Presentem el #informeCEAR
18/06/2019
20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat continua demanant la protecció efectiva de les persones refugiades
-La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) denuncia la baixa taxa de reconeixement de la protecció internacional, les dificultats en l’accés en molts territoris al sistema d’asil i reclama una resposta eficaç i urgent a l’actual increment de peticions.
-L’entitat reclama al nou govern que promogui un Pacte d’Estat per l’Asil en coherència amb els Pactes Mundials sobre migració i refugi ratificats pel nostre país el desembre passat.
(Barcelona, 18 de juny de 2019). La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) ha presentat en el dia d’avui el seu Informe Anual La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa, en el qual manifesta les dificultats d’accés al sistema nacional d’asil i la preocupant situació en la qual es troba.
Les més de 46.000 sol·licituds d’asil presentades en els primers 5 mesos d’aquest any 2019, segons dades d’Interior, i els més de 100.000 expedients acumulats en els últims anys pendents de resolució demostren que “és urgent una redimensió del sistema d’asil, reforçant-lo de manera ferma, ja que l’estat espanyol es troba entre els primers d’Europa en nombre de sol·licituds” ha exigit Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. A més, en 2018 només es van acceptar 1 de cada 4 sol·licituds d’asil, molt per sota de la mitjana europea (38%) i es van mantenir llargs períodes d’espera per a formalitzar-les, la qual cosa en algunes províncies suposa més d’un any.
La CCAR valora positivament la iniciativa del govern de la posada en marxa de recursos i centres per donar millor recepció i acollida a les persones que arriben a les costes espanyoles, i que va suposar l’acceptació de les embarcacions de rescat rebutjades per Itàlia i Malta. No obstant això, lamenta que mesos després, des del mateix govern, s’hagin posat obstacles a vaixells d’ONG que han impedit la seva tasca de rescat al Mediterrani durant mesos.
D’una forma menys visible, també s’han establert al nostre país altre tipus d’obstacles molt preocupants: la imposició de visats de trànsit a persones d’origen palestí (fet que resulta contradictori, ja que és una de les nacionalitats amb un reconeixement de protecció més alt en el nostre país), i persones cameruneses. A més, s’ha continuat amb aquesta exigència a les persones d’origen sirià, en vigor des de l’inici del conflicte en 2011.
L’entitat lamenta que un any més van continuar les anomenades ‘devolucions en calent’ a Ceuta i Melilla, condemnades pel Tribunal Europeu de Drets Humans i sobre les quals la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà pròximament. D’altra banda, el govern va recórrer inesperadament, per primera vegada el mes d’agost 2018, a un acord bilateral amb el Marroc de 1992 per a realitzar les anomenades ‘devolucions exprés’, un procediment accelerat que dificulta detectar casos d’especial vulnerabilitat o possibles sol·licitants d’asil, una pràctica que a més s’ha repetit en ocasions posteriors.
Així, davant dels diferents enfocaments de les polítiques migratòries de l’Executiu i davant de l’escenari de creixement de les sol·licituds d’asil, l’organització reclama al nou govern que recuperi ‘l’esperit de l’Aquarius’ i promogui un Pacte d’Estat per l’Asil, basant-se en els Pactes Mundials sobre migració i refugi ratificats per l’Estat espanyol el desembre passat i posant el focus en les persones.
Morts i criminalització a Europa
En 2018, el Mediterrani va tornar a ser la ruta migratòria més perillosa del planeta, amb almenys 2.299 vides perdudes en les seves aigües. D’elles, més de 800 van ser en les rutes cap a Espanya, la qual cosa suposa un dramàtic increment respecte a l’any anterior. No obstant això, la resposta de la major part dels països de la UE va ser criminalitzar la tasca solidària de salvament que realitzen els vaixells de les ONG.
“No volem tornar a veure vaixells de rescat bloquejats a port com ho vam veure amb l’Open Arms a Barcelona. Per això, necessitem governs valents que defensin una Europa dels drets humans, i no la que intenten imposar Salvini i Orban” , denuncia Miguel Pajares.
Davant el tancament de ports d’Itàlia i Malta, l’entitat reivindica l’impuls per part del govern espanyol per a liderar a Europa una nova forma de gestionar les polítiques migratòries, no centrades únicament en el control de fronteres. Així mateix, insta a establir un mecanisme europeu de desembarcament segur i predictible perquè cap persona pugui ser retornada a un país no segur en el qual la seva vida pugui córrer perill, sobre la base del principi de no devolució, i que es garanteixi una reubicació de les persones rescatades entre els membres de la UE.
Un món sense refugi
L’ONG recull en el seu informe les dades d’ACNUR, que a mitjans de 2018 xifraven en més de 70 milions les persones que havien hagut d’abandonat forçosament les seves llars, la qual cosa suposa el major èxode mai registrat en la història. Aquestes xifres es deuen principalment a la continuïtat de conflictes de llarguíssima durada (Palestina, Colòmbia, Afganistan o República Democràtica del Congo), i a la falta de resolució també d’uns altres més recents, com els que han sorgit a Síria, Sudan del Sud o Myanmar.
Al desembre de 2018, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular i del Pacte Mundial sobre Refugiats. Malgrat el seu caràcter no vinculant i de la falta d’adhesió d’alguns estats, per a l’entitat aquest acord obre una finestra d’oportunitat sota el principi de responsabilitat compartida per a afrontar els nous reptes que plantegen els desplaçaments de població en el context actual.
En darrer lloc, l’organització remarca que s’estan donant noves causes de migració forçada, com ara les viscudes per les persones de l’anomenada ‘Caravana migrant’ de Centreamèrica, que també han patit nombroses vulneracions de drets humans en la seva ruta cap als Estats Units, o les que s’estan produint en diferents parts del món amb els denominats ‘refugiats climàtics’.
Llgeiex el informe aquí
