Els 9 homes trobats el dissabte a un contenidor del port de Barcelona revelen de nou la qüestió dels polissons, una realitzat invisibilitzada

Nou homes van ser localitzats el 25 de gener a primera hora del matí en un contenidor de mercaderies d’un vaixell neerlandès que venia de Casablanca al port de Barcelona. El vaixell va arribar al port de Barcelona el 24 de gener a la nit, després de fer una escala a Lisboa. Va descarregar els contenidors durant la nit i va salpar dissabte 25 de gener al matí, cap a les 6h. Passades les 8h, els homes van començar a demanar auxili i van ser descoberts per la policia portuària. Aquesta va avisar a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional.

Segons les informacions publicades en diversos mitjans de comunicació els nou polissons estaven bé de salut, tot i que alguns tenien ferides superficials. Van ser traslladats a la comissaria de la Verneda per identificar-los, ja que cap portava documentació; tots se’ls va obrir un expedient d’expulsió. De moment la premsa assegura que seran enviats al Centre d’internament per estrangers de la Zona Franca de Barcelona.

 

Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat davant d’aquest cas se’ns presenten les següents preguntes: han rebut o rebran assistència jurídica? Se’ls hi ha demanat si volien sol·licitar la protecció internacional? Se’ls deportarà sense saber perquè han fugit?

 

Aquest cas evidencia una vegada més la dificultat, fruit de les polítiques de militarització, tancament i externalització de les fronteres, que tenen les persones que busquen una vida més digna per poder accedir al territori europeu. Aquestes  posen en risc la seva pròpia vida en mans de traficants de persones viatjant dins d’un contenidor de mercaderies.

Des de la CCAR exigim que es garanteixin els drets d’aquestes nou persones, especialment l’accés a una assistència jurídica i, en concret, l’accés al procediment de protecció internacional. Tanmateix exigim que si es tracta de sol·licitants de protecció internacional aquests no siguin ingressats en el CIE de Zona Franca i s’aturi el procediment d’expulsió.

 

Alhora, recordem la situació de desprotecció en la qual es troben els i les polissons: no hi ha normativa internacional sobre la matèria (L’únic Conveni existent en matèria de polissonatge, signat a Brussel·les en 1957, encara no ha entrat en vigor per no haver estat subscrit almenys per 10 països), la interpretació de la llei d’estrangeria és en general molt restrictiva quan es tracta de casos de polissonatge, i es dificulta l’accés al procediment de sol·licitud de protecció internacional doncs la persona ha d’expressar la seva intenció d’entrar a Espanya i  de sol·licitar l’asil. I continua aplicant-se la Instrucció de 28.11.2007 de la Direcció General de Immigració, vulneradora de la llei d’Estrangeria i de la llei d’Asil.

Totes aquestes circumstàncies es veuen agreujades per les amenaces de sancions econòmiques per consignataris, armadors i capitans, imposades per la legislació dels països que travessen els bucs, com és el cas d’Espanya, i que poden ascendir fins 180 000€ per polissó que s’escapa.

 

La CCAR recorda que les persones que fugen de conflictes bèl·lics, persecucions i violacions dels drets humans han de comptar amb vies accessibles per arribar a territori d’asil.

Més informació: Pascale Coissard, responsable d’incidència política i social de la CCAR – 933012539 pascale.coissard@cear.es

 

Si vols contribuir en la denúncia de vulneracions dels drets humans i participar en els processos de la transformació social a fi d’aconseguir un món més just col·labora amb nosaltres!