Tornar enrere

Apartheid de gènere i desplaçament forçat: la persecució contra les dones i les nenes a l’Afganistan

La matinada del dissabte 7 d’octubre es va produir un terratrèmol de 6,3 graus de magnitud a la ciutat d’Herat, a l’oest de l’Afganistan, que va causar la mort d’almenys 2000 persones i va provocar la destrucció d’almenys 465 cases. La majoria de les víctimes mortals del sisme són dones i nenes, ja que l’aïllament social al qual són sotmeses pel règim talibà va provocar que es trobessin dins les seves llars durant quan es van esfondrar. 

Aquest esdeveniment i les seves conseqüències humanitàries no han fet més que empitjorar la greu situació en la que viuen les dones i les nenes a l’Afganistan. L’opressió patriarcal i la persecució que viuen provoca que moltes d’elles es vegin obligades a fugir del seu país per protegir les seves vides, tot i les dificultats que es troben per fer-ho. Sortir de l’Afganistan està prohibit i això implica que hagin de recórrer a vies irregulars que posen en risc les seves vides, i en cas d’aconseguir-ho es troben amb obstacles al seu dret a rebre protecció internacional.  

En aquest sentit, ens preocupa la recent decisió de Pakistan de deportar tots els afganesos del país que es trobin en situació irregular. Les autoritats han detingut 1.700 persones i es calcula que més de 23.000 famílies ja han tornat a Afganistan durant els últims dies. Aquest dictamen afecta a un total de 1,4 milions de persones refugiades afganeses que es troben al país i les força a tornar a Afganistan abans del 31 d’octubre si no volen ser deportades per les autoritats pakistaneses. El pla provocarà que les persones refugiades puguin ser víctimes de represàlies al tornar al seu país i les deixa en situació de desprotecció front les greus vulneracions als drets humans i, particularment, als drets de les dones i les nenes. A la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi estem en contacte amb persones afganeses que es troben atrapades al Pakistan en situació de desprotecció, ja que estarien en risc si tornen al seu país d’origen i no aconsegueixen cita a les ambaixades per sol·licitar protecció internacional i poder ser traslladades.  

La persecució a la qual estan sotmeses les dones i les nenes a l’Afganistan comporta que siguin susceptibles de rebre protecció internacional. Tot i que la persecució per motius de gènere no està explícitament contemplada a la Convenció de Ginebra, una interpretació amb perspectiva de gènere considera que moltes dones pateixen persecució pel simple fet de ser dones i pel que això comporta a la societat. Segons l’ACNUR, aquesta persecució pot ser exercida per les autoritats d’un país o bé d’un actor no estatal, com poden ser les famílies de les víctimes o altres membres de la societat. El recent informe sobre la situació de les dones a l’Afganistan, presentat al Consell de Drets Humans de Nacions Unides el passat mes d’agost, conclou que el règim talibà ha instaurat un apartheid de gènere. Aquest concepte fa referència a que les autoritats del país estan duent a terme una discriminació sistèmica amb la ferma intenció de sotmetre a les dones i nenes, limitant enormement les seves llibertats i el seu accés als drets fonamentals, fins al punt de posar en risc la seva integritat física i el seu dret a la vida. 

La persecució contra les dones i les nenes a l’Afganistan
L’Afganistan ha estat sempre un territori on les dones han tingut un paper protagonista en la reivindicació dels seus drets. Tant és així que al llarg del segle XX els moviments de dones afganeses van poder desafiar la societat patriarcal establerta i anar incorporant a les seves successives Constitucions (1923, 1964, 1976 i 2004) la igualtat de gènere com a dret reconegut. Malgrat aquestes conquestes legals, el progrés cap a estructures socials no-patriarcals no ha estat uniforme en tot el país, que es va veure envoltat en diversos conflictes i guerres civils que han estat agreujades o directament provocades per la intervenció dels països del nord Global. Aquests fets van acabar provocant l’alçament del règim talibà, que va prendre el control de Kabul i del país l’agost del 2021. 

Aquest nou règim va suspendre la darrera Constitució del 2004 i, tot i que en un inici exposava que continuaria garantint els drets i les llibertats per a les dones i nenes, el setembre del 2021 va iniciar un desplegament de mesures que pretenien discriminar de forma sistemàtica a les nenes i a les dones.  

Dels 50 edictes emesos en els darrers dos anys, és necessari destacar, en primer lloc, la prohibició a les dones i a les nenes a accedir a l’educació secundària i universitària. Un fet especialment important, donat que ja el 2018 la taxa d’alfabetització del país no superava el 30%. Alhora, les nenes i les dones tenen prohibida la vida pública i, conseqüentment, no poden practicar esport, anar a centres d’oci o als hammams. Només amb l’acompanyament d’un membre masculí de la seva família poden participar de la vida pública, delimitant o eliminant d’aquesta manera la seva possibilitat de socialitzar amb altres persones, i obligant-les en molts casos a romandre a casa seva o dur a terme aquestes activitats en la clandestinitat, posant llavors en risc la seva integritat física. 

Un altre aspecte a destacar, és l’alta limitació per accedir al mercat laboral, fet que ha provocat que la taxa d’ocupació femenina baixés un 25% en aquests dos anys. Moltes dones, doncs, han de guanyar-se la vida en la clandestinitat, fet que resulta especialment complicat en una societat on impera l’hostilitat amb elles. 

Tanmateix, l’eliminació del divorci i la no condemna dels matrimonis forçats obliga a moltes dones (i nenes) a continuar convivint amb els seus maltractadors, donat que la llei sobre l’eliminació de la violència de gènere va ser derogada i davant molts casos de violència de gènere i inclús de feminicidis l’Estat ha respost atorgant total impunitat sobre els assassins.  

No sobra exposar que qualsevol acte de protesta contra aquest règim ha estat condemnat i, moltes de les dones que han volgut reivindicar els seus drets han patit una forta repressió i violència institucional. 

L’Afganistan: l’asil en xifres
Segons dades d’ACNUR, l’Afganistan és el tercer país d’origen de les persones refugiades al món. Més de 5,7 milions de persones s’han vist obligades a desplaçar-se forçosament a 130 països; i més de 3,5 milions de persones s’han desplaçat internament a causa dels conflictes que sofreix el país, principalment dones i nens. L’afganesa és una les poblacions refugiades de major grandària al món, i més del 90% de les persones refugiades han estat acollides per l’Iran (3,4 milions) i el Pakistan (1,7 milions). Les persones afganeses van presentar 208.500 noves sol·licituds en 2022, la major quantitat de sol·licituds a nivell mundial, en 87 països. 

Durant l’any 2022, segons el Ministeri de l’Interior, es van presentar a l’Estat espanyol un total de 1.581 sol·licituds de protecció internacional de persones afganeses i la taxa de reconeixement es va situar en el 98.7%. I de gener a setembre de 2023, 873 persones afganeses van sol·licitar protecció internacional a l’Estat espanyol. En aquest mateix període de temps, es va concedir l’Estatut de Refugiat a 714 persones, la protecció subsidiària a 54 i van ser denegades 121 sol·licituds. Malgrat això, el Ministeri de l’Interior continua acumulant un total de 1.187 sol·licituds de protecció internacional sense resoldre de persones afganeses. 

