skip to Main Content
93 301 25 39 ccar@ccar-cear.org

Presentació de l’Informe anual de CEAR 2019: “Les persones refugiades en Espanya i Europa”

Presentació De L’Informe Anual De CEAR 2019: “Les Persones Refugiades En Espanya I Europa”

Avui hem presentat en roda de premsa l’Informe anual de CEAR 2019: “Les persones refugiades en Espanya i Europa”. A la presentació han participat el Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), la Gisela Cardús, advocada i membre de l’equip jurídic de la CCAR, Mireia Serrano, responsable de l’Àrea de Voluntariat de Catalunya i hem comptat amb els testimonis de dues persones refugiades.

Durant la presentació hem donat a conèixer les principals dades que s’han recollit l’últim any en matèria de migracions i asil, una anàlisi actualitzada sobre la situació de les persones refugiades a Catalunya, Espanya i Europa i les seves perspectives de futur.

Al llarg de 2019, a l’Estat espanyol es van presentar un total de 118.264 sol·licituds d’asil, més del doble respecte a 2018. El permís per raons humanitàries s’ha concedit majoritàriament a persones de nacionalitat veneçolana, unes de 40.000 persones. L’estat espanyol només ha ofert protecció a 1 de cada 20 sol·licitants d’asil.

La taxa d’aprovació de sol·licituds d’asil va descendir fins al 5% durant 2019, prop de 20 punts menys respecte al 2018, de manera que poc més de tres mil persones van obtenir protecció internacional. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) considera necessari que s’incrementin els índexs de reconeixement de l’asil a l’Estat espanyol, molt allunyats del 30% de mitjana europea. L’Estat espanyol se situa molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, que registra al voltant d’un 30% de resolucions favorables.

Així, d’un total de més de 60.000 resolucions, es va atorgar l’estatut de refugiat en 1.653 ocasions i es van oferir 1.503 proteccions subsidiàries. No obstant això, cal destacar com un avanç respecte a períodes anteriors, amb la concessió de 39.776 permisos per raons humanitàries, la immensa majoria a persones de nacionalitat veneçolana, i de forma molt residual també d’Ucraïna, El Salvador, Hondures o Colòmbia.

‘L’Estat espanyol ha decidit posar obstacles com el visat de trànsit a les persones que fugen de països en conflicte. Això genera que aquestes persones hagin d’optar per vies no segures per a poder fugir’, ha destacat Miguel Pajares, President de la CCAR.

En aquest sentit, l’entitat valora com molt preocupant el fet que només el 6% de les sol·licituds d’asil s’hagin presentat a llocs fronterers (7.020), i únicament 307 en Ambaixades i Consolats, limitades exclusivament a extensions familiars. Això evidencia la falta de vies legals que permetin accedir a les fronteres espanyoles sigui per via marítima, aèria o terrestre, en particular a les oficines d’asil de Ceuta i Melilla per a les persones d’origen subsaharià. D’altra banda, només un 2% de les peticions es van realitzar en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

CCAR considera que les dades generals no són bones, però resulten particularment alarmants si es tenen en compte les denegacions en les sol·licituds d’asil a persones que fugen de Colòmbia o dels països on impera la violència de les maras (Hondures, Guatemala i El Salvador) així com el no reconeixement d’alguna mena de protecció a les persones que van arribar al nostre país amb els vaixells “Aquarius” i “Open Arms” fugint de l’infern que van viure a Líbia.

Rècord de sol·licituds: noves i pendents

En 2019, l’Estat espanyol va viure un nou any rècord de peticions d’asil, amb un total de 118.264, més del doble respecte a 2018. Les 5 nacionalitats amb major nombre de sol·licituds van ser Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.369), Hondures (6.792), Nicaragua (5.931) i El Salvador (4.784). D’aquesta manera, el 80% de les sol·licituds van ser presentades per persones d’Amèrica Llatina.

