Tornar enrere

Jornades: Discutint el nou Pacte Europeu de Migració i Asil

Els propers 21 i 22 de setembre tindran lloc les jornades “Discutint el nou Pacte Europeu de Migració i Asil” al Centre Cívic Pati Llimona (C/ Regomir, 3, Barcelona), en què analitzarem de manera crítica els reptes del nou Pacte i abordarem algunes propostes per garantir els Drets Humans de les persones migrades i refugiades.

Les jornades, organitzades per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi i el CER Migracions, constaran de sis taules rodones repartides en dos dies en què s’abordaran temes com el recorregut històric de la legislació europea sobre migració fins a arribar a l’actual pacte o l’externalització de fronteres i el control migratori.

Cal inscripció prèvia AQUÍ

Descarrega’t el programa

El 23 de setembre de 2020, la Comissió Europea va proposar una sèrie de mesures legislatives per reformar el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) que formarien el Pacte Europeu de Migració i Asil. Algunes de les propostes ja s’han aprovat i posat en marxa, però d’altres han estat bloquejades en negociacions. Tant el Parlament com el Consell ja han adoptat la seva posició en relació a les diferents mesures proposades per la Comissió (el Parlament ho va fer a l’abril i el Consell al juny), i ara s’han obert les negociacions entre les tres institucions per arribar a un acord sobre el pacte. En aquest procés és clau el paper que pot tenir Espanya, ja que presideix el Consell des de juliol fins al desembre. Ens trobem en un moment decisiu en les negociacions que determinaran si el Pacte protegeix i garanteix els drets de les persones migrades i refugiades o si suposarà greus riscos per a les seves vides.

Durant aquests dos dies es generarà un espai de trobada d’organitzacions socials, entitats defensores del dret d’asil i els drets humans, acadèmics i eurodiputats amb la intenció de fer incidència política per tal d’exigir un Pacte que protegeixi les persones que es veuen obligades a fugir dels seus països.

El dijous 21 de setembre començarem amb un acte d’inauguració i una conferència inaugural i acabarem la sessió amb una taula rodona sobre l’externalització de fronteres i el control migratori. El divendres 22 de setembre començarem amb una taula analitzant el paper de la societat civil front al Pacte i acabarem parlant sobre la irregularitat administrativa i la directiva de retorn.

Consulta el programa a continuació
Dates: 21-22 de setembre
Lloc: Centre Civic Pati Llimona (C/ Regomir 3, 08002)
També hi haurà retransmissió en Streaming al nostre canal de YouTube

Dijous, 21 de setembre
10:00 – 10:30 Acte d’inauguració
– Comissió Catalana d’Acció pel Refugi
– CER Migracions
– Representants institucionals

10:30 – 11:00 Conferència inaugural
– Miguel Pajares, Comissió Catalana d’Acció pel Refugi
– Diego Boza, IDP Barcelona i Universidad de Cádiz

11:00 – 12:00 Descans cafè

12:00 – 13:30 Com hem arribat fins aquí? Del sistema de Dublín al Nou Pacte Europeu
Modera: CCAR
– Inés Torío, Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR)
– Loueila Mint El Mamy, advocada
Esther Mamadou, advocada
– Juan Fernando López Aguilar, eurodiputat – Grupo de la Alianza Progresista de Socialistas y Demócratas en el Parlamento Europeo (online)

13:30 – 15:30 Dinar

15:30 – 17:00 L’Europa fortalesa: externalització de fronteres i control migratori
Modera: CCAR
– Sira Rego, eurodiputada – Grup de l’esquerra al Parlament Europeu – GUE/NGL (online)
– Olivia Sundberg, Amnesty International
– Agus Morales, periodista especialitzat en migracions

– Javier Donaire, Universidad Carlos III

Divendres, 22 de setembre
10:00 – 11:30 La societat civil front al Pacte
Modera: CER-M
– Clara Calderó i Irina Sami, NOVACT
– Cristina Fernández-Duran, Oxfam Intermón
– Cielo Freire, Tanquem els CIE
– Adrián Vives, Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR)

11:30 – 12:00 Descans cafè

12:00 – 13:30 Vies legals i segures: garantint el dret d’asil
Modera: CER-M
– David Moya, CER-M, IDP Barcelona, Universitat de Barcelona
– Aleksandra Semeriak, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD)
– Francesco Luigi Gatta, University of Tuscia
– Gisela Cardus, Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR)

13:30 – 15:00 Dinar i descans

15:00-16:30 Desplaçament forçat més enllà de l’asil
Modera: CCAR
– Sani Ladan, especialista en Relacions Internacionals
– Blanca Garcés, CIDOB – Barcelona Centre for International Affairs
– Saiba Bayo, politòleg i expert en Relacions Internacionals

16:30-18:00 Irregularitat administrativa i directiva de retorn
Modera: CER-M
– Silvia Carta, PICUM (online)
– Marcello Di Filippo, Universitá di Pisa

Karlos Castilla, Institut de Drets Humans de Catalunya

18:00 Tancament
CER-M
CCAR

Tornar enrere

Ampliem equip! Busquem tècnic/a de projectes

Sota la supervisió de l’àrea de Desenvolupament i enfortiment institucional, la persona contractada serà la responsable de tots els processos relacionats amb els projectes de l’entitat, tant siguin finançats amb fons públics com amb fons privats, treballarà en col·laboració directa amb l’equip de coordinació de les àrees d’Atenció a les persones com d’Incidència política, social i participació; així com amb l’àrea de gestió econòmica i financera de l’entitat.

