La Comissió Catalana d’Ajuda al refugiat (CCAR) lamenta la sentència del TEDH i insisteix en la il·legalitat de les ‘devolucions en calent’

Barcelona, 14/02/20.- La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) assenyala que la sentència coneguda ahir de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg sobre el cas de dos joves expulsats de Melilla en 2014 no ha de prendre’s com un recolzament legal a les ‘devolucions en calent’ i insisteix a denunciar la il·legalitat d’aquestes pràctiques.

Per a la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), que va intervenir com a ‘tercera part’ en la demanda al costat d’altres entitats, la sentència és descoratjadora, però no ha d’entendre’s com un suport legal general a les expulsions col·lectives, sobretot tenint en compte que la Gran Sala justifica la seva decisió en el fet que aquestes persones podrien haver sol·licitat asil en el lloc fronterer de Melilla, malgrat que cap persona d’origen subsaharià ha pogut accedir a aquest lloc des de la seva creació.

L’organització destaca que la impossibilitat de sol·licitar asil en una ambaixada per a ser traslladat a territori espanyol és de coneixement públic. La llei d’Asil recull la possibilitat de demanar protecció a una ambaixada; però, aquest recurs només ha estat aplicat en casos comptats i molt excepcionals. A més, les autoritats espanyoles no garanteixen una política de visats efectiva en matèria laboral, tal com justifica la Gran Sala, la qual cosa suposa un preocupant desconeixement de la realitat migratòria en la frontera sud-europea.

“Des de CCAR ens sembla una sentència decebedora. S’ha  perdut una oportunitat per marcar els límits a les zones frontereres d’Europa y garantir els drets fonamentals de les persones que arriben a la recerca de la protecció internacional o per migració forçada. En l’horitzó proper, ens queda confiar en la decisió pendent del Tribunal Constitucional i que s’estableixi la inconstitucionalitat d’aquestes pràctiques, que deixen en paper mullat la normativa internacional en matèria d’asil. A l’àmbit europeu continuarem lluitant per revertir aquesta sentència”, destaca l’Anna Figueras, responsable de l’Àrea Jurídica de la CCAR.

Aquestes pràctiques incompleixen, des de fa anys, de manera sistemàtica la normativa internacional, europea i espanyola, van en contra del dret internacional de demanar asil i posen en risc a les persones que s’han vist obligades a fugir.

Una lluita de 6 anys

L’octubre de 2017, el TEDH va condemnar a Espanya per la demanda de dos joves procedents de Mali i Costa d’Ivori que van ser expulsats de Melilla l’agost de 2014. Segons el Tribunal aquesta devolució va suposar una violació del Protocol 4 i de l’article 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, en tractar-se d’una expulsió col·lectiva sense possibilitat efectiva de recurs judicial. Es va tractar de la primera vegada que aquesta instància es pronunciava respecte a aquesta mena d’expulsions des de Ceuta i Melilla al Marroc. Una sentència que ara ha rectificat la Gran Sala.

En 2015, el Govern va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana, amb la qual va pretendre donar cobertura legal a aquestes devolucions. Des de llavors CEAR ha continuat denunciant la il·legalitat de les mateixes i ha reunit fins al dia d’avui més de 7.300 signatures personals i 166 adhesions d’organitzacions i entitats en contra d’aquesta mena de pràctiques.

Actualment, moltes persones -especialment subsaharianes- són expulsades de manera col·lectiva del nostre país sense rebre assistència d’un intèrpret o d’un advocat i sense tenir la possibilitat efectiva de sol·licitar asil. Les autoritats espanyoles estan aplicant el concepte de ‘frontera flexible’ que va crear Jorge Fernández Díaz quan estava al capdavant del ministeri de l’Interior en l’anterior legislatura del PP. Així, argumenten que les expulsions en calent són ‘rebutjos en frontera’.