2-12 d'octubre: 6 reconeguts defensors de drets humans visitaran diferents municipis catalans
25/09/2013
La visita s’emmarca dins un projecte comú d’onze municipis (10 de l’àrea metropolitana de Barcelona i un del Vallès): Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, El Prat de Llobregat, Barberà del Vallès, Viladecans, Gavà, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei i Lliçà de Vall. Sota el lema “Ciutats defensores de drets humans” els onze municipis conjuntament amb l’AMB han impulsat aquest projecte per ajudar a aquestes persones en la seva tasca diària de defensa dels drets humans i mostrar la solidaritat de Catalunya a una lluita que, sovint, realitzen a costa de la seva seguretat personal.
Així és el cas de Marco Antonio Arana Zegarra, defensor de drets humans peruà, perseguit per la seva defensa del medi ambient; o de Maria Doris Rivera Ríos, membre de la Comissió de Drets Humans i Dret Internacional del Bajo Ari, en Colòmbia. Ambdós sota amenaça permanent per les seves activitats als seus respectius països.
La delegació inclou també a James Torh, membre de la Comissió Nacional Independent de Drets Humans de Libèria; Idagja Lachgare, defensora dels drets del poble saharaui perseguida per les autoritats marroquines; Alma Masic, defensora de drets humans de Bòsnia-Herzegovina; i Estela de Carlotto, presidenta d’Abuelas de la Plaza de Mayo.
Els sis defensors i defensores participaran en diferents activitats com xerrades i col·loquis als onze municipis. A més, seran rebuts al més alt nivell per Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i es reuniran amb diferents organismes de defensa dels drets humans a casa nostra com el Síndic de Greuges de Catalunya i el Fòrum de Síndics i Defensors locals de Catalunya.
El projecte “Ciutats defensores dels drets humans” compta amb la col·laboració de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i l’Institut de Drets Humans de Catalunya i el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Fundació TMBi Casa Amèrica Catalunya.
PER A MÉS INFORMACIÓ:
Pascale Coissard, Responsable d’incidència Política i Social de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Telf. 93 301 25 39 Mail: pascale.coissard@cear.es
Tota la informació sobre “Ciutats defensores dels drets humans”, la programació d’activitats i més informació sobre els sis defensors es pot consultar a:
http://ciutatsdefensoresdretshumans.wordpress.com/ciutats-defensores-dels-drets-humans/
A continuació es facilita un petit dossier sobre:
– Què són els defensors i defensores de drets humans
– Nota biogràfica dels sis defensors i defensores que estaran a Barcelona del 2 al 12 d’octubre
QUÈ SÓN ELS DEFENSORS I DEFENSORES DE DRETS HUMANS?
Els defensors i defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per a promoure o protegir els drets humans i, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia seguretat.
El què els identifica com a “defensors” és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa: membres d’entitats no governamentals; treballadors públics de l’àmbit de la justícia, les Procuradories, Defensories o similars; sindicalistes; membres del sector privat, d’organitzacions internacionals, professionals d’altres àmbits, etc.
La tasca dels defensors i defensores pot consistir en reunir i difondre informació sobre violacions de drets humans, realització d’activitats de mobilització de l’opinió pública, capacitació o formació d’altres persones o sectors en temes de drets humans, recolzament a les víctimes de violacions de drets humans, enfortiment dels mecanismes de rendició de comptes… És a dir, una varietat multidisciplinar de tasques que tenen com a característica comuna el compromís per ajudar als altres, compromís basat en les normes internacionals de drets humans i en els principis d’igualtat i no discriminació i en la dignitat humana. Un compromís que sovint comporta un risc per a la vida i la seguretat dels defensors i defensores i/o de les seves famílies, tant per part d’agents governamentals com per part d’altres actors (terratinents, paramilitars, càrtels de delinqüència organitzada, etc.).
Per tal de protegir la feina d’aquestes persones, l’any 1998 les Nacions Unides van adoptar la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts (Res. 53/144, de 9 de desembre de 1998). La Declaració reconeix que:
“Tota persona té dret, individual o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.”
Això implica, per la Declaració, el dret individual i col·lectiu de tothom a conèixer, difondre i protegir els drets humans i el corresponent deure dels Estats de protegir les persones que actuen com a “defensors dels drets humans”.