Descripció de l’entitat 
La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els seus processos d’inclusió social a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.

Descripció del lloc de treball
Sota la supervisió de l’àrea de Desenvolupament i enfortiment institucional, la persona contractada serà la responsable de tots els processos relacionats amb els projectes de l’entitat, tant siguin finançats amb fons públics com amb fons privats, treballarà en col·laboració directa amb l’equip de coordinació de les àrees d’Atenció a les persones com d’Incidència política, social i participació; així com amb l’àrea de gestió econòmica i financera de l’entitat.

Funcions:
•    Identificació, disseny, elaboració, reformulació, si s’escau, i posterior justificació de projectes tant d’atenció directa al col·lectiu amb el que treballa l’entitat com d’incidència política, social i participació.
•    Recopilació de la documentació necessària, presentació dels projectes a les convocatòries públiques de subvenció o a altres convocatòries de caràcter privat, així com recopilació i lliurament de la documentació per a la posterior justificació tècnica.
•    Identificació i recerca de finançament públic i privat.
•    Reunions amb les entitats finançadores i manteniment de les relacions des d’una perspectiva de projectes.
•    Participar en les reunions de l’oficina de projectes de la CCAR on es fa seguiment intern dels projectes.
•    Realització del seguiment tècnic dels projectes.
•    Avaluació continua dels projectes en marxa.
•    Suport en la difusió de les activitats de la CCAR.

Requisits
•    Llicenciatura/grau en l ’àrea de les ciències socials o similar.
•    Imprescindible Nivell C de català
•    Alts coneixements d’anglès i/o francès
•    Formació complementària en Drets Humans. Es valorarà la formació en l’àrea de la migració i l’asil.
•    Experiència demostrable en gestió de projectes com a mínim de tres anys
•    Domini de la metodologia del Marc Lògic i de la Teoria del Canvi
•    Bona capacitat de comunicació oral i escrita en català i castellà.
•    Capacitats per treballar sota compliment de terminis i sota pressió de lliurament i compliment d’aquests terminis.

Capacitats i compromisos
•    Capacitat resolutiva i proactiva
•    Capacitat creativa i d’anàlisi.
•    Capacitat relacional i de comunicació.
•    Capacitat de resiliència.
•    Capacitat de treball autònom i de priorització de tasques.
•    Disposició per al treball en equip en ambients interculturals.
•    Compromís amb els objectius de CCAR, amb la seva missió, visió i valors.
•    Orientació a l’assoliment d’objectius.

Es valorarà:
•    Experiència com a treballador/a i/o voluntari/a en entitats sense ànim de lucre.
•    Bona capacitat de treball i motivació per treballar en la defensa dels drets humans.
•    Experiència en projectes europeus i/o internacionals.
•    Formació en gènere.
•    Capacitat de gestió, organització, planificació i priorització de tasques.
•    Flexibilitat horària

Condicions:
•    Incorporació immediata
•    Jornada: 35 hores setmanals
•    Contracte indefinit
•    Remuneració: 25.641,11€ bruts anuals
•    Lloc de treball a Barcelona ciutat

Informació requerida
Enviar el currículum vitae amb carta de motivació a ccar@ccar-cear.org amb la referència: Tècnic/a de projectes
El termini de presentació de candidatures finalitza el 30/08/2023.
Només es contactarà amb les persones preseleccionades

Sou
25.641,11€ bruts anuals
Tornar enrere

Reclamem vies legals i segures per evitar més morts com la de la Lilia, la nena algeriana de 8 mesos trobada en una platja de Roda de Berà

Ahir, dia 18 de juliol, es confirmava que el cos sense vida trobat el dimarts de la setmana passada a una platja de Roda de Berà (Tarragona) correspon al d’una nena de 8 mesos que havia sortit el passat 21 de març d’Algèria amb el seu pare i la seva mare en una embarcació neumàtica que va acabar naufragant a pocs quilòmetres de la costa de Dénia (Alacant) en l’intent d’arribar a l’estat espanyol.  S’ha pogut confirmar la seva identitat en realitzar les pertinents proves d’ADN i trobar coincidències amb un cos sense vida corresponent a una dona trobat el passat 6 d’abril i que resultaria ser la seva mare.

A l’est del mar d’Alboran s’ha anat consolidant en els últims anys el que s’anomena la Ruta algeriana, que registra cada vegada més morts i desaparicions. Si bé inicialment l’objectiu de les persones que sortien de les costes algerianes era arribar a Almeria, les travessies són cada vegada més llargues en un intent de les persones migrants i refugiades d’escapar de la violència del control migratori. Així doncs, ja fa temps que s’estan produint arribades a les costes alacantines i a les Illes Balears.

Durant el 2022, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) van morir o van desaparèixer un total de 402 persones en 32 naufragis en aquesta ruta. La majoria d’aquests corresponia a pasteres que havien sortit d’ Oran (140 persones), Tipaza (70 persones) i Mostaganem (69 persones) i es dirigien cap a l’estat espanyol.

Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) denunciem que aquestes morts no són tragèdies ni són accidentals, sinó que són el resultat directe d’unes polítiques migratòries basades en el control i en l’externalització de fronteres que no permeten a les persones refugiades arribar a territori europeu per vies legals i segures; així com la impassivitat dels Estats Membres de la UE davant les morts de manera sistemàtica a les fronteres europees i a les rutes marítimes i terrestres que arriben al continent.

