Tornar enrere

Propostes guanyadores de l’edició 2022 del projecte Educació, refugi i acció a Barcelona

Propostes guanyadores de l’edició 2022 del projecte Educació, refugi i acció a Barcelona

 

Durant aquest trimestre estudiants de l’Institut Verdaguer i l’Institut Jaume Balmes de Barcelona han pogut assistir a tallers sobre el dret d’asil, on també han pogut  tractar la persecució que sofreixen les dones pel fet de ser-ho, així com la no discriminació i el respecte a la diversitat. Seguidament, vam demanar-los de realitzar propostes audiovisuals que tractessin algun d’aquests temes.

 

A l’acte de cloenda, realitzat el dilluns 19 de desembre amb motiu del Dia Internacional de la Persona Migrant, vam anunciar les propostes guanyadores.

Va quedar finalista l’audiovisual:” Dret d’asil “i el jurat va considerar que la proposta més treballada era Assetjament, feta per estudiants de 2on d’ESO de l’Institut Verdaguer.

Podeu visualitzar l’acte de clausura i les propostes guanyadores a https://educaciorefugiaccio.ccar.cat/

Tornar enrere

COMUNICAT 25 N: REFUGIADES DE GUERRA; CONTRA LA VIOLÈNCIA PATRIARCAL, PROTECCIÓ INTERNACIONAL

Aquest 25 de novembre, en motiu del Dia Mundial Contra la Violència cap a les Dones, volem reivindicar la necessitat d’oferir protecció internacional davant les vulneracions de drets humans específiques que pateixen les dones i les nenes en el marc dels conflictes armats i/o la guerra.

La guerra és una de les expressions més contundents de la violència del sistema patriarcal on  les formes de dominació i força masculina impacten sobre les dones i nenes en múltiples formes i àmbits. En aquest sentit, les dones són víctimes de violència general com a part de la població civil però també específica deguda al seu gènere. Aquesta es tradueix en violència física, psicològica, política, econòmica  i sexual  i es concreta en forma de tràfic d’éssers humans, explotació sexual, laboral, extorsió, violació i embaràs forçat, entre d’altres. La violència masclista en el sí de la família així com les desigualtats augmenten de forma exponencial.

D’altre banda, degut als rols de gènere i davant la ruptura del teixit comunitari i la dificultat d’accés a recursos materials i econòmics, les dones pateixen una pressió molt elevada per la responsabilitat que se’ls atorga en les cures familiars i comunitàries i com a provisores de béns materials.

El cos de la dona esdevé un camp de batalla polític, físic i simbòlic en els àmbits privat i públic. Ho hem vist al llarg de la història a Colòmbia, Iugoslàvia, RD del Congo i recentment a Síria, Afganistan, Ucraïna i en el context de la protesta i revolució a Iran entre molts d’altres.

Però malauradament la violència que pateixen dones i nenes i/o les seves conseqüències perduren en el post-conflicte, durant la fugida a un país segur i també una vegada arribades en un nou país d’acollida.

És per això que des de la CCAR  demanem que;

  • L’activació de vies legals i segures:
    • Activar l’article 38 de la Llei d’Asil que contempla la possibilitat de trasllat des d’Ambaixades i representacions consulars en països d’origen i trànsit.
    • Corredors humanitaris
  • Garantir l’accés al procediment d’asil per a totes les dones i nenes que arriben a les nostres fronteres atenent les seves necessitats específiques.
  • Proporcionar un tractament diferenciat a les dones i nenes amb l’objectiu d’assegurar una correcta identificació de la seva situació d’especial vulnerabilitat.
  • Establir mecanismes eficaços d’identificació i protecció de víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació que prevalguin la protecció de les potencials víctimes sobre l’enfocament de persecució del delicte.
  • Derivar a les dones i nenes especialment vulnerables a recursos específics.
Tornar enrere

INFORME: IMPACTE EMPRESES ESPANYOLES PESQUERES A CENTREMÈRICA:AQÜÍCULTURA, PESCA, IMPACTES SOCIAMBIENTALS I DESPLAÇAMENT FORÇAT

Aquí trobareu l’informe sobre l’impacte de les empreses espanyoles del sector pesquer a mesomèrica. A través d’aquest es pretén visibilitzar com la pesca industrial intensiva i l’aqüicultura generen greus vulneracions de drets humans, especialment dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals a la vegada que  genera desplaçament forçat de comunitats i pescadors artesanals del seu territori. 

