitzats pels alumnes de les escoles de Sant Boi i acte col·lectiu de creació. (Pl. Ajuntament, 1, Sant Boi de Llobregat). Més informació a l’enllaç.
  • 19:00 Concert a la Plaça de l’Ajuntament. Intervenció de dues bandes des de l’Escola Municipal de Música Blai i Net i posterior rua cap al Centre d’Art Can Castells. (Pl. Ajuntament, 1, Sant Boi de Llobregat) Més informació a l’enllaç.

21 de juny

  • 21:30 Concert “Adiemus” a càrrec de l’Escola de Música Blai Net al Centre d’Art Can Castells. (Carrer de Lluís Castells, 16. Sant Boi de Llobregat). Més informació a l’enllaç.

 

Sabadell

19 de juny

  • 19:00 Presentació de l’informe anual de CEAR-CCAR sobre la situació de les persones refugiades en Espanya i Europa. Casal Pere Quart ().

 

Olesa de Montserrat

19 a 21 de juny

  • Exposició “Diaris il·lustrats de persones refugiades” de CCAR.
Tornar enrere

Convocatòria de premsa #InformeCEAR

Convocatòria de premsa #InformeCEAR
20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades
Presentació del informe anual de CEAR
“La situació de les persones refugiades a Espanya i a Europa”
Quantes persones refugiades arriben a Espanya? A quines persones se’ls està oferint asil? Com és l’acollida per les quals aconsegueixen venir? Què ha de fer la Unió Europea per evitar les morts en el Mediterrani?
Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que se celebra el proper dia 20, divendres 16 de juny a les 11:00h la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat presentarà l’Informe Anual de CEAR “La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa” en el qual s’abordaran les principals qüestions en matèria d’asil.
A la presentació, s’oferirà una anàlisi sobre la situació de les persones refugiades a Catalunya, Espanya i a Europa durant l’any passat així com les perspectives per a l’actual, a través de dades, vídeo i testimoniatge de persona refugiada i informació pròpia de l’organització.
A més de la intervenció d’una persona refugiada, es detallarà quantes persones van sol·licitar asil a l’estat Espanyol i s’oferiran claus sobre la lentitud del procés de reubicació i les dramàtiques conseqüències de les polítiques europees d’asil.
Intervindran:
– Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
– Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
– Testimoni d’una persona refugiada
Data: Divendres 16 de juny de 2016
Hora: 11:00
Lloc: Espai Contrabandos, Junta de Comerç, 20, 08001 Barcelona
Atenció a mitjans:
Possibilitat de realitzar entrevistes als responsables així com a la persona refugiada després de petició. Després de l’acte s’oferirà als mitjans un material audiovisual amb els testimoniatges de 6 persones refugiades acollides a l’Estat, així com material gràfic per il·lustrar els continguts del informe.
Contacte Premsa: Pascale Coissard
Email: pascale.coissard@ccar-cear.org, telf: 933012539 – 656405100
Tornar enrere

Persones trans refugiades: Benvingudes a quedar-se?

Coincidint amb el Dia Contra la LGBTIfòbia hem presentat les conclusions que vam extreure de la jornada sobre asil de persones trans que vam fer el passat 24 de novembre amb ACATHI i Món-3. L’acte va ser presentat per un representant de CCAR, que va ser acompanyat per una representant d’ACATHI i el testimoniatge d’una dona trans sol·licitant d’asil.

A continuació, podeu trobar l’enllaç on accedir al text amb les conclusions de la jornada en castellà, català i anglés:
Persones Trans Refugiades: Benvingudes a Quedar-se? Conclusions
Tornar enrere

Presentem les conclusions sobre asil de persones trans

Aquest dimecres dia 17 presentem a la seu de Lafede.cat les conclusions de les jornades sobre l’asil de persones trans que vam organitzar juntament amb ACATHI i Món-3 el passat 24 de novembre. El text que estarà disponible a partir d’aquest dia resum les situacions que es van plantejar a la jornada, en la qual van participar representants de CCAR, ACATHI, l’ACNUR i Fundació Daniela entre altres entitats i institucions.

