La violència masclista provoca desplaçaments forçats. Denunciem les violències, acollim les persones
Segons dades de l’ACNUR, aproximadament el 51% de les persones refugiades arreu del món són dones i nenes, ja siguin sol·licitants de protecció internacional o d’apatrídia, refugiades, apàtrides o desplaçades internes. Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència masclista, des de la CCAR posem de manifest que, arreu del món, moltes dones i nenes pateixen persecucions basades en el masclisme i la misogínia i es veuen forçades a fugir de països amb estructures socials i polítiques fortament patriarcals, que les situen en posicions de subordinació respecte els homes i les exposen a patir greus vulneracions dels seus drets humans fonamentals.
Les dones pateixen, pràcticament en tots els països del món i en major o menor grau, situacions de desigualtat que van des de formes subtils de discriminació en el llenguatge fins a les violacions més greus dels Drets Humans. Tot i què en els últims anys la defensa dels drets de les dones ha anat adquirint cada cop més presència a l’agenda internacional i hi ha hagut avenços en el reconeixement de la igualtat entre dones i homes, no es pot obviar l’abisme entre la titularitat dels drets i la possibilitat de gaudir-los.
Així, malgrat no trobar-se reconegudes explícitament per la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estatut del Refugiat, les persecucions basades en el masclisme i la misogínia constitueixen una realitat de gran rellevància actual: i és que moltes dones i nenes encara es veuen forçades a fugir de països amb estructures socials i polítiques fortament patriarcals, que les situen en posicions de subordinació respecte els homes i les exposen a patir greus vulneracions dels seus drets humans fonamentals.
Durant els tres primers trimestres de 2023, 125.164 persones van sol·licitar protecció internacional a l’Estat espanyol, una xifra força superior a les 118.842 sol·licituds presentades durant tot el 2022. Pel que fa al gènere, cal destacar que el percentatge de sol·licituds de dones també ha augmentat respecte l’any anterior (que era del 46%), situant-se en un 47,6%.
Pel que fa als territoris d’origen, el 2023 destaca l’augment de sol·licituds de Protecció Internacional de persones d’Hondures, moltes d’elles dones, que fugen de l’actual conflictiva al país.
Un altre aspecte rellevant és que la taxa de reconeixement de protecció internacional entre les dones durant el 2023 ha disminuït fins al 8,55% (3 punts menys que durant el 2022). Aquesta xifra ha estat sempre inferior a la taxa de reconeixement dels homes sol·licitants de protecció internacional, un fet que fa patent els obstacles amb què segueixen trobant-se les dones refugiades a l’hora de veure reconegut el seu dret a l’asil a l’Estat espanyol. Tal i com s’ha exposat anteriorment, això es deu, en part, a que la Convenció de Ginebra, que estableix el concepte de ‘persona refugiada’, no reconeix de manera explícita el gènere com a motiu de persecució susceptible d’acollir-se a la protecció internacional, tot i que l’ACNUR i la totalitat d’Estats membres de la UE, explícita o implícitament en les seves respectives lleis d’asil sí que ho fan.
Malgrat que les dones, en una gran quantitat de països, estan exposades a violències de gènere com l’aïllament de la vida pública, l’avortament selectiu, els matrimonis forçats, els abusos sexuals com a arma de guerra o la violència masclista familiar, en la pràctica, el reconeixement de la protecció internacional per persecucions basades en la misogínia i el masclisme segueix sent molt limitat.
Les discriminacions i persecucions que pateixen les dones són perpetrades tant per part d’agents estatals com no estatals. En moltes ocasions l’Estat és l’agent perseguidor; en altres, no té la capacitat o no compleix amb el deure de protegir-les. Sovint, les dones i nenes no compten amb el suport de la família ni de la comunitat, o en són víctimes directes, fet que obstaculitza encara més que puguin denunciar la violència i/o persecució que pateixen.
Tanmateix, degut a la manca de vies legals i segures d’accés a Europa, les dones i nenes refugiades es troben en situació d’especial risc no només al país d’origen, sinó també durant el seu trànsit cap a Europa, ja que estan més exposades que altres col·lectius a la violència i abusos fonamentats en el gènere. A més, un cop arriben a les societats d’acollida són susceptibles de rebre aquesta mateixa violència masclista, sumada a violències racistes, xenòfobes i aporofòbiques.
