Tornar enrere

8M: Reclamem que es protegeixi les dones refugiades

Al llarg del 2023, 77.216 dones van presentar una sol·licitud de Protecció Internacional davant les autoritats de l’Estat espanyol, una xifra que supera en 22.500 la del 2022, quan es van registrar un total de 54.623 sol·licituds.

Aquest fet, encara força invisibilitzat en els imaginaris de la ciutadania i institucions, demostra que cada cop hi ha més dones que han de fugir de les seves llars i països per cercar refugi en altres indrets del món. Les causes que poden generar que les dones hagin de fugir de les seves llars i països poden ser les mateixes que les que pateixen els homes sumades a aquelles persecucions fundades en el masclisme i la misogínia. Entre altres causes que provoquen desplaçaments forçats per motius de gènere destaquem la violència sexual en conflictes armats, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats, les esterilitzacions forçades o les persecucions a dones dissidents dels règims fortament patriarcals on viuen.

Aquestes discriminacions i persecucions estan promogudes per persones conegudes per elles, per la ciutadania en general o per les mateixes institucions dels seus països, que més enllà de no poder garantir la seva seguretat, en molts casos en promouen les persecucions.

Malgrat que el nombre de sol·licituds de Protecció Internacional presentades per dones a l’Estat espanyol creix any rere any, els processos de resolució són cada cop més lents. A més, la taxa de reconeixement de les sol·licituds de dones és més baixa que mai, situant-se només en el 10% del total de sol·licituds. Cal esmentar, però, que pel que fa a les sol·licituds d’apatrídia, aquestes han disminuït en una tercera part respecte a l’any anterior i, alhora, hi ha hagut un augment del nombre de resolucions favorables (77 més que l’any 2022).

 

 

Les administracions locals, autonòmiques i estatals han de crear i aplicar noves polítiques d’acollida que incloguin una perspectiva de gènere interseccional

La manca de vies legals i segures d’accés a Europa posa en especial risc les dones i les menors d’edat refugiades, ja que pel seu gènere estan més exposades a patir violència i abusos durant el trànsit cap als “suposats” territoris segurs. Alhora, un cop arriben als països d’acollida, tenen grans dificultats per presentar les seves sol·licituds de Protecció Internacional i continuen sent molt susceptibles de seguir rebent violència social i institucional racista, xenòfoba i masclista.

Tal com exposa l’equip jurídic de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), les dones refugiades tenen grans dificultats per sol·licitar la Protecció Internacional. Això fa que augmenti el temps que han d’esperar per poder obtenir un permís de treball i provoca que moltes d’elles hagin de recórrer a treballs informals que molts cops comporten internaments, condicions salarials per sota del mínim legal i/o falta d’assegurança laboral. A més, les dones refugiades presenten una forta exposició a rebre assetjament laboral i/o sexual, així com una gran vulnerabilitat davant els mecanismes de denúncia d’aquest, en especial, en els casos de dones que es troben en situació d’irregularitat administrativa. Aquests fets, sumats al fort enduriment que suposarà l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migracions i Asil, exposen les dones refugiades a una situació d’especial indefensió legal i social.

Tot i que el passat mes de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europa va aprovar una resolució que permetria que una dona pogués acollir-se a la Protecció Internacional si ha patit violència de gènere en origen, encara és necessari millorar el sistema d’acollida i asil per totes les dones i menors refugiades. Des de la CCAR reivindiquem la necessitat d’establir processos d’acollida que facilitin la conciliació familiar, en especial pel que fa a les dones refugiades amb famílies monomarentals. A més, denunciem la indefensió legal i social que pateixen les dones refugiades i demanem que les administracions locals, autonòmiques i estatals apliquin noves polítiques d’acollida que incloguin una perspectiva de gènere interseccional per tal de reforçar la institució de l’asil i els drets humans de les persones refugiades.

 

Tornar enrere

Taula rodona “Violència masclista i asil: aproximació a la situació actual”

Amb motiu del 8M, el proper 6 de març organitzem la taula rodona “Violència masclista i asil: aproximació a la situació actual”, en què analitzem la nova sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que avala que la violència de gènere en país d’origen sigui una causa reconeguda susceptible d’acollir-se a la Protecció Internacional i quins reptes sorgeixen i canvis reals podria suposar al sistema d’asil de l’Estat espanyol. 