 

L’informe ha estat coordinat per la CCAR i elaborat per l’OMAL- Observatorio de Multinacionales de América Latina-.  

Descarrega l’informe aquí. 

Tornar enrere

Comunicat davant les noves evidències sobre els fets de juny a la frontera entre Nador i Melilla.

Comunicat davant de evidències aportades per la BBC sobre els fets de juny a la frontera entre Nador i Melilla

 

Fa mesos les organitzacions ja posàvem en dubte la versió oficial del Ministeri de l’Interior sobre els fets del passat 24 de juny en la frontera entre Nador i Melilla en què van morir almenys 37 persones i un centenars van resultar ferides. Ara, les imatges i testimonis d’un documental recent de la BBC contradiuen els relat dels fets del Ministeri aportant proves que evidencien la presència de cadàvers en territori espanyol. Així doncs, part dels fets es van produir en una zona de la frontera controlada per l’Estat espanyol i les forces policials no haurien fet res per evitar la tragèdia ometent el deure de socors.

A més, la Guàrdia Civil  recentment ha reconegut davant una delegació de diputats espanyols que va disparar gasos lacrimògens i bales de goma els qui tractaven de saltar la tanca. En la mateixa línia un informe del Defensor del Poble va denunciar que 470 persones van ser retornades en la frontera sense respectar la legalitat nacional i internacional.  Les imatges publicades per la BBC mostren com les forces marroquines haurien entrat en territori espanyol per realitzar centenars de devolucions en calent.

Reiterem, a la llum de les noves evidències, la necessitat de:

  • Que s’obri una Comissió d’investigació al Congrés del Diputats sobre aquests fets.
  • Que es depurin responsabilitats a tots els nivells i es repari a les víctimes.
  • Acabar amb la impunitat i la necropolítica a frontera sud.
  • Posar fi a la política d’externalització de fronteres i revisar amb profunditat els acords en matèria migratòria amb Marroc.
  • Davant l’ús desmesurat de la força, arbitrar mecanismes de control de les actuacions policials per evitar la vulneració sistemàtica dels Drets Humans.
  • Habilitar vies legals i segures per tal que es garanteixin els drets humans de les persones refugiades i migrades així com l’accés efectiu al dret d’asil.
Tornar enrere

Nova convocatòria de presentació de candidatures pel PCPDDH

Procés de presentació de candidatures per a l’acollida temporal de defensores i defensors dels Drets Humans

El Programa Català de Protecció a defensors i defensores dels Drets Humans (PCPDDH) és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya en la que col·labora l’Ajuntament de Sant Cugat i que coordina i gestiona l’entitat Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

El PCPDDH té per objecte oferir protecció integral a defensores i defensors dels DDHH en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics, mitjançant una acollida de 6 mesos a Catalunya i un acompanyament integral, que inclou:

  • Eix d’atenció psicosocial i auto cura
  • Eix formatiu
  • Agenda d’incidència i enfortiment de la xarxa de suport
  • Suport al retorn i seguiment posterior en el marc del vincle habitual de treball entre l’entitat d’origen de la persona defensora i l’entitat catalana que presenta la candidatura.

El pes de cadascun d’aquests eixos s’estableix d’acord a les necessitats o interessos de cada persona defensora. Es recomana que l’entitat catalana que presenti una candidatura tingui un elevat coneixement del perfil i les circumstàncies de la persona defensora per tal de dissenyar de forma idònia el seu programa d’acompanyament.

Per a l’edició del PCPDDH 2022-2023, està prevista l’acollida temporal de 3 persones defensores dels drets humans en situació de risc. Si entre les persones defensores seleccionades alguna vol venir acompanyada de familiars (fills/es i/o parella), el PCPDDH disposa d’una plaça per a candidatures en aquesta situació.

Cal tenir en compte a l’hora de presentar una candidatura les possibles restriccions a la mobilitat arrel de la Covid-19 tals com vacunes, certificats, entre d’altres.

A qui va dirigit?

Poden presentar candidatures les ONGD que:

  • Treballin en solidaritat amb altres països o regions, i que tinguin experiència de treball conjunt amb l’entitat d’origen de la persona defensora proposada.
  • Estiguin inscrites en el Registre d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament que preveu la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, gestionat per l’ACCD, o al Registre d’organitzacions no governamentals de desenvolupament adscrit a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament.
  • Disposin de seu social o delegació a Catalunya.

