• A les oficines d’estrangeria de la província de Barcelona resulta impossible obtenir una cita per a iniciar els tràmits d’estrangeria.
• La manca d’accés a aquests tràmits posa en risc a milers de persones condemnant-les al desemparament i la inseguretat jurídica.

Des de fa ja alguns mesos, les persones que volen iniciar qualsevol tràmit a les oficines d’estrangeria de la província de Barcelona –com ara l’autorització de retorn, la residència de menors, la reagrupació familiar, la residència per circumstàncies excepcionals i la residència de familiars de ciutadans de la UE – no poden fer-ho, ja que és impossible obtenir una cita per iniciar els tràmits.

Aquesta situació ha estat constatada per la Defensora del Poble a instàncies del Síndic de Greuges de Catalunya, qui va formular una Recomanació a la Subdelegació de Govern a Barcelona, en què exigeix “incrementar el personal adscrit a l’Oficina d’Estrangers a Barcelona, per tal de garantir la disponibilitat de cita prèvia per a la realització dels diversos tràmits d’estrangeria en un termini raonable, adaptant l’oferta de les mateixes a la demanda real existent”.

A l’Institut de Drets Humans de Catalunya, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i SOS Racisme Catalunya tenim constància que la recomanació de la Defensora no ha estat atesa i els problemes per a l’obtenció de cites persisteixen.

La manca d’accés als tràmits d’estrangeria posa en risc a milers de persones, condemnant-les al desemparament o la inseguretat jurídica. La població estrangera que, a causa de la inoperància de l’administració, queda sense autorització d’entrada, sortida, estada i residència, veu limitat el seu accés i gaudi dels drets que aquestes categories impliquen i altres drets fonamentals reconeguts constitucionalment i legal.

Si bé la Subdelegació de Govern ha comunicat a la Defensora del Poble que facilitarà els tràmits fora dels terminis legals per a les persones que han vist caducats els seus permisos, mentre no disposin d’un document acreditatiu de la seva situació jurídica podrien ser expulsades, veure denegada l’entrada o se’ls pot obrir qualsevol altre tipus d’expedient sancionador. Tot això malgrat el fet que la seva situació “irregular” està causada per la pròpia administració.

Quan els cossos de seguretat de l’estat identifiquen persones estrangeres en situació “irregular” als carrers i en els punts fronterers, els problemes administratius resulten irrellevants. S’exigeix a aquestes persones que disposin d’un document oficial que indiqui, almenys, l’inici dels tràmits. Document que només es pot obtenir a través d’una cita a l’oficina d’estrangeria.

Aquesta situació demostra una vegada més la manca de compromís i de responsabilitat de l’administració de l’Estat amb els drets fonamentals de les persones estrangeres, sense importar la seva condició migratòria ni la seva situació administrativa.

Exhortem a la Defensora del Poble a seguir vigilant el comportament de les Institucions de l’Estat per salvaguardar els drets fonamentals de milers de persones que es veuen afectades per la impossibilitat d’aconseguir una cita a les oficines d’estrangeria de la província de Barcelona.

Exigim al govern que, a través de la seva Subdelegació a Barcelona, implementi mesures que permetin de manera senzilla i breu que tota persona afectada disposi d’un document que acrediti la seva situació, per tal de no genera’ls-hi majors afectacions als drets que els han reconegut per entrar, sortir, romandre i/o residir a España.

Disset organitzacions exigeixen a l’Estat espanyol que, amb motiu de les reunions que se celebren aquests dies a Nova York, assumeixi les seves obligacions internacionals i es comprometi públicament a sol·licitar en les seves negociacions amb altres països la protecció dels drets de les persones refugiades, desplaçades i migrants

Un total de disset organitzacions s’han congregat enfront del Ministeri d’Afers exteriors i Cooperació per exigir a l’Estat espanyol que, com a part de la comunitat internacional, assumeixi i sol·liciti en les seves negociacions amb altres països l’establiment de mesures urgents i immediates per protegir i garantir els drets de les persones refugiades, desplaçades i migrants en la major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial.

Les màximes autoritats de la comunitat internacional es donen cita avui i demà,  19 i 20 de setembre a Nova York amb motiu de les reunions d’Alt Nivell (Assemblea General de les Nacions Unides i Cim Obama) par, d’una banda, abordar els desplaçaments a gran escala de les persones refugiades i migrants i, per un altre, assumir nous compromisos en matèria de refugi.

Accem, Amnistia Internacional, Ajuda en Acció, CEAR-CCAR, Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament, Entreculturas, FELGTB, Fundació Advocacia Espanyola, Fundació Cepaim, InspirAction, Jesuïtes Social, Metges del Món, Metges Sense Fronteres, Red Acoge, Sant Carlos Borromeo, Save the Children i Servei Jesuïta a Migrant denuncien la passivitat dels líders mundials, alguns dels quals han estat representats amb caretes i vestit, reunits entorn d’una taula, i davant la presència d’un rellotge i una pancarta amb el lema ‘Liders mundials, el seu temps s’acaba’. En aquest sentit, les organitzacions s’han dirigit per carta al Govern espanyol i al rei, que serà qui finalment representi a Espanya davant Nacions Unides. En ella, les organitzacions signatàries els demanen que Espanya es comprometi pública i proactivament amb la futura adopció d’un acord que garanteixi la responsabilitat compartida entre els Estats sobre les persones refugiades i migrants i els presenten una sèrie de mesures que és urgent engegar.

