CCAR denúncia que Espanya comença l’any exigint visat de trànsit a les persones de Iemen

  • El nostre país es converteix al costat de República Txeca en els únics països que imposen aquest requisit a una nacionalitat que és mereixedora de protecció internacional.
  • CCAR lamenta que el Govern espanyol imposi polítiques que dificulten les vies d’arribada legals i segures als qui fugen de la guerra.

Des del passat 1 de gener, Espanya requereix un visat de trànsit aeroportuari (ATV per les seves sigles en anglès) a persones de Iemen, un requisit que els impossibilitarà accedir a un lloc fronterer en aeroports espanyols en els quals puguin formalitzar la seva sol·licitud d’asil de manera legal i segura.

Aquesta mesura obligarà al fet que persones que han de fugir d’una de les guerres més sagnants d’aquest segle hagin d’arriscar les seves vides per a poder trobar al nostre país. L’any passat CEAR-CCAR va atendre  454 persones d’aquesta nacionalitat, de les quals 166 van sol·licitar asil en l’aeroport de Barajas i 288 a Melilla. Durant 2019, a la ciutat autònoma ja es van registrar arribades de iemenites en pastera, circumstància que va ser denunciada per CCAR després de la mort del medallista Helal Aljaj en un naufragi prop de costes de Melilla.

A més, es torna a donar la greu contradicció de què es tracta d’una de les nacionalitats amb major grau de reconeixement de protecció internacional a Espanya. Es dóna la mateixa situació que fa un any, quan es va imposar el visat de trànsit a persones d’origen palestí. De fet, el nostre país es convertirà al costat de República Txeca en els únics de l’espai Schengen a exigir aquest requisit als iemenites.

Més de 2 milions de persones s’han vist obligades a fugir de les seves llars des que va començar la guerra de Iemen en 2015. Un conflicte que l’ONU considera que ha provocat la pitjor crisi humanitària d’aquest segle. CCAR lamenta que el Govern espanyol imposi polítiques que dificulten les vies d’arribada legals i segures per a un col·lectiu que és mereixedor de protecció internacional, tal com vénen reconeixent majoritàriament les autoritats espanyoles en els últims anys. Amb aquest fet, igual que va fer amb les persones de Síria, Camerun, Gàmbia, Mali i Palestina, es torna a posar un nou i perillós obstacle a l’accés al dret d’asil al nostre país.