La greu situació d’apartheid de gènere que viuen les dones i les nenes a l’Afganistan provoca que moltes es vegin obligades a fugir del seu país i sol·licitar protecció internacional. Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi proposem: 

  • Incloure la perspectiva de gènere i de protecció de la infància  en totes les accions en les quals estiguin implicades les dones i les nenes, des de l’ajuda humanitària fins a l’estudi de les sol·licituds de protecció internacional, a la qual tenen dret per estar patint una situació de persecució al seu país d’origen directament relacionada amb el gènere. 
  • L’activació i tramitació de l’article 38 de la Llei d’Asil que contempla la possibilitat de promoure el trasllat a l’Estat espanyol de persones sol·licitants d’asil per fer possible la presentació de la seva sol·licitud de protecció internacional; i, en general l’obertura de vies legals i segures que garanteixin el dret a migrar i a sol·licitar protecció internacional.  
  • Enfortir els programes de reassentament i posar en marxa corredors humanitaris per tal d’afavorir un repartiment responsable de les persones refugiades entre els diferents països amb la fi tant d’assegurar el seu acolliment en condicions dignes com d’evitar la saturació dels països limítrofs. 
  • Flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar i agilitzar la tramitació dels procediments millorant la coordinació entre administracions i facilitant l’obtenció de la documentació pertinent. 
  • Paralitzar l’aplicació de la declaració UE-Afganistan sobre retorn i readmissió. 

 

Tornar enrere

El reglament de crisi, força major i instrumentalització

Què és el Reglament de Crisi i Força Major aprovat pel Consell de la UE? Quines mesures preveu? Què significa el concepte d'”instrumentalització”? Quines conseqüències podria tenir per a les persones refugiades? I per a les ONG que rescaten al Mediterrani?

El dimecres 4 d’octubre el Consell de la Unió Europea (UE) va arribar a un acord en relació al Reglament de Crisi, Força Major i Instrumentalització, el qual formarà part del nou Pacte Europeu de Migració i Asil. Aquesta normativa permetrà als Estats Membre suspendre temporalment les seves obligacions en matèria de protecció internacional en “situacions de crisi”, el qual comporta una greu vulneració als drets de les persones refugiades.  

El Pacte Europeu comprèn el conjunt de reglaments que regulen la gestió de les migracions i l’asil en el conjunt de la UE. Alguns dels reglaments proposen reformes a normatives anteriors i d’altres són nous, però no suposen cap canvi de model respecte a l’actual. De fet, es reforcen encara més qüestions com les deportacions forçoses, l’externalització de les fronteres i altres formes de control migratori. La Comissió Europea va ser la institució que va proposar la sèrie de mesures legislatives que conformarien el Pacte, al setembre de 2020, per tal de reformar l’actual Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA). Actualment, el Parlament Europeu i el Consell de la UE es troben en negociacions sobre els diferents reglaments que conformaran el Pacte. Un d’aquests Reglaments és el de Crisi, Força Major i Instrumentalització, sobre el qual el Consell de la UE va arribar a un acord intern el dimecres 4 d’octubre. 

Aquest reglament del Pacte havia suposat un bloqueig en les negociacions internes al Consell degut a les desavinences entre diferents estats membre sobre algunes qüestions. Principalment, el bloqueig va venir per les posicions d’Alemanya i Itàlia en relació a les operacions humanitàries de les ONG que rescaten persones al mar Mediterrani. El govern d’extrema dreta de Meloni advocava per un llenguatge criminalitzador contra aquestes organitzacions, a les quals acusa de generar un “efecte crida”. Les posicions d’ambdós països envers el Pacte s’han vist influenciades pels seus afers interns, ja que Meloni ha fet de les polítiques anti-immigració un dels pilars del seu govern i Alemanya es troba a dies d’unes eleccions regionals on es preveu l’ascens de l’extrema dreta. Tot i la oposició inicial d’Alemanya, l’acord ha inclòs les posicions criminalitzadores envers les organitzacions humanitàries, el qual pot implicar greus conseqüències per les vides de les persones migrades que creuen la perillosa ruta a través del Mediterrani degut a la manca de vies legals i segures. 

En quines situacions s’aplicarà el Reglament de Crisi, Força Major i Instrumentalització? 

Aquest reglament pretén donar resposta a tres casuístiques diferents.  

  1. “Situacions de crisis”: són aquelles en que es considera que hi ha una excepcional afluència migratòria, com l’ocorreguda al 2015, el qual podria tensionar els sistemes d’asil i acollida. És un concepte ambivalent que arrisca un mal ús segons els estats l’interpretin. 
  2. “Força major”: correspon a contextos com el de la pandèmia, moment en el qual alguns estats van eludir les seves responsabilitats en matèria d’asil emparant-se sota la justificació d’una situació excepcional.
  3. “Instrumentalització de les migracions”: fa referència a la premissa que hi ha tercers països o actors no estatals que fomenten el desplaçament de migrants irregulars a les fronteres de la UE per tal de “desestabilitzar” tant a la UE com a l’Estat Membre en qüestió. Aquest concepte es podria utilitzar per criminalitzar les ONG que rescaten persones al Mediterrani.  

En els tres casos, l’ambivalència en les definicions dels conceptes implica que els estats puguin suspendre les seves obligacions en matèria d’asil emparant-se sota casuístiques que els interessi. 

En què consisteixen les mesures del Reglament de Crisi, Força Major i Instrumentalització? 

El Reglament permetrà que els procediments i mecanismes d’asil es puguin adaptar per poder correspondre a les tres situacions. Aquestes adaptacions consistiran en suspendre de facto les obligacions dels Estats en matèria de protecció internacional. Les mesures inclouen:  

  • Ampliar la duració del registre i tramitació de les sol·licituds d’asil: les detencions en frontera es podran allargar de les 12 setmanes que proposa al Pacte a un total de 20 setmanes. Les detencions impliquen un retràs en l’accés a la protecció i sotmeten a les persones sol·licitants a la privació de la seva llibertat pel simple fet d’exercir el seu dret a demanar l’asil. 
  • Aplicació del procediment fronterer accelerat: aquells sol·licitants d’asil la nacionalitat dels quals tingui una taxa de reconeixement inferior al 75% seran sotmesos al procediment fronterer accelerat, el qual minva les garanties d’un procediment d’asil adequat.  
  • Derogació de la Directiva de Protecció Temporal (DPT): s’incorpora el concepte de Protecció Immediata. Des de l’aprovació de la DPT al 2001, la Comissió només ha proposat la seva aplicació pel cas de l’arribada de persones que fugien de la invasió russa d’Ucraïna, pel qual la falta de voluntat política soscava qualsevol proposta de protecció immediata. 
  • Adaptació del mecanisme de solidaritat a la carta: els estats es podran beneficiar de majors contribucions, però el mecanisme segueix sent a la carta. Així doncs, els Estats Membre podran contribuir a través del patrocini de retorns, el qual implica que el suport es pugui dirigir a augmentar les deportacions enlloc de cap a la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional.  

