Ceuta: el dret d’asil no pot tenir excepcions
Barcelona, 30 de setembre de 2026
Avui fa dos mesos que més de 70.000 persones van arribar a Ceuta. Dos mesos després, la resposta institucional continua marcada per la precarietat, els desallotjaments, la militarització i l’amenaça de les expulsions.
Durant aquestes setmanes, persones migrants i sol·licitants de protecció internacional han viscut en assentaments improvisats, a la intempèrie i amb una resposta d’acollida totalment insuficient. Una situació d’incertesa, desprotecció i vulnerabilitat que no pot convertir-se en la nova normalitat.
Les arribades dels dies 30 i 31 de juliol han tornat a situar la frontera sud en el centre del debat públic, però una situació excepcional no pot convertir-se en una excepció als drets. La magnitud dels fets no pot servir per justificar respostes que debilitin les garanties i els drets de les persones que arriben. Alhora, ens obliga a mirar més enllà de la urgència del moment: les vulneracions de drets humans i les morts a les fronteres no són excepcionals, són la conseqüència d’un model migratori que fa anys que situa el control i la contenció dels moviments migratoris al centre de la resposta institucional.
Les persones que han arribat a Ceuta poden haver fugit de situacions de violència, persecució o vulneració de drets. Tenen dret a sol·licitar protecció internacional, a ser informades, escoltades i assistides, i a no ser retornades quan existeixi un risc per a la seva vida, llibertat o integritat.
Mentrestant, la frontera continua matant.
Entre el 30 de juliol i principis d’agost, Caminando Fronteras va documentar 141 morts en el context dels intents d’arribada a la ciutat. Una xifra que evidencia, una vegada més, les conseqüències d’un model que dificulta l’accés a vies legals i segures i empeny les persones a recórrer rutes cada vegada més perilloses.
Les polítiques orientades exclusivament a reforçar el control fronterer no eviten els desplaçaments. Desvien les rutes i augmenten els riscos. Quan una frontera es blinda, les persones no deixen de fugir sinó que es veuen obligades a recórrer itineraris més llargs, més precaris i més letals.
Les denúncies de violència s’acumulen.
La gravetat de la situació també queda reflectida en les denúncies de vulneracions de drets humans produïdes durant aquests mesos.Entre el 10 i el 15 de setembre, Amnistia Internacional va entrevistar més de 65 persones migrants i sol·licitants d’asil i va recollir 22 testimonis directes de presumptes abusos atribuïts a membres de les Forces Armades espanyoles.
Els testimonis descriuen pallisses, humiliacions, amenaces, robatoris, violència física i sexual i altres tractes que podrien constituir tortura o maltractaments. Entre les persones entrevistades hi havia menors i dones, incloses dones embarassades.
Són denúncies d’una gravetat extraordinària que cal investigar, garantint la protecció de les víctimes i la determinació de responsabilitats, amb independència, transparència i garanties. Cap situació d’emergència pot justificar la tortura ni els tractes cruels, inhumans o degradants.
Desallotjar no és acollir.
Al mateix temps que s’acumulen aquestes denúncies, continuen els desallotjaments dels assentaments precaris, deixant persones sense una alternativa adequada. Ahir, noves informacions denunciaven que desenes de persones migrants haurien estat retornades “voluntàriament” al Marroc després de ser desallotjades per la força de l’assentament de la platja de Benítez i traslladades en autobusos fins a la frontera. Algunes de les persones retornades han denunciat haver rebut pressions i informació que els negava directament la possibilitat de sol·licitar asil, amb missatges com “no habrá asilo”.
Aquestes pràctiques són especialment greus en un context en què moltes persones poden trobar-se precisament en necessitat de protecció internacional. El dret d’asil no pot quedar condicionat a la informació que rep una persona en un moment de vulnerabilitat, ni pot ser negat de facto mitjançant pressions, desinformació o obstacles d’accés al procediment.
I ara, accelerar les expulsions.
En aquest context, el Govern manté sobre la taula un projecte de Reial decret llei per accelerar la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional i les devolucions a Ceuta. La proposta, encara no aprovada i subjecta a modificacions, afectaria també les sol·licituds presentades des del 30 de juliol i planteja reduir terminis, limitar garanties i permetre, en determinats supòsits, el retorn de persones que han sol·licitat protecció internacional.