Les organitzacions consideren que posposar a 2018 l’aprovació d’un pacte global sobre persones refugiades -com finalment van acordar els Estats membres de les Nacions Unides (ONU) el passat 3 d’agost- és un enorme error que posa en joc la vida de milers de persones a tot el món i evidencia la incapacitat de la comunitat internacional i la seva falta d’implicació política a l’hora de resoldre i prevenir situacions d’emergència humanitària i de complir les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans.

La responsabilitat del Govern espanyol

Segons ACNUR, més de 65 milions de persones a tot el món es troben desplaçades dels seus llocs d’origen a causa de conflictes, persecució i violacions de drets humans als seus països d’origen. L’absència de rutes legals i segures està provocant un tràgic increment de morts i desaparicions: segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), en el que va d’any, més 4.320 persones van perdre la vida o van desaparèixer durant el trajecte. D’aquesta xifra, 3.207 van morir ofegades en el Mediterrani. Una tragèdia que es podria haver evitat si la comunitat internacional i els seus Estats haguessin adoptat les mesures necessàries.

En aquest sentit, el Govern espanyol continua incomplint els seus acords internacionals. Fins avui, només han estat traslladades a Espanya 480 persones, xifra que encara queda molt lluny de les 17.337 persones refugiades que es va comprometre a reubicar, des de Grècia i Itàlia, i a reassentar, des de països que no són membres de la UE, fins a l’any 2017.

Les organitzacions també denuncien els murs -visibles i invisibles (impediments legals, tanques, externalització de fronteres, violacions de drets humans i discursos xenòfobs)- amb els quals cada vegada més sovint es troben les persones refugiades i migrants als països d’acolliment i que els impedeixen accedir a protecció i a unes condicions dignes de vida. Les persones en situació de major vulnerabilitat, com les dones soles i/o amb persones al seu càrrec, les nenes i nens -especialment els no acompanyats-, les persones perseguides per la seva orientació sexual i/o identitat de gènere, les víctimes de tortura o trauma i les persones malaltes o amb algun tipus de diversitat funcional estan quedant en una situació de total desprotecció i abandó.

En la carta que les organitzacions han dirigit a les autoritats espanyoles, se’ls demana que, en les seves negociacions amb altres Estats aquests dies a Nova York, es comprometin públicament a presentar com a prioritàries les següents mesures:

1. Polítiques i mecanismes que garanteixin la plena protecció de les persones refugiades, internament desplaçades i migrants enfront de tot tipus d’abús, violència i explotació. La protecció ha de cobrir necessitats bàsiques com a educació, sanitat i habitatge, sense discriminació alguna i sense por de ser objecte de detenció, reclusió o expulsió. A més, s’han d’adoptar mesures específiques per protegir a les persones en situació de major vulnerabilitat.
2. Adopció de forma immediata de totes les mesures necessàries per garantir vies legals i segures per a les persones refugiades i migrants. Salvar vides ha de ser una prioritat enfront de les polítiques de control migratori. A més, és necessari garantir i agilitar programes generosos de reassentament , admissió humanitària i reagrupació familiar flexible, entre uns altres.
3. Repartiment equitatiu de la responsabilitat dels Estats per recolzar i acollir a les persones refugiades. Almenys el 10% de la població refugiada mundial ha de ser reassentada en països segurs (actualment el 86% de les persones refugiades es troben acolliments en països en vies de desenvolupament, com Líban, Turquia, Pakistan, Jordània o Kenya).
4. Els Estats han d’abstenir-se de signar, o revocar en el cas que ja estiguin signats, acords amb tercers països no segurs. Els acords han de contenir clàusules que garanteixin el respecte i compliment dels drets humans. A més, d’altra banda, ha de garantir-se el suport al desenvolupament als països d’origen i l’assistència humanitària des d’un enfocament de coherència de política per al desenvolupament que impregni tota l’acció exterior. En aquest sentit, és urgent que Espanya destini un mínim de 150 milions per a ajuda humanitària al proper pressupost. Han de fomentar-se els processos de pau que acabin amb els conflictes i assegurin una estabilitat duradora.
5. Finançament ple i suport econòmic suficient per garantir la protecció i integració de les persones migrants, refugiades i desplaçades als països d’acollida. És fonamental desenvolupar polítiques d’integració dotades del finançament suficient que incloguin plans de sensibilització per lluitar contra el creixent ascens del racisme i la xenofòbia contra aquestes persones