Quines conseqüències te el Reglament en els drets de les persones refugiades i migrades? 

En situacions de gran afluència migratòria, on encara es posa més en evidència la necessitat i responsabilitat d’acollir, el Reglament endureix encara més els procediments d’asil. La resposta a aquesta situació ha de ser la obligatorietat de reubicacions que permetin assegurar un tracte igualitari i digne als sol·licitants de protecció internacional. 

Els procediments accelerats que s’aplicarien, a més, minven les garanties procedimentals i la valoració de possibles vulnerabilitats al no permetre una avaluació adequada de les condicions personals i del país d’origen del sol·licitant. A més a més, en cas de denegació de l’asil, el recurs d’apel·lació no suspendria temporalment la resolució negativa ni es garantiria que la persona pugui romandre fins a obtenir el resultat de l’apel·lació. 

Les mesures proposades obvien el fet que la majoria de persones que arriben a la UE en situacions de crisi es troben en necessitat de protecció internacional. Cap suposada situació de crisi pot posar en pausa la responsabilitat de garantir els drets humans i, particularment, els drets de les persones refugiades i migrades. Qualsevol suspensió de les obligacions dels estats en matèria de protecció internacional és injustificable. 

Tot i que ja s’hagi arribat a un acord en el si del Consell europeu, ara s’hauran d’iniciar les negociacions a tres bandes amb el Parlament Europeu i la Comissió Europea, segons determina el funcionament de la Unió Europea. El Parlament Europeu aposta per l’eliminació del concepte de força major i la inclusió d’indicadors quantitatius per determinar les situacions de crisi, així com el manteniment de la Directiva de Protecció Temporal. A més a més, també proposa que el mecanisme de solidaritat per aquests contextos impliqui reubicacions obligatòries. 

Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) rebutgem la incorporació del concepte d’instrumentalització de les migracions al Reglament, ja que aquest es pot utilitzat per criminalitzar les ONG de salvament marítim acusant-les de fomentar el desplaçament de migrants irregulars a Europa. A més a més, la premissa de que tercers estats utilitzin les migracions per desestabilitzar a la UE o a algun estat membre en qüestió no pot ser utilitzada per tal de suspendre les obligacions en matèria d’asil, ja que deixa a les persones refugiades en situació de desprotecció i ignora els motius pels quals han hagut de fugir dels seus països.  

En situacions de crisi amb gran afluència migratòria, la responsabilitat de la UE és la de garantir els drets de les persones refugiades. L’activació de la Directiva de Protecció Temporal per protegir i acollir a les milers de persones que fugien d’Ucraïna és un clar exemple que demostra que és perfectament possible posar en marxa mecanismes adequats quan hi ha voluntat política. Qualsevol proposta que permeti suspendre aquestes obligacions dels Estats en matèria d’asil, com exposa aquest Reglament, és intolerable en qualsevol circumstància, però més encara en situacions de crisi que generen grans moviments migratoris de persones en necessitat de protecció internacional. 

Tornar enrere

Preocupació i rebuig davant una normativa que permet suspendre el dret d’asil

Barcelona, 5 d’octubre de 2023 – Ahir, dimecres dia 4 d’octubre, el Consell de la UE va arribar a un acord en relació al Reglament de Crisi i Força Major, un dels àmbits que suscitava més controvèrsies en les negociacions del nou Pacte europeu de Migració i Asil. Aquest instrument pretén crear un marc normatiu que avali mesures temporals i extraordinàries en moments de “crisis” i que permetrà als estats suspendre les seves obligacions de registrar les sol·licituds de protecció internacional que es produeixen en el seu territori.

Les normatives sobre crisis i força major, així com la d’instrumentalització de la migració que finalment s’incorpora en el text, constitueixen una de les principals preocupacions de les organitzacions que defensem els Drets Humans de les persones refugiades i migrades ja que en la pràctica suposen acabar amb el dret d’asil permetent que els estats deroguin temporalment la legislació vigent i rebaixin les garanties de protecció, la qual cosa comportaria un elevat risc de vulneracions de drets fonamentals.

La normativa afecta tant al registre de les sol·licituds de protecció internacional com a la deportació d’aquelles persones que no es considerin mereixedores del dret d’asil. En el primer cas, permet que els Estats Membre retardin o posposin el registre de les sol·licituds d’asil, apliquin procediments accelerats en frontera o ampliïn la privació de llibertat de les persones refugiades mentre es registren les sol·licituds. En el segon cas, es preveuen també procediments accelerats per a realitzar les deportacions forçoses d’aquelles persones als qui no s’autoritzi l’entrada.

La possibilitat que els Estats incompleixin les seves obligacions legals en moments d’excepcionalitat buida de tot contingut la figura de l’asil i la protecció de les persones refugiades. En situacions de crisis haurien de posar-se en marxa mecanismes, precisament, per a garantir que totes les persones necessitades de protecció tinguin accés al procediment. En cap cas les situacions excepcionals poden significar la rebaixa dels estàndards de protecció que els Estats estan obligats a garantir.

Els Estats de la UE han demostrat amb Ucraïna que quan existeix voluntat política és perfectament possible posar en marxa de manera ràpida mecanismes per a protegir i acollir a milers de persones arribades en pocs dies a les fronteres de la UE. L’aprovació d’aquesta normativa mostra de manera clara, una vegada més, la falta de voluntat política dels Estats Membre de la UE per a garantir la protecció de les persones refugiades i la discriminació per origen a la qual s’enfronten les persones que es veuen obligades a fugir a l’hora d’arribar a Europa.

Tornar enrere

Visita d’intercanvi de pràctiques i coneixements del projecte sun a Bolzano

La setmana passada, en el marc del projecte Europeu SUN Project, que té per objectiu millorar les pràctiques d’acollida i protecció de menors sol·licitants d’asil, així com crear accions de litigi estratègic que permetin augmentar els seus drets i el seu accés a aquests, ens vam traslladar fins a la ciutat Italiana de Bolzano, per trobar-nos amb la resta d’entitats que formen part del projecte i conèixer de primera mà el procediment d’acollida de menors sol·licitants d’asil sense referents familiars a la ciutat i el país.

Durant 3 dies vam poder visitar diferents dispositius d’acollida i programes municipals, així com intercanviar visions i experiències des de cada una de les regions d’on venen les entitats participants al projecte.

 

Tornar enrere

Així van ser les jornades “Discutint el Pacte Europeu de Migració i Asil”

Els passats 21 i 22 de setembre van tenir lloc al Centre Cívic Pati Llimona, les jornades “Discutint el nou Pacte Europeu de Migració i Asil”, en què diverses organitzacions socials, entitats defensores del dret d’asil i els drets humans, acadèmics i eurodiputats vam posar sobre la taula les principals preocupacions al voltant de la proposta actual del nou Pacte europeu de Migració i Asil i vam analitzar l’augment de les vulneracions dels drets de les persones migrades que suposaria la seva aprovació.

