La tragèdia dels migrants de Ceuta, lamentable menyspreu cap a la vida humana

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat se suma a Amnistia Internacional i CEAR exigint que s’investigui la tragèdia del Tarajal “per a què no pugui repetir-se”. Descarrega el manifest aquí

En l’aniversari de la mort d’almenys 14 migrants a la frontera de Ceuta recordem a les víctimes i reclamem que es respectin els drets humans a les fronteres de Ceuta i Melilla.

Amb les organitzacions Amnistia Internacional (AI) i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), juntament amb Caminant Fronteres, Coordinadora de Barris, Xarxa Acull i SOS Racisme, volem recordar avui a les, almenys, 14 persones que van morir ofegades fa un any tractant d’arribar nadant a la platja del Tarajal (Ceuta).

En l’acte, celebrat enfront del Temple de Debod a Madrid, es dipositen quinze roses en memòria de les catorze persones mortes, i una altra desapareguda, en una concertina, símbol segons les entitats de “una política migratòria que no respecta els drets de les persones migrants i refugiades”.

El fet que les autoritats espanyoles no hagin investigat degudament l’ofegament de 14 migrants enfront de la costa de Ceuta després que la Guàrdia Civil utilitzés contra ells material antiavalots de forma desproporcionada posa en relleu el lamentable menyspreu cap a la vida humana que impera a les frontera d’Espanya amb el Marroc, han sostingut ambdues organitzacions en l’aniversari de la tragèdia.

“Un any després d’aquest tràgic incident, les víctimes i les seves famílies segueixen esperant que es faci justícia, mentre la recerca ha estat ralentida”, va afirmar María Serrano, portaveu de Política Interior d’Amnistia Internacional.

Fa avui un any 200 persones migrants, refugiades i sol·licitants d’asil de l’Àfrica Subsahariana van intentar arribar a Ceuta a través de la Platja del Tarajal. Almenys 14 d’ells van morir en el seu intent d’arribar fins a la platja nadant mentre membres de la Guàrdia Civil espanyola van disparar amb pilotes de goma, gas lacrimogen i munició de salva per impedir la seva arribada. Segons informes sobre els fets, una altra dona va morir després de l’incident, encara que mai es va trobar el seu cos.

En un primer moment es va negar des del Govern l’ús de material antidisturbis. Després de les imatges aparegudes amb posterioritat sobre el material emprat, el Ministre de l’Interior va reconèixer aquest ús, encara que va afirmar que s’havia evitat arribar a les persones que estaven en el mar. No obstant això, segons testimoniatges dels supervivents, alguns d’ells van ser tocats amb pilotes de goma quan estaven en l’aigua i el gas lacrimogen llançat per la Guàrdia Civil els va causar serioses dificultats de visió i respiració.

El Congrés va votar en contra de la proposta de crear una comissió parlamentària per investigar l’incident. Encara que al febrer de 2014 es va obrir una recerca judicial sobre les morts, la jutgessa es recolza en el mateix cos policial, la Guàrdia Civil, que està sent investigat i que va dirigir l’operació amb resultats fatals l’any passat. Fins avui la investigació no ha estat exhaustiva, ràpida ni imparcial.

La jutgessa d’instrucció no va recollir informació vital, com la identitat dels agents que van participar en l’operació, fins a mesos després dels fets, després que les ONG qüestionessin la seva inacció davant els tribunals.

“Un any després amb prou feines s’ha avançat en la recerca per conèixer als responsables de les morts del Tarajal. Les víctimes d’aquesta tragèdia i les seves famílies mereixen una mica més que excuses i evasives. Tenen dret a conèixer el succeït”, va afirmar Patricia Fernández, membre de la Coordinadora de Barris.

Expulsions sense procés: Espanya incompleix la llei

A més de les denúncies d’ús excessiu de la força, l’expulsió sumaria al Marroc d’un grup de 23 persones que van aconseguir arribar a la Platja del Tarajal va suposar una violació de normes internacionals de drets humans vinculants per a Espanya.

Aquestes persones van ser retornades de forma sumaria al Marroc sense que se’ls donés l’oportunitat de demanar asil o recórrer contra l’expulsió. Referent a això el Ministeri de l’Interior va al·legar que les devolucions eren compatibles amb la legislació espanyola i amb les obligacions internacionals d’Espanya perquè els migrants no havien creuat la frontera espanyola.

No obstant això, resulta indubtable que les persones afectades van ser expulsades de territori espanyol, doncs van arribar a la platja del Tarajal i es trobaven sota jurisdicció espanyola quan van ser detectades per la Guàrdia Civil espanyola.

“Aquesta devolució sumaria va vulnerar de forma flagrant les obligacions espanyoles, europees i internacionals en matèria de drets humans i dret d’asil. No va ser la primera ni tampoc l’última. Aquest tipus de pràctiques han continuat periòdicament durant tot l’any passat”, va afegir Estrella Galán, Secretària General de CEAR.

Prop de 95.000 signatures contra les devolucions en calent

El Senat estudia actualment modificar la Llei d’Estrangeria per donar cobertura legal a les “devolucions en calenta” a Ceuta i Melilla, sense cap salvaguardia processal. El Ministeri de l’Interior ha declarat que, d’adoptar-se aquestes esmenes, aprovaria l’ús de material antiavalots per realitzar aquestes devolucions.

“En lloc de corregir una pràctica que persegueix impedir costi el que costi que persones refugiades i migrants entrin a Espanya retornant il·legalment a els qui arriben, el govern està buscant fórmules per legalitzar les devolucions sumarias i l’ús desproporcionat de la força per segellar les seves fronteres”, va defensar Estel Galán.

Com a mostra d’oposició a aquesta reforma, i després de l’acte en record a les víctimes del Tarajal, Amnistia Internacional i CEAR lliuren en el Senat gairebé 95 000 signatures ciutadanes recollides en les campanyes #PortazoAlGobierno i estohayquecortarlo.org

“La legalització de les devolucions en calenta violaria clarament les obligacions internacionals assumides per Espanya i posarien més vides en perill. El Senat no pot donar cobertura legal a una pràctica clarament il·legal”, va concloure María Serrano.
Informació addicional

La tragèdia del Tarajal no és l’únic cas en el qual s’ha qüestionat l’actuació d’agents a la frontera. Al desembre de 2012, prop de la costa de Lanzarote, una llanxa de la Guàrdia Civil va col·lisionar amb una pastera amb prop de 25 migrants a bord, amb el resultat que un d’ells va resultar mort i sis més van desaparèixer. Amb Amnistia Internacional i CEAR lamentem la lentitud de les recerques i els escassos avanços en l’esclariment de les morts i de l’actuació de la Guàrdia Civil.

Així mateix, existeix una causa oberta contra el Cap de la Guàrdia Civil de Melilla per les “devolucions en calenta” que van tenir lloc el 18 de juny i 13 d’agost del passat any a la frontera de la Ciutat Autònoma, i en les quals a més es denuncia que agents marroquins van entrar en territori espanyol.