Per tot això, una vegada més, exigim que:

S’habilitin vies legals i segures per evitar que les persones posin la seva vida en risc i puguin accedir al dret a sol·licitar protecció internacional.

Acabar amb la necropolítica a les fronteres de la UE; canviar la visió securitària cimentada en les polítiques de control i externalització de fronteres  per una que posi les vides i els drets humans al centre.

– Que es destinin els recursos necessaris per a les operacions de rescat  marítim per part dels estats; i que no es criminalitzi i dificulti el treball de les organitzacions  que fan la tasca que els estats no estan assumint.

Tornar enrere

Ampliem equip! Busquem tècnic/a del projecte Ciutats defensores dels drets humans

Descripció de l’entitat 

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els seus processos d’inclusió social a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.

Descripció del lloc de treball
Dins de l’àrea d’incidència política i social de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, la persona contractada formarà part de l’equip que gestiona Ciutats Defensores dels Drets Humans. És un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, en el que la CCAR és l’entitat gestora, i hi participen 28 municipis catalans i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

Funcions:

• Gestió logística i tècnica del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans:
• Coordinació general del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans” conjuntament amb equip directiu o la coordinadora d’incidència política i social de la CCAR
• Participació en la preparació del projecte inicial
• Gestió administrativa i financera del projecte
• Contacte inicial, en coordinació amb la resta d’institucions participants, amb els defensors/es dels drets humans al seu abast i posteriorment interlocució i coordinació amb el grup de defensors/es dels drets humans participant en les gires del projecte.
• Comunicació amb els altres membres del projecte( municipis, institucions i entitats).
• La coordinació i gestió de l’agenda conjunta del grup de defensors/es dels drets humans.
• La gestió dels visats, viatges, desplaçaments i estada del grup.
• Organització de l’acte de benvinguda i l’acte de cloenda.
• Codefinició de l’agenda de mitjans de comunicació dels defensors/es dels drets humans conjuntament amb la tècnica de comunicació encarregada del projecte.
• Suport a les agendes locals dels municipis participants.
• Assistència i secretaria tècnica de les reunions de seguiment.
• Realització de l’informe d’avaluació final.
• Altres tasques del projecte que puguin sorgir per la naturalesa del projecte.
• Altres tasques d’incidència, sensibilització i formació de la CCAR que puguin sorgir.

Requisits
• Llicenciatura/grau en l’àrea de les ciències socials o similar.
• Formació en Drets Humans.
• Experiència de treball directe amb defensors/es de drets humans
• Experiència en gestió d’activitats de sensibilització i d’incidència política i social
• Bona capacitat de comunicació oral i per escrit en català, castellà, angles i/ o francès.

Es valorarà
• Experiència com a treballador/a i/o voluntari/a en entitats sense ànim de lucre
• Experiència prèvia com a treballador voluntari/a o remunerat/da a la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi.
• Bona capacitat de treball i motivació per treballar en entitats sense ànim de lucre 
• Capacitat de gestió, logística, organització, planificació i priorització de tasques
• Habilitats socials i empatia
• Domini d’altres llengües
• Flexibilitat horària

Tornar enrere

DECLARACIÓ CONJUNTA: ONG INSTEM ELS ESTATS MEMBRES I EL PARLAMENT EUROPEU REBUTJAR L’ÚS DE BUITS LEGALS EN LES REFORMES DE LA LLEI D’ASIL DE LA UE

Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi ens adherim a la declaració conjunta del European Council on Refugees and Exiles (ECRE) i instem els estats membres i el Parlament Europeu a rebutjar els buits legals en les reformes de la legislació europea de migració i asil. Pots consultar la publicació original aquí

Els estats membres i el Parlament Europeu, colegisladors de la UE, estan avançant en la reforma de la legislació de la UE en matèria d’asil en forma de Pacte sobre Migració i Asil, que redueix els estàndards de protecció i soscava els drets humans dels sol·licitants d’asil a Europa. Però no només això.

Alguns estats membres de la UE estan intentant reactivar una proposta addicional sobre “instrumentalització” llançada el 2021, que els permetria derogar les seves obligacions en casos de suposada “instrumentalització dels migrants”, soscavant així l’harmonització i el sistema comú. Per a més detalls, vegeu aquest anàlisi i declaració.

Els esforços el 2022 per arribar a un acord entre els Estats membres sobre el Reglament d’instrumentalització es van veure frustrats quan alguns estats membres van veure els riscos inherents a la proposta. Ara, el Consell intenta fusionar el seu contingut en una altra proposta, el Reglament de Crisi i Força major, per crear un Reglament de Crisi, Força major i Instrumentalització (d’ara endavant, “el Reglament fusionat”). Amb aquesta tàctica, entre els estats membres es crearien tres règims derogatoris: “crisi”, “força major” i “instrumentalització”, situacions que només es defineixen vagament o no es defineixen gens. A més, s’estan discutint exempcions addicionals i d’ampli abast. Això arriba en un moment en què el principal repte del sistema europeu comú d’asil és la falta de respecte a les obligacions legals, enmig d’una crisi contínua de l’Estat de dret a la UE.

Dins del Parlament hi ha una forta oposició a la codificació del concepte d'”instrumentalització” en la legislació de la UE, i les esmenes proposades pel Parlament al Reglament de Crisi rebutgen (el mal) ús de “força major”. Tanmateix, els estats membres confien en el desig del Parlament d’obtenir un resultat sobre el Reglament de Crisi i esperen que accepti el Reglament fusionat.