Les Jornades, organitzades per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) i el CER Migracions, van constar de sis taules rodones repartides en dos dies en què es van abordar temes com el recorregut històric de la legislació europea sobre migració i asil fins a arribar a l’actual Pacte, l’augment dels acords amb tercers països com a mesura per evitar l’arribada de persones refugiades o el paper de la societat civil respecte a les negociacions del Pacte.

Durant les Jornades es van analitzar les estratègies de la UE per evitar l’arribada de persones migrants i refugiades i es va posar el focus especialment en l’externalització i securitització de les fronteres, així com en les diferents formes de control migratori. Les diverses entitats es van mostrar preocupades per l’augment d’aquestes pràctiques que vulneren sistemàticament els drets de les persones que fugen dels seus països, així com per l’augment de mesures per emparar legalment les devolucions en calent. Les denegacions de les sol·licituds d’asil, les detencions a fronteres, els procediments de control previ a l’entrada o l’ampliació de la llista de tercers països segurs van ser els principals temes tractats i els que més preocupació van suscitar entre les persones assistens.

En diverses ocasions es va destacar també el perill de l’avenç de l’extrema dreta i el fet que les seves posicions ideològiques hagin anat guanyant pes dins la UE i s’hagin naturalitzat fins al punt que s’han vist plasmades primer en lleis ja aprovades i ara en una proposta de Pacte que, en comptes de vetllar pels drets de les persones, securititza les fronteres i augmenta el control migratori per mitjà de l’externalització i els acords amb tercers països.

D’altra banda, les organitzacions de la societat civil van posar de manifest la necessitat d’assenyalar les contradiccions de la política migratòria europea, d’una lògica totalment racista, i de fer pressió d’ara fins a les properes eleccions europees per evitar que s’aprovin els punts més controvertits del Pacte, aquells que més vulneren els drets humans.

Des de les diverses entitats es va denunciar la poca voluntat política de garantir a les persones la possibilitat de migrar de manera segura i es va deixar clara la necessitat d’establir vies legals i segures per a les persones refugiades. Així doncs, es va exigir un Pacte que protegeixi les persones que es veuen obligades a fugir dels seus països en comptes d’un que se centri en la prevenció i la contenció de la migració per mitjà de mesures deshumanitzants.

Tant des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi com des del CER Migracions volem agraïm a totes les persones participants i assistents el seu interès.

Tornar enrere

Exigim que la situació de Lampedusa s’abordi de manera immediata amb un enfocament humanitari i de protecció

Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi condemnem les polítiques europees d’externalització i de detenció i criminalització de les persones migrades i refugiades i demanem l’habilitació de vies legals i segures com el reassentament, els corredors humanitaris o les exempcions de visats perquè ningú s’hagi de jugar la vida.

Barcelona, 19 de setembre de 2023 – Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) manifestem rotundament el nostre rebuig al Pla de deu punts anunciat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per fer front a la situació dels últims dies a l’illa de Lampedusa. El Pla proposa l’increment de les deportacions reforçant el paper de Frontex i pressionant els principals països d’origen perquè acceptin el retorn dels seus nacionals; aprofundeix en l’establiment d’acords amb països que vulneren sistemàticament els Drets Humans, com el recent acord amb Tunísia que ja ha estat criticat per la Defensora del Poble europeu; i planteja procediments accelerats mancats de garanties, inclòs l’ús del concepte de país d’origen segur, el que pot suposar una vulneració del principi de no devolució i una discriminació per origen en l’admissió a tràmit i tractament de les sol·licituds de protecció internacional.

Remarquem que el que genera indignació i rebuig entre la població de Lampedusa no són les arribades sinó la mala gestió per part del Govern, que abandona les persones migrades deixant-les en situació de desprotecció. Així ho han manifestat a diferents mitjans de comunicació els veïns i veïnes de l’illa, que asseguren que són un poble solidari però sense capacitat per acollir totes les persones que arriben sense l’ajuda dels qui tenen la responsabilitat legal i política de fer-ho.

Rebutgem així mateix la mesura del Govern de Meloni per ampliar fins a 18 mesos la detenció administrativa de persones migrades i sol·licitants d’asil. El tancament i la repressió de les persones refugiades, a més de provocar patiment, reforça els estereotips, criminalitza les persones i els col·lectius i contribueix a l’augment dels discursos d’odi i de les agressions racistes. En aquests espais de detenció, equivalents als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) de l’Estat espanyol, es denuncien de manera sistemàtica greus vulneracions de Drets Humans.

Considerem inacceptables les deficiències del sistema europeu, que no compta amb una acollida sòlida ni amb estructures per a la recepció de les persones refugiades en condicions dignes, particularment en aquells territoris en els quals s’han estat produint arribades des de fa dècades, el que obliga a donar un tractament d’emergència a aquesta mena de contextos.

Per tot això, exigim que:

  • La situació de Lampedusa s’abordi de manera immediata amb un enfocament humanitari i de protecció, amb professionals que puguin realitzar una detecció precoç de perfils vulnerables -amb especial atenció als menors sense referents familiars i a les dones que hagin pogut patir violències- i garantir l’atenció mèdica, l’assessorament jurídic i l’acompanyament psicosocial a totes les persones, que han arribat després de travessies molt dures i perilloses.
  • S’aturin les polítiques de detenció i criminalització de les persones migrades i refugiades.
  • S’habilitin vies legals i segures per migrar i sol·licitar l’asil, com el reassentament, els corredors humanitaris o les exempcions de visats, perquè ningú s’hagi de jugar la vida i sense discriminacions per origen.
  • S’acabi amb les polítiques d’externalització de les fronteres, que generen greus situacions de desprotecció i vulnerabilitat per les persones refugiades i migrades.
Tornar enrere

Projecte SUN: promovent i protegint els drets dels menors refugiats i migrants no acompanyats

El projecte SUN se centra en l’ús de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE com a instrument legal eficaç per promoure i protegir els drets dels menors refugiats i migrants no acompanyats (UASC, per les seves sigles en anglès) i separats al territori de la UE. Els UASC són un grup especialment vulnerable a causa de la seva edat, el seu desplaçament i la manca d’un adult atent, i corren un major risc de vulneració de drets i abusos. L’objectiu del projecte és salvaguardar els drets dels UASC a través del CFREU fomentant l’intercanvi transnacional de coneixements i bones pràctiques, la formació de professionals i la difusió i sensibilització.

Els objectius específics del projecte inclouen:

  • Enfortir la capacitat dels professionals per salvaguardar els drets dels UASC a través del CFREU;
  • Facilitar la cooperació dels actors clau a nivell nacional i transnacional relacionats amb la representació legal, l’acollida, l’atenció i l’educació dels UASC en termes de protecció i promoció dels seus drets fonamentals;
  • Enfortir el coneixement i la capacitat dels professionals del dret, les OSC i els organismes independents de drets humans per participar en pràctiques de litigació a nivell nacional i europeu;
  • Sensibilitzar sobre el paper i el potencial del CFREU per salvaguardar els drets fonamentals de les UASC.

