Comunicat amb motiu del primer aniversari de l’arribada de l’Open Arms a Barcelona

  • L’entitat denuncia que en aquest últim any l’arribada de vaixells de salvament marítim provinents del Mediterrani Central a costes europees ha estat molt baixa, a causa de les prohibicions de salvar persones que intenten arribar a Europa per part dels governs europeus.

 

  • La CCAR demana que s’adopti de manera urgent un protocol de desembarcament segur i predictible, que garanteixi que cap persona pugui ser retornada a un país en el qual la seva vida corri perill, en compliment amb el principi de no devolució recollit en la Convenció de Ginebra.

(Barcelona, 4 de juliol de 2019).

Avui fa un any, el vaixell de l’ONG catalana Open Arms atracava a Barcelona amb 60 persones rescatades davant la costa de Líbia. El vaixell va arribar amb el vistiplau del govern espanyol, que va accedir a acollir-lo davant la negativa del seu homòleg italià. Les persones van ser ateses per les entitats del territori, entre elles, la CCAR.

La CCAR vol denunciar que actualment una operació d’aquesta mena, en les mateixes condicions, no seria possible. El 8 de gener d’enguany el govern espanyol ja havia bloquejat els vaixells espanyols de les ONG de salvament marítim Open Arms i Aita Mari, deixant a la seva sort milers de persones que necessiten. Actualment, el Ministeri de Foment amenaça amb multes que van des del 300.000 als 900.000 euros a l’Open Arms si trenca el bloqueig i fa operacions de salvament marítim sense prèvia autorització de l’autoritat responsable de la regió de cerca i salvament.

Els drets humans i el dret a la vida, però, haurien de prevaldre. Recordem que l’any passat el Mediterrani va tornar a ser la ruta més mortal del planeta, amb almenys 2.299 vides perdudes en les seves aigües, d’elles, més de 800 de persones que buscaven arribar a costes espanyoles.

Per això la CCAR reclama al govern que recuperi l’esperit de l’Aquarius i que deixi de posar obstacles al rescat marítim, i d’implementar les polítiques migratòries de les concertines i les devolucions en calent.

Les organitzacions de rescat, que fa un any tenien aproximadament uns 10 vaixells al mar per tal d’intentar evitar les morts de les persones que fugen de diversos països, han de deixar de ser criminalitzades pel sol fet de defensar la vida.

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat també demana que s’adopti de manera urgent un protocol de desembarcament segur i predictible. Els Estats han de garantir els recursos necessaris per complir amb el deure internacional de socórrer a persones que es troben en perill al mar per posteriorment traslladar-les al port segur més pròxim, conforme al Principi de No Devolució recollit en la Convenció de Ginebra de 1951 que prohibeix als Estats expulsar o retornar a una persona al territori de qualsevol país en el qual la seva vida o la seva llibertat es trobin amenaçades, o en el qual pogués sofrir tortura o tractes inhumans i degradants, com és el cas de Líbia.