25N Protecció internacional, no burocràcia patriarcal
Descàrregues
El reconeixement de la protecció internacional a dones i nenes es insuficient davant la violència masclista i la discriminació estructural
Les dones i nenes, pel simple fet del seu gènere, estan exposades a rebre persecucions i violències específiques per part del seu entorn íntim, però també del seu entorn social i/o institucional. Aquestes persecucions o violències poden suposar forts abusos psicològics, físics i/o sexuals, tals com la privació de mobilitat o d’accedir a la vida social, la separació forçada de filles i fills, la mutilació genital femenina, la planificació familiar forçada, els matrimonis forçats o els avortaments selectius, la violència sexual derivada dels conflictes armats i/o la persecució ideològica a activistes i defensores feministes.
La Protecció Internacional a les dones i nenes com a col·lectiu s’inscriu en la pertinença a un grup social susceptible de rebre persecucions, fomentades en aquest cas en la misogínia o el masclisme, que poden arribar a posar en risc la seva vida i integritat, forçant a moltes d’elles a haver de fugir de les seves llars i territoris.
L’Estat espanyol, a més, reconeix de forma expressa les persecucions per motius de gènere com a causa susceptible d’accedir a la Protecció Internacional. Tot i així, la taxa de reconeixement d’asil cap a les dones és inferior al 11,53%. Això vol dir que gairebé només 1 de cada 10 dones que demanen la Protecció Internacional a l’Estat espanyol, són reconegudes legalment com a refugiades, provocant que les altres 9 quedin en una situació d’irregularitat administrativa sobrevinguda que pot abocar-les a ser retornades al país d’on han hagut de fugir i/o a rebre de nou més violència cap a elles.
Alhora, l’actual sistema d’acollida estatal i català pot provocar diferents violències per a les dones i les nenes, degut a la manca de perspectiva de gènere dels processos i procediments requerits, que no contempla per exemple l’establiment de recursos especials i segurs per què totes les dones i nenes sol·licitants de Protecció Internacional puguin reparar el dany patit.
En la majoria de casos, les dones i nenes refugiades poden haver tornat a patir les mateixes violències específiques pel seu gènere (o d’altres) durant el trànsit migratori cap al suposat territori d’acollida, tals com el tràfic de persones o l’abocament a realitzar pràctiques sexuals per pura supervivència. Més tard, aquestes dones i nenes, en territori d’acollida, se sobreexposen a diverses violències fomentades, més enllà del propi masclisme i misogínia social, al racisme o a la xenofòbia.
La desinformació sobre els seus drets impossibilita que puguin accedir a la Protecció Internacional i, si aconsegueixen fer-ho, a demostrar davant les administracions la violència patida en origen. A banda, moltes han d’assumir una doble presencialitat, sent impossible que acudeixin a cites, formacions o capacitacions indispensables per al seu apoderament i inclusió sociolaboral, havent d’assumir en molts casos feines precaritzades sense cap tipus de seguretat laboral, psicològica o física.
Des de la CCAR treballem perquè es garanteixi la protecció i assistència de les dones, infants i supervivents de la violència sexual i de gènere, durant la seva estada en camps de refugiats, en els controls fronterers i, també després de la seva arribada a la UE, perquè no hagin de recórrer a xarxes de tràfic il·lícit de persones migrades i de tràfic d’éssers humans, i tinguin cada vegada menys dificultats per trobar refugi sense posar en perill les seves vides.
És imprescindible que les polítiques migratòries i els procediments administratius ofereixin la Protecció Internacional a totes les dones i nenes víctimes de violència masclista i misogínia, acompanyant-les en tot el procés per a sanar el trauma i les persecucions rebudes sense revictimitzar-les de forma constant.
La Protecció Internacional ha d’estar al servei de les persones i no de l’institucionalisme colonialista, masclista i neoliberal. Per tot això, des de la CCAR exigim:
- Obertura de vies legals i segures que garanteixin l’accés al dret d’asil a les persones refugiades que fugen de la violència dels seus països d’origen perquè no hagin de recórrer a xarxes de tràfic il·lícit de migrants i de tràfic d’éssers humans, i tinguin cada vegada menys dificultats per trobar refugi sense posar en perill les seves vides, especialment per a dones, infants i supervivents de la violència sexual i de gènere.
- Reforçar els programes de reassentament en coherència amb el nombre de persones refugiades existent, assumint un repartiment equitatiu i solidari entre tots els Estats i prioritzar dones i nenes amb necessitats específiques a l’hora d’accedir a oportunitats de reubicació i reassentament; garantir la possibilitat de demanar asil en ambaixades i consolats de tercers països; activar polítiques de concessió de visats humanitaris; eliminar l’exigència del visat de trànsit per a aquelles persones que procedeixen de països en conflicte.
- Garantir la protecció i assistència de les dones durant la seva estada en camps de refugiats, en els controls fronterers i, evidentment, després de la seva entrada a la UE.
- Engegada d’una operació de rescat i salvament eficaç que compti amb els mitjans necessaris per evitar més morts al Mediterrani.
- Aplicació de la Directiva de Protecció Temporal a partir del seu mecanisme per fer front a emergències humanitàries.
- Assegurar que la llista de països d’origen segurs no comporti un tracte procedimental desfavorable per a les dones que presenten sol·licituds d’asil per violència de gènere.
- La no discriminació per nacionalitat durant el trànsit, als camps o centres d’internament ni a l’hora d’estudiar la sol·licitud d’asil: totes les dones que busquen protecció internacional han de tenir accés a un sistema d’asil just.
- Assegurar procediments de reunificació i cerca de familiars eficients, especialment per al cas de menors no acompanyats. Ara, trobem moltes dones i nenes que fan el viatge per a reunir-se amb els seus marits i pares ja assentats.
- Flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar.
- Assegurar que els llocs de trànsit i el personal que hi treballa tinguin en consideració la perspectiva de gènere, reconeixent les necessitats i la seguretat de dones i nenes.
- Millorar l’accés a la informació sobre el seus drets, les rutes de trànsit, els serveis disponibles, la disponibilitat de dones intèrprets, etc.
- Mesures específiques per garantir la plena integració de les refugiades i sol·licitants d’asil, evitant tota forma d’explotació, abusos, violència i tràfic d’essers humans.
- La decisió d’estudiar i enfrontar les veritables causes dels moviments forçats de població cap a Europa.
- Activar l’article 38 de la Llei d’Asil que contempla la possibilitat de trasllat des d’Ambaixades i representacions consulars en països d’origen i trànsit, així com un altre tipus de vies legals i segures, per poder prevenir la violència específica que pateixen les dones i nenes per raó del seu gènere durant el trànsit migratori, impedint que es converteixin en víctimes de les xarxes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.
- Proporcionar un tractament diferenciat a les dones i nenes amb l’objectiu d’assegurar una correcta identificació de la seva situació d’especial vulnerabilitat.
- Establir mecanismes eficaços d’identificació i protecció de víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació que facin prevaldre la protecció de les potencials víctimes sobre l’enfocament de persecució del delicte.
- Derivar les dones i nenes especialment vulnerables a recursos específics.
- Reconèixer com a motiu de persecució la mutilació genital femenina i el matrimoni forçat i atorgar protecció internacional a les persones que fugen d’aquestes pràctiques.
- Que s’activin els mateixos mecanismes davant la denúncia de violència masclista per a les persones migrades i refugiades que per a les persones amb nacionalitat espanyola.
