Tornar enrere

Vuit claus per entendre el que està passant en les costes espanyoles


Oferim algunes claus per ajudar a entendre què està passant en les costes espanyoles:
1. L’Estat espanyol s’ha convertit, des del passat mes de juny, en la principal ruta de persones migrants i refugiades per mar a Europa, amb més de 20.000 arribades enguany. No obstant, això es deu en gran manera al fet que el nombre d’entrades a Itàlia i Grècia ha descendit notablement.
2. Actualment, aquest any les arribades a l’Estat espanyol suposen prop del 40% del total de la UE, les quals s’ha reduït a més de la meitat en comparació de l’any passat, passant de 102.800 a 54.500 en el mateix període de l’any, segons dades d’ACNUR.
3. La política de tancament de ports dels governs d’Itàlia i Malta, que incompleixen així les seves obligacions d’auxili en el mar, i els continus obstacles als vaixells de rescat en el Mediterrani central està provocant que les persones busquin rutes alternatives per posar fora de perill les seves vides.
4. Les revoltes en el Rif així com l’ús de les migracions com a element de pressió en les negociacions entre el Marroc amb L’Estat espanyol i la UE podrien estar afavorint una relaxació en les mesures de control migratori marroquí.
5. Des d’Europa s’estan posant cada vegada més obstacles per a l’arribada de les persones migrants i refugiades mitjançant la signatura d’acords amb països com Turquia o Líbia, basats en l’externalització de fronteres, països on no es respecten els drets humans i està obligant a les persones que fugen a buscar noves vies d’accés a Europa.
6. Com a conseqüència d’aquestes polítiques, s’ha triplicat el percentatge de morts per arribades en el Mediterrani Central, ja que aquest any han mort 6 de cada 100 persones que ho intenten. Això fa que molts triïn la ruta entre l’Estat espanyol i el Marroc, a pesar que ja haurien perdut la vida més de 300 persones, més que totes les registrades durant l’any passat. En aquest sentit, no hi ha cap “efecte crida”, sinó un “efecte fugida davant el risc de mort”.
7. L’Estat espanyol té capacitat per assumir l’acollida d’aquestes persones i lamenta que moltes vegades es propagui una sensació d’alarma injustificada. Per a això, és més necessari que mai un pla d’acció i un protocol unificat coordinat entre els diferents actors perquè no es vulnerin els drets de les persones que arribin al nostre país.
8. La frontera espanyola, igual que la italiana i la grega, són en definitiva la frontera sud de la Unió Europea, per la qual cosa les mesures que s’adoptin com a resposta a aquesta situació són una responsabilitat del conjunt de la UE.