Els principals lliuraments del projecte són:

  • Coneixement de primera mà sobre les necessitats específiques dels grups destinataris i un conjunt de pràctiques prometedores a través de l’avaluació de necessitats de formació i l’anàlisi de bones pràctiques.
  • Informe; Manual de professionals multidisciplinaris adaptables sobre la salvaguarda dels drets dels UASC a través del CFREU que poden ser utilitzats per professionals i professionals de tota la UE;
  • un esdeveniment transnacional de formació de formadors i posteriors formacions nacionals de professionals;
  • esdeveniments nacionals de llançament del Manual;
  • un seminari europeu a Sofia per difondre els resultats del projecte a tots els estats membres de la UE; visites d’intercanvi de programes de mentoria i plans d’acció per millorar la situació dels drets humans als països.
  • El projecte està implementat per 7 socis de 7 països diferents (Bulgària, Grècia, Romania, Bèlgica, Països Baixos, Itàlia i Espanya). SIRIUS lidera el paquet de treball 5 sobre l’estratègia de difusió i comunicació del projecte.

Formen part del projecte:

ARSIS (Grècia)
Terre des Hommes (Romania)
NIDOS (Països Baixos)
Volontarius (Itàlia)
CCAR (Espanya)
FAR (Bulgària)
Xarxa SIRIUS

Finançat per: Programa Ciutadans, igualtat, drets i valors (CERV) de la Comissió Europea

Durada del projecte: 24 mesos

Data d’inici del projecte: 1 d’abril de 2023

Data finalització del projecte: 31 de març de 2025

Tornar enrere

La CCAR condemna la deportació de l’activista kurd-iranià mohammad rahmatinia i la seva família, i responsabilitza el govern espanyol de les possibles conseqüències

Barcelona, 15 de setembre de 2023 – Avui, 15 de setembre, el Ministeri de l’Interior ha deportat l’activista kurd-iranià Mohammad Rahmatinia, la seva dona embarassada i el seu fill menor després de no admetre a tràmit la seva sol·licitud d’asil. L’activista, qui des de feia 13 dies estava retingut a la sala d’inadmissió d’entrada de l’Aeroport Josep Tarradellas-El Prat amb la seva família a l’espera de la resolució, havia sol·licitat protecció internacional.  

Rahmatinia és membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l’Iran, ha participat activament en el moviment Dona Vida Llibertat sorgit arran de l’assassinat de la kurda Masha Amini, i es declara de la religió cristiana evangelista, la qual està perseguida a l’Iran. Per tots aquests motius, compta amb un informe favorable de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) en relació a la seva petició de protecció internacional. El 5 de setembre va decidir fugir del país amb la seva família després que les autoritats l’identifiquessin. L’activista, en declaracions al Diari Ara, havia manifestat la seva por a ser deportat a l’Iran degut a la possibilitat que se’l condemni a la pena de mort o que sigui víctima de desaparició, ja que alguns dels seus companys del Partit Democràtic del Kurdistan a l’Iran han estat empresonats i no s’han tingut notícies seves des de fa mesos. El seu advocat, d’Arrels Advocats, havia presentat una petició de mesures cautelaríssimes a l’Audiència Nacional que va ser rebutjada pel tribunal.  

La població kurda a l’Iran pateix una persecució generalitzada, juntament amb altres minories ètniques al país, i els activistes kurds com en Mohammad són arbitràriament detinguts i jutjats al·legant falses premisses de seguretat nacional, com denuncien organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. Aquesta situació de persecució que pateix la població kurda, no només a l’Iran sinó a la regió en la seva totalitat, força moltes persones a fugir i cercar protecció internacional. La situació que han viscut en Mohammad i la seva família no és un cas aïllat. Tot i les pors fundades a ser perseguits, els sol·licitants d’asil kurds es topen amb una situació de desprotecció alarmant a Europa, com bé demostra el cas d’en Mohammad i la seva família. En els últims anys, activistes kurds han estat deportats de Dinamarca, Alemanya, França o l’estat espanyol a països on estan en risc de patir tortures o altres formes de tractes cruels, inhumans o degradants com l’Iran, Turquia, Síria, o l’Iraq. Així ho assenyalava ahir a xarxes socials Dilara Ekmen, co-directora de la CCAR: “Aquesta és una realitat molt més habitual del que creiem i a la que fan front molts kurds (activistes o no) deportats forçadament des de tots els països europeus cap a Turquia, Síria, Iran o Iraq on les seves vides corren perill de mort, tortura o judicialització entre d’altres.” 

La pertinença a la religió cristiana evangèlica d’en Mohammad també suposa un risc de persecució a l’Iran. La repressió contra el moviment Dona Vida Llibertat, en el qual l’activista també va participar activament, també prova els temors fundats de l’activista kurd en la seva petició d’asil a l’estat espanyol. 

La deportació d’en Mohammad i la seva família, en contra del criteri de l’ACNUR, suposa un risc greu i fundat per a la seva integritat física i moral i una vulneració flagrant del principi de no devolució, que protegeix les persones de ser expulsades a països on la seva vida corre perill. Condemnem rotundament la deportació duta a terme pel Ministeri de l’Interior, demanem explicacions, i fem responsable el Govern espanyol de la situació que puguin patir en Mohammad i la seva família a l’Iran.  

Tornar enrere

És hora d’exigir un pacte que protegeixi les persones refugiades

El 23 de setembre de 2020, la Comissió Europea va proposar una sèrie de mesures legislatives per reformar el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) que formen el Pacte Europeu de Migració i Asil. Algunes de les propostes ja s’han aprovat i posat en marxa, però d’altres han estat bloquejades en negociacions. Avançar en la consolidació d’un sistema europeu comú d’asil és, en principi, una bona notícia. No obstant això, la proposta actual d’aquest nou pacte que en els pròxims mesos s’haurà de negociar no té res a veure amb les reclamacions que des de fa anys fan les organitzacions que defensen els Drets Humans ni amb les necessitats de protecció que tenen les persones que es veuen obligades a desplaçar-se.

Les mesures del Pacte reforcen tots els aspectes de la gestió de les migracions i l’asil que atempten els drets de les persones refugiades i migrades amb un enfortiment del sistema de retorns, el blindatge de l’externalització de les fronteres i el deteriorament de les garanties processals en frontera, posant en perill fins i tot el principi de no devolució. Amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea (UE) durant el segon semestre de 2023, ens trobem en un moment decisiu en les negociacions que determinaran si el Pacte protegeix i garanteix els drets de les persones migrades i refugiades o si suposarà greus riscos per a les seves vides.  

