skip to Main Content
93 301 25 39 ccar@ccar-cear.org

Comunicat pel 25N | Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra la Dona

Comunicat Pel 25N | Dia Internacional Per L’Eliminació De La Violència Contra La Dona

A tot el món, milions de dones i nenes pateixen de manera sistemàtica diverses formes de violència i els seus drets fonamentals són amenaçats i vulnerats.

De tots els supòsits que fan susceptibles a les persones de poder sol·licitar protecció internacional, les persecucions per motius de gènere encara són les més invisibilitzades.

Hi ha unes causes de persecució específiques que afecten especialment les dones que tenen relació amb el paper assignat pel seu rol de gènere o identitat de gènere.

Algunes d’aquestes persecucions específiques són, per exemple, els feminicidis, la mutilació genital femenina, els crims d’honor, el matrimoni forçat, la violència sexual en contextos de conflictes armats, violències vinculades amb els drets reproductius (l’esterilització forçada o els avortaments selectius, per exemple), la violència masclista i el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual.

Per tal de poder dimensionar aquesta realitat, a vegades es fa necessari recórrer a xifres. Segons dades del Fons de Població de Nacions Unides – UNFPA – actualment hi ha 200 milions de dones i nenes que han patit Mutilació Genital Femenina i s’estima que entre 2015 i 2030 al voltant de 68 milions de nenes més seran sotmeses a aquesta pràctica a 25 països. A més, s’estima que en l’actualitat 650 milions de matrimonis són producte de matrimonis forçosos infantils i si no es fa res per reduir la tendència, l’any 2030 hi haurà 150 milions de matrimonis forçats més segons dades d’UNICEF.

Però la violència que pateixen dones i nenes no acaba quan abandonen el seu país d’origen, ja que durant el trànsit migratori les dificultats i perills es multipliquen; violacions i abusos sexuals, tràfic d’éssers humans, matrimonis forçats infantils, sexe transaccional… És important remarcar que una vegada en el país d’acollida no són immunes i també tenen el risc de patir diversos tipus de violència.

La Covid-19 ha tingut un gran impacte sobre les diverses formes de violència que pateixen específicament dones i nenes, la UNFPA el 2020 estimava que 6 mesos de confinament suposarien 31 milions de dones més que patirien violència masclista en l’àmbit familiar, els matrimonis forçats incrementarien i les dones veurien vulnerats els seus drets reproductius, ja que no tindrien accés a la salut sexual i reproductiva.

Les sol·licituds per motius de gènere van constituir el segon motiu de persecució amb més sol·licituds durant el 2020 amb un 31% per darrere d’opinions polítiques amb un 33% i davant d’orientació sexual/ identitat de gènere amb un 16%, i a l’Estat Espanyol, durant el 2020, les sol·licituds de protecció internacional presentades per dones van ser 41.694 (un 46,97% del total).


Aquest any hem assistit a un increment de les arribades per via marítima a les Illes Canàries. La falta de vies legals i segures d’accés a territori europeu comporta que moltes persones es vegin abocades a acudir a les vies irregulars. Moltes de les embarcacions que van arribar a les Illes Canàries durant l’any 2020 estaven ocupades únicament per dones, nens i nenes.

Però l’arribada no és menys difícil, dones i nenes no tenen garantit un accés ple al procediment d’asil ni a un tractament diferenciat, la qual cosa fa que incrementi la seva vulnerabilitat en un moment en què se suposa que haurien d’estar fora de perill.

Un altre repte és la manca d’informació que hi ha respecte al procediment i les diferents possibilitats de protecció a les quals tenen dret. La major part de dones i nenes no coneixen que tenen dret a accedir a la protecció internacional per aquestes causes. A més, vénen de contextos on aquestes pràctiques són normalitzades i en què la violència que pateix la dona pel fet de ser-ho està absolutament interioritzada.

Davant d’aquest escenari amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra la Dona, des de la CCAR demanem:

  • Activar l’article 38 de la Llei d’Asil que contempla la possibilitat de trasllat des d’Ambaixades i representacions consulars en països d’origen i trànsit, així com un altre tipus de vies legals i segures, per a així poder prevenir la violència específica que pateixen les dones i nenes per raó del seu gènere durant el trànsit migratori, impedint que es converteixin en víctimes de les xarxes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.
  • Garantir l’accés al procediment d’asil per a totes les dones i nenes que arriben a les nostres fronteres atenent les seves necessitats específiques.
  • Proporcionar un tractament diferenciat a les dones i nenes amb l’objectiu d’assegurar una correcta identificació de la seva situació d’especial vulnerabilitat.
  • Establir mecanismes eficaços d’identificació i protecció de víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació que prevalguin la protecció de les potencials víctimes sobre l’enfocament de persecució del delicte.
  • Formació a tots els agents que intervenen en el procediment de determinació de la condició de persona refugiada en matèria de gènere des d’una perspectiva intercultural.
  • Derivar a les dones i nenes especialment vulnerables a recursos específics.
  • Reconèixer com a motiu de persecució la mutilació genital femenina i el matrimoni forçat i atorgar protecció internacional a les persones que fugen d’aquestes pràctiques.
Back To Top