Aquest matí ha tingut lloc el debat electoral organitzat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) al Col·legi de Periodistes de Catalunya per tractar propostes d’acollida i de garantia del dret d’asil i els drets humans de les persones refugiades i migrades a Catalunya.

 

Hi han participat Ousman Jangana Kabba, candidat de la CUP-DT a comarques gironines; Andres García Berrio, candidat independent per Comuns Sumar; Carlos Remacha, candidat del Partit Popular de Catalunya; Rocío García, candidata del Partit Socialista de Catalunya; Francesc Dalmases, candidat de Junts + Puigdemont per Catalunya; i José Rodríguez Fernández, candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions del 12M. El debat ha estat presentat per Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR, i moderat per Estel·la Pareja, membre de la junta directiva de la CCAR.

 

Des de la CUP, Ousman Jangana Kabba ha exposat que defugen de la idea paternalista de l’acollida i que no defensen polítiques que impliquen models de segregació i no aposten per l’apoderament real de les persones refugiades. A més, aposten per un model en què la idea d’acollida vagi molt més enllà i que afronti les situacions de la identitat i la pertinença de les persones que venen al nostre país. També posen el focus en la necessitat de donar suport a moviments socials que estan lluitant per trencar amb el model actual d’acollida i creuen que cal fer un blindatge clar amb el tema de permetre l’empadronament de les persones migrades i refugiades, perquè suposa la porta d’accés a drets com educació, sanitat, serveis socials i cultura, així com accedir als permisos de residència. Pel que fa a vies legals i segures, la CUP aposta per enfortir els requisits perquè les persones puguin arribar de manera segura i insisteixen que cal sobrepassar les competències actuals de la Generalitat. Finalment, denuncien la falta de reconeixement dels drets dels menors i creuen que cal potenciar els centres per tal que els menors migrants sense referents familiars tinguin autonomia i puguin gaudir d’una infància plena.

 

El candidat de Comuns Sumar (independent), Andres García Berrio, ha valorat la necessitat de garantir l’accés a l’empadronament, proposant la sanció als municipis que no compleixin amb aquest dret, així com pel model del SAIER i el projecte Nausica, que veu necessari traspassar a la resta de províncies i municipis. Amb relació a les vies legals i segures, ha destacat la importància de garantir que es pugui demanar protecció internacional a consolats i ambaixades, i ha exposat la necessitat de traslladar l’activació de la directiva de protecció temporal com s’ha fet en el cas d’Ucraïna a altres casos com el de Gaza. Els comuns també aposten per la creació d’una unitat per cercar persones desaparegudes al Mediterrani en el seu trajecte migratori cap a l’estat, que pogués treballar conjuntament amb policia nacional, per promoure una investigació sobre frontera nord i per poder tramitar el permís de treball en oficines de Catalunya a l’exterior. A més, creuen que a nivell de Catalunya es podria demanar la competència en matèria de salut per a que es protegeixi millor la gent en els CIEs. Pel que fa als menors sense referents familiars, defensen revertir el grau d’institucionalització dels centres de menors i l’enfocament d’adults del sistema de protecció.

 

Carlos Remacha, candidat del Partit Popular, ha exposat que cal assegurar l’acollida de les persones des del principi de la solidaritat, però també de la responsabilitat, respectant la legalitat en tot moment i garantint que es faci de forma ordenada. Des del PP proposen fer programes de formació lingüística en català i castellà, així com establir un suport psicosocial i laboral, i promoure la integració de les persones migrants i refugiades al sector públic i privat. Alhora, defensen el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), ja que atorga una harmonització de les normatives d’asil i migracions en la Unió Europea. Els populars exposen que en el supòsit de la cessió de les competències en acollida a Catalunya és necessari tenir les eines i recursos per poder-les gestionar de forma adequada i creuen que cal donar recursos als municipis més petits perquè puguin fer efectiva l’acollida. Sobre vies legals i segures, promouen la garantia de la seguretat en el procés migratori, exigint un control de les persones que volen entrar en territori espanyol per mitjà de mecanismes que combinin criteris humanitaris i seguretat i ordre a la frontera. Pel que fa a l’acollida de menors sense referents familiars, el PP proposa garantir els drets humans de tots els menors, independentment del seu estatus migratori, i posa el focus en la necessitat que els municipis rebin més pressupostos i suport per acollir correctament.