Si s’adopta, la proposta tindria un efecte nociu significatiu sobre els drets fonamentals de les persones que cerquen protecció a Europa, ja que donarà lloc a:

  • Reducció de l’accés a l’asil a causa de períodes retardats de registre, accés restringit a assessors legals i augment del risc de deportacions.
  • Un nombre molt més gran de persones a qui se’ls gestionen les seves sol·licituds d’asil en procediments fronterers de segona categoria en comptes del procediment d’asil habitual.
  • L’augment de la detenció de persones a la frontera, inclosos els nens no acompanyats i les famílies, mitjançant l’ampliació dels terminis i l’abast de les persones mantingudes en procediments fronterers d’asil i retorn.
  • Condicions d’acollida deficients i disposicions materials i d’atenció sanitària que seran insuficients per assolir el llindar de la dignitat humana, especialment per a les persones vulnerables, inclosos els nens o els supervivents de tortura o tràfic.

Per tant, el Reglament fusionat:

  • És desproporcionat pel que fa a l’impacte negatiu significatiu en els drets fonamentals de les persones afectades.
  • Pot crear situacions de discriminació contra determinats grups de refugiats contravenint l’article 3 de la Convenció sobre els refugiats de 1951 i els articles 2 i 22 de la Convenció dels Drets de l’Infant.
  • És injust amb els estats membres que mantenen les normes i donarà lloc a una major responsabilitat d’aquests estats, ja que la manca de respecte dels estàndards de la UE i del dret internacional suposarà una motivació per a que les persones que necessitin protecció presentin les seves sol·licituds d’asil en aquests estats membres.
  • No fa res per abordar la situació d’«instrumentalització» per part de tercers països, sinó que s’adreça a persones que cerquen protecció, elles mateixes víctimes d’aquestes accions.
  • Comportarà l’erosió del sistema europeu comú d’asil que ja pateix un incompliment generalitzat que queda en gran part impune.

El marc legal actual ja ofereix flexibilitat als estats membres per fer front als esdeveniments canviants a la seva frontera, inclosa la possibilitat d’excepcions, encara que circumscrites de manera estricta i correcta pels Tractats i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE.

Les organitzacions signants rebutgen l’intent d’introduir mecanismes que permetin als Estats membres derogar les seves obligacions en diferents situacions i demanen el següent:

Posició dels Estats membres sobre el Reglament de fusió:

  • Els estats membres haurien de rebutjar l’instrument de crisi, força major i instrumentalització fusionats.
  • El Reglament d’instrumentalització, el seu contingut i el propi concepte s’haurien d’eliminar definitivament de les negociacions de la reforma.
  • Els estats membres haurien de rebutjar l’ús indegut del concepte “força major” com a base per a les excepcions a la legislació d’asil de la UE.
  • En definir la seva posició sobre el Reglament de crisi, el Consell ha d’adoptar mesures que tinguin com a objectiu donar suport als Estats membres perquè compleixin les seves obligacions de protecció en una situació de crisi, com ara l’aixecament dels criteris de primer país d’entrada, el suport a la protecció immediata, un mecanisme de reconeixement prima facie i mesures de solidaritat i preparació davant les crisis.

Posició del Parlament Europeu sobre el Reglament de fusió:

  • El Parlament Europeu, en la seva recerca d’un acord sobre el Reglament de crisi, no ha d’acceptar la incorporació dels continguts del Reglament d’instrumentalització i hauria de rebutjar la noció de “força major”.

L’ús de les exempcions:

  • Com passa actualment en el dret de la UE –tal com prescriu el TJUE–, qualsevol ús de derogacions hauria d’estar estrictament limitat i operar dins dels límits del dret fonamental de la UE.
  • En el Reglament de crisi, o en qualsevol altra proposta de reforma, s’han d’eliminar les excepcions que soscaven els drets fonamentals. Això inclou les excepcions que condueixen a l’ampliació de l’ús del procediment fronterer.

El règim d’autorització:

  • Qualsevol ús d’un règim derogatori, ja sigui en el Reglament de crisi o en altres instruments, ha de tenir un procediment d’autorització sòlid, en comptes de ser quelcom que els Estats membres puguin invocar a voluntat;
  • Com a mínim, el procediment d’autorització ha de:
  • incloure definicions clares i verificables legalment;
  • estipular les proves que ha d’aportar l’Estat membre que pretén acollir-se a l’excepció;
  • afegir un marge discrecional que permeti a la Comissió revisar les sol·licituds dels estats membres i decidir si les accepta o no;
  • exigir una decisió d’execució del Consell i eliminar la possibilitat que l’estat membre pugui establir una excepció abans que el Consell adopti una decisió;
  • incloure una avaluació de l’impacte en altres estats membres de la UE i en la gestió harmonitzada de l’asil de les excepcions proposades;
  • condicionar l’adopció d’una decisió d’execució del Consell al desplegament d’agències de la UE a l’estat membre en qüestió;
  • implicar el Consell i el Parlament Europeu en el seguiment de la situació.

Signen: Consulta la llista completa de signants a la pàgina web de l’ECRE.