Amb les participants: 

  • Laura Salzano – Investigadora CER Migracions: Farà una aproximació legislativa del dret d’asil i, més en detall, sobre la nova sentència del TJUE 
  • Jenny González – Coordinadora del Programa d’Atenció a Persones Refugiades de la Fundació Germà Tomàs Canet: Compartirà la situació que viuen les dones supervivents de violència masclista sol·licitants de Protecció Internacional 
  • Inés Torío – Advocada de dones sol·licitants de Protecció Internacional a la CCAR: Parlarà sobre les dificultats a les quals s’enfronten les dones en el seu procediment de sol·licitud de Protecció Internacional per persecucions basades en el gènere  
  • Tamara Mozarán – Activista feminista: Exposarà i reflexionarà sobre altres violències i persecucions basades en el gènere susceptibles d’acollir-se a la Protecció Internacional 

Modera: Paula López (tècnica d’incidència política i participació de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi). 

6 de març I 18.30 h 
Centre Cívic Pati Llimona 
(C. Regomir, 3, 08002 Barcelona) 

Inscripcions a https://forms.gle/fxc6fBRPnrzACfe2A  

Tornar enrere

Taula rodona “La criminalització de l’ajuda humanitària i les migracions al Mediterrani”

El dijous 22 de febrer celebrem la taula rodona “La criminalització de l’ajuda humanitària i les migracions al Mediterrani“, organitzada per la Comissió Catalana juntament amb el CER Migracions.

Durant la taula rodona parlarem de la criminalització dels rescats humanitaris, dels obstacles que es troben les organitzacions de rescat, de la situació actual dels rescats a Grècia i de com el nou Pacte Europeu de Migració i Asil pot empitjorar encara més aquesta situació.

Comptarem amb la participació de Marion Bouchetel, advocada i responsable d’incidència política al Legal Center Lesvos (Grècia); Sonia Díaz, responsable a Andalusia d’Oxfam Intermón; Amaia Iguaran, vicepresidenta de Salvamento Marítimo Humanitario Aita Mari; Irene Claro, investigadora a la Universidad Pontificia Comillas i Laura Salzano, investigadora sobre Frontex a la Universitat de Barcelona.

La taula rodona se celebrarà a la Sala d’Actes de LaFede (C. Tàpies, 1-3, 08001 Barcelona).

Activitat amb inscripció prèvia a https://forms.gle/2jCdsYExBgGZGgTf6

Tornar enrere

Mutilació genital femenina i desplaçament forçat

La mutilació genital femenina (MGF) és una forma de violència contra les dones i les nenes reconeguda internacionalment com una greu vulneració de drets humans, en constituir una pràctica que es perfila com una estratègia de control violent de la vida, el cos i la sexualitat de les dones i les nenes amb conseqüències de per vida.  

Als països on es practica, la mutilació genital femenina genera desplaçament forçat. Les nenes i dones afectades per aquesta pràctica es poden acollir a la Protecció Internacional per risc de patir o per haver patit una violació greu dels seus drets per aquesta persecució fonamentada en el gènere. 

S’estima que la mutilació genital femenina es concentra, com a mínim, a 31 països d’Àfrica i Orient Mitjà, a Indonèsia, i que també persisteix a països asiàtics com l’Índia, l’Iraq o el Pakistan, en algunes comunitats indígenes a Llatinoamèrica i en poblacions d’Oceania, Amèrica i Europa. Les raons o causes que s’addueixen per realitzar-la són variades i mostren la seva connexió amb la violència estructural contra les dones: 

  • Socials: es realitza com un ritu d’iniciació de les nenes a l’edat adulta, un pas per a la integració en la comunitat. 
  • Sexuals: és un mètode per controlar la sexualitat de les dones i un requisit indispensable per poder casar-se.  
  • Terapèutiques: existeix la creença que augmenta la fertilitat, facilita el part i protegeix la vida del fetus.  
  • Higièniques i estètiques: els genitals externs femenins són considerats bruts i lletjos, i per tant eliminar-los fa que la dona sigui més neta i bella.  
  • Espirituals: la mutilació s’associa a la puresa espiritual.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) més de 200 milions de dones i nenes al món han patit mutilació genital femenina, especialment entre els cinc i els catorze anys.  