 

La candidata del Partit Socialista de Catalunya, Rocío García, ha posat de manifest que el partit mira de cara a la UE i que el PEMA es va proposar com una primera solució i implica un punt de partida per ampliar la solidaritat. Creuen que cal posar el focus en les competències que no s’estan exercint i tornar a tenir l’horitzó del 0,7% en cooperació. Des del PSC asseguren que cal posar tots els camins i vies possibles per assegurar els drets humans. Pel que fa als menors sense referents familiars, aposten per complir les competències que es tenen de manera adequada, tant des de la Generalitat com des dels ajuntaments, ja que la DGAIA no arriba a atendre totes les necessitats que tenen els menors. D’altra banda, consideren que a més de la feina que es fa en l’àmbit formatiu caldria fer un treball per a la inserció laboral. A més, creuen que calen més mesures de suport a les professionals dels CRAE, així com evitar la institucionalització dels menors i infants, assegurar un acolliment familiar. Finalment, destaquen que no es pot permetre que els partits d’ultradreta ocupin el discurs xenòfob i racista.

 

El candidat de Junts + Puigdemont per Catalunya, Francesc Dalmases, ha remarcat al llarg del debat la necessitat de transferir competències en immigració des del govern central al govern de la Generalitat. Pel partit, una bona acollida només es pot garantir amb les competències, els recursos i els mitjans necessaris, que defensen que no tenen actualment. Des de Junts + Puigdemont per Catalunya destaquen que els ajuntaments demanen més mitjans i recursos i vinculen la manca d’aquests als 20 milions d’euros de dèficit fiscal. A més, consideren que el no reconeixement de les vies legals i segures provoca una fàbrica de morts, directament relacionada amb la militarització creixent i l’Europa fortalesa. Creuen que Catalunya pot més i que s’ha d’incrementar el dret d’asil, donar suport a ajuntaments, no criminalitzar els rescats i buscar organitzacions d’aquí que tenen més experiència. D’altra banda, ressalten la importància de la llengua catalana en la integració i consideren rellevant reconèixer que cap societat té una capacitat d’acollida il·limitada per evitar que l’extrema dreta es faci un forat.

 

José Rodríguez Fernández, candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha exposat que cal seguir un model d’acollida com el que es va donar arran del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. A més, ERC proposa un model on es combinin l’acollida, la inclusió i l’accés a la ciutadania, i recorda els avenços en la matèria que s’han fet durant el govern del seu partit com l’impuls de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació o l’impuls del programa de mentoria social. D’altra banda, els republicans han apostat per assegurar que tots els ajuntaments vetllin perquè l’accés a l’empadronament sigui viable per totes les persones, ja que és una porta d’entrada a la resta de drets, i creuen que falten eines per poder desplegar polítiques d’acollida efectives, ja que moltes competències són estatals. També han posat el focus en què cal derogar la llei d’estrangeria. Pel que fa a les vies legals i segures, des d’ERC proposen garantir els drets de les persones que arriben, en especial fomentant l’empadronament i l’accés al permís de treball. Finalment, pel que fa a l’acollida de menors migrants creuen que el model d’atenció a la infància te unes tensions enormes i que els adolescents venen amb una perspectiva de vida molt diferent. A més, denuncien la falta d’informació per part de l’Estat espanyol del nombre d’arribades de menors.

