Tornar enrere

El dret d'asil, un fre contra el tràfic amb fins d’explotació

  • Des de CCAR-CEAR llancen propostes perquè el dret d’asil es converteixi en “un escut” contra les víctimes de tràfic amb fins d’explotació, un delicte que afecta particularment a dones migrants.
  • Des de finals de 2016 Espanya ha reconegut el dret d’asil a 19 dones víctimes de tràfic amb fins d’explotació.

Amb motiu del Dia Mundial de la Dona que se celebra el proper 8 de març, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha publicat l’informe “Identificació de les necessitats especials de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació” amb l’objectiu de millorar la protecció que reben tant al nostre país com a tota la Unió Europea.
“El tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació és un delicte inhumà que afecta greument dones de tot el món. Els Estats han de responsabilitzar-se de protegir les víctimes d’aquest delicte, i per a això és fonamental que reconeguin el seu dret a sol·licitar asil “, va afirmar Estrella Galán, secretària general de l’entitat.
En l’informe sobre tràfic amb fins d’explotació elaborat, en el qual han participat 15 organitzacions europees, es destaca la situació d’especial vulnerabilitat a la qual s’enfronten les víctimes de tràfic amb fins d’explotació. Per tant, proposen establir mecanismes perquè aquesta realitat no es converteixi en desprotecció, ja que sovint estan sota coacció de les xarxes, són poc conscients dels seus drets, han viscut experiències traumàtiques i en massa ocasions s’enfronten amb la desconfiança de les autoritats .
“Si no volem deixar la vida de milers de dones en mans de xarxes sense escrúpols les autoritats s’han de millorar els sistemes de detecció i donar un suport especialitzat tant jurídic com en l’acollida. Cal que qualsevol dona pugui sentir-se segura per denunciar aquesta situació “, reclamen des de CCAR-CEAR.

“La possibilitat de ser fort”

“Sense el suport psicològic i jurídic no hagués iniciat el procés. Em va donar la possibilitat de ser fort “. La dificultat que les víctimes de tràfic amb fins d’explotació confiïn en el seu interlocutor i relatin la seva situació queda reflectida en els testimonis recollits per l’informe.
“A la primera entrevista a 2001 jo estava molt espantada i vaig dir el que la ‘madame’ em va dir. Jo no sabia que era confidencial. A la segona, el 2014, vaig explicar la veritat, fins i tot el que m’havia passat a Espanya “, explica una víctima de tràfic amb fins d’explotació acollida a Madrid.
Alhora, en les seves paraules es desprenen les necessitats especials d’aquest col·lectiu. “Jo no vaig poder anar a un centre d’acollida. No hi ha mesures de protecció, poden entrar molts estranys. No hi hauria estat tranquil·la allà, especialment amb els meus fills”, explica un altre testimoni.

El tràfic amb fins d’explotació en xifres

Encara que es tracti d’un fenomen sobre el qual és molt complicat oferir dades, resulta evident que són molt poques les víctimes de tràfic amb fins d’explotació que obtenen l’asil a Espanya. Des de finals de 2016, Espanya ha reconegut el dret d’asil a 19 dones víctimes de tràfic amb fins d’explotació, juntament amb 4 menors que es trobaven al seu càrrec.
Segons les xifres oficials, es van registrar a Espanya el 2016 més de 1.000 víctimes de tràfic amb fins d’explotació, 591 d’explotació laboral i 435 d’explotació sexual. No obstant això, segons el propi Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) les dades de persones en risc de ser víctimes d’aquests delictes és de 20 vegades més.
Davant d’aquestes xifres, CCAR-CEAR reclama “mesures de detecció i identificació efectiva de les víctimes de tràfic amb fins d’explotació ” per al que cal un “enfocament centrat en la protecció”.

Informació complementària:

L’informe “Identificació de les necessitats especials de les víctimes de tràfic amb fins d’explotació ” forma part del projecte TRACKS, finançat per la Comissió Europea i està coordinat per Fòrum refugiïs-Cosi i es porta a terme juntament amb els següents socis europeus: Creu Roja Britànica (BRC ), la Comissió d’Esglésies per als Migrants a Europa (CCME), la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), el Consell Immigrant d’Irlanda (ICI), la Creu Roja Italiana (ItRC) i Acció per la Igualtat, Assistència i antiracisme (KISA), i en associació amb: l’Oficina Europea de l’ACNUR, l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides (OFPRA), Amicale du Nid Rhône, l’Organització Suïssa d’Ajuda als Refugiats (OSAR), l’Institut del Regne Unit per a la Investigació de les Migracions i la Fundació contra el Tràfic Humà.
Descarga Informe Tracks (resum en castellà).
Informe Tracks (versió completa en anglès).
Visita la pàgina web de la Comissió Catalana d’Ajuda la Refugiat sobre persecucions permotius de gènere: invisibles.ccar.cat