També poden presentar candidatures les agrupacions d’ONGD que compleixin els requisits de l’anterior apartat, amb associacions, xarxes, col·legis professionals, ajuntaments, etc. sense personalitat jurídica diferenciada.

El pressupost que les administracions donants han destinat al PCPDDH el gestiona en la seva totalitat la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Les ONGD que hagin presentat les candidatures seleccionades seran considerades subcontractades per la  CCAR en el marc de la Resolució que té l’entitat amb l’ACCD. Aquestes rebran 14.000€ en concepte d’ajut per a l’acompanyament de la persona defensora acollida sola; i 17.000€  en concepte d’ajut per a l’acompanyament de la persona defensora acollida en família i que hauran de justificar en el format i termini que s’indiqui. Alhora, tindran cobertes les despeses de viatges i estades per a les gires o activitats que es realitzin sota l’organització del PCPDDH.

Termini de presentació

El període de presentació de sol·licituds s’inicia el 12 de setembre de 2022 i finalitza el 14 d’octubre de 2022, inclosos.

On presentar les candidatures

S’ha de presentar el formulari normalitzat per correu electrònic a: programa.proteccio@ccar-cear.org

Criteris de valoració de les candidatures:

  1. Criteris relatius a la defensora o defensor i a la proposta de candidatura presentada: fins a 65 punts
    • Adequació de la candidatura a l’objecte del programa de protecció (fins a 25 punts)
    • Trajectòria de defensa dels drets humans de la persona defensora (fins a 20 punts)
    • Experiència de l’organització/moviment social a la qual està vinculada en l’àmbit dels drets humans i amb perspectiva de gènere i grau de vinculació de la persona defensora amb l’organització/moviment social (fins a 10 punts)
    • Pertinença de la persona defensora a un dels col·lectius prioritaris que estableix la Relatoria Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels defensors/es dels drets humans com són:
      • Dones que pertanyen a organitzacions feministes.
      • Persones que treballen en la defensa dels drets econòmics, socials, culturals i ambientals, especialment aquelles que defensen el dret a la terra, poblacions indígenes i afro-descendents.
      • Persones que treballen en la defensa dels drets de col·lectius minoritzats. O bé membres de col·lectius LGTBIQ+ (fins a 10 punts)

 

  1. Criteris relatius a la defensora o defensor i a la proposta de candidatura presentada: fins a 65 punts
    • Experiència de l’entitat en l’àmbit de la defensa dels drets humans a la regió o país d’origen de la persona defensora des de la perspectiva de l’Enfocament de Gènere i basat en Drets Humans (fins a 10 punts)
    • Treball conjunt, d’acompanyament i/o suport de l’entitat sol·licitant a l’organització/ moviment social d’origen de la persona defensora (fins a 10 punts)
    • Capacitat d’acompanyament durant l’estada de l’entitat sol·licitant envers la persona defensora (fins a 15 punts).

En un termini màxim de 20 dies naturals des de la finalització del període de presentació de sol·licituds es comunicaran per correu electrònic les candidatures seleccionades i s’iniciaran les gestions administratives corresponents per a la seva acollida i que determinaran la data de la seva arribada. Cal tenir en compte que la selecció d’una candidatura no garanteix la viabilitat de la seva participació al PCPDDH, ja que depèn de les restriccions derivades de la pandèmia vigents en aquell moment i que poden retardar considerablement o impedir l’acollida. En aquests casos, el PCPDDH es reserva la possibilitat d’avaluar la viabilitat, podent descartar la participació d’una candidatura ja seleccionada al PCPDDH i passar a seleccionar la següent candidatura que hagi obtingut la següent puntuació més alta.

Descarregar formulari per presentar sol·licitud aquí.

Tornar enrere

Comunicat davant dels tràgics fets en la frontera de Nador i Melilla

El blindatge i externalització de fronteres mata. La CCAR exigeix que s’investigui de forma independent els fets a fi de depurar responsabilitats. Prou impunitat.

La mort de 37 persones, que encara podrien ser més en els pròxims dies, i centenars de ferides en l’intent de creuar la frontera per arribar a l’Estat espanyol el passat 24 de juny en la frontera entre Nador i Melilla evidencien una vegada més que la política de blindatge i externalització de fronteres mata.