 

 

Barcelona, 10 d’abril – La Unió Europea aprovarà avui el Pacte Europeu de Migracions i Asil després de quatre anys de negociacions durant els quals des de les organitzacions de drets humans com la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) hem advertit dels perills que podria suposar per les persones migrades i refugiades en cas d’aprovar-se.  

 

Des de la CCAR considerem que el nou Pacte, amb l’argument de comptar amb procediments més “eficaços”, enforteix el control fronterer, facilita els retorns de les persones refugiades -deixant-les en una situació de desprotecció- i no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada. No fa cap referència a programes d’inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa ni soluciona l’absència de vies legals i segures, fet que suposa que les persones hagin d’arriscar la seva vida per arribar a territori europeu i enriquir les xarxes de tràfic de persones. 

 

El Pacte no dona resposta a les problemàtiques que presenta l’actual sistema de Dublín, mantenint així la forta pressió migratòria que recau en els estats fronterers de la UE. Com a conseqüència, els sol·licitants d’asil no rebran el mateix tractament als diferents estats membres en els processos de revisió de les seves sol·licituds i d’acollida. A més, el mecanisme de solidaritat a la carta establert mercantilitza la vida de les persones refugiades oferint la possibilitat als estats membres de pagar per eludir la seva responsabilitat internacional d’acollir. El fet que existeixi la possibilitat de participar en retorns implicarà que els estats no contribueixin amb reubicacions i que es reforci el sistema de deportacions. 

 

Les persones sol·licitants d’asil seran detingudes a les fronteres prèviament a realitzar la sol·licitud de protecció internacional, fet que suposa una vulneració a les garanties d’accés a aquest dret i augmenta el risc de devolucions. El procediment a la frontera soscava les garanties de que es realitzarà una valoració adequada de les condicions de vulnerabilitat de les sol·licitants, l’obligació d’aplicar un tractament diferenciat i el principi de no devolució. Els procediments accelerats minven les garanties procedimentals i la valoració de possibles vulnerabilitats al no permetre una avaluació adequada de les condicions personals i del país d’origen del sol·licitant. 

 

La normativa està molt enfocada a establir un vincle directe entre el procediments d’asil i el de retorn, fet que pressuposa que la majoria de sol·licitants de protecció internacional no són susceptibles d’obtenir-la i reforça l’Europa fortalesa.  

 

El Pacte s’ha elaborat i negociat al llarg dels últims anys amb molt poca participació de les organitzacions de la societat civil que defensem els drets humans de les persones migrades i refugiades i que comptem amb una àmplia experiència en l’acollida i l’atenció de les seves necessitats. L’enfocament, que reforça la tendència europea, s’ha centrat en un augment de les mesures repressives per impedir a les persones que arribin a territori europeu. Destaquem la importància de que existeixin polítiques comunes d’asil a la Unió Europea que assegurin condicions d’igualtat en el tractament de les sol·licituds de protecció internacional i en l’acollida, però rebutgem l’aprovació d’un Pacte que vulnera de manera flagrant el dret d’asil i posa en risc les vides de les persones refugiades i migrades.  

 

En aquest sentit, com a Comissió Catalana d’Acció pel Refugi ens preocupa especialment que: 

– No s’incorpori l’obligatorietat de reubicacions de persones sol·licitants d’asil entre els diversos Estats Membre de la UE, i s’inclogui la possibilitat de contribuir en deportacions o amb el pagament d’una quantitat determinada per tal d’eludir la responsabilitat dels Estats en matèria d’acollida de sol·licitants de protecció internacional.  

 

– Que es pugui realitzar una detenció i screening previ a l’avaluació de les sol·licituds, ja que suposa una vulneració a les garanties d’accés al dret d’asil, comporta el risc d’una detenció prolongada i posa en risc el principi de no devolució. 