Encara que aquesta pràctica s’ha reduït amb el temps, continua sent molt alta i moltes dones que van patir la MGF durant la seva infància o adolescència actualment estan organitzades i defensen arreu del món l’abolició d’aquesta pràctica.  

Cal esmentar que l’impacte que aquesta pràctica suposa per les dones és integral i les seves conseqüències poden anar des de dolors intensos a modificació de la sensibilitat sexual, infeccions cròniques i/o depressió o altres problemes de salut mental derivats. 

Des del Servei Jurídic de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) fem assessorament i acompanyament jurídic sobre Protecció Internacional a dones que han patit o que estan en risc de patir MGF al seu país d’origen. Durant el 2023 vam atendre 2 dones que es trobaven en aquesta situació i, a més, el 2024 hem començat un acompanyament a 3 noies més, algunes d’elles menors d’edat en el moment que van arribar a l’Estat espanyol. 

Des de la CCAR demanem que l’Estat espanyol faciliti l’accés al procediment de sol·licitud d’asil per a les dones que han patit o estan en risc de patir MGF, i que ofereixi serveis especialitzats d’acompanyament jurídic i psicosocial amb enfocament de gènere interseccional. 

Tornar enrere

Visita del projecte SUN a Utrecht

En la visita de la CCAR a Utrecht del 24 al 25 de gener vam conèixer de primera mà el sistema nacional de protecció de menors no acompanyats anomenat Nidos.

Vam rebre presentació dels diferents serveis com ara mediadors, psicòloga, advocada vam visitar un centre de menors no acompanyats. El 25 ens vam reunir amb el servei d’immigració de menors no acompanyats i amb un advocat expert en menors. A la tarda ens vam reunir amb dues jutgesses que ens van explicar la seva funció en processos de determinació de l’edat de menors no acompanyats.

 

Tornar enrere

Refugiats sense refugi: el cost humà de les vulneracions de drets ambientals

Ja pots llegir el nostre nou informe sobre desplaçament forçat per vulneracions ambientals, en què s’exposen les arrels, les dinàmiques i la situació jurídica dels desplaçaments forçats per la vulneracions de drets ambientals, posant especial atenció en alguns dels col·lectius desplaçats més nombrosos a la ciutat de Barcelona, com Hondures, Colòmbia, Perú, Pakistan i Filipines. 

En l’actual context de globalització, el predomini dels patrons de consum actuals a les ciutats del Nord global, com Barcelona, cronifica les desigualtats socioeconòmiques i genera vulneracions de drets i desplaçament forçat als països de major risc climàtic i amb major conflictivitat socioambiental.

Si és cert que la majoria d’aquests desplaçaments solen ser interns, hi ha regions del planeta on les persones que es veuen desplaçades per raons ambientals es veuen forçades a creuar fronteres en busca d’una vida digna, o inclús per garantir la seva supervivència.

Llegeix l’informe en aquest enllaç.

Per a més informació, llegeix el nostre decàleg de mesures front als desplaçaments forçats per vulneracions de drets medioambientals i la relatoria de la presentació de l’exposició ‘Sense refugi: històries de desplaçament forçat i lluita en defensa de la terra”.

Tornar enrere

No amagar-se: tallers de sensibilització sobre les persecucions LGTBIfòbiques

El mes de novembre i desembre des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi vam realitzar els tallers del projecte No amagar-se, per sensibilitzar sobre la realitat de les persones refugiades per persecucions LGBTIfòbiques, a l’Institut Moisès Broggi i l’Escola Industrial de Barcelona, així com a l’Institut Jonqueres () i l’Institut Narcisa Freixa ( de Sabadell.

En total, 265 alumnes catalans (42 alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Moisès Broggi; 68 alumnes de 1er de Batxillerat de l’Escola Industrial de Barcelona; 35 alumnes de 1er de Batxillerat de l’Institut Jonqueres i 120 alumnes de 3er i 4rt d’ESO de l’Instititut Narcisa Freixa)han pogut escoltar el testimoni d’una persona refugiada per persecucions LGTBIfòbiques i han pogut entendre la realitat de les persones refugiades.