L’acte es farà, coincidint amb el Dia Internacional Contra la LGBTIfòbia, a les 17 hores al carrer Tàpies 1-3. Us hi esperem!
Tornar enrere

Ens sumem a #VeniuJa

Dimecres dia 10 va tenir lloc l’acte de llançament de la campanya #VeniuJa, amb la qual més de 60 entitats ens unim per demanar que el Govern espanyol compleixi els seus compromisos amb els refugiats que són al sud-est d’Europa. Avui queden 139 dies pel 26 de setembre, data per la qual l’executiu espanyol s’havia compromès a haver acollit a un total de 17.337 persones. I en queden més de 16.000 per arribar.




L’acte
L’acte de llançament es va fer al comptador de la Vergonya (al Passeig Marítim) a les 17 h d’ahir. Amb el recolzament de Lafede.cat en representació de les entitats catalanes, van presentar el comptador i posar en marxa aquesta iniciativa.
El següent pas és que totes les entitats i individuals que donin suport posin aquest comptador a la seva web per fer pressió i visibilitzar aquest compromís amb les persones refugiades que difícilment complirà el Govern. Per més informació, podeu consultar la web de Veniu Ja.
 

Tornar enrere

‘Un llarg camí d’arribada: com acollim les famílies refugiades?’, el quart col·loqui del Social.cat i la UGranollers

Participem el 4 de maig a les 19.00 al quart col·loqui organitzat per Social.cat, a la biblioteca Roca Umbert de Granollers. A les 19 hores, la coordinadora d’acollida de CCAR, Karina Zubiaga, participarà d’aquest debat sobre famílies i refugi.
T’hi esperem!
Tornar enrere

La CCAR participa al primer taller del projecte Integra-Train

Els dies 30 i 31 de març de 2017, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) va participar en el primer taller del projecte Integra-Train com a part de la iniciativa internacional implementada a Bulgària, Grècia, Itàlia, Malta i Espanya i liderada pel Centre d’Estudis de Democràcia (CSD) per al desenvolupament i implementació de formacions en l’acollida i integració per a les persones beneficiàries de protecció internacional. El taller va consistir en la presentació i el debat sobre les tendències migratòries relacionades amb l’asil i una visió general dels sistemes d’acollida i integració de les persones refugiades als cinc països participants. A més, es va debatre sobre la metodologia per a la futura realització d’estudis nacionals sobre les necessitats de formació dels beneficiaris de la protecció internacional per proporcionar bases per al desenvolupament de mòduls de formació rellevants en els països que ho necessiten.

Mila Mancheva, analista sènior del Programa Sociològic del CSD, va obrir l’acte presentant el marc de la iniciativa i destacant els seus objectius i activitats. En les següents sessions del taller, els equips de recerca italians i espanyols van esbossar la situació de les persones sol·licitants d’asil i refugiades als seus respectius països. Rosa Añó i Joana Lumbierres de la CCAR van donar una breu ressenya de la recepció de refugiats a Catalunya i van esbossar les diferències entre els sistemes d’acollida i integració a Espanya. Per exemple, els cursos d’idiomes a Espanya es consideren part de la fase de recepció, així com la cobertura de necessitats bàsiques i l’atenció social i psicològica, mentre que durant la fase d’integració els refugiats obtenen permisos de treball temporal, tenen accés a tallers de preparació i formació i signen acords amb empreses.

Durant el segon dia, els representants de les organitzacions gregues i búlgares van presentar els sistemes d’acollida dels seus països, destacant que, contràriament a Espanya i Itàlia, els sistemes dels dos països balcànics estan més o menys fragmentats i que no tenen normes clares i fàcils de seguir ni procediments.