 

– Es proposi denegar les sol·licituds de persones que provinguin de països amb una taxa de reconeixement inferior al 20% i d’aplicar el procediment accelerat de fronteres als sol·licitants d’asil la nacionalitat dels quals tingui una taxa de reconeixement inferior al 75%, vulnerant clarament el principi de no discriminació per raons d’origen i l’obligació de realitzar un anàlisis individualitzat de cada sol·licitud. 

 

– S’inclogui la proposta de denominació de tercers països segurs a nivell europeu, ja que és contrària al principi de no discriminació per raons de nacionalitat i ignora la possibilitat de que la persona sigui víctima de persecució individualitzada.  

 

– S’incorpori el concepte d’instrumentalització de les migracions, ja que deixa a les persones sol·licitants d’asil en situació de desprotecció al suspendre de facto la normativa que hauria de garantir els seus drets. 

 

– Es doni possibilitat de suspendre temporalment les obligacions dels Estats en els procediments d’asil en situacions de crisi, ja que cap situació d’excepcionalitat por justificar la suspensió de garanties dels drets humans.

Al llarg del 2023, 77.216 dones van presentar una sol·licitud de Protecció Internacional davant les autoritats de l’Estat espanyol, una xifra que supera en 22.500 la del 2022, quan es van registrar un total de 54.623 sol·licituds.

Aquest fet, encara força invisibilitzat en els imaginaris de la ciutadania i institucions, demostra que cada cop hi ha més dones que han de fugir de les seves llars i països per cercar refugi en altres indrets del món. Les causes que poden generar que les dones hagin de fugir de les seves llars i països poden ser les mateixes que les que pateixen els homes sumades a aquelles persecucions fundades en el masclisme i la misogínia. Entre altres causes que provoquen desplaçaments forçats per motius de gènere destaquem la violència sexual en conflictes armats, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats, les esterilitzacions forçades o les persecucions a dones dissidents dels règims fortament patriarcals on viuen.

Aquestes discriminacions i persecucions estan promogudes per persones conegudes per elles, per la ciutadania en general o per les mateixes institucions dels seus països, que més enllà de no poder garantir la seva seguretat, en molts casos en promouen les persecucions.

Malgrat que el nombre de sol·licituds de Protecció Internacional presentades per dones a l’Estat espanyol creix any rere any, els processos de resolució són cada cop més lents. A més, la taxa de reconeixement de les sol·licituds de dones és més baixa que mai, situant-se només en el 10% del total de sol·licituds. Cal esmentar, però, que pel que fa a les sol·licituds d’apatrídia, aquestes han disminuït en una tercera part respecte a l’any anterior i, alhora, hi ha hagut un augment del nombre de resolucions favorables (77 més que l’any 2022).

 

 

Les administracions locals, autonòmiques i estatals han de crear i aplicar noves polítiques d’acollida que incloguin una perspectiva de gènere interseccional

La manca de vies legals i segures d’accés a Europa posa en especial risc les dones i les menors d’edat refugiades, ja que pel seu gènere estan més exposades a patir violència i abusos durant el trànsit cap als “suposats” territoris segurs. Alhora, un cop arriben als països d’acollida, tenen grans dificultats per presentar les seves sol·licituds de Protecció Internacional i continuen sent molt susceptibles de seguir rebent violència social i institucional racista, xenòfoba i masclista.

Tal com exposa l’equip jurídic de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), les dones refugiades tenen grans dificultats per sol·licitar la Protecció Internacional. Això fa que augmenti el temps que han d’esperar per poder obtenir un permís de treball i provoca que moltes d’elles hagin de recórrer a treballs informals que molts cops comporten internaments, condicions salarials per sota del mínim legal i/o falta d’assegurança laboral. A més, les dones refugiades presenten una forta exposició a rebre assetjament laboral i/o sexual, així com una gran vulnerabilitat davant els mecanismes de denúncia d’aquest, en especial, en els casos de dones que es troben en situació d’irregularitat administrativa. Aquests fets, sumats al fort enduriment que suposarà l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migracions i Asil, exposen les dones refugiades a una situació d’especial indefensió legal i social.