Davant d’aquests fets, demanem:

  • Que el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides  i l’Alta Comissionada de Drets Humans iniciïn els procediments pertinents per iniciar  una investigació independent que esclareixi els fets i depuri responsabilitats tant al Marroc com a l’Estat espanyol.
  • Que la Comissaria de Drets Humans del Consell d’Europa obri una investigació d’ofici que clarifiqui quina és la responsabilitat de l’Estat espanyol davant d’aquests fets així com la sostenibilitat de les polítiques d’externalització del control fronteres en el Marroc.
  • Que el Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura investigui si les persones que han arribat a territori espanyol han patit tortura, tractes cruels o inhumans i si les forces i cossos de seguretat de l’Estat han col·loborat a què aquestes es produeixin en territori marroquí amb les «devolucions en calent».

Les entitats de la societat civil organitzada ens oferim a acompanyar aquestes investigacions.

Tanmateix, exigim a les autoritats espanyoles:

  • Que les autoritats espanyoles paralitzin el retorn de cap persona afectada en aquest incident cap al Marroc donat que aquestes persones són testimonis, com a mínim, de presumptes delictes comesos per les autoritats i forces de l’ordre marroquines durant el seu intent d’entrar a l’Estat espanyol, la investigació dels quals quedaria seriosament en entredit si se’ls entregués a aquestes autoritats, en perjudici d’una investigació independent dels fets.
  • Igualment, qualsevol mesura de retorn o devolució en les condicions actuals serien indegudes, ateses les condicions de detenció i tracte de la gendarmeria i les autoritats policials marroquines, així com el risc evident de ser deportades sense garanties ni estudi de les seves circumstàncies personals, en condicions que posarien en risc a la seva integritat física i psíquica.
  • Que Fiscalia obri una investigació per tal d’esclarir les condicions en que es van produir els incidents que han acabat en la mort i ferides greus de moltes de les persones que van participar en l’intent d’entrada a l’Estat espanyol, per tal de determinar l’adequat i proporcionat comportament de les autoritats espanyoles, així com la responsabilitat de les autoritats espanyoles en les actuacions de les forces de l’ordre marroquines.
  • Que el Defensor del Pueblo investigui la responsabilitat activa del Govern espanyol sobre com s’han realitzat les «devolucions en calent», i si aquestes s’han realitzat conforme les normatives de la llei d’estrangeria i la llei d’asil. Tanmateix, que investigui la responsabilitat passiva del Govern espanyol sobre si hagués pogut fer res per evitar les morts i ferits a l’altre costat de la frontera.
  • La revisió a fons de la política d’externalització de fronteres, especialment en països que no respecten ni garanteixen els drets humans, davant la constatació una vegada i una altra de la manca de preparació, la desproporció en l’ús de la força i la freqüent vulneració dels drets humans de la gendarmeria marroquina així com de la manca d’un autèntic control democràtic i de drets humans per aquestes accions de les seves autoritats. En aquest sentit demanem la creació d’una Comisssió d’investigació o com a mínim d’una Comissió d’estudi al Congrès dels Diputats per tal de reformular les actuals polítiques de control de fronteres a Ceuta i Melilla. En aquest sentit, pensem que cal reformular les polítiques actuals de col.laboració amb Marroc per tal que aquest país reforci el seu compromís cap a la gestió i integració migratòria així com en l’àmbit de la Protecció Internacional i de Drets Humans.
Tornar enrere

La CCAR celebra l’assemblea general 2022

Benvolguts i benvolgudes,

Com hem informat a través de correu a les sòcies, la CCAR celebrarà l’assemblea anual 2022, el pròxim 28 de juny a les 17h a la sala de reunions de la CCAR a Rambla de Santa Mònica 10, 1a planta.

Serà possible també participar via telemàtica de la trobada, afegint-se a aquest enllaç.

Aquesta serà una Assemblea molt especial doncs serà el tancament d’una etapa d’en Miguel Pajares com a president de la CCAR. És per aquesta raó que en l’ordre del dia de l’assemblea s’inclouen punts relacionats amb modificació d’estatuts i elecció de nous càrrecs en junta directiva.

Adjuntem l’ordre del dia i els annexos que es presentaran en l’assemblea:

 

Ordre_del_dia_As_Socis_2022

Candidatures JD 2022

1 Annex_1_Acta_Assemblea_2021

2_Annex_2_Certificat_modificacio_estatuts_ass_2022

3 Annex_3_Memoria_activitats_2021

4 Annex_4_Memoria_economica_2021

5 Annex_5_Informe_auditoria_2021

6 Annex_6_Projectes_2022

7 Annex_7_Ingressos_2022

8 Annex_8_Despeses_2022

Tornar enrere

PROGRAMA ACTIVITATS ENTORN EL DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES

En Motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, des de la CCAR volem reivindicar la necessitat de garantir el dret d’asil i les vies legals i segures per totes les persones amb necessitats d protecció internacional amb independència del seu origen o motiu de persecució. Perquè quan es vol, es pot. Ni UN PAS ENERERE EN LA DEFENSA DEL DRET D’ASIL.