CCAR takes part in the first workshop of the Integra-Train project

On 30th and 31st of March 2017 the Catalan Comission for Refugees (CCAR) took part in the first Workshop of the Integra-Train project along the international initiative implemented in Bulgaria, Greece, Italy, Malta and Spain and hosted by the Center for the Study of Democracy for development and implementation of reception and integration trainings for beneficiaries of international protection. The workshop involved presentation and discussion of the trends in asylum related migration and an overview of the refugee reception and integration systems in the five participating countries. In addition, a discussion was held regarding the methodology for the forthcoming conduct of national mapping studies of the training needs of beneficiaries of international protection to provide basis for development of relevant training modules in the countries in need.
Mila Mancheva, Senior Analyst at the Sociological Programme of the Center for the Study of Democracy, opened the event by presenting the framework of the initiative and stressed on its aims and activities. In the following sessions of the workshop the Italian and the Spanish research teams outlined the situation regarding asylum seekers and refugees in their respective countries. Rosa Añó and Joana Lumbierres from CCAR gave a brief overview of the refugee reception in Catalonia and outlined the differences between the reception and integration systems in Spain. For example, language courses in Spain are considered as part of the reception phase along with basic needs coverage and social and psychological attention, while during the integration phase refugees obtain temporary work permits, have access to pre-training and training workshops and sign agreements with companies.
During the second day, the representatives of the Greek and Bulgarian organizations presented their countries’ reception systems stressing that, opposite to Spain and Italy, the systems of the two Balkan countries are more or less fragmented and that they lack clear and easy to follow rules and procedures.

 

Tornar enrere

Un futur de refugiats climàtics

Un futuro de refugiados climáticos.