Com s’ha gestionat l’asil a la Unió Europea fins ara?
Les polítiques que gestionen l’asil a la Unió Europea s’emmarquen dins el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA). Aquesta estructura va sorgir de la necessitat de tenir un sistema comú que solucionés els problemes provocats per les diferències dels sistemes d’asil nacionals dels Estats Membres, com és el denominat “asylum shopping”, en el qual una persona sol·licita protecció internacional en més d’un Estat o tria un Estat sobre uns altres preferentment perquè aquest té un millor sistema d’acollida, millors serveis socials o que compta amb una taxa de reconeixement de sol·licituds superior. En definitiva, les diferències dels sistemes d’asil comporten que no es puguin garantir les mateixes condicions d’acollida ni el mateix tractament en les sol·licituds d’asil en els diversos països de la UE.  

Les negociacions per establir el SECA es van iniciar a finals dels anys noranta, després d’un augment de sol·licituds d’asil per part de persones que fugien de la guerra dels Balcans i del col·lapse dels règims de l’Europa de l’Est. Al llarg de la dècada hi havia hagut diverses iniciatives entre els Estats Membres en matèria d’asil, com les Resolucions de Londres de 1992 (en matèria de definició d’un tercer país segur), el Reglament de Dublín (signat el 1990 i en vigor des del 1997) i el Tractat d’Amsterdam (signat el 1997 i en vigor des del 1999). L’any 1999 es crea l’Àrea de Llibertat, Seguretat i Justícia i s’adopta el Programa de Tampere (1999-2004), iniciant formalment les negociacions per a la creació del SECA.  

El sistema està conformat per les directives i reglaments següents:  

  • Directiva de qualificació: defineix què és una persona refugiada. 
  • Directiva de procediment: estableix estàndards comuns de procediment i les respectives salvaguardes. 
  • Directiva d’acollida: estableix unes normes mínimes d’acollida.  
  • Directiva de protecció temporal: utilitzada per donar resposta a situacions de crisi (en virtut de la qual s’han acollit les persones que fugien de la invasió russa d’Ucraïna). 
  • Reglament de Dublín: determina quin estat és responsable d’examinar una sol·licitud de protecció internacional i suposa una de les grans deficiències de l’actual sistema d’asil, ja que no contempla les diferents realitats d’afluència d’arribades de sol·licitants entre els estats membres.
  • Reglament Eurodac: estableix el sistema biomètric europeu de recollida de dades de sol·licitants d’asil.  

El 2015, després de l’evident fracàs de la UE en la gestió de la crisi de persones refugiades arribades majoritàriament de Síria, la Comissió Europea va anunciar l’inici de la reforma del SECA per tal de fer-lo “més equitatiu, eficient i sostenible”. Per tal de donar un impuls a la reforma, la Comissió va presentar el setembre de 2020 la sèrie de mesures legislatives que conformen el Nou Pacte Europeu de Migració i Asil

Com funcionen les negociacions del nou Pacte i per què són importants?
Segons el funcionament de la Unió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la UE han d’aprovar el conjunt de propostes. Des de l’inici van decidir arribar a un acord abans de les eleccions europees del juny de 2024.  

Tant el Parlament com el Consell ja han adoptat la seva posició en relació a les diferents mesures proposades per la Comissió (el Parlament ho va fer a l’abril i el Consell al juny), i ara s’han obert les negociacions entre les tres institucions per arribar a un acord sobre el Pacte. En aquest procés és clau el paper que pot tenir Espanya, ja que presideix el Consell des de juliol fins al desembre de 2023 (la presidència és rotativa entre els diferents estats membres i té una durada de sis mesos). Una de les quatre prioritats que Espanya ha definit per la seva presidència del Consell és la de “reforçar la unitat europea”, dins de la qual s’emmarquen les negociacions del nou Pacte. 

El repartiment de responsabilitats és un dels punts més controvertits del Pacte. Els estats fronterers de la Unió Europea (Espanya, Itàlia, Grècia, Malta i Xipre – MED5), en els quals recau la responsabilitat de processar milers de sol·licituds d’asil segons les normatives vigents, advoquen per un model de responsabilitat compartida entre els diferents estats membres de la UE. Però la proposta de la Comissió Europea del setembre de 2020 no donava resposta a aquesta demanda. Ja fa anys que les organitzacions en defensa dels Drets Humans reclamem que s’harmonitzi la política migratòria a nivell europeu, principalment perquè el tracte dispensat als sol·licitants d’asil sigui el mateix als diferents estats membres de la UE i perquè l’acolliment d’aquests sol·licitants, així com l’estudi de les seves demandes, no recaigui únicament en els països amb fronteres exteriors.  

Què proposa el Pacte Europeu de Migració i Asil i quins riscos comporta?
Els objectius principals del Pacte són harmonitzar els procediments de migració i asil entre els diversos estats membre de la UE i establir mecanismes per compartir les responsabilitats en l’acollida. No obstant això, no posa al centre a les persones migrades i refugiades, sinó que amb l’argument de comptar amb procediments més “eficaços”, enforteix el control fronterer, facilita els retorns de les persones refugiades deixant-les en una situació de desprotecció i no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada. No fa cap referència a programes d’inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa ni soluciona l’absència de vies legals i segures, fet que suposa que les persones hagin d’arriscar la seva vida per arribar a territori europeu i enriquir les xarxes de tràfic de persones.  

Les diferents propostes que conformen el Pacte Europeu de Migració i Asil són:  

  • Proposta de Reglament sobre la gestió de l’asil i la migració (RAMM) 

El RAMM és la proposta legislativa central del Pacte i té l’objectiu d’establir un marc comú de gestió de les migracions i l’asil al conjunt de la UE. El reglament planteja vàries propostes però no es resolen les deficiències fonamentals del sistema d’asil europeu. La proposta de la Comissió per establir quin estat membre té la responsabilitat d’examinar una sol·licitud d’asil no dóna resposta a les problemàtiques que presenta l’actual sistema de Dublín. Es manté la obligació del sol·licitant d’asil de presentar la sol·licitud al primer país d’arribada o bé al país on resideixi legalment. Això suposa una forta pressió migratòria pels estats fronterers de la UE i que els sol·licitants d’asil no rebin el mateix tracte en els diversos estats membres. 

Addicionalment, es proposa un mecanisme voluntari de solidaritat a la carta que només és obligatori en cas de ”situacions de pressió migratòria” i de desembarcaments per operacions de salvament marítim. Els  estats podran triar entre tres mesures de solidaritat: reubicacions, patrocini de retorns o “altres mesures destinades a reforçar la capacitat dels estats membres en l’àmbit de l’asil, l’acollida i el retorn, i en la dimensió exterior”. El més greu és que el Pacte  proposa la possibilitat que un Estat pugui pagar fins a 20.000€ per cada persona refugiada que no vulgui acollir, eludint la seva responsabilitat internacional. Aquestes últimes mesures no alleugereixen la pressió migratòria de l’estat en qüestió, sinó que serveixen per enfortir encara més els obstacles que no permeten garantir els drets de les persones refugiades. A més a més, el fet que existeixi la possibilitat de participar en retorns o en altres capacitats implica que els estats no contribueixen amb reubicacions, ja que no són obligatòries, i que es reforci el sistema de deportacions.  

