Tornar enrere

Un Pacte d'Estat davant el drama humà de les persones refugiades

A la presentació de l’Informe Anual 2017, Les persones refugiades a Espanya i Europa, CCAR-CEAR va apuntar que aquest Pacte d’Estat hauria de servir per garantir el compliment efectiu del dret d’asil més enllà dels canvis polítics.

A més, ha de servir perquè el conjunt de les administracions públiques es puguin implicar en les diferents tasques per oferir una acollida efectiva que afavoreixi la inclusió dels sol·licitants d’asil. “El nombre de persones que s’han vist obligades a fugir de les seves llars s’acosta als 70 milions i el nombre de morts a la Mediterrània no deixa d’augmentar, però la resposta de les autoritats espanyoles i europees no es correspon amb aquest drama humà “, ha lamentat Estrella Galán, secretària general de CEAR.
La proposta de Pacte d’Estat inclou 12 mesures per assegurar el dret d’asil entre les que es troben aprovar un reglament per a l’actual Llei d’Asil i contribuir a un Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) amb els objectius de garantir en la pràctica el dret d’asil. A més, CCAR-CEAR apunta la necessitat de suprimir l’exigència de visat de trànsit a països en conflicte com Síria, posar fi a les devolucions il·legals de Ceuta i Melilla, posar en marxa vies legals i segures com són els visats humanitaris, per tal d’assegurar la protecció als que fugen per posar fora de perill les seves vides.
Així mateix, reclamem el compliment per part d’Espanya dels acords de reubicació i reassentament -que ara se situa en menys del 8 per cent-, el desenvolupament d’un sistema d’acollida més flexible i sostenible, i un pla coordinat amb el conjunt de les administracions públiques i la societat civil.

21.000 vides a l’espera

A la presentació de l’Informe, CCAR-CEAR ha criticat que tot i l’augment en el nombre de sol·licituds en 2016, les dificultats en l’accés al procediment d’asil a la frontera sud, al costat de la falta de vies legals i segures, expliquen el descens de peticions de persones de Síria i altres països de l’Orient Mitjà i Àfrica.
Els retards en les resolucions en les sol·licituds d’asil afecten greument els processos d’inclusió i generen greus disfuncions en el sistema d’acollida. Aquests retards convertits en norma han provocat l’acumulació de més de 21.000 sol·licituds pendents de resoldre: 21.000 persones que estan pendents d’una decisió de la qual depèn el seu futur.

A més, en el que va de 2017 s’ha triplicat el nombre d’arribades a costes espanyoles fins a les més de 3.000, mentre que el nombre de morts registrades és ja de 54.

Europa: morts i acords incomplerts

A gairebé tres mesos de la fi del termini, els acords de reubicació i reassentament a nivell europeu amb prou feines han complert un 20 per cent. Mentre que les més de les 1.800 persones que han perdut la vida a 2017 apunta que s’assoliran altra vegada xifres rècord com les de l’any passat de més de 5.000 morts.
“Una petita minoria de les persones que fugen al món ho fan a algun país europeu i, no obstant això, la UE és incapaç de complir els seus compromisos de mínims i amb prou feines mou un dit perquè el Mediterrani es converteixi en una fossa comuna cada vegada més gran “, ha criticat la portaveu de l’entitat.