Accem
Action for Women
ActionAid International
Alianza-ActionAid Spain
AMERA International
Amnesty International
ASGI Associazione per gli Studi Giuiridici sull’Immigrazione
Association for Legal Intervention (SIP)
AsyLex
AWO B
undesverband e.V.
Better Days
Greece Boat Refugee Foundation
Caritas Europa
Center for Research and Social Development IDEAS
Churches´Commission for Migrants in Europe CCME
COFACE Families Europe
Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR)
Conselho Português para os Refugiados (Portuguese Refugee Council)
Consiglio Italiano per i Rifugiati
CONVIVE – Fundación Cepaim
Danish Refugee Council (DRC)
Diotima Centre for Gender Rights and Equality
Dutch Council for Refugees
ECRE
Entreculturas
Equal Legal Aid
Estonian Refugee Council
EuroMed Rights
FARR, the Swedish Network of Refugee Support Groups
Federación Andalucía Acoge
Federation Italian Christian organisations for international civil service FOCSIV
Fenix Humanitarian Legal Aid
Forum réfugiés
Greek Council for Refugees (GCR)
HIAS Europe
Human Rights Legal Project
Human Rights Watch
HumanRights360
I Have Rights
Ιrida Women’s Center
Ivorian Community of Greece
Jesuit Refugee Service Greece (JRS Greece)
Jesuit Refugee Service Malta
JRS Europe
JRS-Luxembourg, asbl
Justícia i Pau Barcelona
Kids in Need of Defense (KIND)
La Cimade
LDH (Ligue des droits de l’Homme)
Legal Centre Lesvos
Lighthouse Relief
METAdrasi
Migration Policy Group
Mobile Info Team
Mosaico azioni per i rifugiati
Network for Children’s Rights – Greece
Novact
Oxfam
PIC – Legal Center for the Protection of Human Rights and the Environment
Platform for International Cooperation on Undocumented Migrants – PICUM
Plattform Asyl – FÜR MENSCHEN RECHTE
PRO ASYL
Quaker Council for European Affairs
Red Acoge
Refugee Legal Support (RLS)
Refugee Support Aegean (RSA)
Refugees International
Safe Passage International Greece
Save the Children
SOLIDAR
SolidarityNow
Spanish Council for Refugees (CEAR)
Swiss Refugee Council
Symbiosis – Council of Europe School of Political Studies in Greece
terre des hommes Germany
The Border Violence Monitoring Network
The Syrian Center for Media and Freedom of Expression
Vluchtelingenwerk Vlaanderen

Tornar enrere

Ja pots llegir la memòria de la CCAR del 2022

Ja podeu llegir la memòria d’activitats de la CCAR del 2022, en què parlem de la tasca desenvolupada per les diverses àrees de l’entitat, el treball en xarxa i la visibilització als mitjans de comunicació, entre altres. La trobareu en aquest enllaç.
Tornar enrere

Dia mundial de les persones refugiades: ni un pas enrere en la defensa del dret d’asil

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que se celebra el 20 de juny, el diluns 19 de juny des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) es va presentar l’informe sobre la situació actual de l’asil al món, a Europa, a l’estat espanyol i a Catalunya i es va destacar la dificultat d’accés al procediment d’asil. 

Durant la roda de premsa, la Pascale Coissard, copresidenta de la CCAR, va repassar les dades sobre l’asil al món: “El 2022 hi ha hagut un increment del 15% en el nombre de persones que han sol·licitat asil arreu del món, uns 13 milions de persones més que el 2021. Els motius principals de l’alça són els conflictes com la invasió russa d’Ucraïna, però també la inestabilitat política, conflictes interns a països com Sudan del Sud o Etiòpia”, va explicar. El 2022, més de 104 milions de persones es trobaven en situació de desplaçament forçat al món. Això suposa que 1 de cada 77 persones al món és desplaçada forçosa, va destacar Coissard. 

A continuació, la Dilara Ekmen, codirectora de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, va fer una radiografia de la situació de l’asil Europa: el 2022, els països europeus amb més sol·licituds de protecció internacional van ser Alemanya, Espanya, Àustria i Itàlia, i els principals països d’origen dels sol·licitants de Protecció Internacional a Europa van ser Síria, Afganistan, Turquia i Veneçuela. Tot i així, Ekmen va destacar la preocupació de la CCAR perquè “la diferència entre peticions i resolucions va ser la més gran des de 2015”. 

Dificultats en el procediment de sol·licitud d’asil a l’estat espanyol i a Catalunya

Durant el 2022, una de les principals problemàtiques entorn de l’asil van ser les dificultats que els sol·licitants es van trobar per accedir al procediment. Des de la CCAR es va traslladar la preocupació per la dificultat d’accés al procediment de Protecció Internacional, ja que amb el sistema actual de cites habilitat a l’estat espanyol és pràcticament impossible obtenir cita per a l’entrevista de sol·licitud de Protecció Internacional a la Policia Nacional, fet que genera una situació d’indefensió per a les persones sol·licitants d’asil. 

L’Elena Maya, codirectora de la CCAR, va parlar de la situació a l’estat espanyol i a Catalunya. Espanya es troba molt lluny de la mitjana europea. Tot i que l’estat espanyol és el tercer en nombre de sol·licituds de la UE, és el tercer per la cua en nombre de sol·licituds aprovades. És per això que Maya va demanar “un major compromís per part de l’Estat en la protecció de les persones que són perseguides als seus països d’origen o de residència”.