Un altre dels pilars d’aquest reglament són les relacions que s’estableixen amb tercers països, el qual es tradueix en reforçar encara més la tendència europea cap a la externalització de les fronteres, mantenint a les persones refugiades en països on no es pot garantir la seva protecció i condicionant la cooperació al desenvolupament a la gestió migratòria. Els pactes amb tercers països impliquen que les persones migrades s’hagin de quedar en països on es vulneren els drets humans i on es presenta una pressió migratòria que fa que no es tinguin en compte les seves necessitats específiques. 

  • Proposta de Reglament pel que s’introdueix un control de nacionals de tercers països a les fronteres exteriors   

Les persones migrades i sol·licitants de protecció internacional majors de 12 anys seran detingudes a les fronteres per realitzar una “avaluació prèvia”. Aquest procediment, que també s’aplicarà a persones rescatades en operacions de salvament marítim, te els següents objectius: identificació, controls sanitaris i de seguretat, i registre en la base de dades Eurodac. Durant el procés d’avaluació, es denegarà l’entrada a les persones sol·licitants, tot i trobar-se en territori europeu, i se’ls aplicarà la directiva de retorn immediat en cas de denegació. La detenció en fronteres i el control previ a realitzar la sol·licitud de protecció internacional suposa una vulneració a les garanties d’accés a aquest dret i augmenta el risc de devolucions. Haver de mantenir les persones a la frontera mentre es realitzi el procediment provoca que hi hagi risc d’una detenció prolongada.  A més, el Pacte també proposa que el control previ no només es pugui efectuar a fronteres sinó que també es pugui aplicar a persones en situació irregular dins del territori, incrementant el control migratori.   

El procediment a la frontera soscava les garanties de que es realitzarà una valoració adequada de les condicions de vulnerabilitat de les sol·licitants, l’obligació d’aplicar un tractament diferenciat i el principi de no devolució. El fet que les sol·licituds d’asil no es registrin fins que no s’hagi dut a terme el procediment a la frontera suposa un clar obstacle al dret a sol·licitar protecció internacional.  A més, el control previ a l’entrada suposarà un enfortiment de les agències destinades al control migratori fronterer i incrementarà la pressió migratòria envers els països fronterers.   

  • Proposta de Reglament per la que s’estableix un procediment comú en matèria de protecció internacional a la Unió   

Aquest reglament te l’objectiu d’establir un procediment comú per cohesionar les condicions d’acollida i estàndards de protecció a la UE en qüestions de protecció internacional, però el reglament està realment enfocat en establir un vincle directe entre el procediments d’asil i el de retorn.  

Els procediments d’asil fronterers es faran obligatoris, enlloc d’enfocar els esforços en millorar els sistemes d’asil regulars per tal que siguin eficients i garanteixin els drets de les persones refugiades. Els procediments accelerats minven les garanties procedimentals i la valoració de possibles vulnerabilitats al no permetre una avaluació adequada de les condicions personals i del país d’origen del sol·licitant. 

A nivell europeu es designaran països que es consideren segurs per tal de rebutjar sol·licituds de persones d’aquella nacionalitat. Aquesta consideració hauria de tenir en compte la situació de respecte dels drets humans al país, però l’historial d’acords de la UE amb països que vulneren els drets més fonamentals qüestiona el compliment d’aquesta mesura. A més a mes, una de les propostes del Pacte per tal “d’agilitzar” la revisió de les sol·licituds és la denegació de les sol·licituds de persones que provinguin de països amb una taxa de reconeixement inferior al 20% i l’aplicació del procediment accelerat de fronteres als sol·licitants d’asil la nacionalitat dels quals tingui una taxa de reconeixement inferior al 75%. Aquesta mesura vulnera clarament el principi de no discriminació per raons d’origen recollit a la Convenció de Ginebra i obvia la necessitat de realitzar una anàlisi individualitzada de cada sol·licitud. 

  • Proposta de Reglament relatiu a les situacions de crisi i força major 

Aquesta proposta té l’objectiu de gestionar situacions de gran afluència migratòria i es tractaria d’adaptar els procediments d’asil i mecanismes aprovats per tal que els Estats puguin donar resposta a aquestes situacions. Entre d’altres mesures, es deroga la Directiva de Protecció Temporal (DPT), incorporant el concepte de protecció immediata. També es proposa una adaptació del mecanisme de solidaritat per aquestes situacions. Novament, els Estats Membre podran contribuir a través del patrocini de retorns, el qual dona un pes excessiu a les situacions del retorn posant en risc la cohesió del SECA

Les mesures proposades obvien el fet que la majoria de persones que arriben a la UE en situacions de crisi estan en necessitat de protecció internacional. Al document del pacte no queda definit què es considera situació de crisi o de risc imminent, deixant-ho a la interpretació de la UE i els Estats Membres, fet que podria comportar que no compleixin amb les seves obligacions. 

El reglament proposa que la Comissió Europea sigui l’encarregada de decidir si s’activa la protecció immediata. La falta de voluntat política soscava l’aplicació del reglament, ja que des de l’aprovació de la DPT, la Comissió només ha proposat la seva aplicació pel cas de l’arribada de persones que fugien de la invasió russa d’Ucraïna. Aquest cas ha evidenciat que es pot garantir l’acollida d’un alt nombre de persones refugiades i atorgar protecció internacional de manera ràpida quan hi ha voluntat política. S’hauria de mantenir la DPT i garantir la seva activació en altres contextos de crisi que generin desplaçament forçat.  

  • Proposta modificada de Reglament EURODAC 

La proposta de modificació de la Comissió és la mateixa que va realitzar al 2016. Es proposa ampliar l’abast del sistema Eurodac per incloure no només a sol·licitants de protecció internacional sinó a tots els migrants majors de 6 anys. La inclusió de les empremtes dactilars al sistema es realitzaria durant el pre-entry screening a la frontera i es modificaria per tal que funcioni dins dels sistemes d’informació de la Unió Europea. L’ampliació de l’ús del sistema Eurodac potencia el control migratori i planteja seriosos problemes per un possible mal ús de les dades personals de les persones migrades.   

 

Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi exigim que es garanteixi el dret humà a sol·licitar protecció internacional i que es faciliti l’accés al procediment, s’habilitin vies legals i segures per protegir la vida de les persones sol·licitants de protecció internacional i es respecti el compliment del principi de no devolució. Amb la campanya #AixòÉsEuropa volem visibilitzar les possibles conseqüències que tindria l’aprovació de la proposta actual del Pacte. Demanem al govern de l’Estat espanyol i a la resta d’estats membres que assumeixin les responsabilitats en l’acollida de les persones refugiades ii posin els drets humans al centre durant les negociacions del nou Pacte Europeu de Migració i Asil. És hora d’exigir un pacte que protegeixi les persones refugiades.

Descarrega’t la infografia sobre el Pacte Europeu de Migració i Asil AQUÍ. 