Miguel Pajares, presidente de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Artículo publicado en Carrer, revista de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, en el número 143, dedicado a la ciudad del futuro, de marzo de 2017.
La migración global más grande de la historia de la humanidad está por llegar, pero probablemente sólo le faltan unas pocas décadas. Cada vez quedan menos dudas de que el cambio climático causará migraciones forzadas sin precedentes. La generación de gobernantes de los últimos 30 años no ha cumplido con su obligación de ponerle freno y, por muy radicales que sean las medidas que se tomen a partir de ahora, el calentamiento global va a proseguir, porque el carbono que ya hemos echado a la atmósfera seguirá atrapando calor durante mucho tiempo. Aún podemos impedir que el calentamiento se dispare hasta extremos que coloquen a todo el planeta en una situación de catástrofe global, pero lo que ya no podemos evitar es la continua sucesión de catástrofes parciales que afectarán a un conjunto de zonas críticas de varios continentes. No podemos evitarlas porque ya están produciéndose, y porque el incremento de sus dimensiones es evidente.
Ya en 2008, en un estudio de Andrew Thow y Mark de Blois[1] realizado para Naciones Unidas señalaba los lugares en los que las sequías, las inundaciones y los ciclones irían haciéndose cada vez más devastadores en los siguientes 30 años. Hablaba de África, de Asia central y suroriental, y de América Central y la zona oriental de Sudamérica. Pero quien se llevaba la palma era África: las sequías seguirían acentuándose en toda el África subsahariana; las inundaciones crecerían en el Sahel, el Cuerno de África, la región de los Grandes Lagos y el centro y sudeste del continente; y los ciclones serían especialmente destructivos en Mozambique y Madagascar. Y estas previsiones no incluían el aumento del nivel del mar, ya que sus efectos más destructivos no se prevén para las próximas tres décadas, sino para algunas más (quizás seis o siete).
La sequía supone pérdida de acuíferos, acumulación de sal en las tierras agrícolas y avance de la desertización. Y ello conduce a la merma de la productividad de las tierras cultivadas, la pérdida de cosechas y la reducción de los terrenos cultivables. Las tempestades e inundaciones no resuelven los problemas de las sequías, primero porque no suelen producirse en los mismos sitios, y segundo porque también destruyen las cosechas y contaminan los acuíferos. Y el problema es que ambas cosas van a seguir creciendo inexorablemente: el calentamiento de la atmósfera trae sequías por un lado y aumenta la evaporación en el mar por el otro (lo que hace incrementar las tempestades).
Aunque se sabe que esto provocará movimientos migratorios importantes, no hay previsiones certeras sobre cómo serán, porque el tema no ha sido lo suficientemente estudiado. Los científicos del clima han dedicado poco tiempo a estudiar la relación entre el cambio climático y las migraciones; y, a su vez, los sociólogos de las migraciones tampoco se han centrado demasiado en la relación entre éstas y el clima. Puede decirse que hasta 2008 no se hicieron los primeros estudios de cierta extensión, cuando se creó la  Alianza sobre el Cambio Climático, Medio Ambiente y Migración (CCEMA, por sus siglas en inglés). De momento, sólo se manejan algunas hipótesis, como la hecha hace años por Norman Myers, de la Universidad de Oxford, que señaló que para el 2050 podría haber hasta 200 millones de migrantes derivados del cambio climático. Pero no sabemos hasta dónde llegará el empobrecimiento que el cambio climático va a provocar en muchos países, ni las guerras por los recursos (como el agua) que va a generar, de modo que esas previsiones podrían quedarse pequeñas.
Así, la cuestión es: ¿Cómo vamos a recibir a esos refugiados climáticos en esta Europa que en 2015 y 2016 demostró un profundo egoísmo ante el incremento de refugiados producido por las guerras actuales? Y también: ¿Podrá la Barcelona del welcome refugees sostener dentro de tres o cuatro décadas la postura solidaria y acogedora que ahora está manteniendo a contracorriente?
El egoísmo europeo ha hecho creer a mucha gente que todos los refugiados del mundo quieren venir a Europa, pero lo cierto es que el 85% están acogidos en los países pobres. El ejemplo de los sirios es bastante claro: sólo Turquía tiene cuatro veces más refugiados sirios que los 28 países de la Unión Europea juntos. Con los refugiados climáticos pasará lo mismo: la gran mayoría se quedarán en los países cercanos, es decir, en otros países del Sur Global. A Europa y los demás países ricos les corresponde la responsabilidad de atender las emergencias humanitarias que van a producirse en muchos países del Sur (no hay que olvidar que los países ricos son los principales causantes del cambio climático), pero, además, a Europa le tocará acoger a cierto número de refugiados climáticos, y, aunque será una proporción pequeña, habrá que contarlos por decenas de millones.
Pongamos el ejemplo de Bangladesh. En Barcelona, según el último padrón, hay casi 6.000 bangladeshíes de los más de 13.000 que hay en España. Son muy pocos comparados con los 8 millones de migrantes y refugiados bangladeshíes que hay repartidos por el mundo. Pero ese número va a crecer. Dos terceras partes del territorio del país están a menos de 5 metros de altura sobre el nivel del mar. De los 165 millones de habitantes que tiene Bangladesh (la mitad bajo el umbral de la pobreza), 40 millones viven en las zonas costeras. El aumento del nivel del mar reducirá su territorio y aumentará la gravedad de las inundaciones. Éstas se producirán tanto por el incremento de las lluvias como por el deshielo de los glaciares del Himalaya. Además, los ciclones serán más potentes y, con la subida del nivel del mar, la marea que los acompaña penetrará en gran parte del territorio. A su vez, la crecida del nivel del mar aumentará la salinidad en las zonas costeras, lo que provocará la reducción drástica de las cosechas y la inseguridad del suministro de agua potable. Todo ello generará decenas de millones de desplazados. La mayoría irán a países asiáticos, pero los bangladeshíes que ya están en Europa, atraerán a una parte de los que huyan. Y lo mismo podemos decir sobre los que ahora están en Barcelona.
Bangladesh es un buen ejemplo porque es uno de los primeros países que sufrirá los efectos devastadores del cambio climático, pero los desplazados por el clima en África serán muchos más. Y también éstos se quedarán principalmente en países del mismo continente, pero cierta proporción de ellos vendrá a Europa. No será una proporción alta, pero el número de los que vengan les parecerá una barbaridad a buena parte de los europeos.
Ésa es la batalla que tenemos por delante: acabar con los mitos que ha creado el egoísmo europeo. Y la lucha contra esos mitos ha de traducirse en apertura real para la entrada de refugiados. Europa no puede seguir siendo una fortaleza amurallada frente a ellos; ha de facilitar la entrada de los que razonablemente nos corresponden, y esta entrada será importante cuando los refugiados climáticos estén contándose por cientos de millones. Evidentemente, lo prioritario en este tema es el desarrollo de políticas energéticas y económicas que le pongan freno al cambio climático, pero sin olvidar que debemos prepararnos para unos movimientos de población que serán ya inevitables. Para estas migraciones climáticas es necesario un marco de protección jurídica que ahora no existe, pero además hay que luchar en el terreno de los discursos. Barcelona deberá seguir batallando por políticas de acogida responsables y solidarias. Y la batalla será ardua.
[1] Thow, A. and De Blois, M. 2008. Climate change and human vulnerability. Disponible en: http://www.careclimatechange.org/files/reports/Human_Implications_DiscussionPaper.pdf