Aquesta activitat es realitza des de fa anys i te una gran acollida als centres educatius i entre els estudiants, en especial a secundària, on les discriminacions cap a persones LGTBI+ són un tema recurrent i sensible.

Durant els tallers fem una introducció al dret d’asil i la realitat de les persones refugiades perseguides per orientació sexual o identitat de gènere. Posterioment comença l’activitat central: el testimoni d’una persona refugiada que pot explicar la seva experiència en primera persona. Això aconsegueix captar l’interès, connectar emocionalment i fer reflexionar els estudiants, alhora que permet que les persones refugiades que participen -amb què es fa un treball previ de capacitació- puguin reivindicar-se i viure una experiència d’empoderament.

Tornar enrere

Informe: Pacte Europeu de Migració i Asil

L’aprovació del Nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, tres anys després de que fos presentat i rere dures negociacions, culmina 25 anys d’impasse en el procés de construcció i consolidació de les polítiques de migració i asil de la Unió Europea. Malauradament, el resultat de l’acord avala les postures més conservadores i la òptica securititzadora i criminalitzadora vers les migracions i el refugi, allunyant-se de la finalitat primera d’establir mecanismes que permetin compartir responsabilitats en l’acollida i d’harmonització entre tots els Estats Membre en els procediments en matèria de migració i asil.

En l’acompanyament que realitzem com a entitat a les persones sol·licitants d’asil, refugiades, apàtrides i migrades en situació d’exclusió social des dels diferents serveis de l’organització som testimonis dels innombrables impactes que aquestes polítiques tenen en les seves vides. Des d’aquelles que es veuen obligades a fugir i no disposen de vies legals i segures per a fer-ho fins aquelles que aconsegueixen arribar després de sofrir nombroses vulneracions de drets, passant pels milers de persones que cada any moren ofegades en el mar o travessant deserts. 

El Pacte s’ha elaborat i negociat al llarg dels últims anys amb molt poca participació de les organitzacions de la societat civil que defensem els drets humans de les persones migrades i refugiades i que comptem amb una àmplia experiència en l’acollida i l’atenció de les seves necessitats. L’enfocament, que reforça la tendència europea, s’ha centrat en un augment de les mesures repressives per impedir a les persones que arribin a territori europeu. A més a més, La normativa està molt enfocada a establir un vincle directe entre el procediments d’asil i el de retorn, fet que pressuposa que la majoria de sol·licitants de protecció internacional no són susceptibles d’obtenir-la i reforça l’Europa fortalesa.

Com a Comissió Catalana d’Acció pel Refugi destaquem la importància de que existeixin polítiques comunes d’asil a la Unió Europea que assegurin condicions d’igualtat en el tractament de les sol·licituds de protecció internacional i en l’acollida, però rebutgem l’aprovació d’un Pacte que vulnera de manera flagrant el dret d’asil i posa en risc les vides de les persones refugiades i migrades.

Però, com hem arribat fins aquí? Us presentem el nostre nou informe elaborat juntament amb el CER Migracions que fa un recorregut de les polítiques migratòries europees des del Sistema Europeu Comú d’Asil fins a l’actual Pacte migratori

Tornar enrere

Ja pots llegir el nostre pla estratègic 2023-2024

Ja pots llegir el nostre pla estratègic de l’any 2023 actualitzat, on trobaràs informació sobre la CCAR, la nostra missió, visió, valors, les nostres línies d’acció i enfocaments transversals, així com la planificació per àrees. 

Llegeix el pla estratègic en aquest enllaç.

Tornar enrere

Rebutgem el nou pacte migratori europeu i alertem dels riscos que pot suposar per a les persones refugiades

Barcelona, 20 de desembre – La Unió Europea ha anunciat aquest matí l’aprovació del Pacte Europeu de Migracions i Asil després de quatre anys de negociacions durant els quals des de les organitzacions de drets humans com la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) hem advertit dels perills que podria suposar per les persones migrades i refugiades en cas d’aprovar-se.  

Des de la CCAR considerem que el nou Pacte, amb l’argument de comptar amb procediments més “eficaços”, enforteix el control fronterer, facilita els retorns de les persones refugiades -deixant-les en una situació de desprotecció- i no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada. No fa cap referència a programes d’inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa ni soluciona l’absència de vies legals i segures, fet que suposa que les persones hagin d’arriscar la seva vida per arribar a territori europeu i enriquir les xarxes de tràfic de persones. 

