Decàleg per a la solidaritat amb les persones refugiades

1.- El dret d’asil és un dret humà regulat en la normativa internacional. Espanya i els països de la Unió Europea han signat les convencions i tractats que els obliguen a acollir i brindar protecció a les persones necessitades de protecció internacional. L’atenció i l’acollida de les mateixes és una obligació dels Estats en compliment dels compromisos internacionals en matèria d’asil, no un acte de voluntat altruista. Les iniciatives solidàries i la voluntat d’actuar des de l’impuls de la ciutadania davant aquesta situació no ha de ser una excusa dels Estats per incomplir els seus compromisos i obligacions ni de detraer els recursos que han d’aportar.

2.- Que la lògica humanitària del patiment i l’emoció no substitueixi a la lògica de la justícia i els drets. Les persones refugiades fugen de la violència i la persecució i tenen dret a rebre una adequada protecció i una acollida digna. La protecció de les persones refugiades és un dret i una obligació contemplada en els tractats internacionals i europeus de drets humans, no un do voluntari o altruista, sinó una forma que totes i tots tinguem drets. El dret d’asil és un dret humà universal que tots tenim i que és inseparable d’altres drets com el dret a un habitatge digne, a un treball, a una educació, a la salut, a la integritat física i psíquica.

3- És moment que qüestionem l’enfocament de les polítiques de migració i asil, així com la fortificació d’una Europa que sembla haver oblidat la base de la solidaritat i del respecte als drets humans sobre el qual va ser construïda. És moment que actuem exigint als responsables polítics que compleixin amb les seves obligacions d’acollida i protecció de les persones refugiades així com la creació d’espais de diàleg entre les administracions públiques competents i les organitzacions socials especialitzades per buscar solucions conjuntes a aquesta situació.

4.- Partim de l’existent i no construïm des de zero. Davant una situació d’emergència com l’actual, és imprescindible que el treball amb les persones refugiades se sustenti sobre el principi d’acció sense dany, des d’un treball coordinat, basat en l’experiència, lliçons apreses i coneixement tècnic de la xarxa d’acollida que funciona a Espanya des de fa més de 30 anys i sense que la urgència del moment es caracteritzi per intervencions que contràriament al que s’espera, aprofundeixin en la situació de vulnerabilitat de les persones. És important reforçar la xarxa d’acollida existent i possibilitar que la societat civil s’impliqui unint esforços i evitant que es generin accions paral•leles.

5.-Hem de fugir de l’assistencialisme i articular respostes conjuntes des de les administracions, les organitzacions socials i la ciutadania compromesa. La resposta estarà orientada a afavorir una atenció integral i fomentar l’autonomia de les persones refugiades i es buscaran models d’acció social inclusius que permetin coordinar la resposta.

L’objectiu de l’acollida no és solament dotar de solució d’habitatge a les persones, sinó atendre de forma integral i especialitzada: existeixen necessitats d’atenció psicològica derivades de la persecució, la violència i dificultats viscudes en el lloc d’origen i/o en el trajecte de fugida. Concorren necessitats d’assistència jurídica per a l’accés al procediment de sol•licitud d’asil i el seguiment del procés fins al reconeixement del dret. L’elaboració d’itineraris integrals d’inserció per posar a disposició les eines necessàries per a l’aprenentatge de l’idioma, formació, acompanyament en l’accés a formes de consecució de mitjans de vida, etc. És necessari que les persones acollides disposin d’una xarxa d’atenció social especialitzada i amb coneixement en aquesta matèria que generin un procés de treball conjunt orientat a la consecució de solucions duradores a la situació de desplaçament forçat.

6.- Aquest procés ha d’anar acompanyat per un treball de monitoreig i seguiment del compliment de les obligacions que té Espanya i la Unió Europea amb les persones refugiades, de manera que permeti avançar en la defensa del Dret d’Asil denunciant els incompliments de la normativa internacional, europea i nacional.

7- No podem oblidar la necessitat d’entendre i prendre consciència sobre què és el desplaçament forçat al món, el seu origen i causes, dimensió i eines per abordar l’atenció a persones que es troben en cerca de protecció internacional, sense aprofundir en la victimització ni el dolor generat per la fugida i la persecució. Un sistema d’acollida integral ha d’incorporar un eix de treball en matèria de sensibilització sobre la qüestió dirigit, no solament a la ciutadania en general, sinó a la resta d’agents clau que treballen amb les persones refugiades: funcionaris i treballadors públics de serveis socials, sanitaris, educatius, judicials, laborals, etc.

8.- És necessari articular vies per a la participació de la ciutadania de manera organitzada i coordinat assegurant una metodologia de treball que asseguri la dignitat, el benestar i l’autonomia de les persones refugiades. Han d’incorporar-se mecanismes de participació, retroalimentació i acompanyament que evitin, al mateix temps, que es generi descoratjament o decepció dels ciutadans i ciutadanes per no poder canalitzar el seu desig de donar una resposta solidària a la situació d’aquestes persones.

9.- Les mostres de solidaritat han d’orientar-se cap a l’acompanyament a les persones refugiades i la cooperació en els seus processos d’incorporació a la vida social quotidiana, una solidaritat de proximitat: acompanyar als recursos perquè es coneguin i se sàpiga com actuar en ells, xarxes de trobada interpersonal, espais d’oci i convivència, acollida entre parells a l’escola, etc. sempre partint de la premissa que la solidaritat no és un acte de caritat, sinó de transformació social. La cobertura puntual de necessitats materials bàsiques (habitatge, menjar…) ha d’anar acompanyada per processos que impulsin l’autonomia de les persones refugiades fent-les participis i protagonistes del seu propi procés.

10.- Existeixen associacions i xarxes de persones refugiades i migrants que han servit per enfortir i empoderar a les persones en cerca de protecció internacional. La cooperació amb aquestes associacions, les xarxes de suport mutu, el foment de l’associacionisme i l’apoderament de les persones acollides ha de ser una de les línies de treball per superar també els models de caràcter més assistencialista i treballar des d’un enfocament de restitució de drets.
El dret d’asil és un dret humà contingut a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 i desenvolupat en la Convenció de Ginebra de 1951 i el seu Protocol (Protocol de Nova York de 1967) i altres tractats internacionals i regionals en la matèria com la Carta Europea de Drets Fonamentals. L’Estat espanyol ho reconeix en la seva Constitució i ho regula a través de la seva Llei d’Asil – Llei 12/2009.
El Dret d’asil és el dret de tota persona a buscar protecció fora del seu país d’origen o de residència habitual i gaudir d’ella en cas de tenir fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social. La persecució per motius de gènere, inclosa aquella motivada per la preferència sexual i la identitat de gènere, estan incloses en les causes de persecució que reconeix aquest dret.