Des de la CCAR ens unim a les reivindicacions del 17 de maig, el Dia Internacional contra la Homofòbia i la Transfòbia quan es commemora 25è aniversari de l’eliminació de l’homosexualitat entre la llista de malalties mentals per part de la Organització Mundial de la Salut.
Paral·lelament, volem denunciar el retrocés que s’està produint en alguns indrets del món quant al reconeixement de les llibertats i els drets fonamentals del col3lectiu LGTBI. La criminalització i persecució per motius d’orientació sexual i identitat de gènere és una problemàtica vigent a nivell global.
L’ homosexualitat és il•legal en 78 països del món, i en vuit està perseguida amb la pena de mort (Aràbia Saudita, Iemen, Iran, Mauritània, Sudan, Uganda i en algunes regions de Nigèria i Somàlia). A més a més, cal afegir que les relacions extramatrimonials (independentment de l’orientació sexual estan penades a Qatar i Emirats Àrabs Units). En contrapartida, des de 1990, gairebé 40 països han legalitzat o han despenalitzat les relacions entre gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, prohibint la discriminació contra persones LGBT. La lluita pels drets del col•lectiu ha rebut un ferm impuls amb l’aprovació el 10 d’octubre al Parlament de Catalunya de la Llei 11/2014 Llei de Drets de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals i per l’Eradicació de l’Homofòbia, la Lesbofòbia i la Transfòbia. Es tracta d’una normativa pionera al món on es preveu sancions per motius de discriminació envers aquests col·lectius, fruit del protagonisme del teixit associatiu a Catalunya.
La repressió que pateixen moltes persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere s’ha convertit en una de les vulneracions als drets humans més sistemàtiques arreu del planeta i, fins ara, més silenciada.
En referència a la situació del col·lectiu LGTBI a l’Àfrica es pot constatar que malgrat la variació entre el grau de persecució en funció dels països que integren el continent, només a Sud-àfrica es reconeix el matrimoni entre les persones del mateix sexe. Es pot exemplificar amb el fet que a l’Àfrica hi ha lleis homòfobes en 38 dels 54 països, la meitat provinents de l’època colonial. Aquestes vexacions de les conductes homosexuals, de les i els activistes i del col·lectiu LGTBI en general es posa de manifest en els abusos, i en els càstigs amb penes de presó o fins i tot amb la pena de mort. La indefensió d’aquestes persones ve donada per les pròpies lleis homofòbiques, els líders religiosos i polítics, així com per la manca d’actuació de les autoritats (o en alguns casos l’encoratjament a la discriminació) que les empeny a sol·licitar protecció internacional, la qual ha de ser concebuda com una solució parcial a aquesta situació.
En aquest context de creixent repressió de les minories sexuals on l’avenç cap a la igualtat real a nivell global està gairebé esvaint-se, hem de donar a conèixer el que anomenem altres formes de persecució que tenen menys visibilització al no estar explícitament recollides en la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut de Refugiat de 1951. Per a fer-ho hem de posar totes les nostres eines en funcionament per tal de garantir-los l’accés real i efectiu a la protecció internacional, tant a l’Estat espanyol com al conjunt de la Unió Europea.
Des de de la CCAR volem reivindicar la nostra participació i implicació en els actes que se celebraran en motiu del Dia Internacional contra la Homofòbia i Transfòbia i en particular per solidaritat amb totes aquelles persones que no poden exigir els seus drets fonamentals. Des de la societat civil i el món associatiu hem d’impulsar accions que exhortin a les institucions internacionals i als estats a despenalitzar qualsevol pràctica que impliqui l’orientació sexual i identitat de gènere amb motiu d’eradicar tot tipus de discriminacions.