COMUNICAT DIA INTERNACIONAL HOMOFÒBIA, LA TRANSFÒBIA I LA BIFÒBIA: ASIL PER SER SENTIR I ESTIMAR AMB LLIBERTAT; SIGUEM REFUGI DAVANT LA LGTBIFÒBIA

 

Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ fan front a múltiples violències i vulneracions de Drets Humans sota diferents règims polítics arreu del món però més enllà del context legal també pateixen persecució per sectors de la societat que no accepten la diversitat sexual, afectiva i/o de gènere. En les últimes dades facilitades per ILGA encara 69 països al món criminalitzen a les persones LGTBI: 6 contemplen penes de mort i en 5 pot ser imposada en 8 càstigs físics com la flagel·lació i en 67 penes de presó.

Enguany, volem posar l’accent en la situació que pateix el col·lectiu LGTBI en les situacions de conflictes armats arrel de la situació a l’Afganistan i Ucraïna però també a Iemen, Etiòpia, Palestina, Mali o en situacions de violència com Colòmbia, Hondures, Mèxic, Myanmar… Aquests tenen uns impactes específics contra la població LGTBI que sovint passen desapercebuts tot i que és manifest que les discriminacions i violències LGTBIfòbiques en aquests contextos es veuen altament agreujades. La guerra es fonamenta en una construcció social que és binària i heteronormativa i per tant, tota dissidència és castigada.

A Ucraïna abans de la guerra ha hi havia una marcada LGBTIfòbia: atacs a activistes, la prohibició constitucional dels matrimonis entre persones del mateix sexe o a l’adopció, la persecució de grups religiosos o d’extrema dreta, la vigència de les teràpies de conversió, entre altres.

 Amb la  guerra, s’han generat noves problemàtiques i vulneracions de drets com la viscuda per les dones trans ucraïneses a les quals se’ls ha impedit la sortida del país i han estat reclutades per l’exèrcit al no comptar amb documentació en la que la seva identitat de gènere concordi amb el sexe assignat en el document.

 Després La presa de poder per part dels talibans a Afganistan va portar a les persones del col·lectiu a viure en absolut pànic i a voler fugir del país. S’enfronten a una persecució sense escrúpols que utilitza tot tipus de mecanismes com per exemple, fer-se passar per persones que els volen ajudar a creuar una frontera per tal de identificar-les, torturar-les i condemnar-los. La seva orientació i/o identitat de gènere que des de feia anys significava estigma i criminalització social i legal, sota la sharia significa pena de mort a través de mètodes extrems com la mort per lapidació. La por a ser assassinada o a patir  violacions grupals, pallisses i expulsions de les llars, tal i com ha documentat Human Rights Watch, fa els obliga a fugir.

Però, i quan fugir als països limítrofs no és la solució? Hongria, Polònia i Romania són els països  que més  persones refugiades ucraïneses acullen però  no són refugi per les persones del col·lectiu LGTBI. L’onada de conservadorisme reaccionari i LGTBIfòbic traduït en les anomenades “zones lliures de LGTBI” de Polònia o en la prohibició de continguts de LGTBI en escoles a Hongria, entre una llarga llista de mesures d’assetjament i criminalització va portar a la Comissió Europea a posicionar-se obrint un procediment sancionador contra ambdós països. També denunciava la discriminació d’aquest col·lectiu  en la frontera a l’hora de poder-hi accedir, conjuntament amb persones subsaharianes i membres de l’ètnia gitana.

Pel que fa als  i les afganeses, en  països limítrofs com Pakistan o l’Iran, els drets de les persones del col·lectiu LGTBI són també vulnerats sistemàticament i perseguides per la seva orientació sexual o identitat de gènere.

A més, les persones del col·lectiu LGTBIQ+ pateixen un doble estigma per ser del col·lectiu i també refugiades. En els països de trànsit i de destí segueixen patint violències específiques com ara violacions, tràfic i tot tipus d’abusos. I també han de fer front a situacions de dobles discriminacions

Altres reptes que enfronten son derivats del procediment  d’asil en que l’avaluació de la credibilitat del relat es basa en la prova de la identitat LGTBIQ* i en la prova de persecució;  amb entrevistes que no tenen en compte la situació psicoemocional, la procedència de marcs culturals no eurocèntrics.

 

Des de la CCAR assenyalem que les sol·licituds de protecció internacional basades en motius d’orientació sexual o identitat de gènere solen  ser denegades pel Ministeri de l’Interior sota l’argument d’una suposada “falta de credibilitat”. e la mateixa manera, sovint succeeix que  es deneguen sota el pretext de que existeix un cos normatiu que empara al col·lectiu LGBTI al país d’origen, no contemplen l’existència d’alts nivells d’homofòbia i transfòbia en la societat civil.

En aquest sentit des de la CCAR demanem;  

• Establir vies segures i legals per a les persones LGBTI amb necessitat de protecció internacional
• Que en les valoracions de les sol·licituds d’asil es tinguin en compte  no només la situació legislativa sinó també la discriminació exercida per la societat i altres agents no estatals.
• Garantir l’accés al procediment d’asil tant a frontera com a territori.
• Millorar els espais on es realitzen les entrevistes d’asil que siguin identificats com espais segurs LGBTI.
• Realitzar el canvi de nom en els registres civils de les persones TRANS refugiades, des de la mateixa OAR, per reconèixer legalment la seva identitat de gènere. Garantint la seva seguretat a fi de que no hagin de tornar al seu país per realitzar aquests canvis i agilitzant el tràmit.
• Enfortir les polítiques d’acollida i inclusió des de la perspectiva de les diversitat sexuals, afectives i de gènere.