Cinc mesures urgents perquè Europa defensi els drets de les persones migrants
04/07/2019
El nou executiu europeu elegit en les urnes el passat 26 de maig comença el seu mandat en un clima creixent de criminalització de la solidaritat i auge dels discursos xenòfobs. En aquest context, proposem cinc mesures urgents que han de ser l’eix de les polítiques migratòries perquè Europa recuperi els seus valors fundacionals i posi en el centre a les persones i els seus drets humans.
1.Assegurar que el respecte a les vides i els drets de les persones migrants i refugiades estaran en el centre de les agendes de la nova Comissió, el nou Parlament i la Presidència Finlandesa del Consell de la UE.
2.Augmentar les vies legals i segures per a obtenir protecció internacional. Això implica dur a terme un programa ambiciós de reassentament de persones refugiades d’acord amb els requeriments de l’ACNUR i que cada estat assumeixi la seva quota de responsabilitat davant les crisis mundials. A més, d’acord amb la recent resolució del Ple del Parlament Europeu, la UE ha d’establir un marc normatiu sobre visats humanitaris que faciliti l’accés a la protecció a través d’aquesta via.
3. Promoure l’aprovació a nivell europeu d’un mecanisme europeu de desembarcament i reubicació segur i predictible, en el marc del qual cap persona pugui ser retornada a un país en el qual la seva vida pugui córrer perill, d’acord amb la Convenció de Ginebra. Aquest mecanisme europeu ha d’agilitar el desembarcament de persones migrants i refugiades i garantir el seu accés al dret d’asil. A més, ha d’assegurar un sistema just i eficaç de reubicació de les persones nouvingudes entre els Estats membres. A més, és fonamental posar fi a la criminalització de la solidaritat cap a les persones migrants i refugiades.
4. Defensar una posició garantista en les negociacions de la reforma del Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) perquè no suposi una reculada en els drets de les persones sol·licitants d’asil i refugiades.
5. Posar fi a les polítiques d’externalització de fronteres i a la signatura d’acords amb tercers països que no respecten els drets humans ni garanteixen una adequada protecció a les persones migrants i refugiades, així com a la condicionalitat de l’ajuda al desenvolupament al control de fronteres centrant l’objectiu d’aquestes polítiques en el desenvolupament humà.
1.Assegurar que el respecte a les vides i els drets de les persones migrants i refugiades estaran en el centre de les agendes de la nova Comissió, el nou Parlament i la Presidència Finlandesa del Consell de la UE.
2.Augmentar les vies legals i segures per a obtenir protecció internacional. Això implica dur a terme un programa ambiciós de reassentament de persones refugiades d’acord amb els requeriments de l’ACNUR i que cada estat assumeixi la seva quota de responsabilitat davant les crisis mundials. A més, d’acord amb la recent resolució del Ple del Parlament Europeu, la UE ha d’establir un marc normatiu sobre visats humanitaris que faciliti l’accés a la protecció a través d’aquesta via.
3. Promoure l’aprovació a nivell europeu d’un mecanisme europeu de desembarcament i reubicació segur i predictible, en el marc del qual cap persona pugui ser retornada a un país en el qual la seva vida pugui córrer perill, d’acord amb la Convenció de Ginebra. Aquest mecanisme europeu ha d’agilitar el desembarcament de persones migrants i refugiades i garantir el seu accés al dret d’asil. A més, ha d’assegurar un sistema just i eficaç de reubicació de les persones nouvingudes entre els Estats membres. A més, és fonamental posar fi a la criminalització de la solidaritat cap a les persones migrants i refugiades.
4. Defensar una posició garantista en les negociacions de la reforma del Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) perquè no suposi una reculada en els drets de les persones sol·licitants d’asil i refugiades.
5. Posar fi a les polítiques d’externalització de fronteres i a la signatura d’acords amb tercers països que no respecten els drets humans ni garanteixen una adequada protecció a les persones migrants i refugiades, així com a la condicionalitat de l’ajuda al desenvolupament al control de fronteres centrant l’objectiu d’aquestes polítiques en el desenvolupament humà.