Tot i que el passat mes de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europa va aprovar una resolució que permetria que una dona pogués acollir-se a la Protecció Internacional si ha patit violència de gènere en origen, encara és necessari millorar el sistema d’acollida i asil per totes les dones i menors refugiades. Des de la CCAR reivindiquem la necessitat d’establir processos d’acollida que facilitin la conciliació familiar, en especial pel que fa a les dones refugiades amb famílies monomarentals. A més, denunciem la indefensió legal i social que pateixen les dones refugiades i demanem que les administracions locals, autonòmiques i estatals apliquin noves polítiques d’acollida que incloguin una perspectiva de gènere interseccional per tal de reforçar la institució de l’asil i els drets humans de les persones refugiades.

 

Amb motiu del 8M, el proper 6 de març organitzem la taula rodona “Violència masclista i asil: aproximació a la situació actual”, en què analitzem la nova sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que avala que la violència de gènere en país d’origen sigui una causa reconeguda susceptible d’acollir-se a la Protecció Internacional i quins reptes sorgeixen i canvis reals podria suposar al sistema d’asil de l’Estat espanyol. 

Amb les participants: 

• Laura Salzano – Investigadora CER Migracions: Farà una aproximació legislativa del dret d’asil i, més en detall, sobre la nova sentència del TJUE 
• Jenny González – Coordinadora del Programa d’Atenció a Persones Refugiades de la Fundació Germà Tomàs Canet: Compartirà la situació que viuen les dones supervivents de violència masclista sol·licitants de Protecció Internacional 
• Inés Torío – Advocada de dones sol·licitants de Protecció Internacional a la CCAR: Parlarà sobre les dificultats a les quals s’enfronten les dones en el seu procediment de sol·licitud de Protecció Internacional per persecucions basades en el gènere  
• Tamara Mozarán – Activista feminista: Exposarà i reflexionarà sobre altres violències i persecucions basades en el gènere susceptibles d’acollir-se a la Protecció Internacional 

Modera: Paula López (tècnica d’incidència política i participació de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi). 

6 de març I 18.30 h 
Centre Cívic Pati Llimona 
(C. Regomir, 3, 08002 Barcelona) 

Inscripcions a https://forms.gle/fxc6fBRPnrzACfe2A  

El dijous 22 de febrer celebrem la taula rodona “La criminalització de l’ajuda humanitària i les migracions al Mediterrani“, organitzada per la Comissió Catalana juntament amb el CER Migracions.

Durant la taula rodona parlarem de la criminalització dels rescats humanitaris, dels obstacles que es troben les organitzacions de rescat, de la situació actual dels rescats a Grècia i de com el nou Pacte Europeu de Migració i Asil pot empitjorar encara més aquesta situació.

Comptarem amb la participació de Marion Bouchetel, advocada i responsable d’incidència política al Legal Center Lesvos (Grècia); Sonia Díaz, responsable a Andalusia d’Oxfam Intermón; Amaia Iguaran, vicepresidenta de Salvamento Marítimo Humanitario Aita Mari; Irene Claro, investigadora a la Universidad Pontificia Comillas i Laura Salzano, investigadora sobre Frontex a la Universitat de Barcelona.

La taula rodona se celebrarà a la Sala d’Actes de LaFede (C. Tàpies, 1-3, 08001 Barcelona).

Activitat amb inscripció prèvia a https://forms.gle/2jCdsYExBgGZGgTf6

La mutilació genital femenina (MGF) és una forma de violència contra les dones i les nenes reconeguda internacionalment com una greu vulneració de drets humans, en constituir una pràctica que es perfila com una estratègia de control violent de la vida, el cos i la sexualitat de les dones i les nenes amb conseqüències de per vida.  

