Declaració de l’Assemblea anual de sòcies i socis de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

Barcelona, el 26 de maig de 2016

 

El dret d’asil passa per moments crítics a Europa. La Unió Europea i els Estats membres l’estan limitant fins al punt d’empobrir greument els nostres estàndards en matèria de drets humans. Aquesta realitat s’ha accentuat durant els últims mesos i setmanes, però la vulneració d’aquest dret ve produint-se des de fa anys. Les polítiques europees de fronteres estan guiades pel que els governs anomenen “lluita contra la immigració irregular”, i contenen un conjunt d’instruments que impedeixen als refugiats arribar de manera segura a territori d’asil. Aquests instruments són variats: tanques i concertines, patrulles policials conjuntes, denegació de visats, sancions a les companyies aèries, etc., però els més vergonyosament efectius són els acords amb països veïns perquè les seves polítiques impedeixin a immigrants i refugiats arribar a territori europeu. Europa paga per a això a aquests països. Però la conseqüència és que els refugiats es veuen obligats a pagar a les màfies i a fer trànsits perillosos. El Mediterrani s’ha convertit en una immensa fossa comuna en la que hi han perdut la vida prop de 30.000 persones des de l’any 2000.

 

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat reclama la creació de vies legals i segures per a accedir als Estats de la Unió Europa (reassentament, visats d’asil i humanitaris, asil diplomàtic, corredors humanitaris, etc.)

 

El recent acord entre la Unió Europa i Turquia representa un pas més en la funesta direcció empresa pels governs europeus. Es paga a Turquia perquè impedeixi arribar a territori d’asil a les persones que fugen de les guerres: siguin sirianes, afganes, iraquianes, eritrees, o altres; i a més, es retornarà al seu territori a aquelles que aconsegueixin superar les barreres. A la pràctica, això suposarà la realització d’expulsions col·lectives (malgrat s’hagi dit que s’individualitzaran), el rebuig dels refugiats sense que les seves sol·licituds d’asil hagin estat estudiades o sense que les puguin presentar i la seva devolució a un país que no pot ser considerat segur; tot i estar expressament prohibit pels tractats internacionals. Alhora, Turquia (que ja acull a milions de refugiats al seu territori), es un Estat en què les condicions tant materials com legals dels refugiats disten molt de ser les mínimes necessàries per al seu desenvolupament personal, la seva atenció i la seva protecció individualitzada en funció de les seves necessitats (atenció als col·lectius vulnerables, etc.) per no parlar de que Turquia no es un Estat segur per a molts sol·licitants d’asil per molt que els estats i la Unió vulguin fer-nos-ho creure, i menys amb l’actual deriva autoritària del seu govern.

 

 

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat reclama la revocació d’aquest acord i el compliment per part dels estats europeus de la legalitat en matèria de dret d’asil, i en especial de la Convenció de Ginebra sobre Refugiats. L’acord ha estat denunciat per CEAR davant la Comissió Europea, el Consell d’Europa i el Defensor del Poble europeu

 

La reubicació de persones refugiades des de Grècia i Itàlia que van acordar els estats europeus està funcionant amb fortes restriccions i, sobretot, amb una lamentable lentitud tenint en compte les pèssimes condicions en les que aquestes persones es troben. Els mitjans posats a disposició pels estats per posar en funcionament la reubicació han estat escassos i més escassa encara la seva voluntat política per dur-la a terme. Són molt superiors els mitjans que alguns estats membres han aplicat per al control i el bloqueig de les fronteres en les últimes setmanes o mesos. Celebrem que en els últims dies s’hagi decidit reactivar la reubicació, no obstant això:

 

Reclamem al Govern espanyol que compleixi amb la totalitat del seu compromís de reubicació en el termini més breu possible, per tal d’alleujar el patiment de les persones que es troben als campaments grecs, i per completar allò acordat abans de setembre de 2016

 

D’altra banda, ressaltem que el dret d’asil es un dret individual, i que el compromís de reubicació de 160.000 persones a la Unió Europea correspon només a una petita part de les persones arribades el 2015 en territori europeu, que són més d’un milió. Només el conflicte sirià ha generat més de 4 milions de refugiats, pel que la xifra de reubicats no es correspon amb l’abast de la situació que s’està vivint. La reubicació s’ha d’ampliar i, especialment, el reassentament des de fora de territori europeu.

 

El reassentament de persones refugiades des de fora de la Unió Europea està en pitjor situació encara que la reubicació. Volem remarcar que el Govern espanyol no ha reassentat encara a ningú, malgrat haver subscrit el compromís de fer-ho per 1.441 persones. Advertim que només el reassentament pot posar fi als trajectes perillosos i a les morts al Mediterrani. Per aquest motiu, a banda de demanar que se segueixi reactivant la reubicació de persones des de Grècia:

 

Reclamem que es posi en funcionament el reassentament de persones des de Turquia, el Líban, Jordània o altres països en què els refugiats s’han concentrat, començant pel compliment immediat dels compromisos que ja s’han subscrit

 

 

Celebrem l’esforç que estan duent a terme les institucions públiques catalanes i el seu oferiment per a participar en una acollida molt més intensa i nombrosa que la que el Govern espanyol està gestionant. Valorem positivament les propostes realitzades per la Generalitat de Catalunya i alguns ajuntaments, així com la tasca que estan realitzant per tal de localitzar espais d’allotjament i per sensibilitzar a la opinió pública a favor dels refugiats.

 

A aquestes institucions els demanem recursos específics per a l’ampliació dels dispositius d’acollida

 

En aquest sentit, manifestem la nostra satisfacció per l’acord assolit amb l’Ajuntament de Barcelona, que ens permet complementar els dispositius d’acollida que finança l’Estat, així com allargar l’acollida per a les persones o famílies en situacions més vulnerables. Per la nostra part, com a associació, ens mostrem disposats a col·laborar amb totes les institucions per a millorar l’acollida, realitzar una reubicació més ràpida i efectiva de persones des de Grècia i Itàlia, e iniciar el reassentament de persones des de Turquia i altres països.

 

A la vegada, celebrem i som partícips de l’intens moviment social desenvolupat a Catalunya a favor d’una major acollida i solidaritat amb les persones refugiades. Les nombroses iniciatives que han sorgit de la societat civil són la millor prova de que és possible una millora substancial en aquesta direcció.

 

Animem a les entitats socials i a les plataformes que han sorgit a seguir pressionant per a ampliar la recepció de refugiats i en defensa del dret d’asil