Per a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’acord pres ahir de només aprovar l’acolliment de 40 mil persones que sol·liciten refugi en la UE suposa una enorme decepció per a les persones que fugen de països en conflicte i per als ciutadans europeus que en les últimes setmanes han mostrat la seva solidaritat amb elles.
“Els refugiats no poden esperar més retards ni més pròrrogues. I els Estats als quals arriben necessiten ara la responsabilitat i compliment d’acords internacionals de la resta de la UE”, va declarar Estrella Galán, secretària general de CEAR.
CEAR va qualificar la xifra de 40 mil places d’acollida com “rídicula i garrepa”, i “un pas enrere incomprensible” per part de la UE.
Des de l’entitat recorden que només en 2015 haurien arribat a través del Mediterrani prop de 360 mil persones.
“Després de dues setmanes de declaracions il·lusionants, la UE torna a decebre i a trair els seus valors, anteposant el control de les seves fronteres a les seves obligacions internacionals en matèria d’asil i a la solidaritat entre Estats membre”, va afirmar Galán.
A més des de la CCAR alertem que amb decisions com les aprovades ahir es posa en risc l’esperit mateix del projecte europeu.

En un context global de desplaçament forçat sense precedents que ha obligat a més de 60 milions de persones a fugir de les seves llars com a conseqüència dels conflictes, la persecució i les violacions de drets humans, la Unió Europea ha de reaccionar i donar resposta a la situació de les persones refugiades que arriben a les nostres fronteres.
En el que portem d’any prop de 2.800 persones han perdut la vida tractant d’aconseguir la protecció i seguretat a Europa. Moltes de les que ho aconsegueixen, no veuen garantida una adequada protecció als països d’acollida.
Les imatges de Grècia i dels Balcans posen de manifest la situació d’abandonament i desesperació en la que es troben les persones migrants i refugiades que veuen greument violats els seus drets reconeguts en els intruments internacionals i regionals de drets humans a les fronteres de la Unió Europea. Les persones refugiades tenen dret a sol·licitar l’asil i la UE té l’obligació jurídica i moral de concedir-lo.
Des de CEAR, AMNISTIA INTERNACIONAL, XARXA ACULL, SAVE THE CHILDREN i ACCEM denunciem la resposta tan lenta de la Unió Europea davant la situació d’emergència que estem vivint. Els dirigents europeus han d’assumir les seves responsabilitats i actuar en conseqüència de manera urgent.
El passat dia 9 de setembre la Comissió Europea va plantejar al Parlament noves propostes per a la gestió dels fluxos migratoris, que inclouen el trasllat de 120.000 sol·licitants d’asil que es troben a Itàlia, Grècia i Hongria, que es sumen als 40.000 plantejats en la proposta de maig, un mecanisme permanent de repartiment i una llista de països segurs.
Alguns països com l’Estat espanyol han mostrat la seva voluntat d’assumir la proposta de la Comissió. Les organitzacions signatàries valorem positivament l’anunci fet pel President de Govern comprometent-se a acollir a 14.931 persones i a “col·laborar amb la UE per ajudar als refugiats d’una manera solidària, ordenada, i global”. Espanya ha de jugar un paper actiu en la reunió d’avui i complir amb el seu ferm compromís d’acolliment i promoure mesures concretes per garantir que aquest acolliment sigui adequada i digna. Esperem que la resta dels Estats membre de la Unió Europea també donin mostra de la seva solidaritat i facin un pas avanci en el compromís amb les persones refugiades.
Per tot això, exigim que l’acord que s’adopti en la reunió d’avui reculli les següents mesures:
1. Garantir els mitjans i recursos oportuns amb l’abast necessari per evitar la pèrdua de vides al Mediterrani mantenint la capacitat de recerca i salvament a les principals rutes de migració a la UE que s’ajusti a les tendències previsibles de desplaçaments.
2. Habilitar vies legals i segures per obtenir protecció evitant d’aquesta forma que les persones refugiades es vegin obligades a utilitzar rutes perilloses posant en risc les seves vides.
¬3. Assegurar una acollida digne i una adequada protecció en tots els Estats de la UE, dotant als mateixos dels recursos oportuns i garantint el compliment dels estàndards en la recepció i en la tramitació de les sol·licituds per fer el Sistema Europeu Comú d’Asil una realitat.
4. Garantir el respecte dels Drets Humans i del dret d’asil a les fronteres exteriors de la UE posant fi a les devolucions il·legals i les violacions de drets humans, inclosos els maltractaments i l’ús excessiu o innecessari de la força.
5. Abstenir-se de desenvolupar una llista de “Països d’Origen Segurs” i revisar la legislació europea que limita la llibertat de circulació dels sol·licitants d’asil que aconsegueixen ser admesos a la UE.
5.Alleujar la immensa pressió sobre els països amb fronteres exteriors, mitjançant un programa de reubicació d’emergència

Denunciem el repartiment de persones refugiades com una “subhasta de persones”. Una subhasta on ningú sembla interessat a licitar enfront de persones que s’ofeguen davant dels seus ulls. Així ha il·lustrat la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) el sistema de repartiment de refugiats en el vídeo “Qui dóna menys?” que l’organització ha fet públic avui.

 

El projecte multimèdia ‘Nusos‘, produït en col·laboració entre el fotoperiodista Albert Gonzalez Farrán i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), mostra la història de cinc persones que van fugir del seu país, i miren de sobreviure a Barcelona.
Els diccionaris diuen que un nus pot significar tant el “lligam estret que uneix les persones”, com el “punt de què depèn la solució d’una dificultat o un problema”, o simplement un “entrellaçament”. I de nusos també se’n poden fer a la gola quan s’està passant en un mal tràngul o poden esdevenir la part més intensa d’una novel·la o una pel·lícula. I els nusos, és clar, estan també per deslligar-se en algun moment. Tot plegat, el nus ve a representar la vida de tots aquells immigrants i refugiats que assumeixen, per voluntat pròpia o forçada, el repte de marxar del seu país i buscar un millor futur en un altre. I amb aquesta experiència es creen una sèrie de nusos amb la societat que els acull que de vegades es tornen unions, d’altres dificultats i, en el pitjor dels casos, greus problemes.
Aquí us deixem el trailer … i ben aviat, el projecte sencer!

L’equip de voluntariat de la CCAR ha creat un vídeo de presentació de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, amb la participació d’usuaris i usuàries de la Comissió.
Esperem que us agradi!