Compareixença de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat al Parlament de Catalunya

La directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Estel·la Pareja, va comparèixer dijous 20 de novembre en defensa del dret d’asil i dels drets de les persones refugiades, i per denunciar les condicions sovint molt precàries en què viuen a Catalunya.

Va iniciar la seva intervenció recordant que Catalunya havia molt a dir en protecció internacional, com a poble exiliat i com a país compromès amb la defensa dels drets humans, i per això les entitats de defensa del dret d’asil i de les persones refugiades van acollir amb molta satisfacció l’aprovació del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, pla que va estar elaborat amb la col·laboració de les entitats de les quals vuit van organitzar-se en xarxa, la xarxa Asil.cat. Pareja va recordar que el Pla de Protecció Internacional a Catalunya contempla mesures per garantir els drets de les persones perseguides per motius de nacionalitat, religió, raça, orientació sexual, identitat de gènere, per gènere, per pertinença a un determinat grup social o per opinions polítiques, i també de persones que fugen de situacions de conflictes armats.
Pareja va contrastar l’aprovació d’aquest pla amb la situació actual a Catalunya, que va qualificar d’insostenible. Va insistir en què la majoria de les persones refugiades hi viu en una situació molt indigne i precària. Va instar a què el Parlament i el Govern facin un pas ferm per donar resposta a les necessitats de protecció i dignitat d’aquestes persones, ja que les retallades de l’Estat espanyol han abocat al tancament de places residencials d’acollida per als sol·licitants de protecció internacional: en efecte, Catalunya només compta amb 28 places per a fer front a les necessitats d’acollida de 484 persones (nombre de sol·licitants d’asil a Catalunya al 2013).
Pareja va remarcar que Catalunya té una gran oportunitat per ser una terra solidària, garant dels drets humans i compromesa, i per això cal desplegar el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, dotar-lo d’accions i de recursos econòmics per a què sigui una realitat. Va exposar les demandes del sector als diputats i diputades, entre elles: enfortir la Direcció General per a la Immigració amb personal i recursos econòmics per desplegar el Pla de Protecció Internacional, crear línies de finançament específiques en protecció internacional, especialment per als serveis jurídics, socials i d’acollida residencial, reprendre el programa de protecció temporal dirigida a Defensors dels drets humans greument amenaçats, participar al contingent de persones reassentades de camps de refugiats, donar una resposta adequada i especialitzada a les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya, fer els esforços necessaris amb l’administració central de l’Estat per a millorar el regim jurídic de la protecció internacional i l’apatrídia, especialment pel que es refereix a l’accés al procediment, tornant a obrir la porta a que es pugui sol·licitar asil en ambaixades, i planificar l’acollida d’emergència en cas d’afluència massiva de desplaçats, com es va fer amb Bòsnia al 1995, i com ho podríem estar fent ara amb Síria.
Va concloure recordant que el Parlament ha mostrat en diverses ocasions la seva solidaritat i preocupació vers les víctimes de conflictes internacionals i persecucions, i que era hora de fer quelcom més enllà de les declaracions.