PREOCUPACIÓ I REBUIG DAVANT UNA NORMATIVA QUE PERMET SUSPENDRE EL DRET D’ASIL
Barcelona, 5 d’octubre de 2023 – Ahir, dimecres dia 4 d’octubre, el Consell de la UE va arribar a un acord en relació al Reglament de Crisi i Força Major, un dels àmbits que suscitava més controvèrsies en les negociacions del nou Pacte europeu de Migració i Asil. Aquest instrument pretén crear un marc normatiu que avali mesures temporals i extraordinàries en moments de “crisis” i que permetrà als estats suspendre les seves obligacions de registrar les sol·licituds de protecció internacional que es produeixen en el seu territori.
Les normatives sobre crisis i força major, així com la d’instrumentalització de la migració que finalment s’incorpora en el text, constitueixen una de les principals preocupacions de les organitzacions que defensem els Drets Humans de les persones refugiades i migrades ja que en la pràctica suposen acabar amb el dret d’asil permetent que els estats deroguin temporalment la legislació vigent i rebaixin les garanties de protecció, la qual cosa comportaria un elevat risc de vulneracions de drets fonamentals.
La normativa afecta tant al registre de les sol·licituds de protecció internacional com a la deportació d’aquelles persones que no es considerin mereixedores del dret d’asil. En el primer cas, permet que els Estats Membre retardin o posposin el registre de les sol·licituds d’asil, apliquin procediments accelerats en frontera o ampliïn la privació de llibertat de les persones refugiades mentre es registren les sol·licituds. En el segon cas, es preveuen també procediments accelerats per a realitzar les deportacions forçoses d’aquelles persones als qui no s’autoritzi l’entrada.
La possibilitat que els Estats incompleixin les seves obligacions legals en moments d’excepcionalitat buida de tot contingut la figura de l’asil i la protecció de les persones refugiades. En situacions de crisis haurien de posar-se en marxa mecanismes, precisament, per a garantir que totes les persones necessitades de protecció tinguin accés al procediment. En cap cas les situacions excepcionals poden significar la rebaixa dels estàndards de protecció que els Estats estan obligats a garantir.
Els Estats de la UE han demostrat amb Ucraïna que quan existeix voluntat política és perfectament possible posar en marxa de manera ràpida mecanismes per a protegir i acollir a milers de persones arribades en pocs dies a les fronteres de la UE. L’aprovació d’aquesta normativa mostra de manera clara, una vegada més, la falta de voluntat política dels Estats Membre de la UE per a garantir la protecció de les persones refugiades i la discriminació per origen a la qual s’enfronten les persones que es veuen obligades a fugir a l’hora d’arribar a Europa.