Als països on es practica, la mutilació genital femenina genera desplaçament forçat. Les nenes i dones afectades per aquesta pràctica es poden acollir a la Protecció Internacional per risc de patir o per haver patit una violació greu dels seus drets per aquesta persecució fonamentada en el gènere. 

S’estima que la mutilació genital femenina es concentra, com a mínim, a 31 països d’Àfrica i Orient Mitjà, a Indonèsia, i que també persisteix a països asiàtics com l’Índia, l’Iraq o el Pakistan, en algunes comunitats indígenes a Llatinoamèrica i en poblacions d’Oceania, Amèrica i Europa. Les raons o causes que s’addueixen per realitzar-la són variades i mostren la seva connexió amb la violència estructural contra les dones: 

• Socials: es realitza com un ritu d’iniciació de les nenes a l’edat adulta, un pas per a la integració en la comunitat. 
• Sexuals: és un mètode per controlar la sexualitat de les dones i un requisit indispensable per poder casar-se.  
• Terapèutiques: existeix la creença que augmenta la fertilitat, facilita el part i protegeix la vida del fetus.  
• Higièniques i estètiques: els genitals externs femenins són considerats bruts i lletjos, i per tant eliminar-los fa que la dona sigui més neta i bella.  
• Espirituals: la mutilació s’associa a la puresa espiritual.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) més de 200 milions de dones i nenes al món han patit mutilació genital femenina, especialment entre els cinc i els catorze anys.  

Encara que aquesta pràctica s’ha reduït amb el temps, continua sent molt alta i moltes dones que van patir la MGF durant la seva infància o adolescència actualment estan organitzades i defensen arreu del món l’abolició d’aquesta pràctica.  

Cal esmentar que l’impacte que aquesta pràctica suposa per les dones és integral i les seves conseqüències poden anar des de dolors intensos a modificació de la sensibilitat sexual, infeccions cròniques i/o depressió o altres problemes de salut mental derivats. 

Des del Servei Jurídic de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) fem assessorament i acompanyament jurídic sobre Protecció Internacional a dones que han patit o que estan en risc de patir MGF al seu país d’origen. Durant el 2023 vam atendre 2 dones que es trobaven en aquesta situació i, a més, el 2024 hem començat un acompanyament a 3 noies més, algunes d’elles menors d’edat en el moment que van arribar a l’Estat espanyol. 

Des de la CCAR demanem que l’Estat espanyol faciliti l’accés al procediment de sol·licitud d’asil per a les dones que han patit o estan en risc de patir MGF, i que ofereixi serveis especialitzats d’acompanyament jurídic i psicosocial amb enfocament de gènere interseccional. 

Ja pots llegir el nostre nou informe sobre desplaçament forçat per vulneracions ambientals, en què s’exposen les arrels, les dinàmiques i la situació jurídica dels desplaçaments forçats per la vulneracions de drets ambientals, posant especial atenció en alguns dels col·lectius desplaçats més nombrosos a la ciutat de Barcelona, com Hondures, Colòmbia, Perú, Pakistan i Filipines. 

En l’actual context de globalització, el predomini dels patrons de consum actuals a les ciutats del Nord global, com Barcelona, cronifica les desigualtats socioeconòmiques i genera vulneracions de drets i desplaçament forçat als països de major risc climàtic i amb major conflictivitat socioambiental.

Si bé és cert que la majoria d’aquests desplaçaments solen ser interns, hi ha regions del planeta on les persones que es veuen desplaçades per raons ambientals es veuen forçades a creuar fronteres en busca d’una vida digna, o inclús per garantir la seva supervivència.

Llegeix l’informe en aquest enllaç.

Per a més informació, llegeix el nostre decàleg de mesures front als desplaçaments forçats per vulneracions de drets medioambientals i la relatoria de la presentació de l’exposició ‘Sense refugi: històries de desplaçament forçat i lluita en defensa de la terra”.

