En memòria…

mar

A   la  Comissió  Catalana  d’Ajuda  al  Refugiat -CEAR estem de dol.

Volem compartir amb vosaltres la nostra tristesa i indignació, així com el nostre més sentit condol a la família i als amics davant de la mort de l’A., una persona refugiada desprotegida, el passat 2 d’agost. L’A. era un jove palestí de Síria, que havia sol·licitat l’asil a l’Estat espanyol a l’abril de 2014.

L’A. era una persona extremadament amable, intel·ligent i oberta, sempre disposat a ajudar als altres malgrat la precarietat de la seva pròpia situació: va ser voluntari d’un dels nostres programes d’acompanyament a nens i nenes de Síria durant tot un estiu.

Com més d’un milió de persones a la Unió Europea, la sol·licitud d’asil de l’A. no estava resolta. Aquests retards provoquen que les persones quedin desprotegides, sense poder reagrupar a les seves famílies i complicant l’accés a drets com la feina, l’habitatge, i d’altres serveis.

Però en el cas de l’A., no només es tracta de la lentitud de l’administració a processar les sol·licituds d’asil: es tracta també d’errors administratius, com va passar al febrer de 2016, quan l’administració va arxivar el seu expedient, sense cap causa. Aquesta cadena d’errors, el procediment d’asil extremadament lent, la multiplicació dels documents i de les targetes de curta validesa, i en resum, la inextricabilitat del procediment d’asil van deixar a l’A. desprotegit.

En memòria de l’A., i dedicat a totes les persones refugiades que tenen aparcades les seves vides en un calaix burocràtic.