DESCARREGA EL PROGRAMA D’ACTIVITATS

DESCARREGA EL DOSSIER DE PREMSA

Tornar enrere

COMUNICAT DIA INTERNACIONAL HOMOFÒBIA, LA TRANSFÒBIA I LA BIFÒBIA: ASIL PER SER SENTIR I ESTIMAR AMB LLIBERTAT; SIGUEM REFUGI DAVANT LA LGTBIFÒBIA

 

Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ fan front a múltiples violències i vulneracions de Drets Humans sota diferents règims polítics arreu del món però més enllà del context legal també pateixen persecució per sectors de la societat que no accepten la diversitat sexual, afectiva i/o de gènere. En les últimes dades facilitades per ILGA encara 69 països al món criminalitzen a les persones LGTBI: 6 contemplen penes de mort i en 5 pot ser imposada en 8 càstigs físics com la flagel·lació i en 67 penes de presó.

Enguany, volem posar l’accent en la situació que pateix el col·lectiu LGTBI en les situacions de conflictes armats arrel de la situació a l’Afganistan i Ucraïna però també a Iemen, Etiòpia, Palestina, Mali o en situacions de violència com Colòmbia, Hondures, Mèxic, Myanmar… Aquests tenen uns impactes específics contra la població LGTBI que sovint passen desapercebuts tot i que és manifest que les discriminacions i violències LGTBIfòbiques en aquests contextos es veuen altament agreujades. La guerra es fonamenta en una construcció social que és binària i heteronormativa i per tant, tota dissidència és castigada.

A Ucraïna abans de la guerra ha hi havia una marcada LGBTIfòbia: atacs a activistes, la prohibició constitucional dels matrimonis entre persones del mateix sexe o a l’adopció, la persecució de grups religiosos o d’extrema dreta, la vigència de les teràpies de conversió, entre altres.

 Amb la  guerra, s’han generat noves problemàtiques i vulneracions de drets com la viscuda per les dones trans ucraïneses a les quals se’ls ha impedit la sortida del país i han estat reclutades per l’exèrcit al no comptar amb documentació en la que la seva identitat de gènere concordi amb el sexe assignat en el document.

 Després La presa de poder per part dels talibans a Afganistan va portar a les persones del col·lectiu a viure en absolut pànic i a voler fugir del país. S’enfronten a una persecució sense escrúpols que utilitza tot tipus de mecanismes com per exemple, fer-se passar per persones que els volen ajudar a creuar una frontera per tal de identificar-les, torturar-les i condemnar-los. La seva orientació i/o identitat de gènere que des de feia anys significava estigma i criminalització social i legal, sota la sharia significa pena de mort a través de mètodes extrems com la mort per lapidació. La por a ser assassinada o a patir  violacions grupals, pallisses i expulsions de les llars, tal i com ha documentat Human Rights Watch, fa els obliga a fugir.

Però, i quan fugir als països limítrofs no és la solució? Hongria, Polònia i Romania són els països  que més  persones refugiades ucraïneses acullen però  no són refugi per les persones del col·lectiu LGTBI. L’onada de conservadorisme reaccionari i LGTBIfòbic traduït en les anomenades “zones lliures de LGTBI” de Polònia o en la prohibició de continguts de LGTBI en escoles a Hongria, entre una llarga llista de mesures d’assetjament i criminalització va portar a la Comissió Europea a posicionar-se obrint un procediment sancionador contra ambdós països. També denunciava la discriminació d’aquest col·lectiu  en la frontera a l’hora de poder-hi accedir, conjuntament amb persones subsaharianes i membres de l’ètnia gitana.

Pel que fa als  i les afganeses, en  països limítrofs com Pakistan o l’Iran, els drets de les persones del col·lectiu LGTBI són també vulnerats sistemàticament i perseguides per la seva orientació sexual o identitat de gènere.

A més, les persones del col·lectiu LGTBIQ+ pateixen un doble estigma per ser del col·lectiu i també refugiades. En els països de trànsit i de destí segueixen patint violències específiques com ara violacions, tràfic i tot tipus d’abusos. I també han de fer front a situacions de dobles discriminacions

Altres reptes que enfronten son derivats del procediment  d’asil en que l’avaluació de la credibilitat del relat es basa en la prova de la identitat LGTBIQ* i en la prova de persecució;  amb entrevistes que no tenen en compte la situació psicoemocional, la procedència de marcs culturals no eurocèntrics.