Agilitzar no pot significar expulsar més ràpid. Des de les organitzacions de drets humans advertim que la proposta pot introduir un règim d’excepció en matèria de protecció internacional i posar en risc l’accés efectiu al procediment d’asil, la tutela judicial efectiva i el principi de no-devolució.
El dret d’asil no pot quedar subordinat a la pressa institucional per descongestionar una ciutat. Una decisió en matèria de protecció internacional pot tenir conseqüències irreversibles i retornar una persona a un lloc on la seva vida, llibertat o integritat estiguin en risc. El principi de no-devolució, fonamental en el dret internacional de protecció, exigeix que cap persona sigui retornada sense una valoració adequada i individualitzada de la seva situació.
Europa no pot respondre amb menys drets i més securitització.
El que està passant a Ceuta no es pot desvincular del model migratori europeu. Fa anys que la Unió Europea i els estats membres han consolidat una política basada en l’externalització del control migratori, traslladant a tercers països una part essencial de la responsabilitat sobre els moviments migratoris.
El Marroc, com Turquia, Mauritània, Tunísia o Líbia, s’ha convertit en un actor clau en la gestió de les fronteres europees. Aquesta externalització atorga als països de trànsit una important capacitat de pressió política i diplomàtica i converteix el control migratori en un element central de les relacions entre estats.
Les persones migrants no poden ser utilitzades com a moneda de canvi en les relacions geopolítiques. Tampoc es pot explicar el que passa a Ceuta únicament per una decisió conjuntural d’obrir o restringir el control fronterer. El problema és estructural ja que és el resultat d’un model que ha convertit el control dels moviments migratoris en un dels principals instruments de la política migratòria europea.
Europa necessita revisar profundament aquest model. Necessita vies dignes i segures. Necessita sistemes d’acollida suficients, mecanismes de corresponsabilitat entre territoris i polítiques de cooperació que contribueixin a reduir les desigualtats i reforçar els drets als països d’origen i trànsit.
Davant del racisme, drets.
Durant aquestes setmanes també hem vist com creixen els discursos que presenten les persones migrants com una amenaça, un problema o un enemic.
Aquest discurs alimenta el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia i contribueix a la deshumanització i a la criminalització de les persones migrants i refugiades. Quan la deshumanització entra en el debat públic, es fa més fàcil justificar que determinades persones tinguin menys drets que les altres.
No acceptem que el racisme es converteixi en política pública. Tampoc acceptem que els discursos que criminalitzen les persones migrants serveixin per desviar el debat de les responsabilitats polítiques i de les causes estructurals que expliquen situacions com la viscuda a Ceuta.
PER AIXÒ EXIGIM:
1. Que no s’aprovi cap norma que redueixi les garanties del dret d’asil o posi en risc el principi de no-devolució.
2. Que totes les sol·licituds de protecció internacional siguin examinades de manera individualitzada, amb garanties efectives i sense discriminació per raó de nacionalitat.
3. Que es garanteixin assistència jurídica, informació comprensible, interpretació i accés efectiu als procediments i als recursos.
4. Que no es produeixin devolucions contràries al principi de no-devolució ni abans que la necessitat de protecció hagi estat degudament examinada.
5. Que totes les denúncies de violència, tortura o tractes cruels, inhumans o degradants siguin investigades de manera independent, efectiva i transparent.
6. Que es garanteixi la protecció de les persones que denuncien abusos i dels testimonis.
7. Que cessin els desallotjaments que deixin persones sense una alternativa d’allotjament digna i segura.
8. Que les persones migrants que romanen a Ceuta tinguin accés a recursos d’acollida adequats i a una resposta corresponsable entre territoris.
9. Que es garanteixi una protecció específica i efectiva per als infants i adolescents, d’acord amb l’interès superior de l’infant.
10. Que les institucions actuïn contra els discursos racistes, xenòfobs i islamòfobs i no contribueixin a la criminalització de les persones migrants i refugiades.
11. Que la Unió Europea revisi profundament el model d’externalització i avanci cap a una política migratòria basada en la protecció de les persones, l’obertura de vies legals, dignes i segures i la corresponsabilitat entre estats.
