17 DE MAIG. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTBIFÒBIA

17 DE MAIG. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA LGTBIFÒBIA

L’orientació sexual i la identitat de gènere continuen sent un dels motius pels quals moltes persones es veuen obligades cada any a fugir dels seus països i buscar refugi.

Des de la CCAR, denunciem les dificultats amb les quals es troben per a poder arribar a Europa i sol·licitar asil donada l’absència de vies legals i segures, les persones LGTBI es veuen també, en moltes ocasions, excloses i discriminades en una societat que hauria de protegir-les.

Barcelona, 17 de maig de 2023 – Avui, en el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat volem denunciar que l’orientació sexual i la identitat de gènere continuen sent un dels motius pels quals moltes persones es veuen obligades cada any a fugir dels seus països i buscar refugi en el nostre o en altres del nostre entorn. No obstant això, a més de les dificultats amb les quals es troben per a poder arribar a Europa i sol·licitar asil donada l’absència de vies legals i segures, les persones LGTBI es veuen també, en moltes ocasions, excloses i discriminades en una societat que hauria de protegir-les.

Actualment, 67 països a tot el món continuen criminalitzant i perseguint legalment les persones pertanyents al col·lectiu LGTBI. Les penes poden anar des d’alguns mesos de presó fins a la mort, passant pels càstigs físics i les humiliacions públiques. En molts altres països, encara que no existeix una persecució legal del col·lectiu, aquestes persones pateixen la constant discriminació dels seus conciutadans davant la passivitat, quan no complicitat, de les autoritats. Encara que organitzacions internacionals com ILGA o Amnistia Internacional reconeixen que la situació global millora cada any, en els últims temps alguns països han empitjorat les seves polítiques contra les persones LGTBI. De fet, el passat mes de març, el Parlament d’Uganda aprovava una llei que preveu penes de presó, inclosa la cadena perpetua, per a aquelles persones que s’identifiquin com a pertanyents al col·lectiu LGTBI. De la mateixa manera, a la fi del passat any, Indonèsia va aprovar una reforma del Codi Penal, que entrarà en vigor en 2025, per a prohibir les relacions sexuals fora del matrimoni, el que afecta directament les relacions entre persones del mateix sexe. D’altra banda, també en diversos països europeus els incidents discriminatoris contra persones del col·lectiu han augmentat en els últims anys a causa del creixent auge dels discursos de partits d’ultra dreta i de la inacció d’aquells que haurien de combatre’ls.

El procediment de sol·licitud de protecció internacional per orientació sexual i/o identitat de gènere

El procediment administratiu de sol·licitud de protecció internacional està altament estandarditzat, la qual cosa provoca que no es tinguin en compte les necessitats de les persones que sol·liciten asil per la seva orientació sexual o identitat de gènere. L’estudi de les sol·licituds es basa principalment en el relat ofert per la persona sol·licitant durant l’entrevista, en les proves documentals que pugui aportar i en la informació que existeix sobre la situació del col·lectiu al seu país d’origen. No obstant això, donats els nostres prejudicis i la visió etnocèntrica que tenim de les relacions afectiu-sexuals, en masses ocasions les autoritats desconfien de les experiències narrades, posant en dubte la credibilitat del relat quant a l’orientació sexual o identitat de gènere de les persones sol·licitants.

Tot i que cada vegada es concedeixen més estatuts de protecció a persones que han estat perseguides per la seva orientació sexual i/o identitat de gènere, encara es continuen denegant un gran nombre de sol·licituds. Aquestes persones, una vegada han estat denegades, queden en situació administrativa irregular i corren el risc de ser expulsades als seus països d’origen.

Acollida i inclusió de les persones refugiades del col·lectiu LGTBI

Durant el procés d’acollida, les persones refugiades LGTBI s’enfronten a una doble discriminació per la seva orientació sexual i identitat de gènere però també pel seu origen migrant. Aquestes interseccionalitats que travessen a les persones refugiades LGTBI  impliquen que puguin ser víctimes de discriminació en un entorn en el que haurien d’estar segures. Però també implica que puguin no ser acceptades com a iguals per altres persones LGTBI autòctones i/o no racialitzades que no reconeguin les seves discriminacions i tinguin conductes racistes i xenòfobes. De la mateixa manera, ens trobem casos de persones que experimenten també el rebuig dels membres de la seva comunitat. Continuar patint discriminació al país d’acollida pel mateix motiu que va fer que fugiren del seu propi país produeix un gran impacte psicosocial en persones que pensaven que en arribar al seu destí podrien viure de manera lliure i sentir-se protegides.

Pel que fa a la inclusió social de les persones refugiades LGTBI, l’accés al treball i a l’habitatge continuen sent dos dels principals  problemes que enfronten. La temporalitat, la precarietat laboral, la discriminació i la manca d’una xarxa de suport fa que tinguin grans dificultats per accedir i mantenir tant el treball com l’habitatge, dos dels problemes que actualment més experimenta la població autòctona a nivell social i que es veu fortament agreujada en el cas de les persones refugiades i específicament de les persones refugiades LGTBI.

Per tot l’anteriorment assenyalat des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) demanem:

• Que s’habiliten vies legals i segures per demanar protecció internacional, tals com la possibilitat de realitzar les sol·licituds en consolats i ambaixades de tercers països; la concessió de visats humanitaris, l’enfortiment de les polítiques de reassentaments i, en general, totes aquelles que facilitin l’accés al procediment de protecció internacional d’una manera segura.
• Que totes els i les professionals que participin al procediment d’asil en qualsevol de les seves fases (Policia Nacional, intèrprets, tècnics d’intervenció, instructors, etc.) tinguin formació específica en gènere i diversitat així com competències interculturals.
• Que es tinguin en compte les recomanacions d’ACNUR i d’altres organitzacions especialistes en protecció internacional, sobre com realitzar les entrevistes i la valoració de les proves documentals i dels expedients.
• Que les persones refugiades del col·lectiu LGTBI siguin derivades a dispositius que siguin entorns segurs i protectors en els quals puguin expressar lliurement la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i que estiguin ubicats en entorns on disposin dels recursos que necessitin.
• Que es faciliti formació en interculturalitat i diversitat sexual i de gènere per a tots i totes els i les professionals. Tots els actors que participen en les diferents etapes del procediment d’asil (Policia Nacional, instructors, intèrprets, professionals d’intervenció social, etc.) haurien de tindre formació específica sobre persecucions per motius d’orientació sexual i identitat de gènere. A més, en qualsevol cas, s’haurien de seguir les indicacions elaborades per l’ACNUR per tal d’orientar les entrevistes i de resoldre les sol·licituds.
• Que es posin en marxa protocols contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en els diferents dispositius d’acollida per a persones refugiades.
• Que es visibilitzi la presència de persones refugiades del col·lectiu LGTBI en els diferents sectors productius i àmbits laborals.
• Que es dediquin més recursos a la formació de les persones sol·licitants de protecció internacional, que s’ampliï l’oferta de cursos formatius i que s’ofereixin facilitats per a aquelles persones que encara no han aprés el idioma.
• Que s’estableixin mesures per lluitar contra la discriminació racista i lgtbifòbica als àmbits de l’habitatge, del treball, de l’assistència sanitària, de l’accés als serveis socials i al de la participació social i ciutadana, amb sancions per a aquelles persones, organitzacions i institucions que vulnerin el principi d’igualtat de tracte i la prohibició de discriminació.