Tornar enrere

Comunicat: La CCAR demana a les administracions treballar per a garantir la no repetició de situacions com la de l’incendi de Badalona

Barcelona, 10 de desembre de 2020.- Aquest matí ens hem llevat amb una notícia horrible, trista i totalment evitable. L’incendi en una nau industrial a Badalona en la que de moment s’ha confirmat que han mort tres persones i on 17 més han resultat ferides. Segons fonts municipals, però, podria haver hagut entre 150 i 200 persones en l’interior de la nau en el moment dels fets.

Fets d’aquesta mena exposen una vegada més el fracàs de les polítiques migratòries, que tenen conseqüències tan greus com les morts evitables de persones i evidencien la debilitat de l’Estat del Benestar.

Aquest incendi mostra la punta de l’iceberg de les violències estructurals a les quals es veuen sotmeses les persones que han patit una migració forçada i que es troben en territori europeu, a Catalunya, buscant una protecció que massa sovint no es garanteix. Més enllà dels marcs normatius vigents, aquestes persones existeixen, i no deixaran de fer-ho, per més polítiques restrictives que es desenvolupin .

És un fet més que evidencia el racisme estructural que perdura en la nostra societat, culminat en una llei d’estrangeria que estableix jerarquies i provoca discriminació entre persones que convivim sota la protecció d’un mateix Estat, que hauria de garantir-nos els mateixos drets a totes. Aquesta llei defineix qui té dret de ser i quedar-se a l’Estat espanyol, d’acord amb uns paràmetres més condicionats pel benefici econòmic que pel reconeixement de drets com el de la lliure circulació. També estableix quant de temps pot residir una persona a l’Estat i quins drets li seran reconeguts (en cas que així sigui) i qui haurà de ser expulsada o condemnada a viure als marges de la societat en una precarietat absoluta, desprotegida davant la discriminació i explotació.

Com pot ser que en ple segle XXI i en el sí d’una societat democràtica que es defineix com una societat d’acollida i inclusiva hi hagi centenars de persones que hagin de trobar aixopluc en una nau industrial on les condicions de vida són evidentment insalubres i perilloses? Com pot ser que les administracions públiques coneguessin la situació i no hagin implementat polítiques socials que evitessin aquesta situació?

Malauradament, en la seva majoria, es tracta de persones en situació administrativa no resolta. Persones invisibles i invisibilitzades per moltes administracions i per una part molt important de la societat. I just quan són visibilitzades, massa sovint és per estigmatitzar-les i mostrar-les com a elements que poden afectar la seguretat i el civisme, com lamentablement estem observant en algunes publicacions de mitjans de comunicació que informen de la noticia. Aquest tractament mediàtic és racista, és inacceptable.

Avui, Dia Internacional dels Drets Humans, constatem un cop més els reptes urgents que encara hem d’afrontar perquè la totalitat dels drets humans siguin efectivament reconeguts a totes les persones. La Declaració Universal de Drets Humans afirma que «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets(…) sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició».

Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat demanem:

A l’Estat:

– La reforma de la Llei d’estrangeria des d’una perspectiva de drets humans que garanteixi els drets de les persones migrades.

– La regularització urgent de totes les persones que es troben en situació administrativa no resolta en territori espanyol.

A la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Badalona i a la resta d’ens i administracions municipals:

– Trobar una solució digna i que garanteixi el benestar de les persones supervivents.

– Fer les pertinents identificacions i garantir un procés digne per a les persones que han perdut la vida i per les seves famílies i persones afins.

– Establir mecanismes i els recursos necessaris per a garantir la no repetició de situacions similars totalment evitables.

– Desenvolupar i implementar, amb els recursos necessaris, polítiques socials inclusives per a tothom, amb independència del seu origen o situació administrativa.

Als actors anteriorment mencionats, als mitjants de comunicació i a la societat en general:

– Demanem que no s’estigmatitzi ni es criminalitzi a les persones que vivien a la nau pel seu origen. Que s’expliquin les causes que generen aquestes situacions i s’incideixi en propostes per revertir-les.

– Fem una crida per no donar espai ni fomentar discursos racistes i xenòfobs i treballar plegades per al ple reconeixement i gaudi dels drets per a totes.