Tornar enrere

Comunicat Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial

 

 

La sensibilització de les potencials víctimes, clau per abordar la infradenúncia

 
El dia 21 de març se celebra des de 1966 el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, en el que Nacions Unides ens recorda que, en moltes parts del món, la incitació a l’odi i les pràctiques discriminatòries per raons de raça, ètnia, religió, nacionalitat, entre unes altres, estan molt esteses.
A Espanya, des de l’any 2013 el Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica, que depèn del Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica, adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, presta assistència i orientació a les persones que sofreixen aquestes situacions, atenent més de 600 casos cada any. Incidents en els quals es visibiliza la discriminació quotidiana que segueixen sofrint les persones de diferents ètnies, orígens i procedències, en l’exercici dels seus drets, concretament en l’accés a l’ocupació, l’habitatge, béns i serveis, tots ells vitals per gaudir d’una vida digna.
Segueix havent-hi importants barreres per a una lluita efectiva contra la discriminació racial o ètnica. Des del Servei constatem que la imatge social de determinats grups de població segueix marcada pels estereotips, alguna cosa que al seu torn pot alimentar conductes racistes.
Les noves tecnologies són un brou de cultiu idoni per fomentar el rebuig social cap a determinades persones o grups, que es tradueix en discriminació i discurs d’odi, fet que es veu agreujat pel desconeixement de les víctimes, que sovint no saben quins són els seus drets ni com exercir-los.
Aquest és un dels principals problemes en les polítiques de lluita contra la discriminació, els alts nivells de infradenúncia que es donen al nostre país. La majoria de les víctimes no coneix els mecanismes de denúncia ni els seus drets, i en molts casos no tenen confiança en la utilitat de denunciar aquests incidents. A més, hi ha poques sentències judicials que condemnin casos de discriminació, i els mecanismes de reparació i compensació a les víctimes són complexos, i poc visibles.
 
Per tot això, des de les entitats del Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica, volem destacar la importància d’informar i sensibilitzar a les potencials víctimes de discriminació en l’exercici i defensa dels seus drets i volem fer una crida perquè la lluita contra la discriminació racial sigui una prioritat de l’agenda política a tots els nivells, local, regional i estatal, i perquè s’articulin mecanismes eficaços per prevenir i combatre la discriminació, de manera que les víctimes tinguin un millor accés a la defensa dels seus drets i a l’exercici de la ciutadania, garantint que la igualtat de tracte sigui una realitat.
 
ACTIVITATS ORGANITZADES PEL SERVEI
Des del Servei d’Assistència a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica volem informar que aquest Servei va a desenvolupar simultàniament diversos actes a nivell estatal:

  • D’una banda, un acte institucional de commemoració del dia 21 de març, Dia internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica, on hi haurà representació de les entitats socials que formem part del Servei d’Assistència, així com d’altres entitats socials i institucions. Aquest acte se celebrarà el dia 22 de març en el saló d’actes del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
  • D’altra banda, en més de 40 localitats s’organitzaran accions de carrer dirigides principalment a fer un a la ciutadania en general per sensibilitzar-los i implicar-los en la defensa de la no discriminació racial o ètnica. Per a això, en diferents ciutats espanyoles, durant la setmana del 20 al 24 de març de 2017 es desenvoluparan una activitat en diferents espais públics amb el lema “Deja huella contra la discriminación” i que difonguéssim amb el hashtag #dejahuella

 
Més informació
El Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica està format per vuit organitzacions: ACCEM, CEAR, Creu Vermella Espanyola, Fundació CEPAIM, Moviment contra la Intolerància, Moviment per la Pau, Xarxa Acull i Fundació Secretariat Gitano (coordinadora del Servei).
El Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes depèn del Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica adscrit a l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Tota la informació sobre el treball realitzat està disponible a la web http://asistenciavictimasdiscriminacion.org/