Tornar enrere

CONTRA LA EXCLUSIÓ SANITÀRIA, EN DEFENSA DE LA SANITAT UNIVERSAL.

Quan es compleixen dos anys de l’entrada en vigor del RDL 16/2012, seixanta-una organitzacions i plataformes dels àmbits social, professional i científic, denuncien els impactes del mateix i l’incompliment per part del Govern Español de la legislació internacional de drets humans.

A l’abril de 2012 el Govern va aprovar el Reial decret Llei 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (d’ara endavant RDL). Amb aquest RDL l’assistència sanitària va deixar de ser un dret de totes les persones, i va passar a ser una prestació vinculada a la condició administrativa d’assegurat. A més es restringeixen certes prestacions i s’augmenta la càrrega econòmica directa per a les persones. Dos anys després el balanç no pot ser més negatiu:
– Després de l’aplicació del RDL, almenys 873000 persones a Espanya van perdre el dret a l’assistència sanitària, segons xifres del propi Govern. Parlem d’una població especialment vulnerable i que hauria de gaudir de mesures de protecció sociosanitàries. Cal apuntar a més, que es tracta d’un col·lectiu que, igual que tot ciutadà ve contribuint al seu finançament mitjançant els impostos.
-La diferent aplicació del RDL per les Comunitats Autònomes (CCAA) i la disparitat de criteris en l’aplicació de la normativa per part dels centres sanitaris ha deteriorat encara més la cohesió territorial en el Sistema Nacional de Salut, i ha convertit l’accés a l’atenció sanitària en un autèntic laberint administratiu.
-Fins i tot en aquells supòsits en els quals el RDL reconeix el dret a l’atenció (embarassades, menors, atenció d’urgències…) s’han originat nombrosos casos de desatenció, sense que, fins avui, s’hagi pres cap iniciativa per atallar aquests incompliments.
-El desplaçar l’atenció a les urgències (si aquesta s’aconsegueix) genera retard diagnòstic i agreujament de les patologies, la qual cosa suposa un augment de la despesa sanitària per a la seva atenció. Estudis en altres països han demostrat que mesurades d’exclusió sanitària similars han generat una despesa fins a quatre vegades major del que costaria amb una atenció inclusiva.
-L’exigència de signatura de compromisos de pagament, la facturació indeguda de l’atenció en urgències i altres impediments per a l’accés al sistema sanitari, han generant un efecte dissuasori i una ruptura de la continuïtat assistencial, que està posant en greu risc la salut i la vida de les persones, tal com organitzacions medicas han evidenciat en les defuncions de Alpha Pam a Mallorca, Soledad Torrico a València i Janneth Beltrán a Toledo.
– A pesar que algunes CCAA van emetre instruccions per assegurar assistència sanitària per a tota la població en els supòsits de salut pública, el citat RDL senti les bases perquè es produeixi una reculada als programes de prevenció, vigilància i control de malalties tant transmissibles com no transmissibles. Les dificultats d’accés de sectors de població a les mesures proposades per evitar l’aparició de nous casos i/o el control de brots epidémicos (vacunació, quimioprofilaxi o inmunoprofilaxis, aïllament, diagnòstic o tractament), té repercussions no només en l’àmbit individual sinó també en la salut col·lectiva.
– En un context d’increment de la desigualtat econòmica (en els quatre anys inicials de la crisi, la desigualtat en els ingressos va créixer en la mateixa mesura que s’havia aconseguit reduir en els vint-i-dos anys previs) l’encariment de l’accés a determinades prestacions i medicaments, i l’exclusió sanitària de les persones més vulnerables, provocats per la promulgació del RDL, ha generat un increment rellevant de les desigualtats en salut, com comença a demostrar-se en algunes CCAA. Està demostrat que l’increment en la desigualtat d’ingressos produeix un augment de problemes de salut, un pitjor ús dels medicaments i un increment general del sofriment.
– Resulta preocupant el possible impacte de gènere del RDL, donats els creixents obstacles que estan trobant les dones migrants a els qui se’ls ha retirat la targeta sanitària, la qual cosa dificulta la detecció de casos de violència de gènere, així com l’adequada assistència en casos de violència sexual. En el cas de les víctimes de tracta d’éssers humans es limita l’accés a els qui se’ls atorga el període de restabliment i reflexió, mentre que a la majoria no se’ls reconeix el dret a l’assistència sanitària. D’igual manera, convé recordar que són les dones el col·lectiu majoritàriament afectat per la desigualtat econòmica.
-Diversos organismes de Nacions Unides i del Consell d’Europa han subratllat que aquesta reforma contravé estàndards internacionals de drets humans. Han dirigit nombroses recomanacions al Govern espanyol instant-li a garantir l’accés a l’atenció sanitària de les persones migrants, independentment de la seva situació administrativa. Així mateix, li han demanat que avaluï l’impacte de la reforma sanitària en termes de drets humans, i li han recordat que les normes de drets humans no poden ser ignorades per les pressions fiscals. Fins avui el Govern no ha complert cap d’aquestes recomanacions.
-Per la seva banda, el Tribunal Constitucional en dues actuacions afirma que “el dret a la salut i el dret a la integritat física de les persones afectades…, així com la conveniència d’evitar riscos per a la salut del conjunt de la societat, posseeixen una importància singular en el marc constitucional, que no pot veure’s desvirtuada per la mera consideració d’un eventual estalvi econòmic que no ha pogut ser concretat”. Efectivament, abans d’implantar el RDL no es va analitzar ni va comunicar amb claredat l’estalvi que anava a suposar i fins avui no s’ha publicat cap càlcul sobre aquest tema. Davant aquesta situació instem al Govern d’Espanya a derogar el RDL 16/2012, i elaborar una nova Llei de Sanitat:  Que neixi d’un ampli consens amb les diverses forces polítiques, organitzacions socials i societats científiques  Que estableixi les condicions per a un Sistema Nacional de Salut, universal, de qualitat, i sostenible sobre la base d’una gestió eficient, eficaç i transparent.  Que garanteixi el dret a la protecció i promoció de la salut establert en la Constitució Espanyola, i el dret de tota persona al gaudi del més alt nivell possible de salut, tal com és definida per l’Organització Mundial de la Salut: complet estat de benestar físic, psíquic i social i no solament l’absència de malaltia, com a marc de les polítiques, plans i estratègies de salut i base del model integrador bio-psico-social d’atenció a la persona malalta, dret també recollit en el Pacte Internacional de Drets Socials, Econòmics i Culturals ratificat per Espanya
Si vols adherir-te a aquest manifest, segueix aquest enllaç: https://es.surveymonkey.com/r/EXCLUSION-SANITARIA