El mes de novembre i desembre des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi vam realitzar els tallers del projecte No amagar-se, per sensibilitzar sobre la realitat de les persones refugiades per persecucions LGBTIfòbiques, a l’Institut Moisès Broggi i l’Escola Industrial de Barcelona, així com a l’Institut Jonqueres () i l’Institut Narcisa Freixa ( de Sabadell.

En total, 265 alumnes catalans (42 alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Moisès Broggi; 68 alumnes de 1er de Batxillerat de l’Escola Industrial de Barcelona; 35 alumnes de 1er de Batxillerat de l’Institut Jonqueres i 120 alumnes de 3er i 4rt d’ESO de l’Instititut Narcisa Freixa)han pogut escoltar el testimoni d’una persona refugiada per persecucions LGTBIfòbiques i han pogut entendre la realitat de les persones refugiades.

Aquesta activitat es realitza des de fa anys i te una gran acollida als centres educatius i entre els estudiants, en especial a secundària, on les discriminacions cap a persones LGTBI+ són un tema recurrent i sensible.

Durant els tallers fem una introducció al dret d’asil i la realitat de les persones refugiades perseguides per orientació sexual o identitat de gènere. Posterioment comença l’activitat central: el testimoni d’una persona refugiada que pot explicar la seva experiència en primera persona. Això aconsegueix captar l’interès, connectar emocionalment i fer reflexionar els estudiants, alhora que permet que les persones refugiades que participen -amb què es fa un treball previ de capacitació- puguin reivindicar-se i viure una experiència d’empoderament.

 

L’aprovació del Nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, tres anys després de que fos presentat i rere dures negociacions, culmina 25 anys d’impasse en el procés de construcció i consolidació de les polítiques de migració i asil de la Unió Europea. Malauradament, el resultat de l’acord avala les postures més conservadores i la òptica securititzadora i criminalitzadora vers les migracions i el refugi, allunyant-se de la finalitat primera d’establir mecanismes que permetin compartir responsabilitats en l’acollida i d’harmonització entre tots els Estats Membre en els procediments en matèria de migració i asil.

 

En l’acompanyament que realitzem com a entitat a les persones sol·licitants d’asil, refugiades, apàtrides i migrades en situació d’exclusió social des dels diferents serveis de l’organització som testimonis dels innombrables impactes que aquestes polítiques tenen en les seves vides. Des d’aquelles que es veuen obligades a fugir i no disposen de vies legals i segures per a fer-ho fins aquelles que aconsegueixen arribar després de sofrir nombroses vulneracions de drets, passant pels milers de persones que cada any moren ofegades en el mar o travessant deserts. 

 

El Pacte s’ha elaborat i negociat al llarg dels últims anys amb molt poca participació de les organitzacions de la societat civil que defensem els drets humans de les persones migrades i refugiades i que comptem amb una àmplia experiència en l’acollida i l’atenció de les seves necessitats. L’enfocament, que reforça la tendència europea, s’ha centrat en un augment de les mesures repressives per impedir a les persones que arribin a territori europeu. A més a més, La normativa està molt enfocada a establir un vincle directe entre el procediments d’asil i el de retorn, fet que pressuposa que la majoria de sol·licitants de protecció internacional no són susceptibles d’obtenir-la i reforça l’Europa fortalesa.

 

Com a Comissió Catalana d’Acció pel Refugi destaquem la importància de que existeixin polítiques comunes d’asil a la Unió Europea que assegurin condicions d’igualtat en el tractament de les sol·licituds de protecció internacional i en l’acollida, però rebutgem l’aprovació d’un Pacte que vulnera de manera flagrant el dret d’asil i posa en risc les vides de les persones refugiades i migrades.

 

Però, com hem arribat fins aquí? Us presentem el nostre nou informe elaborat juntament amb el CER Migracions que fa un recorregut de les polítiques migratòries europees des del Sistema Europeu Comú d’Asil fins a l’actual Pacte migratori.