Comunicat sobre l’impacte del nou reglament d’estrangeria en el dret d’asil
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), una organització compromesa amb la defensa dels drets de les persones migrants, refugiades i sol·licitants d’asil, vol expressar les seves preocupacions davant l’aprovació del nou reglament de la Llei Orgànica 4/2000, mitjançant el Reial decret 1155/2024. Tot i que aquesta reforma introdueix avenços notables en l’àmbit de l’estrangeria, resultat de la lluita històrica de col·lectius i organitzacions socials, i que des de la CCAR celebrem perquè augmenta l’accés a drets de centenars de persones, també genera preocupació. Les conseqüències per al dret d’asil són especialment preocupants perquè plantegen un risc per a la protecció de les persones que requereixen protecció internacional.
Avenços destacables
Valorem positivament que aquesta reforma hagi creat noves figures d’arrelament i hagi flexibilitzat els requisits, terminis i documentació necessària per accedir a vies de regularització. Mesures com l’arrelament socioformatiu i l’arrelament de segona oportunitat permeten noves oportunitats per a moltes persones migrants. Així mateix, la simplificació administrativa redueix la burocràcia i fa més àgil el procés de regularització, mentre que es milloren les garanties per a treballadores temporals i s’afavoreix la transició d’estudiants al mercat laboral.
Afectacions greus al dret d’asil
Tot i aquests avenços, la reforma presenta limitacions i impactes negatius per a les persones que sol·liciten protecció internacional:
- Restriccions a la regularització: Les persones sol·licitants d’asil només podran accedir a la regularització si desisteixen de la seva sol·licitud o aquesta és denegada. A més, això només serà possible durant els 12 mesos posteriors a l’entrada en vigor de la reforma i amb el requisit d’haver viscut almenys 6 mesos en situació irregular.
- Barreres addicionals: Els obstacles per aconseguir cites a la policia i la impossibilitat de treballar regularment durant els primers 6 mesos després de formalitzar la sol·licitud d’asil augmenten la situació de vulnerabilitat d’aquest col·lectiu.
- Caràcter transitori i desincentivador: Considerem que aquestes mesures tenen un enfocament més restrictiu que garantista. La reforma pot dissuadir moltes persones de sol·licitar asil o forçar-les a desistir un cop iniciat el procediment.
- Impacte a llarg termini: aquest tipus de mesures transitòries debiliten les garanties del sistema d’asil, el que suposarà un deteriorament en la protecció de les persones sol·licitants, augmentant les situacions de vulnerabilitat.
Des de la CCAR, fem una crida a les institucions perquè es garanteixi que les reformes legals en matèria d’estrangeria siguin plenament compatibles amb la protecció del dret d’asil. Cal abordar les necessitats reals de les persones sol·licitants de protecció internacional amb mesures estructurals que respectin els seus drets i no amb solucions transitòries que limitin l’accés a la seva protecció.
