Comunicat de l’IDHC i la CCAR sobre la situació actual dels migrants i dels sol·licitants d’asil a les zones frontereres dels Estats Membres de la Unió Europea:

Com s’ha discutit recentment en el Seminari Europeu ” El desplaçament forçat i el trànsit migratori a les fronteres externes i internes de la Unió Europea “, actualmente, s’estan cometent violacions greus de drets humans  tant a persones migrants com a sol·licitants d’asil  dins de les zones frontereres de la Unió Europea :

• Hongria és   l’únic país de la UE que ha legalitzat les deportacions col·lectives o ha obligat a retornar a partir del 2016. Les autoritats ni tan sols les lliuren a les autoritats sèrbies, sinó que simplement les traslladen directament a l’altra banda de la tanca en territori serbi. Les persones no s’identifiquen a la frontera ni se’n prenen les empremtes digitals. Per tant, no poden demostrar que han estat a Hongria. La situació a Hongria és extremadament greu i aquestes deportacions s’han convertit en la norma. Segons les estadístiques policials, hi va haver més d’11.000 deportacions i menys de 500 persones van poder sol·licitar asil durant l’últim any.

• Des del febrer del 2017, els migrants que van aconseguir arribar a Croàcia es troben amb una brutal política de retrocessos i molts han estat traslladats a Sèrbia. A Croàcia, s’han informat d’ actes policials contra els maltractaments a la zona fronterera amb Bòsnia i s’estan produint regularment empentes col·lectives i violentes des d’Hongria i Sèrbia. Aquesta situació ha estat denunciada reiteradament tant per organitzacions independents com per a sol·licitants d’ asil . Sis persones es van ofegar el juny passat a Croàcia intentant creuar les seves fronteres. No obstant això, hi ha un silenci rotund al voltant d’ aquestes morts.

• El novembre de 2020, el govern francès va anunciar un augment de la presència militar al pas de Le Perthus / Jonquera entre França i Espanya amb l’objectiu d’incrementar els punts de control per tal de frenar els moviments secundaris de migrants i persones en moviment . A més, algunes autoritats franceses van utilitzar la tragèdia dels atacs terroristes recents per criminalitzar els fluxos migratoris intraeuropeus . S es de 2015 i sota els auspicis d’una clàusula de seguretat nacional, França porta a terme control de fronteres intra UE xecs i identificades les persones en moviment. No obstant això, aquestes proves han demostrat ser un dels principals instruments per retornar els immigrants a Espanya. Aquests retrocessos s’han realitzat mitjançant procediments oficials d’acord amb l’acord de 2002 entre els dos països, però la majoria es van dur a terme desapercebuts .

• El 2019, la ruta occidental cap a Espanya va ser la segona ruta d’arribades més gran per la Mediterrània, després de Grècia. A les Illes Canàries, a la frontera sud d’Espanya, l’increment d’ arrivals en vaixell ha col·lapsat la capacitat d’ acollida de la regió i es troba a la vora de sortir de control cap a una situació de vulnerabilitat on els drets fonamentals dels migrants i l’asil els cercadors estan en risc . En el que portem d’any han arribat més de 16.000 persones, xifra que es multiplica per deu en comparació amb el 2019. Algunes organitzacions independents com Human Rights Watch van denunciar que la majoria de persones que van arribar a l’illa no tenien accés al dret d’assistència jurídica ; es van signar ordres d’ expulsió sense realitzar entrevistes ni proporcionar informació sobre la possibilitat del procediment d’asil. A més d’això, t escolta no se’ls va informar sobre el possible reconeixement de les víctimes potencials de humana trànsit. A més, els migrants són detinguts a les instal·lacions portuàries més de 72 hores que superen el temps màxim de detenció previst per la llei i amb unes condicions de vida pobres .

• Durant el novembre i la primera vegada des del març, es va dur a terme un vol de deportació a Mauritània amb persones que no eren nacionals a aquest país. Això va ser recolzat pel marc dels acords dels estats membres de la UE amb els països de trànsit .