Més recentment, la resolució 60/161, de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de 16 de desembre de 2005 demana, entre altres coses, que: “4. …Els Estats adoptin totes les mesures necessàries, a nivell local i nacional, per garantir la protecció dels defensors dels drets humans, en particular en èpoques de conflicte i de manteniment de la pau”. És aquesta l’obligació que entoma els municipis participants amb el plantejament del present projecte.
Com a mecanisme de garantia de la Declaració, les Nacions Unides van decidir a l’any 2000 nomenar un representant especial sobre la qüestió dels defensors i defensores dels drets humans. En aquests moments la representant és l’ugandesa Margaret Sekaggya, que realitza un informe anual sobre la situació dels defensors i defensores arreu del món.
Tots aquests òrgans i instruments internacionals s’han de veure reforçats, tal i com diu la pròpia Declaració en els seus articles 14 i 15, per l’acció dels diferents poders públics estatals, que tenen l’obligació d’adoptar totes les mesures necessàries per promoure la comprensió per part de tota la seva ciutadania dels seus drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
NOTA BIOGRÀFICA
JAMES TORH
Defensor de drets humans de Libèria. Va estar acollit al programa de protecció temporal de defensors de drets humans de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional. Ha estat membre del Centre d’Estudis sobre Refugiats de la Universitat de York, Toronto (Canadà). L’agost de 2010 va ser nomenat per la presidenta de Libèria com a membre de la Comissió Nacional Independent de Drets Humans (INCHR).
MARIA DORIS RIVERA RÍOS
Defensora de drets humans colombiana. Presidenta de Asociación de Trabajadores Campesinos para la Agricultura Agroecológica, la Defensa y la Preservación de la Sierra de la Macarena ASPRO Macarena dels municipis de Vista Hermosa i San Juan de Arama, i membre de la Asociación de Mujeres por la Paz y la Defensa de los Derechos de las Mujeres Colombianas (ASODEMUC).
Va ser acollida a Sant Boi pel Programa de Protecció de Defensors i Defensores de Drets Humans de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya entre agost de 2010 i febrer de 2011.
MARCO ANTONIO ARANA
Activista mediambientalista peruà. Va crear el Grupo de Formación e Intervención para el Desarrollo Sostenible (GRUFIDES), una de les institucions més reconegudes del país en la defensa dels drets de les comunitats. Per la seva oposició al projecte miner Conga a la regió de Cajamarca ha patit amenaces i persecucions.
ESTELA BARNES DE CARLOTTO
És una activista argentina defensora dels drets humans. A l’agost de 1977 l’exèrcit va capturar i torturar al seu marit que va ser alliberat desprès del pagament d’un rescat. A finals de 1977 van segrestar a una de les seves filles que estava embarassada de 3 mesos, mantinguda amb vida fins al part. Finalment li van tornar el cadàver de la seva filla però el seu net continua desaparegut. L’any 1977 es constitueix l’associació Abuelas de Plaza de Mayo, de la qual Estela n’és la presidenta. Abuelas de Plaza de Mayo ha aconseguit la localització i restitució a les seves legítimes famílies a 107 nens i nenes segrestats/desapareguts per la dictadura militar argentina entre 1976 i 1983.
ALMA MASIC
Directora de l’Associació Iniciativa Juvenil pels Drets Humans a Bòsnia Hercegovina, creada l’any 2003 i que té com a finalitat la protecció de les víctimes de violacions de drets humans, així com la promoció de la veritat sobre les guerres a l’ex Iugoslàvia. L’YIHRBH vol posar de manifest la importància de la memòria en el país, ja que encara es manté la negació sobre les greus violacions dels drets humans que es van donar a la dècada dels anys 90.
IDAGJA LACHGARE
Va néixer a El Aaiun al 1958. És activista i defensora a favor de la independència i el dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental. Ha estat 11 anys ininterromputs a presons secretes al Marroc, figurant com a “desapareguda” per a la seva família i per a la comunitat internacional, patint tortures a mans de les forces de seguretat marroquines. La seva darrera detenció es produí l’any 2009 després de viatjar a l’Alger, quan fou detinguda juntament amb sis altres activistes sahruis, coneguts com el Grup dels 7, per participar en una Conferència Internacional. A partir de llavors, la van traslladar per diverses presons, va ser sotmesa a tortura i a condicions deplorables, en protesta de les quals va iniciar una vaga de fam.