“El sistema d’asil està col·lapsat”, va assegurar Maya. “Durant l’any passat, intentar obtenir una cita a la pàgina web de la Policia Nacional era gairebé impossible i les persones havien de passar mesos intentant-ho. Va començar a haver-hi un mercat de cites digitals en què es pagaven entre 30 i 250 euros per aconseguir una cita. Per pal·liar aquesta situació s’ha fet un nou procediment, diferent a cada província”. A Barcelona, per exemple, s’ha habilitat un telèfon actiu tres hores al dia. Moltes de les persones sol·licitants d’asil expliquen que és extremadament complicat aconseguir que t’agafin la trucada. I a més, hi ha dificultats afegides: totes les persones de la unitat familiar han d’estar presents en el moment en què es duu a terme la trucada, no hi ha un sistema de traducció per a aquelles persones que no parlen català ni castellà i un cop finalitzada la trucada, les persones que demanen cita no reben cap document confirmant el dia, el lloc i l’hora. Tampoc hi ha mecanismes que adaptin la trucada per a persones amb diversitat funcional.

Gary, un advocat hondureny a qui la CCAR ha acompanyat durant el seu procés de petició d’asil, va ratificar aquesta dificultat i va explicar el seu cas personal: “No em va passar mai pel cap venir a Europa ni a Espanya. Per desgràcia, quan va començar el crim organitzat a Hondures em va tocar a mi. Va afectar també les meves filles, la meva dona i la meva vida professional. En dos dies va canviar tota la meva vida. Vaig venir l’agost de l’any passat amb la intenció d’obtenir la protecció internacional. Vaig buscar cites durant molt de temps a Barcelona, però no hi havia manera. Vaig decidir buscar cita a cada municipi d’Espanya. Buscava cita constantment i vaig començar a recórrer personalment a estrangeria, però em recomanaven que entrés a la pàgina web una altra vegada. Em deien que habilitaven de 20 a 50 places els dilluns i els divendres entre les 8 del matí fins a les 12 del migdia per aconseguir una cita. Ho intentava minut rere minut i no tenia cap èxit”. Finalment, el febrer Gary va aconseguir cita per a l’abril. “Vaig pensar que seria més fàcil. Al meu país hi ha peticions d’asil que es resolen en pocs dies”.

Pel que fa a Catalunya, Maya va explicar que no es pot saber amb exactitud quin és el trànsit total de persones que han passat per Catalunya, però que se sap que el 2022 s’han establert definitivament més de 20.000 persones. Aquestes persones han trobat moltes dificultats en l’accés laboral i en l’accés a l’habitatge, ja que hi ha preus desorbitats i és difícil que accedeixin a un cotracte de feina. Així, va instar la Generalitat perquè treballi per garantir unes condicions de vida dignes i perquè coordini un espai de treball de totes les organitzacions que treballen en aquesta matèria a Catalunya.

Finalment, la Pascale Coissard va enviar un missatge positiu i va demanar que se segueixi l’exemple del procediment que es va seguir amb les persones ucraïneses a Europa: “el que s’ha aconseguit amb l’arribada de les persones ucraïneses no s’havia vist des dels anys noranta. És la prova que quan es vol es pot. S’ha fet per Ucraïna i es podria fer per altres països en conflicte. Hem aconseguit donar protecció i permís de treball a persones que estaven arribant, mentre que altres persones poden estar anys intentant-ho i no obtenen resposta. Això vol dir que al segle XXI encara és possible”, va destacar.

Tornar enrere

17 DE MAIG. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTBIFÒBIA

17 DE MAIG. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTBIFÒBIA

L’orientació sexual i la identitat de gènere continuen sent un dels motius pels quals moltes persones es veuen obligades cada any a fugir dels seus països i buscar refugi.

Des de la CCAR, denunciem les dificultats amb les quals es troben per a poder arribar a Europa i sol·licitar asil donada l’absència de vies legals i segures, les persones LGTBI es veuen també, en moltes ocasions, excloses i discriminades en una societat que hauria de protegir-les.

 

Barcelona, 17 de maig de 2023 – Avui, en el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat volem denunciar que l’orientació sexual i la identitat de gènere continuen sent un dels motius pels quals moltes persones es veuen obligades cada any a fugir dels seus països i buscar refugi en el nostre o en altres del nostre entorn. No obstant això, a més de les dificultats amb les quals es troben per a poder arribar a Europa i sol·licitar asil donada l’absència de vies legals i segures, les persones LGTBI es veuen també, en moltes ocasions, excloses i discriminades en una societat que hauria de protegir-les.

Actualment, 67 països a tot el món continuen criminalitzant i perseguint legalment les persones pertanyents al col·lectiu LGTBI. Les penes poden anar des d’alguns mesos de presó fins a la mort, passant pels càstigs físics i les humiliacions públiques. En molts altres països, encara que no existeix una persecució legal del col·lectiu, aquestes persones pateixen la constant discriminació dels seus conciutadans davant la passivitat, quan no complicitat, de les autoritats. Encara que organitzacions internacionals com ILGA o Amnistia Internacional reconeixen que la situació global millora cada any, en els últims temps alguns països han empitjorat les seves polítiques contra les persones LGTBI. De fet, el passat mes de març, el Parlament d’Uganda aprovava una llei que preveu penes de presó, inclosa la cadena perpetua, per a aquelles persones que s’identifiquin com a pertanyents al col·lectiu LGTBI. De la mateixa manera, a la fi del passat any, Indonèsia va aprovar una reforma del Codi Penal, que entrarà en vigor en 2025, per a prohibir les relacions sexuals fora del matrimoni, el que afecta directament les relacions entre persones del mateix sexe. D’altra banda, també en diversos països europeus els incidents discriminatoris contra persones del col·lectiu han augmentat en els últims anys a causa del creixent auge dels discursos de partits d’ultra dreta i de la inacció d’aquells que haurien de combatre’ls.

