PEMA; Més control, menys drets
“Avui Europa posa en marxa un sistema que farà més difícil demanar asil i més fàcil expulsar persones.”
“El Pacte Europeu de Migració i Asil consolida una Europa que inverteix més en controlar fronteres que en protegir persones refugiades.”
Avui, 12 de juny de 2026, comença la implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil. Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) alertem que aquesta reforma suposa un greu retrocés per al dret d’asil i consolida una tendència que fa anys que observem a Europa: cada vegada es posen més obstacles a les persones que busquen protecció i cada vegada es prioritza més el control de fronteres.
El Pacte es va presentar com una solució per millorar el sistema europeu d’asil. Però la realitat és una altra. Les noves normes facilitaran els procediments ràpids de denegació i expulsió, augmentaran la pressió sobre les persones refugiades i mantindran milers de persones bloquejades a les fronteres europees amb menys garanties i menys drets.
Durant els darrers anys, les institucions europees han insistit que calia reformar el sistema d’asil perquè estava en crisi. Però la crisi no és de capacitat. La Unió Europea és una de les regions més riques del món i disposa de recursos suficients per acollir i protegir les persones que fugen de guerres, persecucions, conflictes armats o vulneracions de drets humans.
El problema és polític.
En lloc de reforçar els mecanismes de protecció, la Unió Europea ha optat per reforçar els mecanismes de control. En lloc de facilitar l’accés a l’asil, ha decidit dificultar-lo. En lloc de posar els drets humans al centre, ha prioritzat les polítiques de contenció i retorn. Tot contribuïnt a la criminalització del col·lectiu.
Una de les principals novetats del Pacte és l’ampliació dels procediments fronterers. Això significa que moltes persones podran ser retingudes durant setmanes o mesos a les fronteres exteriors de la Unió Europea mentre es decideix el seu futur. A la pràctica, això implica menys accés a informació, més dificultats per rebre assessorament jurídic i un major risc de veure denegada la seva sol·licitud sense les garanties necessàries.
També preocupa especialment el nou procediment de cribratge inicial, que determinarà des del primer moment quin recorregut seguirà cada persona dins del sistema d’asil. En la majoria dels casos, aquesta primera avaluació quedarà en mans de les autoritats policials i de control fronterer. Detectar si una persona és víctima de tràfic, ha patit tortures, és menor d’edat o té necessitats específiques de protecció requereix una formació especialitzada que avui encara no està garantida en molts estats membres.
La implementació del Pacte està demostrant una altra realitat preocupant. Mentre els estats membres han avançat ràpidament en les mesures relacionades amb el control, la vigilància i les expulsions, continuen existint greus mancances en les garanties de protecció, l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, la protecció de la infància i els mecanismes independents de supervisió.
De fet, molts dels organismes encarregats de controlar possibles abusos o vulneracions de drets humans encara no estan plenament operatius. Això significa que nombroses mesures començaran a aplicar-se sense que existeixin mecanismes de control suficients per garantir el respecte dels drets fonamentals.
A tot això s’hi afegeix que els sistemes d’acollida continuen saturats en nombrosos països europeus. La manca de places, les dificultats d’accés a l’habitatge i les condicions inadequades de recepció continuen afectant milers de persones refugiades. Malgrat aquesta realitat, el Pacte no aporta solucions estructurals per garantir una acollida digna.
Des de la CCAR advertim que el Pacte Europeu de Migració i Asil consolida una deriva preocupant de les polítiques migratòries europees. Una deriva que entén la migració com un problema de seguretat i no com una qüestió de drets humans. Una deriva que aposta per allunyar les persones refugiades de les fronteres europees en lloc de garantir-ne la protecció.
Les persones refugiades no deixaran de fugir perquè Europa endureixi les seves fronteres.
La pregunta és quin paper vol jugar Europa davant aquesta realitat: ser un espai de protecció per a les persones que necessiten refugi o continuar avançant cap a una fortalesa cada vegada més tancada i inaccessible.
Des de la CCAR continuarem defensant que el dret d’asil és un dret fonamental i que les polítiques migratòries no poden construir-se a costa dels drets i la dignitat de les persones.