 

Des de la CCAR assenyalem que les sol·licituds de protecció internacional basades en motius d’orientació sexual o identitat de gènere solen  ser denegades pel Ministeri de l’Interior sota l’argument d’una suposada “falta de credibilitat”. e la mateixa manera, sovint succeeix que  es deneguen sota el pretext de que existeix un cos normatiu que empara al col·lectiu LGBTI al país d’origen, no contemplen l’existència d’alts nivells d’homofòbia i transfòbia en la societat civil.

En aquest sentit des de la CCAR demanem;  

  • Establir vies segures i legals per a les persones LGBTI amb necessitat de protecció internacional
  • Que en les valoracions de les sol·licituds d’asil es tinguin en compte  no només la situació legislativa sinó també la discriminació exercida per la societat i altres agents no estatals.
  • Garantir l’accés al procediment d’asil tant a frontera com a territori.
  • Millorar els espais on es realitzen les entrevistes d’asil que siguin identificats com espais segurs LGBTI.
  • Realitzar el canvi de nom en els registres civils de les persones TRANS refugiades, des de la mateixa OAR, per reconèixer legalment la seva identitat de gènere. Garantint la seva seguretat a fi de que no hagin de tornar al seu país per realitzar aquests canvis i agilitzant el tràmit.
  • Enfortir les polítiques d’acollida i inclusió des de la perspectiva de les diversitat sexuals, afectives i de gènere.

 

Tornar enrere

Comunicat sobre la situació a Ucraïna

Des de la CCAR exigim a la Unió Europea i a l’Estat espanyol la responsabilitat de garantir vies legals i segures i protecció internacional per a totes les persones ucraïneses que ho requereixin.

 

Al 2014, després del conjunt de protestes i manifestacions de l’anomenat Euromaidan, on part de la societat civil ucraïnesa es va mostrar contraria a la suspensió de la signatura de l’Acord d’associació amb l’Unió Europea i van fer caure al govern pro rus de Yanukovich, Rússia va reaccionar a través d’una ofensiva militar que va comportar l’annexió de Crimea i, a l’abril del mateix any, l’esclat del conflicte armat a la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna. Aquest conflicte, tot i els acords de Minsk i els diversos protocols que se’n deriven, s’ha mantingut com un conflicte de baixa intensitat.

Aleshores la guerra ja va provocar que milers d’ucraïnesos i ucraïneses fugissin del país cercant refugi tant en països limítrofs com en el conjunt de la Unió Europea i que molts d’altres es convertissin en desplaçats interns arribant a la xifra de 1,5 milions al 2021.

Al 2015, l’estat espanyol  va ser el tercer país de la Unió Europea en rebre més sol·licituds d’asil únicament superades per Alemanya i Itàlia. Aquest fet es va donar en gran mesura per l’existència d’una gran comunitat de persones procedents d’Ucraïna que els podien fer de xarxa de suport. Catalunya va ser la comunitat autònoma que va rebre la major part de les sol·licituds d’asil presentades.

Davant la situació humanitària viscuda en les darreres hores a Ucraïna fruit de l’ingerència militar russa, que es preveu provocarà un gran èxode de persones ucraïneses, – càlculs de les primeres hores de l’actual escalada del conflicte estimen que 100.000 han hagut d’abandonar el seu domicili-, cal actuar amb celeritat.

Des de la CCAR exigim al conjunt de països de la Unió Europea i especialment l’estat espanyol;  

  • Vetllar per reconduir el conflicte a través de la via diplomàtica en el marc dels mecanismes que té la UE.
  • Que els països limítrofs no tanquin fronteres i respectin el dret a sol·licitar asil dels i les ucraïneses.
  • Que s’habilitin vies legals i segures;
    • Corredors humanitaris
    • Directiva de protecció temporal- Directiva 2001/55/CE-
    • Reubicació segons els principis de solidaritat de la UE.
  • Que es recolzi als països limítrofs per tal que puguin acollir amb els estàndards requerits.
  • Que hi hagi major celeritat en els processos de reagrupament familiar

A la Generalitat i governs municipals;

  • Augmentar i enfortir les polítiques d’acollida i inclusió complementàries a les de l’Estat.