Contingut relacionat: JORNADES: DISCUTINT EL NOU PACTE EUROPEU DE MIGRACIÓ I ASIL

Tornar enrere

Obrim convocatòria de noves candidatures per al programa català de protecció a defensors i defensores 2024

Procés de presentació de candidatures per a l’acollida temporal de defensores i defensors dels Drets Humans

El Programa Català de Protecció a defensors i defensores dels Drets Humans (PCPDDH) és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya en la que col·labora l’Ajuntament de Sant Cugat i que coordina i gestiona l’entitat Comissió Catalana d’Acció pel Refugi.

El PCPDDH té per objecte oferir protecció integral a defensores i defensors dels DH en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics, mitjançant una acollida de 6 mesos a Catalunya i un acompanyament integral que inclou:

  • Eix d’atenció psicosocial i auto cura
  • Eix formatiu
  • Agenda d’incidència i enfortiment de la xarxa de suport
  • Suport al retorn i seguiment posterior en el marc del vincle habitual de treball entre l’entitat d’origen de la persona defensora i l’entitat catalana que presenta la candidatura.

El pes de cadascun d’aquests eixos s’estableix d’acord a les necessitats o interessos de cada persona defensora. Es recomana que l’entitat catalana que presenti una candidatura tingui un elevat coneixement del perfil i les circumstàncies de la persona defensora per tal de dissenyar de forma idònia el seu programa d’acompanyament.

Per a l’edició del PCPDDH 2023-2024, està prevista l’acollida temporal de 3 persones defensores dels drets humans en situació de risc. Si entre les persones defensores seleccionades alguna vol venir acompanyada de familiars (fills/es i/o parella), el PCPDDH disposa d’una plaça per a candidatures en aquesta situació.

A qui va dirigit?

Poden presentar candidatures les ONGD que:

  • Treballin en solidaritat amb altres països o regions, i que tinguin experiència de treball conjunt amb l’entitat d’origen de la persona defensora proposada.
  • Estiguin inscrites en el Registre d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament que preveu la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, gestionat per l’ACCD, o al Registre d’organitzacions no governamentals de desenvolupament adscrit a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament.
  • Disposin de seu social o delegació a Catalunya.

També poden presentar candidatures les agrupacions d’ONGD que compleixin els requisits de l’anterior apartat, amb associacions, xarxes, col·legis professionals, ajuntaments, etc. sense personalitat jurídica diferenciada.

El pressupost que les administracions donants han destinat al PCPDDH el gestiona en la seva totalitat la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. Les ONGD que hagin presentat les candidatures seleccionades seran considerades subcontractades per la CCAR en el marc de la Resolució que té l’entitat amb l’ACCD. Aquestes rebran 14.000€ en concepte d’ajut per a l’acompanyament de la persona defensora acollida sola; i 17.000€ en concepte d’ajut per a l’acompanyament de la persona defensora acollida en família i que hauran de justificar en el format i termini que s’indiqui. Alhora, tindran cobertes les despeses de viatges i estades per a les gires o activitats que es realitzin sota l’organització del PCPDDH.

Termini de presentació

El període de presentació de sol·licituds s’inicia el 12 de setembre de 2023 i finalitza el 13 d’octubre de 2023, inclosos.

On presentar les candidatures

S’ha de presentar el formulari normalitzat per correu electrònic a: programa.proteccio@ccar-cear.org

Criteris de valoració de les candidatures:

  1. Criteris relatius a la defensora o defensor i a la proposta de candidatura presentada: fins a 65 punts

    Bloc 1. Adequació de la candidatura de la persona defensora al PCPDDH: fins a 53 punts
    • Situació de risc individual del defensor/a: fins a 12 punts
    • Acreditació de la situació del risc individual del defensor/a: fins a 2 punts
    • Situació de risc col·lectiu del defensor/a: fins a 5 punts
    • Adequació de la candidatura a la reubicació temporal de 6 mesos: fins a 4 punts
    • Adequació de la candidatura als eixos de treball del PCPDDH: fins a 12 punts
    • Enfortiment de la protecció mitjançant la participació al PCPDDH: fins a 10 punts
    • Pertinença de la persona defensora a un dels col·lectius prioritaris del PCPDDH: fins a 12 punts
    – Defensores que pertanyen a organitzacions feministes i/o que treballen pels drets de les dones.
    – Membres de col·lectius LGBTIQ+.
    – Persones que treballen per la defensa dels drets civils i polítics.
    – Persones que treballen per la defensa de la terra, el territori i el medi ambient.

    Bloc 2. Organització/moviment social a la qual està vinculada la persona defensora: fins a 12 punts
    • Experiència de l’organització en la defensa dels drets humans des de l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans -EGBDH-: fins a 4 punts
    • Implicació de l’organització d’origen en el procés d’acompanyament i retorn del/la DDH: fins a 4 punts
    • Participació en xarxes locals, nacionals o internacionals de defensa dels drets humans: fins a 4 punts

  2. Criteris relatius a l’entitat que presenta la candidatura: fins a 35 punts

    Bloc 3: Experiència de l’entitat que presenta la candidatura: fins a 10 punts

    • Experiència de l’entitat en l’àmbit de la defensa dels drets humans i des de la perspectiva de l’EGiBDH: fins a 4 punts
    • Experiència de l’entitat al país d’origen de la persona defensora: fins a 6 punts

    Bloc 4: Treball conjunt, d’acompanyament i/o suport de l’entitat sol·licitant a l’organització/moviment social d’origen de la persona defensora: fins a 10 punts
    • Tipologia de treball conjunt entre l’entitat i l’organització d’origen de la persona defensora: fins a 5 punts
    • Trajectòria de treball conjunt entre l’entitat i l’organització d’origen de la persona defensora: fins a 5 punts

    Bloc 5: Capacitat d’acompanyament de l’entitat sol·licitant envers la persona defensora: fins a 15 punts
    • Consistència i qualitat de la proposta d’acollida i acompanyament: fins a 6 punts
    • Recursos humans destinats al programa per part de l’entitat sol·licitant: fins a 5 punts
    • Capacitat d’acompanyament i seguiment al retorn: fins a 4 punts

En un termini màxim de 20 dies naturals des de la finalització del període de presentació de sol·licituds es comunicaran per correu electrònic les candidatures seleccionades i s’iniciaran les gestions administratives corresponents per a la seva acollida i que determinaran la data de la seva arribada. Cal tenir en compte que la selecció d’una candidatura no garanteix la viabilitat de la seva participació al PCPDDH, ja que depèn de l’aprovació del visat de la persona DDH que es pot retardar considerablement o impedir l’acollida en cas de no compliment de requisits, no resposta o denegació per part de l’ambaixada. En aquests casos, el PCPDDH es reserva la possibilitat d’avaluar la viabilitat, podent descartar la participació d’una candidatura ja seleccionada al PCPDDH i passar a seleccionar la següent candidatura que hagi obtingut la següent puntuació més alta.

Descarregar formulari per presentar sol·licitud aquí.