Rebutgem el nou pacte migratori europeu i alertem dels riscos que pot suposar per a les persones refugiades
Barcelona, 10 d’abril – La Unió Europea aprovarà avui el Pacte Europeu de Migracions i Asil després de quatre anys de negociacions durant els quals des de les organitzacions de drets humans com la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) hem advertit dels perills que podria suposar per les persones migrades i refugiades en cas d’aprovar-se.
Des de la CCAR considerem que el nou Pacte, amb l’argument de comptar amb procediments més “eficaços”, enforteix el control fronterer, facilita els retorns de les persones refugiades -deixant-les en una situació de desprotecció- i no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada. No fa cap referència a programes d’inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa ni soluciona l’absència de vies legals i segures, fet que suposa que les persones hagin d’arriscar la seva vida per arribar a territori europeu i enriquir les xarxes de tràfic de persones.
El Pacte no dona resposta a les problemàtiques que presenta l’actual sistema de Dublín, mantenint així la forta pressió migratòria que recau en els estats fronterers de la UE. Com a conseqüència, els sol·licitants d’asil no rebran el mateix tractament als diferents estats membres en els processos de revisió de les seves sol·licituds i d’acollida. A més, el mecanisme de solidaritat a la carta establert mercantilitza la vida de les persones refugiades oferint la possibilitat als estats membres de pagar per eludir la seva responsabilitat internacional d’acollir. El fet que existeixi la possibilitat de participar en retorns implicarà que els estats no contribueixin amb reubicacions i que es reforci el sistema de deportacions.
Les persones sol·licitants d’asil seran detingudes a les fronteres prèviament a realitzar la sol·licitud de protecció internacional, fet que suposa una vulneració a les garanties d’accés a aquest dret i augmenta el risc de devolucions. El procediment a la frontera soscava les garanties de que es realitzarà una valoració adequada de les condicions de vulnerabilitat de les sol·licitants, l’obligació d’aplicar un tractament diferenciat i el principi de no devolució. Els procediments accelerats minven les garanties procedimentals i la valoració de possibles vulnerabilitats al no permetre una avaluació adequada de les condicions personals i del país d’origen del sol·licitant.
La normativa està molt enfocada a establir un vincle directe entre el procediments d’asil i el de retorn, fet que pressuposa que la majoria de sol·licitants de protecció internacional no són susceptibles d’obtenir-la i reforça l’Europa fortalesa.
El Pacte s’ha elaborat i negociat al llarg dels últims anys amb molt poca participació de les organitzacions de la societat civil que defensem els drets humans de les persones migrades i refugiades i que comptem amb una àmplia experiència en l’acollida i l’atenció de les seves necessitats. L’enfocament, que reforça la tendència europea, s’ha centrat en un augment de les mesures repressives per impedir a les persones que arribin a territori europeu. Destaquem la importància de que existeixin polítiques comunes d’asil a la Unió Europea que assegurin condicions d’igualtat en el tractament de les sol·licituds de protecció internacional i en l’acollida, però rebutgem l’aprovació d’un Pacte que vulnera de manera flagrant el dret d’asil i posa en risc les vides de les persones refugiades i migrades.
En aquest sentit, com a Comissió Catalana d’Acció pel Refugi ens preocupa especialment que:
– No s’incorpori l’obligatorietat de reubicacions de persones sol·licitants d’asil entre els diversos Estats Membre de la UE, i s’inclogui la possibilitat de contribuir en deportacions o amb el pagament d’una quantitat determinada per tal d’eludir la responsabilitat dels Estats en matèria d’acollida de sol·licitants de protecció internacional.
– Que es pugui realitzar una detenció i screening previ a l’avaluació de les sol·licituds, ja que suposa una vulneració a les garanties d’accés al dret d’asil, comporta el risc d’una detenció prolongada i posa en risc el principi de no devolució.
– Es proposi denegar les sol·licituds de persones que provinguin de països amb una taxa de reconeixement inferior al 20% i d’aplicar el procediment accelerat de fronteres als sol·licitants d’asil la nacionalitat dels quals tingui una taxa de reconeixement inferior al 75%, vulnerant clarament el principi de no discriminació per raons d’origen i l’obligació de realitzar un anàlisis individualitzat de cada sol·licitud.
– S’inclogui la proposta de denominació de tercers països segurs a nivell europeu, ja que és contrària al principi de no discriminació per raons de nacionalitat i ignora la possibilitat de que la persona sigui víctima de persecució individualitzada.
– S’incorpori el concepte d’instrumentalització de les migracions, ja que deixa a les persones sol·licitants d’asil en situació de desprotecció al suspendre de facto la normativa que hauria de garantir els seus drets.
– Es doni possibilitat de suspendre temporalment les obligacions dels Estats en els procediments d’asil en situacions de crisi, ja que cap situació d’excepcionalitat por justificar la suspensió de garanties dels drets humans.
