#InformeCEAR: La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat espera que el Govern de l’Estat lideri una nova política d'asil

• L’entitat reclama que s’abordi amb urgència l’eliminació de les ‘devolucions en calent’, l’engegada de vies segures, un protocol unificat davant les arribades marítimes i millorar el sistema d’asil.
• L’any passat els països de la UE van incomplir “clamorosament” els seus compromisos d’acolliment. La seva política cap a les persones refugiades sembla limitar-se a la de “com més lluny, millor”.
• La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR denuncia l’actitud dels líders mundials davant un drama que afecta ja 70 milions de persones al món.

(Barcelona, 18 de juny de 2018) La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR espera del nou Govern de l’Estat espanyol “valentia” per prendre les mesures necessàries amb la finalitat d’afrontar amb urgència els reptes de l’asil al nostre país i liderar una nova política espanyola i europea que no doni l’esquena a les persones refugiades, segons va traslladar en la presentació del seu Informe Anual.
Després dels primers passos del Govern espanyol en relació a l’embarcació ‘Aquarius’ i de les declaracions sobre la possible retirada de les concertines, l’entitat insta  l’Executiu a assegurar el respecte dels drets humans a les nostres fronteres, amb mesures com l’eliminació de les ‘devolucions en calent’, l’establiment de vies segures, l’adopció d’un protocol unificat davant les arribades marítimes i fer el necessari per millorar el sistema d’asil.
L’organització ha avançat que a mitjans del mes de maig les sol·licituds d’asil a l’Estat arriben a les 17.000, amb la qual cosa es podria superar el rècord de peticions de l’any passat (31.120), alhora que ha recordat que el 2017, el 65% d’aquestes sol·licituds van ser rebutjades, el que fa que la taxa de reconeixement es situés 10 punts per sota de la mitjana europea.
“Celebrem la decisió d’acollir les persones rescatades pel ‘Aquarius’, i alhora instem el Govern de l’Estat a adoptar mesures que permetin afrontar aquestes arribades per mar a tot l’Estat: demanem que aquesta coordinació entre organitzacions i administracions s’apliqui també a les arribades de persones a la nostra frontera Sud”, ha destacat Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR, apunten que actualment s’han acumulat més de 43.000 peticions d’asil pendents i el temps mitjà per resoldre-les supera l’any, el que ha provocat greus problemes en el sistema.

Europa: regateig i criminalització
Segons el #informeCEAR, el 2017 passarà a la història no només com l’any que la Unió Europea “va fallar clamorosament” les persones refugiades amb l’incompliment dels acords d’acollida i rebent amb prou feines un terç de les persones compromeses a través dels programes de reubicació i reassentament. A més a més, s’ha utilitzat la criminalització de les organitzacions de rescat al Mediterrani com a cortina de fum per invisibilitzar les conseqüències de les política de blindatge de fronteres de la UE.
“Sembla que molts Estats de la UE es dedicaven a complicar la tasca de les ONG de rescat quan en l’any 2017 3100 persones van perdre la vida al Mediterrani”, ha lamentat Miguel Pajares.
 
A més a més, fets com el succeït recentment amb l’embarcació ‘Aquarius’ confirmen aquesta política reduïda a “com més lluny, millor”, el  que aniria “en contra de tot el que el projecte europeu diu representar”.
Per evitar que situacions com aquesta tornin a produir-se, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR  assenyalen la necessitat d’un mecanisme de coordinació regional amb coresponsabilitat de tots els Estats membre per organitzar els rescats, desembarcaments i posterior reubicació.
“Un èxode sense precedents”
Segons la  Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR, el 2017 es van superar els 70 milions de persones obligades a viure fora de les seves llars, una xifra similar a la suma de la població d’Espanya, Portugal i Grècia, el que suposa “el major èxode mai registrat”.
Al manteniment de conflictes de llarga durada com Síria, Afganistan, Palestina, República Democràtica del Congo, o Sudan, s’uneixen persecucions que afecten milers de persones com la qual vénen sofrint els Rohingya a Myanmar, o la que es produeix a Centreamèrica a causa de l’acció de les maras.
 
Actualment, 8 de cada 10 persones refugiades viuen en països empobrits com Turquia -on viuen més que en els 28 països de la UE junts- el Pakistan, Uganda o el Líban.
A això s’afegeix  que, a causa de les polítiques d’externalització i blindatge de fronteres, els desplaçaments forçosos tenen cada vegada major risc. Al llarg del 2017, almenys 6.163 persones van morir en el seu trajecte migratori. Més de la meitat en el Mediterrani, que un any més va seguir sent la ruta més mortal del món.
A Catalunya
Segons estimacions de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR, les sol·licituds d’asil a Catalunya al 2017 van ser aproximadament de 3900.
“La societat catalana ha demostrat la seva voluntat d’acollida a persones refugiades en diverses ocasions. Esperem que davant del drama humanitari actual, la societat pugui contribuir a la seva acollida i inclusió, com ja han fet aquests anys, i fem una crida a les institucions i als municipis catalans a continuar i reforçar la col·laboració en l’acollida de persones refugiades al nostre país”,  ha conclòs Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR.
Materials disponibles per a mitjans:
Informe Anual / Resum Executiu / Fotografies incloses en l’informe / Vídeo resum amb les principals dades al següent enllaç.
Infografies www.masquecifras.org.