Comunicat 8M: Dones refugiades, una realitat invisible i vulnerable
#COMUNICAT
Durant el 2024, 70.784 dones van presentar una sol·licitud de Protecció Internacional a l’Estat espanyol, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior (77.423). Tot i que aquestes xifres representen gairebé la meitat del nombre total de sol·licituds presentades al 2024 (167.366), les dones refugiades segueixen estan altament invisibilitzades en l’imaginari col·lectiu i institucional. Des de la CCAR hem atès a un total de 256 dones en tots aquells tràmits i gestions que han necessitat, oferint-les assessorament sobre el procediment d´asil, la preparació per la formalització de l’entrevista de Protecció Internacional, acompanyaments a comissaria per realitzar les entrevistes o derivacions a serveis d’orientació laboral, psicològic i social.
Aquestes xifres no només reflecteixen la importància de la Protecció Internacional per a les dones refugiades, sinó també la necessitat urgent de visbillitzar la seva realitat. Tot i que gairebé el 50% de persones refugiades son dones, l’imaginari social continua identificant la figura de refugiats amb homes que viatgen sols. Però la realitat és el que el col·l3ectiu de persones refugiades és extremadament divers i les dificultats específiques que afronten les dones no poden continuar sent ignorades.
A nivell mundial hi ha milions de dones i nenes que es veuen obligades a fugir dels seus països i territoris degut a persecucions i greus vulneracions de drets humans. a causa d’una masclisme i la misogínia imperant en la majoria dels països del món i un sistema patriarcal que provoca l’establiment d’estructures institucionals i socials que permeten i legitimen les persecucions a les dones arreu del món. La violència sexual en conflictes armats, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats, les esterilitzacions forçades o les persecucions ideològiques a dones dissidents dels règims fortament patriarcals on viuen, son algunes de les violències que les dones refugiades poden patir.
Tot i que el nombre de dones que fugen i arriben a l’Estat espanyol cada cop és més alt, només el 10,2% de les sol·licituds d’asil presentades per dones son acceptades. Aquesta taxa reflecteix un greu desajustament entre la magnitud de les necessitats de les dones refugiades i la resposta del sistema. A això cal afegir la falta de vies segures per accedir a Europa, fet que incrementa enormement els riscos pers les dones i nenes refugiades. El fer que el 80% dels casos de tràfic de persones detectat son de dones i nenes, subratlla també la urgència de millorar les condicions d’acollida i d’accés a protecció internacional.
Mesures urgents per a una protecció efectiva
Per això fem una crida als responsables polítics i socials a prendre mesures concretes per garantir una protecció efectiva a les dones refugiades. La situació actual és insostenible, i és fonamental que es reconeguin les dificultats específiques que aquestes dones afronten. Només a través de la creació de mecanismes de protecció i acollida inclusius i segurs es podrà garantir una veritable integració i una vida lliure de violència i discriminació.
Des de la CCAR proposem i exigim l’activació de mesures i mecanismes que facilitin l’acollida i el reconeixement de la Protecció Internacional per a dones i nenes supervivents de violència masclista familiar, social i/o institucional:
- Obertura de vies segures i dignes: És fonamental establir rutes migratòries segures perquè les persones refugiades, especialment les dones i nenes, no hagin de recórrer a xarxes de tràfic il·lícit. Això inclou la creació de mecanismes que garanteixin el dret a migrar, sense posar en perill les vides de les persones més vulnerables.
- Reforçar els programes de reassentament: És urgent establir un sistema de repartiment equitatiu entre els Estats membres de la Unió Europea i prioritzar les dones i nenes amb necessitats específiques. La flexibilització del visat de trànsit és també una mesura que contribuiria a millorar les condicions d’arribada a Europa.
- Garantir la protecció i assistència a les dones en camps de refugiats i centres de trànsit: Els llocs de trànsit i els centres d’acollida han de tenir en compte la perspectiva de gènere i garantir la seguretat de les dones i nenes en tot moment.
- Millorar els processos d’asil amb perspectiva de gènere: És necessari que els processos d’acollida incloguin traductores dones i facilitin l’accés de les dones refugiades a un sistema d’asil just, així com evitar la discriminació per motius de gènere.
- Exigir la implementació de mecanismes d’identificació de víctimes de tràfic i explotació sexual: Les dones i nenes refugiades són especialment vulnerables a la tracta amb fins d’explotació sexual i laboral. És imprescindible establir mecanismes eficaços per identificar i protegir-les.
Les dones refugiades no són una realitat a part; són una part fonamental de la nostra societat i mereixen els mateixos drets i oportunitats que qualsevol altra persona. Avançar en els drets de les dones refugiades és avançar en els drets humans. Per això ens comprometem a continuar treballant per millorar la visibilitat de les dones refugiades i per defensar els seus drets fonamentals.