Per últim, cal destacar que és necessari que els territoris d’acollida abordin les interseccionalitats existents en el sí del col·lectiu: una mateixa dona pot sol·licitar protecció internacional per haver estat víctima de discriminació i/o persecució per motius de gènere i, al mateix temps, degut a la seva ètnia, opinions polítiques, religió, orientació sexual i/o identitat de gènere, entre d’altres motius.
Per tot això, des de la CCAR exigim:
- Obertura de vies legals i segures que garanteixin l’accés al dret d’asil a les persones refugiades que fugen de la violència dels seus països d’origen perquè no hagin de recórrer a xarxes de tràfic il·lícit de migrants i de tràfic d’éssers humans, i tinguin cada vegada menys dificultats per trobar refugi sense posar en perill les seves vides, especialment per a dones, infants i supervivents de la violència sexual i de gènere.
- Reforçar els programes de reassentament en coherència amb el nombre de persones refugiades existent, assumint un repartiment equitatiu i solidari entre tots els Estats i prioritzar dones i nenes amb necessitats específiques a l’hora d’accedir a oportunitats de reubicació i reassentament; garantir la possibilitat de demanar asil en ambaixades i consolats de tercers països; activar polítiques de concessió de visats humanitaris; eliminar l’exigència del visat de trànsit per a aquelles persones que procedeixen de països en conflicte.
- Garantir la protecció i assistència de les dones durant la seva estada en camps de refugiats, en els controls fronterers i, evidentment, després de la seva entrada a la UE.
- Engegada d’una operació de rescat i salvament eficaç que compti amb els mitjans necessaris per evitar més morts al Mediterrani.
- Aplicació de la Directiva de Protecció Temporal a partir del seu mecanisme per fer front a emergències humanitàries.
- Assegurar que la llista de països d’origen segurs no comporti un tracte procedimental desfavorable per a les dones que presenten sol·licituds d’asil per violència de gènere.
- La no discriminació per nacionalitat durant el trànsit, als camps o centres d’internament ni a l’hora d’estudiar la sol·licitud d’asil: totes les dones que busquen protecció internacional han de tenir accés a un sistema d’asil just.
- Assegurar procediments de reunificació i cerca de familiars eficients, especialment per al cas de menors no acompanyats. Ara, trobem moltes dones i nenes que fan el viatge per a reunir-se amb els seus marits i pares ja assentats.
- Flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar.
- Assegurar que els llocs de trànsit i el personal que hi treballa tinguin en consideració la perspectiva de gènere, reconeixent les necessitats i la seguretat de dones i nenes.
- Millorar l’accés a la informació sobre el seus drets, les rutes de trànsit, els serveis disponibles, la disponibilitat de dones intèrprets, etc.
- Mesures específiques per garantir la plena integració de les refugiades i sol·licitants d’asil, evitant tota forma d’explotació, abusos, violència i tràfic d’essers humans.
- La decisió d’estudiar i enfrontar les veritables causes dels moviments forçats de població cap a Europa.
- Activar l’article 38 de la Llei d’Asil que contempla la possibilitat de trasllat des d’Ambaixades i representacions consulars en països d’origen i trànsit, així com un altre tipus de vies legals i segures, per poder prevenir la violència específica que pateixen les dones i nenes per raó del seu gènere durant el trànsit migratori, impedint que es converteixin en víctimes de les xarxes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.
- Proporcionar un tractament diferenciat a les dones i nenes amb l’objectiu d’assegurar una correcta identificació de la seva situació d’especial vulnerabilitat.
- Establir mecanismes eficaços d’identificació i protecció de víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació que facin prevaldre la protecció de les potencials víctimes sobre l’enfocament de persecució del delicte.
- Derivar les dones i nenes especialment vulnerables a recursos específics.
- Reconèixer com a motiu de persecució la mutilació genital femenina i el matrimoni forçat i atorgar protecció internacional a les persones que fugen d’aquestes pràctiques.
- Que s’activin els mateixos mecanismes davant la denúncia de violència masclista per a les persones migrades i refugiades que per a les persones amb nacionalitat espanyola.
