La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) exigeix una resposta d'acord amb els drets humans a Grècia
04/03/2020
Mentrestant, CEAR ha traslladat avui a l’Executiu espanyol i al Congrés dels Diputats la seva preocupació per la greu situació a la frontera greco-turca, on milers de persones migrades i refugiades han quedat atrapades sense possibilitat de demanar asil sent víctimes de greus episodis de violència i ha recordat al Govern i a la resta d’autoritats europees que, encara que els estats tenen dret a controlar les seves fronteres, aquest control sempre ha de fer-se en el marc del respecte dels drets humans i sense ús excessiu i desproporcionat de la força.
Davant la suspensió del dret d’asil anunciada pel govern grec, CCAR vol ressaltar que no existeix base legal en la normativa europea i internacional per a suspendre aquest dret i justificar devolucions que poden contravenir el “principi de no devolució” establert en la Convenció de Ginebra de 1951. A més, l’organització destaca que s’han documentat casos de falta de resposta en el rescat d’embarcacions en la mar Egea, la qual cosa a més de posar en greu perill les vides d’aquestes persones contravé la normativa internacional.
‘És inadmissible que es vulneri de manera greu el dret d’asil a les fronteres de la Unió Europea, i que s’actuï de manera tan oposada als mínims estàndards de respecte als drets humans, colpejant i terroritzant a adults i nens. Les persones que intenten entrar a Grècia tenen dret a l’asil. I els estats de la Unió Europea han de respondre a això de manera conjunta, facilitant que les sol·licituds d’asil puguin presentar-se en tots els estats membre. És urgent donar una resposta coordinada i solidària, i facilitar la distribució per tot el territori de la UE de totes les persones que accedeixen per la frontera grega a territori europeu’, denuncia Miguel Pajares, president de la CCAR.
Decisió europea
La CCAR apunta que la mesura invocada pel govern grec, per la qual justifica la suspensió del dret d’asil, no pot ser adoptada de manera unilateral, ja que el Tractat de Funcionament de la UE determina que “si un o diversos Estats membres s’enfronten a una situació d’emergència caracteritzada per l’afluència sobtada de nacionals de tercers països, el Consell podrà adoptar, a proposta de la Comissió, mesures provisionals en benefici dels Estats membres afectats. El Consell es pronunciarà prèvia consulta al Parlament Europeu”.
Segons l’entitat, la situació límit a la qual s’ha arribat és una de les conseqüències de l’acord de la Unió Europa amb Turquia, signat l’any 2016, i denunciat per l’organització. Turquia és el país del món en el qual viuen més persones refugiades, moltes de les quals es troben en greus situacions de desprotecció. La UE ha d’assumir la seva responsabilitat i no focalitzar únicament la seva política en l’externalització de fronteres amb l’objectiu que les persones necessitades de protecció no arribin a territori europeu.
]]>
