skip to Main Content
93 301 25 39 ccar@ccar-cear.org

APARTHEID DE GÈNERE: LA PERSECUCIÓ CONTRA LES DONES I LES NENES A L’IRAN

APARTHEID DE GÈNERE: LA PERSECUCIÓ CONTRA LES DONES I LES NENES A L’IRAN

El Parlament Europeu ha condemnat aquest dijous, 23 de novembre, la persecució de les dones per part del règim iranià. La resolució insta les autoritats iranianes a posar fi immediatament a les discriminacions contra dones i nenes.

A l’Iran, l’opressió patriarcal ha augmentat exponencialment en els darrers anys. Aquesta situació, catalogada actualment per les Nacions Unides com Apartheid de Gènere, suposa que les autoritats d’aquest país estan duent a terme una discriminació sistèmica amb la ferma intenció de sotmetre a les dones i nenes, limitant enormement les seves llibertats i el seu accés als drets fonamentals, fins al punt de posar en risc la seva integritat física i vital. 

Fa poc més d’un any, Mahsà Aminí va ser assassinada per les forces de l’Estat per portar el vel sense que li tapés la totalitat dels seus cabells. El seu assassinat va desencadenar en un alçament popular sense precedents al país. Moltes dones, nenes i homes van sortir al carrer al crit de “Dona, Vida, Llibertat”, per reivindicar que les dones poguessin accedir als drets humans i a ser lliures de poder escollir com viure la seva vida.  La resposta de l’Estat va ser d’una repressió sense precedents. Milers de persones van ser detingudes i privades de llibertat de forma arbitrària i, moltes d’elles, van morir sense causes conegudes. El govern, a més, va aprovar una llei que permetia censurar els principals mitjans de comunicació, va bloquejar l’ús de xarxes socials com WhatsApp, Facebook, Twitter o Instagram, i van iniciar una sèrie de talls d’internet i de la telefonia mòbil que duren fins avui dia.  Tanmateix, les institucions iranianes han prohibit qualsevol vinculació amb el moviment “Dona, Vida, Llibertat” i qualsevol persona que s’hi mostri a favor, encara que sigui compartint una publicació a xarxes socials, corre el risc de ser detinguda, torturada i, inclús, condemnada amb cadena de mort. 

El 28 d’octubre d’aquest any, l’adolescent de 16 anys Armita Geravand també va ser assassinada a conseqüència de la brutal pallissa per part de la policia al metro de Teheran i Narges Mohammadi, activista actualment empresonada per la seva tasca i reconeguda amb el premi Nobel de la Pau per la seva lluita contra la opressió de les dones va iniciar el passat 6 de novembre una vaga de fam per protestar contra l’ús obligatori del vel al país i per la privació de l’atenció mèdica als presos malalts.  

L’Iran és un país on actualment la vida de moltes nenes i dones corre perill, amb un sistema de control i d’opressió patriarcal ferotge, on la dissidència pacífica és perseguida i castigada de forma inhumana. Malgrat això, són moltes les persones que continuen posant en risc la seva vida per poder seguir defensant a l’Iran els drets de les dones i nenes.  La por a ser perseguides o arrestades sense garantia de drets també està obligant moltes dones i nenes a fugir clandestinament del país, recorrent en molts casos a vies irregulars i posant de nou en risc la seva vida per poder trobar refugi en territoris més segurs. 

Segons ACNUR, l’Iran és el segon país que més persones refugiades acull, al voltant de 3,4 milions de persones. En aquest sentit, en 2022, el Govern de la República Islàmica de l’Iran va dur a terme un nou recompte de la població prèviament censada per a incloure a tots els afganesos indocumentats residents a l’Iran, inclosos els nouvinguts a causa de la presa del poder pels talibans en 2021. Es reporta que 2,6 milions d’afganesos es van inscriure en aquest exercici, el qual els va proporcionar un comprovant de recompte i protecció temporal contra la deportació. D’altra banda, es va produir un increment del 44% en el nombre de noves sol·licituds de protecció internacional realitzades per persones iranianes en diferents països, la qual cosa suposa un total de 29.600 sol·licituds. 

Durant l’any 2022 es van presentar a l’Estat espanyol un total de 54 sol·licituds de protecció internacional per part de persones procedents de l’Iran. Del total de sol·licituds resoltes, es va concedir l’Estatut de Refugiat a 63 persones, la protecció subsidiària a 1 i es van denegar un total de 65 sol·licituds, el que suposa una taxa de reconeixement del 49,6%. De gener a setembre de 2023, s’han presentat a l’Estat espanyol un total de 53 sol·licituds de protecció internacional per part d’iranianes, s’han resolt de manera favorable 11 sol·licituds i un total de 17 han estat denegades. 

Davant aquesta situació i de la mateixa manera que fem respecte de les dones que estan patint violències masclistes a l’Afganistan, des de la CCAR demanem:

  • L’activació i tramitació de l’article 38 de la Llei d’Asil que contempla la possibilitat de promoure el trasllat a l’Estat espanyol de persones sol·licitants d’asil per fer possible la presentació de la seva sol·licitud de protecció internacional; i, en general l’obertura de vies legals i segures que garanteixin el dret a migrar i a sol·licitar protecció internacional.  
  • Enfortir els programes de reassentament i posar en marxa corredors humanitaris per tal d’afavorir un repartiment responsable de les persones refugiades entre els diferents països amb els objectius tant d’assegurar el seu acolliment en condicions dignes com d’evitar la saturació dels països limítrofs. 
  • Flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar i agilitzar la tramitació dels procediments millorant la coordinació entre administracions i facilitant l’obtenció de la documentació pertinent. 
  • Incloure la perspectiva de gènere i de protecció de la infància en totes les accions en les quals estiguin implicades les dones i les nenes, des de l’ajuda humanitària fins a l’estudi de les sol·licituds de protecció internacional, a la qual tenen dret per estar patint una situació de persecució al seu país d’origen directament relacionada amb el gènere. 
Back To Top