8 dades esgarrifoses després de 8 anys de guerra a Síria

T’imagines que en els teus primers vuit anys de vida només haguessis pogut viure en un país en guerra? O que haguessis hagut d’abandonar la teva llar al costat de més de la meitat de la població del teu país? Això és avui Síria, un infern per als qui encara continuen fugint i per als qui no poden ni fugir.
El 15 de març de 2011 està reconegut oficialment com l’inici de la guerra a Síria, una de les més cruentes i inhumanes des de la II Guerra Mundial. Des de llavors el comptador de morts violentes, persones desplaçades internament, refugiades en altres països, desaparicions forçoses i violacions indiscriminades no ha parat de créixer fins a deixar unes dades esgarrifoses. Darrere de cadascuna d’elles hi ha històries de vida interrompudes, somnis trencats i famílies que només volen viure en pau.
1. Més de 500.000 persones haurien perdut la vida sota les bombes i les massacres indiscriminades de totes les parts. En 2018 va haver-hi a Síria almenys 20.000 morts violentes, el menor número des que va començar el conflicte, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans. Malgrat això, prop de 1.106 nens i nenes van morir durant els combats a Síria en 2018, l’any més mortífer per als petits des que es va iniciar la guerra, segons UNICEF.
2. Un nen o nena sirià de vuit anys no sap el que és viure en pau, tret que hagi pogut fugir i trobar refugi en un país segur en el qual es garanteixin els seus drets. Segons Save The Children, fins quatre milions només han viscut en un país en guerra i més de la meitat de tots els menors sirians viu en àrees sense accés als serveis bàsics i a l’ajuda humanitària. Al voltant de 2,1 milions no assisteix al col·legi i un terç de les escoles han estat ocupades o utilitzades per a finalitats militars.
3. Més de 6,5 milions de persones sirianes estan registrades com a refugiades en altres països, principalment a Turquia (més de la meitat), Líban, Jordània, Alemanya, l’Iraq i Egipte. Representen un terç de la població refugiada a tot el món, segons dades d’ACNUR a meitat de l’any 2018. Continua sent el principal país d’origen de les persones refugiades en el món, més del doble que el següent, Sudan del Sud. En els primers sis mesos de 2018 es van registrar més de 228 mil nous refugiats de Síria, la majoria d’ells a Turquia. La xifra de nens i nenes sirians nascuts com a refugiats arriba ja al milió.
4. Si se sumen les més de 6,2 milions de persones desplaçades forçosament de les seves llars dins de Síria el resultat és que més de la meitat de la població ha hagut de fugir per a salvar les seves vides. Al començament de 2019, en els camps de refugiats pròxims a la frontera amb Jordània, continuaven en unes situacions penoses, amb fred sever, falta d’assistència mèdica, defunció de menors…
5. Encara que la violència activa disminueix parcialment, el conflicte continua. Algunes parts en conflicte com el propi govern sirià, amb el suport de Rússia, criden al retorn de les persones refugiades. No obstant això, poc més de 42.000 persones van tornar a Síria en 2018 i el 85% de les enquestades no tenien intenció de retornar, segons l’últim informe de Regional Refugee and Resilience Plan. Síria ha aprovat regulacions per a facilitar la reconstrucció després del retorn, encara que això coexisteix amb les contínues violacions de drets humans per part de les forces governamentals. Persisteix el matrimoni precoç, el treball infantil, la falta d’accés a l’escola… El procés polític de Ginebra que tracta d’avançar les negociacions sobre el conflicte sirià continua en punt mort. ACNUR ha advertit als governs sobre el risc que els retorns es produeixin violant el dret internacional.
6. Des que es va iniciar el conflicte a Síria, Espanya ha rebut 18.250 sol·licituds d’asil de persones sirianes. Malgrat ser una de les nacionalitats amb major reconeixement de protecció internacional, el Govern va imposar el visat de trànsit a les persones procedents de Síria, la qual cosa ha impedit que puguin arribar al nostre país sense haver d’arriscar les seves vides. De fet, continua sent una de les principals nacionalitats de les persones rescatades i mortes al Mediterrani. L’any passat 2.775 van sol·licitar protecció internacional a Espanya. D’un total de 1.980 resolucions, 1.835 van ser favorables.
7. A la fi d’agost 2018 més de 90.000 persones estaven en situació de desaparició forçosa, la majoria sota la responsabilitat de les autoritats governamentals, segons Human Rights Watch.
8. Al voltant d’11.700.000 persones necessiten assistència humanitària. El finançament internacional de la resposta humanitària per al conflicte sirià continua sent insuficient. No obstant això, Europa destina més de 3.000 milions d’euros al fet que Turquia impedeixi als refugiats majoritàriament d’aquest país a creuar l’Egeu.