Comunicat de premsa de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, en suport de la mobilització mundial del 27 de setembre de 2019 en defensa del clima

Des de 1992, quan es va aprovar la Convenció Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, els governs de tot el món, i especialment els dels països industrialitzats, han anat incomplint sistemàticament tots els acords climàtics als quals han arribat. La indústria dels combustibles fòssils no ha cessat d’expandir-se, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle no han deixat de créixer, la temperatura mitjana global ha anat pujant i, de seguir així, estem abocats a un escalfament en aquest segle que els científics auguren desastrós per al conjunt de la humanitat.

 

L’escalfament global comporta sequeres cada vegada més intenses i destructives per als cultius agrícoles, ciclons cada vegada més devastadors, pluges torrencials que també arruïnen els cultius en lloc de regar-los, augment dels deserts, pujada del nivell del mar i destrucció de les zones costaneres. Tot això està passant ja, especialment en grans zones d’Àfrica, en el sud i el sud-est d’Àsia i a Llatinoamèrica, i està suposant la pèrdua del seu hàbitat per a gran nombre de comunitats. Molta gent està abandonant les zones rurals més afectades pels impactes climàtics per a anar-se als suburbis de les grans ciutats tropicals. Són els desplaçades climàtiques, persones sobre les que no hi ha estimacions precises perquè queden ocultes en el que es coneix com a mobilitat rural-urbana. La major part de les actuals desplaçades climàtiques són internes, no creuen fronteres, però ja comença a haver-hi també migrades climàtiques, i seran cada vegada més nombroses si els governs no adopten les mesures necessàries per a posar fre al canvi climàtic.

 

Les migracions climàtiques són migracions forçades per a les quals, no obstant això, no hi ha cap marc de protecció internacional similar a la Convenció de Ginebra de 1951 sobre refugiats. En aquest dia de mobilització mundial en defensa del clima, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat volem cridar l’atenció sobre la necessitat d’aquest marc de protecció. El canvi climàtic que estem vivint no és un fenomen natural, hi ha una responsabilitat política d’uns governs que porten tres dècades vulnerant els seus propis acords climàtics. Les persones que fugen dels seus països quan veuen els seus hàbitats destruïts pels impactes climàtics són víctimes d’aquesta inacció política autodestructiva i, per tant, són mereixedores de protecció internacional.