El Pacte no dona resposta a les problemàtiques que presenta l’actual sistema de Dublín, mantenint així la forta pressió migratòria que recau en els estats fronterers de la UE. Com a conseqüència, els sol·licitants d’asil no rebran el mateix tractament als diferents estats membres en els processos de revisió de les seves sol·licituds i d’acollida. A més, el mecanisme de solidaritat a la carta establert mercantilitza la vida de les persones refugiades oferint la possibilitat als estats membres de pagar per eludir la seva responsabilitat internacional d’acollir. El fet que existeixi la possibilitat de participar en retorns implicarà que els estats no contribueixin amb reubicacions i que es reforci el sistema de deportacions

Les persones sol·licitants d’asil seran detingudes a les fronteres prèviament a realitzar la sol·licitud de protecció internacional, fet que suposa una vulneració a les garanties d’accés a aquest dret i augmenta el risc de devolucions. El procediment a la frontera soscava les garanties de que es realitzarà una valoració adequada de les condicions de vulnerabilitat de les sol·licitants, l’obligació d’aplicar un tractament diferenciat i el principi de no devolució. Els procediments accelerats minven les garanties procedimentals i la valoració de possibles vulnerabilitats al no permetre una avaluació adequada de les condicions personals i del país d’origen del sol·licitant. 

La normativa està molt enfocada a establir un vincle directe entre el procediments d’asil i el de retorn, fet que pressuposa que la majoria de sol·licitants de protecció internacional no són susceptibles d’obtenir-la i reforça l’Europa fortalesa.  

El Pacte s’ha elaborat i negociat al llarg dels últims anys amb molt poca participació de les organitzacions de la societat civil que defensem els drets humans de les persones migrades i refugiades i que comptem amb una àmplia experiència en l’acollida i l’atenció de les seves necessitats. L’enfocament, que reforça la tendència europea, s’ha centrat en un augment de les mesures repressives per impedir a les persones que arribin a territori europeu. Destaquem la importància de que existeixin polítiques comunes d’asil a la Unió Europea que assegurin condicions d’igualtat en el tractament de les sol·licituds de protecció internacional i en l’acollida, però rebutgem l’aprovació d’un Pacte que vulnera de manera flagrant el dret d’asil i posa en risc les vides de les persones refugiades i migrades.  

En aquest sentit, com a Comissió Catalana d’Acció pel Refugi ens preocupa especialment que

No s’incorpori l’obligatorietat de reubicacions de persones sol·licitants d’asil entre els diversos Estats Membre de la UE, i s’inclogui la possibilitat de contribuir en deportacions o amb el pagament d’una quantitat determinada per tal d’eludir la responsabilitat dels Estats en matèria d’acollida de sol·licitants de protecció internacional.  

– Que es pugui realitzar una detenció i screening previ a l’avaluació de les sol·licituds, ja que suposa una vulneració a les garanties d’accés al dret d’asil, comporta el risc d’una detenció prolongada i posa en risc el principi de no devolució

– Es proposi denegar les sol·licituds de persones que provinguin de països amb una taxa de reconeixement inferior al 20% i d’aplicar el procediment accelerat de fronteres als sol·licitants d’asil la nacionalitat dels quals tingui una taxa de reconeixement inferior al 75%, vulnerant clarament el principi de no discriminació per raons d’origen i l’obligació de realitzar un anàlisis individualitzat de cada sol·licitud. 

– S’inclogui la proposta de denominació de tercers països segurs a nivell europeu, ja que és contrària al principi de no discriminació per raons de nacionalitat i ignora la possibilitat de que la persona sigui víctima de persecució individualitzada.  

– S’incorpori el concepte d’instrumentalització de les migracions, ja que deixa a les persones sol·licitants d’asil en situació de desprotecció al suspendre de facto la normativa que hauria de garantir els seus drets.  

– Es doni possibilitat de suspendre temporalment les obligacions dels Estats en els procediments d’asil en situacions de crisi, ja que cap situació d’excepcionalitat por justificar la suspensió de garanties dels drets humans.