skip to Main Content
93 301 25 39 ccar@ccar-cear.org

Síria i la situació de les persones refugiades i desplaçades

Síria I La Situació De Les Persones Refugiades I Desplaçades

Una de les conseqüències del conflicte a Síria entre les forces governamentals i rebels concerneix a l’augment exponencial de persones desplaçades internament i refugiades als països limítrofs. El nombre de refugiats assistits per l’ONU en els quatre països veïns ha augmentat a 73.000 persones, encara que es va reduir temporalment en els dies posteriors a l’alt-el-foc. Les persones desplaçades internes al país, en canvi, són més de mig milió. Cal ressaltar que només un petit percentatge de refugiats sirians arriba a Europa.

A Líban, el nombre de persones fugides ha arribat a 14.000, encara que fonts no oficials parlen de 22.000 refugiats. A l’alt nombre de persones refugiades s’hi sumen els greus problemes polítics que estan portant al govern libanès cap a una crisi institucional amb conseqüències directes sobre la condició de les persones refugiades. Mentre que en els primers mesos de conflicte els refugiats sirians van rebre ajuda per part del govern libanès, en les darreres setmanes les seves condicions han empitjorat notablement.
Crítica és també la posició dels refugiats sirians a Turquia. 400 persones han creuat en les ultimes hores la frontera entre els dos països, amb la qual cosa ja són més de 24.500 els refugiats que han fugit a territori turc com a conseqüència de la violència, segons informa l’agència de notícies turca Anatolia. Fins a 396 refugiats procedents de la província siriana de Idlib, una de les regions amb presència rebel, han entrat a la província de Hatay (Turquia) i s’han registrat en els censos de refugiats instal•lats en les localitats de Kavalcik, Kusakli i Bukulmez. Quatre persones han hagut de ser hospitalitzades perquè estaven ferides, segons Anatolia.

Pel que fa a la frontera iraquiana, l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) estan assistint a 4.200 sirians. El portaveu de la OIM a Ginebra, en Chris Lom, ha declarat que “7.000 persones més arribaran durant el proper mes”.
Perquè no arriben a Europa?
La situació canvia notablement observant el fluxe de ciutadans sirians que intenten arribar a les fronteres europèas. En particular demanar asil a Espanya s’ha tornat extremadament difícil. Les raons són bastant evidents: tot i que en els discursos públics es dona suport a la rebel·lió del ciutadans del Orient Mitjà, les polítiques migratòries adoptades pels països europeus són molt restrictives.
A Espanya  al  2011 s’ha introduït el visat de trànsit a les persones de nacionalitat siriana impossibilitant, en la pràctica, el seu accés a territori espanyol i al procediment d’asil. Conseqüentment, les persones acaben sol·licitant el visat davant les autoritats diplomàtiques del seu país, exactament les mateixes de les quals estan fugint. Des de llavors i fins a final de 2011, només tres persones de nacionalitat siriana van poder accedir a territori espanyol i formalitzar una sol·licitud de protecció internacional. Pel que fa al 2012, únicament deu persones més van aconseguir fer-ho. De fet, fins a finals de març de 2012, moment en què Regne Unit va prendre la mateixa decisió, Espanya era l’únic estat membre de la UE que havia imposat el visat de trànsit.
A aquestes mesures s’hi sumen les polítiques d’externalització de les fronteres que estan adoptant tots els països de la UE. Amb el  reforçament de l’Agència Europea de Fronteres Exteriors, la signatura d’acords de readmissió d’immigrants amb els països de trànsit i origen i amb la militarització dels controls fronterers, sol·licitar l’estat de refugiat a Europa s’està tornant cada cop més difícil.

Back To Top