CCAR, amb el tancament dels CIEs
15/06/2017
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) rebutja l’internament de persones migrants pel fet de cometre una infracció administrativa, comparable a una sanció de tràfic.
Actualment existeix una utilització desproporcionada i un abús de l’internament de persones migrants en els CIE. Encara que la llei estableix que l’internament en un CIE ha de ser una mesura excepcional una vegada esgotades les mesures alternatives, aquest caràcter excepcional no s’està aplicant. Es constata l’internament reiterat de persones procedents de països als quals la seva expulsió és inviable, la qual cosa a més fa de l’internament una mesura ineficaç.
Durant 2015, de les persones internades en els CIE sol van ser expulsades d’Espanya un 41%, la qual cosa posa en evidència el fracàs del model, ja que es tracta d’un instrument de l’estat per garantir l’expulsió de persones en situació irregular. A més de la seva ineficàcia, CEAR ha constatat que existeix una clara vulneració del Reglament dels CIE i el seu règim interior que ve donada per un incompliment sistemàtic dels drets i garanties previstos.
Existeix una desigualtat en la prestació de recursos assistencials de manera uniforme als diferents centres: dotació mèdica, assistència social, assistència jurídica o infraestructures que possibilitin les visites externes, les quals no estan habilitades en tots els CIE de forma equànime. Tampoc es garanteix de forma homogènia la informació que reben els interns sobre protecció internacional ni es garanteix en tots per igual l’accés al procediment d’asil.
En aquest context, CCAR porta anys reivindicant que es garanteixi l’accés a la Protecció Internacional en tots els Centres d’Internament, i exigint transparència i l’escrupolós respecte dels drets de les persones internades.
Davant la vulneració de drets fonamentals que es produeixen en els CIE, les nostres propostes són les següents:
Actualment existeix una utilització desproporcionada i un abús de l’internament de persones migrants en els CIE. Encara que la llei estableix que l’internament en un CIE ha de ser una mesura excepcional una vegada esgotades les mesures alternatives, aquest caràcter excepcional no s’està aplicant. Es constata l’internament reiterat de persones procedents de països als quals la seva expulsió és inviable, la qual cosa a més fa de l’internament una mesura ineficaç.
Durant 2015, de les persones internades en els CIE sol van ser expulsades d’Espanya un 41%, la qual cosa posa en evidència el fracàs del model, ja que es tracta d’un instrument de l’estat per garantir l’expulsió de persones en situació irregular. A més de la seva ineficàcia, CEAR ha constatat que existeix una clara vulneració del Reglament dels CIE i el seu règim interior que ve donada per un incompliment sistemàtic dels drets i garanties previstos.
Existeix una desigualtat en la prestació de recursos assistencials de manera uniforme als diferents centres: dotació mèdica, assistència social, assistència jurídica o infraestructures que possibilitin les visites externes, les quals no estan habilitades en tots els CIE de forma equànime. Tampoc es garanteix de forma homogènia la informació que reben els interns sobre protecció internacional ni es garanteix en tots per igual l’accés al procediment d’asil.
En aquest context, CCAR porta anys reivindicant que es garanteixi l’accés a la Protecció Internacional en tots els Centres d’Internament, i exigint transparència i l’escrupolós respecte dels drets de les persones internades.
Davant la vulneració de drets fonamentals que es produeixen en els CIE, les nostres propostes són les següents:
- Aposta per un escenari en el qual l’internament de persones estrangeres que no han comès cap delicte no tingui cabuda.
- Proposa el tancament i desmantellament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers existents i la paralització de la construcció dels nous centres projectats.
- Exigeix que com a alternativa a l’internament es facin ús d’aquelles mesures cautelars, previstes en la Llei d’Estrangeria 4/2000, que no comporten privació de llibertat amb el compliment de totes les garanties legals, respectant-se el dret d’asil, el dret a viure en família, l’interès superior del menor, en definitiva el respecte a la dignitat humana i tots els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans.