• Els retrocessos il·legals a Turquia de migrants i sol·licitants d’asil duts a terme per Grècia a les aigües del mar Egeu, així com a la zona fronterera , són una pràctica habitual que demostra que les autoritats frontereres de la UE i els seus estats membres no estan respectant els drets fonamentals dels migrants i dels sol·licitants d’asil.

Considerant tot l’anterior , IDHC i la CCAR creuen que aquestes situacions estan creant espais d’impunitat en què el dret internacional no s’aplica. L’IDHC i la CCAR conjunatment amb altres organitzacions volen denunciar aquestes pràctiques i demanar la detenció immediata , el retorn a l’estat de dret i la creació d’un comitè d’ investigació independent per tal de garantir la rendició de comptes dels responsables .

Official statement by IDHC and CCAR on the current situation of migrants and asylum seekers within the border areas of the European Union member states:

As discussed recently in the European Seminar “Forced displacement and migratory trafficking at external and internal borders of the European Union”, major human rights violations for both migrants and asylum seekers are currently taking place within the border areas of the European Union:

• Hungary is the only country in the EU that has legalised collective deportations or forced returns as of 2016. Authorities do not even hand them over to Serbian authorities but simply remove them directly to the other side of the fence in Serbian territory. People are not identified at the border and their fingerprints are not taken. Thus, they cannot prove that they have been to Hungary. The situation in Hungary is extremely serious and these deportations have become the norm. According to police statistics, there were more than 11,000 deportations and fewer than 500 people allowed to apply for asylum during the last year.

• Since February 2017, migrants who managed to reach Croatia encounter a brutal policy of pushbacks and many have been removed back into Serbia. Ill-treatment police actions have been reported in Croatia on the border area with Bosnia and collective and violent pushbacks from Hungary and Serbia are taking place regularly. This situation have been repeatedly denounced both by independent organizations and asylum seekers. Six people drowned last June in Croatia trying to cross its borders. However, there is a resounding silence surrounding those deaths.

• In November 2020 the French government announced an increase in military presence in Le Perthus / Jonquera pass between France and Spain with the aim of increasing checkpoints in order to curb down secondary movements for migrants and people on the move. On top of that, some French authorities used the tragedy of the recent terrorist attacks to criminalize intra-European migratory flows. Since 2015 and under the auspices of a national security clause, France carried out intra EU border control checks and identified people on the move. Nevertheless, these have proved to be one of the main instruments for returning migrants back to Spain. These pushbacks have been made through official procedures under the 2002 agreement between the two countries but most of them were carried out unnoticed.

• In 2019, the western route to Spain was the second largest arrivals route across the Mediterranean, after Greece. In the Canary Islands, on the southern border of Spain, the increase in arrivals by boat has collapsed the reception capacity of the region and it is on the brink of spiralling out of control towards a situation of vulnerability where fundamental rights of migrants and asylum seekers are at risk. So far this year, more than 16,000 people have arrived, a number that multiplies by ten in comparison with 2019. Some independent organisations such as Human Rights Watch denounced that most people who arrived on the island did not have access to the right of legal aid; expulsion orders were signed without conducting interviews nor providing information on the possibility of the asylum procedure. On top of that, they were not informed on the possible recognition of potential victims of human trafficking. Moreover, migrants are detained in the port facilities for more than 72 hours exceeding the maximum detention time provided by law and with poor overcrowded living conditions.

• During November and for the first time since March, a deportation flight to Mauritania was carried out with people that were not nationals to this country. This was backed by the framework of the EU member states agreements with transit countries.

• Illegal pushbacks to Turkey of migrants and asylum seekers carried out by Greece in Aegean waters as well as along the border area are a common practice showing that border authorities of the EU and its Member States are not respecting the fundamental rights of migrants and asylum seekers.

Considering all the above mentioned, both IDHC and CCAR believe these situations are creating spaces of impunity where international law does not apply. IDHC and CCAR as other partner organisations wish to denounce those practices and ask for an immediate halt, the return to the rule of law as well as the creation of an independent inquiry committee in order to ensure the accountability of those responsible.

Barcelona

20/11/2020

Foto: Olmo Calvo