El procediment de sol·licitud de protecció internacional per orientació sexual i/o identitat de gènere

El procediment administratiu de sol·licitud de protecció internacional està altament estandarditzat, la qual cosa provoca que no es tinguin en compte les necessitats de les persones que sol·liciten asil per la seva orientació sexual o identitat de gènere. L’estudi de les sol·licituds es basa principalment en el relat ofert per la persona sol·licitant durant l’entrevista, en les proves documentals que pugui aportar i en la informació que existeix sobre la situació del col·lectiu al seu país d’origen. No obstant això, donats els nostres prejudicis i la visió etnocèntrica que tenim de les relacions afectiu-sexuals, en masses ocasions les autoritats desconfien de les experiències narrades, posant en dubte la credibilitat del relat quant a l’orientació sexual o identitat de gènere de les persones sol·licitants.

Tot i que cada vegada es concedeixen més estatuts de protecció a persones que han estat perseguides per la seva orientació sexual i/o identitat de gènere, encara es continuen denegant un gran nombre de sol·licituds. Aquestes persones, una vegada han estat denegades, queden en situació administrativa irregular i corren el risc de ser expulsades als seus països d’origen.

Acollida i inclusió de les persones refugiades del col·lectiu LGTBI

Durant el procés d’acollida, les persones refugiades LGTBI s’enfronten a una doble discriminació per la seva orientació sexual i identitat de gènere però també pel seu origen migrant. Aquestes interseccionalitats que travessen a les persones refugiades LGTBI  impliquen que puguin ser víctimes de discriminació en un entorn en el que haurien d’estar segures. Però també implica que puguin no ser acceptades com a iguals per altres persones LGTBI autòctones i/o no racialitzades que no reconeguin les seves discriminacions i tinguin conductes racistes i xenòfobes. De la mateixa manera, ens trobem casos de persones que experimenten també el rebuig dels membres de la seva comunitat. Continuar patint discriminació al país d’acollida pel mateix motiu que va fer que fugiren del seu propi país produeix un gran impacte psicosocial en persones que pensaven que en arribar al seu destí podrien viure de manera lliure i sentir-se protegides.

Pel que fa a la inclusió social de les persones refugiades LGTBI, l’accés al treball i a l’habitatge continuen sent dos dels principals  problemes que enfronten. La temporalitat, la precarietat laboral, la discriminació i la manca d’una xarxa de suport fa que tinguin grans dificultats per accedir i mantenir tant el treball com l’habitatge, dos dels problemes que actualment més experimenta la població autòctona a nivell social i que es veu fortament agreujada en el cas de les persones refugiades i específicament de les persones refugiades LGTBI.

 

Per tot l’anteriorment assenyalat des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) demanem:

  • Que s’habiliten vies legals i segures per demanar protecció internacional, tals com la possibilitat de realitzar les sol·licituds en consolats i ambaixades de tercers països; la concessió de visats humanitaris, l’enfortiment de les polítiques de reassentaments i, en general, totes aquelles que facilitin l’accés al procediment de protecció internacional d’una manera segura.
  • Que totes els i les professionals que participin al procediment d’asil en qualsevol de les seves fases (Policia Nacional, intèrprets, tècnics d’intervenció, instructors, etc.) tinguin formació específica en gènere i diversitat així com competències interculturals.
  • Que es tinguin en compte les recomanacions d’ACNUR i d’altres organitzacions especialistes en protecció internacional, sobre com realitzar les entrevistes i la valoració de les proves documentals i dels expedients.
  • Que les persones refugiades del col·lectiu LGTBI siguin derivades a dispositius que siguin entorns segurs i protectors en els quals puguin expressar lliurement la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i que estiguin ubicats en entorns on disposin dels recursos que necessitin.
  • Que es faciliti formació en interculturalitat i diversitat sexual i de gènere per a tots i totes els i les professionals. Tots els actors que participen en les diferents etapes del procediment d’asil (Policia Nacional, instructors, intèrprets, professionals d’intervenció social, etc.) haurien de tindre formació específica sobre persecucions per motius d’orientació sexual i identitat de gènere. A més, en qualsevol cas, s’haurien de seguir les indicacions elaborades per l’ACNUR per tal d’orientar les entrevistes i de resoldre les sol·licituds.
  • Que es posin en marxa protocols contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en els diferents dispositius d’acollida per a persones refugiades.
  • Que es visibilitzi la presència de persones refugiades del col·lectiu LGTBI en els diferents sectors productius i àmbits laborals.
  • Que es dediquin més recursos a la formació de les persones sol·licitants de protecció internacional, que s’ampliï l’oferta de cursos formatius i que s’ofereixin facilitats per a aquelles persones que encara no han aprés el idioma.
  • Que s’estableixin mesures per lluitar contra la discriminació racista i lgtbifòbica als àmbits de l’habitatge, del treball, de l’assistència sanitària, de l’accés als serveis socials i al de la participació social i ciutadana, amb sancions per a aquelles persones, organitzacions i institucions que vulnerin el principi d’igualtat de tracte i la prohibició de discriminació.
Tornar enrere

POSEM EN MARXA EL POGRAMA TREBALL I FORMACIÓ LÍNIA ACOL PER REGULARITZAR LA SITUACIÓ ADMINISTRATIVA D’UNA PERSONA PARTICPANT

Enguany la CCAR ha dut a terme per primera vegada el programa ACOL, promogut pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). El present  programa consisteix en la subvenció d’un contracte a jornada complet amb la durada d’un any per a persones migrades amb l’objectiu final de regularitzar la seva situació administrativa. El programa, a més, subvenciona les hores d’acompanyament que realitza la persona tècnica d’inserció.