“La política de visats decidida des de l’Estat espanyol determina el perfil de les persones que poden sol·licitar asil al país. Així, els nacionals de Síria, Iemen o Palestina, entre altres, han de complir amb el requisit del visat de trànsit. D’aquesta manera, les restriccions establertes per certes nacionalitats es converteixen a la pràctica en una eina selectiva de control de fronteres”, ha denunciat Miguel Pajares.

Malgrat el reforç material i humà en l’Oficina d’Asil i Refugi (OAR), l’acumulació d’expedients pendents de resolució ha augmentat, i segons dades del Ministeri de l’Interior, al final de 2019 hi havia un total de 124.025 expedients sense resoldre.

CCAR valora que una de les principals causes que han provocat aquest increment de sol·licituds és l’absència d’unes polítiques migratòries adequades. En aquest sentit, la falta de disponibilitat i flexibilitat de vies de migració ordenada, com recull el Pacte Mundial per a les Migracions de Nacions Unides, està provocant que l’única via disponible per a poder accedir i romandre a l’Estat espanyol sigui a través del procés de sol·licitar protecció internacional, la qual cosa ha provocat una sobresaturació en el sistema d’asil.

Mahmoud i Miriam, dues històries darrere les xifres

A la roda de premsa hem conegut les històries de Mahmoud i Miriam. Ell és originari d’Egipte, país del qual va haver de fugir perseguit per la seva orientació sexual i pel fet de ser activista i denunciar a xarxes l’homofòbia que patia.

La Miriam és originària d’Hondures. Va haver de fugir del país per amenaces i coaccions per les maras. La Miriam viu a Catalunya fa menys d’un any, està habituant-se a l’entorn i buscant feina.

Informació complementària:

Dades autonòmiques

Al 2019 la CCAA de Catalunya va ser el segon territori amb major nombre de sol·licituds de PI: 13.270 (11% del total estatal). En 2018 les sol·licituds van ser 8.047 i en 2017, 3.926 respectivament.

Respecte a les dades desglossades per províncies, trobem que:
– Barcelona va ser la segona província amb major nombre de sol·licituds en tot l’estat: 11.711 (10% del total estatal), i la primera província a Catalunya (88% del total autonòmic). Pel que fa a dades d’anys anteriors a Barcelona durant l’any 2018 es van presentar 7.374 sol·licituds de PI.  Al 2017  en van registrar 3.453. Això significa que en tres anys (2017-2019) s’ha produït un augment percentual d’un 239.15%  en el nombre de sol·licituds fetes a la província de Barcelona.
-Al 2019 la segona província catalana  amb més sol·licituds és la de Girona amb un total de 755. Comparant amb els darrers anys, veiem que la tendència en l’increment de les sol·licituds es manté també a la província de Girona. Al 2017 es van registrar 263 sol·licituds de PI mentre que al  2018 se’n van realitzar 309. La segueix la província de Lleida que ha passat de 108 sol·licituds al 2017 a 553 sol·licituds al 2019 .
-La Província de Tarragona segueix sent el lloc del territori català on es presenten menys sol·licituds de protecció internacional. Al 2019 se n’han presentat 251 mentre que al 2018 van ser 180 sol.licituds i al 2017 només 104.  En aquest cas, l’increment és menor que en la resta de províncies.”

A escala global

– Actualment hi ha 79,5 milions de persones desplaçades forçosament a tot el món. Representa el 1% de la població mundial.

– 45,7 milions de desplaçats interns. Els 5 principals països són: Colòmbia (8 milions), Síria (6 milions) i República Democràtica del Congo (5 milions) , Iemen amb 3,6 milions i 2,6 milions a Somàlia i a Afganistán. El 52% són dones.

– Hi ha un total de 4,2 milions de sol·licitants d’asil ( 2 milions de nous sol·licitants d’asil al 2019).

– 8 de cada 10 persones refugiades es troben en països en vies de desenvolupament. (85% del total).

Back To Top