La persona contractada en l’edició 2022, es troba a la seu del la CCAR, a Rambla Santa Mònica nº10 i  dona suport a l’equip d’administració en tasques com la gestió documental, suport en la facturació i altres tasques relacionades.

Cal destacar les sinergies, en primer lloc amb l’objectiu del programa ACOL, que va dirigit al col·lectiu de persones vulnerables i en risc d’exclusió social, i en segon lloc amb la tasca que porta duent a terme la CCAR des de fa 19 anys, promovent la defensa el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, apàtrides, sol·licitants de protecció internacional i/o d’apatrídia, així com de les persones migrades que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. El present programa permet la inserció sociolaboral d’una persona en el marc de la nostre entitat, en un procés d’acompanyament que comença amb la regularització administrativa de la mateixa, i que continua amb l’acompanyament sociolaboral i la certificació d’una experiència laboral. L’objectiu final és capacitar a la persona participant per tal de que un cop acabat el programa, la persona compti amb més eines i es trobi en millors condicions per inserir-se al mercat laboral de manera autònoma.

La present contractació, esta subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i efectuat d’acord amb les condicions establertes a la Línia ACOL del Programa Treball i Formació regulada per la Resolució EMT/349/2022, de 15 de febrer, per la qual s’obre la convocatòria per a l’any 2022 en relació amb les actuacions de la Línia ACOL del Programa Treball i Formació (ref. BDNS 610949), regulada per l’Ordre EMT/176/2021, de 9 de setembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa Treball i Formació (SOC – Treball i Formació), modificada per l’Ordre EMT/68/2022, de 20 d’abril.

 

 

Tornar enrere

VISITA DE SEGUIMENT A COLÒMBIA

Entre el 4 i el 14 de març una delegació catalana es va desplaçar a Colòmbia per realitzar una visita de seguiment a defensors i defensores dels drets humans participants al Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans.

Els objectius de la delegació han estat:  

  • Fer seguiment de la situació personal i comunitària de les persones defensores que han estat acollides al PCPDDH.
  • Enfortir la seva xarxa de protecció i visibilitzar el compromís i suport de les institucions, el Parlament i les organitzacions socials catalanes i europees
  • Obtenir informació rellevant de context tant a nivell nacional com dels departaments del Cauca, Antioquia i Meta i fer seguiment de la situació de vulneracions de drets humans La visita de la delegació catalana a Colòmbia en ha tingut lloc del 4 al 14 de març de 2023 i es considera una acció estratègica dins l’aposta del programa per una protecció integral i duradora dels defensors i defensores en risc. 

Els integrants de la delegació catalana han estat: 

  • Generalitat de Catalunya: Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament, Marc Bou, responsable d’Aliances Internacionals, Marta Grau, cap de comunicació i educació gobal i Regina Ventura, tècnica d’aliances internacionals, de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
  • Parlament català: Jenn Diaz, diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya, Quim Jubert, diputat de Junts per Catalunya i Isabel Chacón, coordinadora del grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular.
  • Organitzacions catalanes: Dilara Ekmen, codirectora i Constança Schinteie tècnica d’incidència política i social de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Juan Àvila i Julia Matildelina Ortiz membres del Col·lectiu Maloka, Natàlia Pelegrí tècnica de l’Associació Acció Internacional per la Pau.
  • Organitzacions europees: Javier Roura coordinador senior i Helena Szczodry responsable del Programa de Reubicació Temporal de Protect Defenders

S’ha viatjat al Departament d’Antioquia (Medellín i Toledo), Departament del Valle del Cauca (Santander de Quilichao i diverses veredas de Corinto i Miranda), Departament del Meta (Villavicencio) i Bogotá. Es va visitar a les diferents defensores participants al programa, a les seves organitzacions i comunitats:

  • Departament del Nord del Cauca: César Galarza, comunicador de l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN) i Katherin Arias, membre del Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado (MOVICE) – Capítol Bogotà, participants l’any 2022 i Alicia Valencia, guàrdia indígena i membre de l’ACIN, participant l’any 2019. Acompanyats pel Col·lectiu Maloka.
  • Departament d’Antioquia: Milena Florez, presidenta del Movimiento Rios Vivos Antioquia, participant l’any 2019. Acompanyada pel Col·lectiu Maloka.
  • Departament del Meta: Diana Martínez, secretaria de la Asociación Campesina de Pequeños y Medianos Productores Agrícolas de la región del río Cafre (AGROCAFRE) i membre de Fundación por la defensa de DDHH y DIH en el Oriente y Centro de Colombia (DHOC), participant l’any 2022 i Edilberto Daza, president de la Fundació DHOC, participant l’any 2017. Acompanyats per l’Associació Acció Internacional per la Pau.
  • Nacional: Luz Marina Hache, membre del MOVICE, participant l’any 2021. Acompanyada pel col·lectiu Maloka.

Durant la visita s’han mantingut reunions amb les organitzacions i comunitats de les persones defensores participants al programa així com amb institucions colombianes i organismes internacionals.

Pots llegir l’informe sobre la visita de verificació als enllaços següents: