L’enduriment de la criminalització de les persones LGTBIQ+ a l’Iraq

L’Iraq és un dels 61 països on es criminalitza per llei a totes aquelles persones que tenen orientacions sexuals i/o identitats de gènere no normatives.

Històricament, degut als diferents règims fortament religiosos, tradicionalistes i autoritaris, la situació de les persones LGTBIQ+ ha estat molt complicada, doncs no poden viure lliurament sense por a ser perseguides i/o castigades, de manera que el seu accés a molts drets humans està fortament limitat.

Tot i els recents avenços en matèria de drets i garanties LGTBIQ+ arreu del món, en els darrers anys Iraq ha enfortit la seva criminalització, enfortint els mecanismes de persecució de les persones LGTBIQ+, sota l’argument de que l’homosexualitat comporta una “propagació de malalties”. A tall d’exemple, les institucions iraquianes han modificat en tots els documents (oficials o no) el terme “homosexualitat” per “desviació”.

A més, l’agost del 2023 es va elaborar l’esborrany d’una nova llei que pretenia incorporar la pena de mort com a càstig per a les persones homosexuals i trans. Uns mesos més tard, a finals del mes d’abril de 2024, les autoritats iraquianes van aprovar un nou edicte que, tot i no incloure finalment la pena de mort, suposa un fort enfortiment de les penes i condemnes a les persones LGTBIQ+.

Fins llavors, les persones amb orientacions sexuals i/o identitats de gènere no normatives podien ser condemnades amb fins a 6 mesos de presó però, amb el nou reglament, aquestes persones podran ser condemnades a penes de presó que podran arribar fins als 15 anys. A més, aquesta inclou també la criminalització de persones i associacions que treballin en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere, donat que estableix penes de presó per la “promoció de l’homoseuxalitat” i, alhora, també criminalitza persones que puguin tenir comportaments “afeminats” o practicar adulteri.

Es tracta d’una norma que ha preocupat altament a la pròpia Unió Europa i a molts organismes internacionals donat que, tal i com afirma Razaw Salihy, investigadora de Amnistía Internacional sobre Irak, suposa “un atac cap als drets humans i representen una escalada alarmant de la campanya de les autoritats (iraquianes) per endurir el control de les llibertats”.

De fet, les persecucions contra la comunitat LGTBIQ+ a l’Iraq ja estan ben esteses arreu del país, on actes com abusos, mutilacions, assassinats o la crema de banderes LGTBIQ+ queden impunes davant les institucions. Tots aquests fets provoquen que les persones LGTBIQ+, més enllà de patir diàriament per la seva integritat física i emocional, tinguin molts obstacles per accedir a altres drets fonamentals relacionats amb l’àmbit laboral, sanitari o formatiu, doncs les discriminacions lgtbiq-fòbiques formen part de la majoria de l’entramat social del país.

Des de la CCAR denunciem que aquesta situació, sumada a la nova norma que endureix les persecucions penalistes a la comunitat LGTBIQ+, posa en alt risc la vida de moltes persones iraquianes i, conseqüentment, que moltes d’elles es vegin obligades a fugir de les seves llars per cercar refugi en altres territoris on viure amb dignitat.

La falta de vies legals i segures, provoca que les persones que estan sent perseguides no puguin sortir del seu país i assumir una ruta migratòria segura, abocant-se en situacions que posen de nou en alt risc la seva vida.

Tot i així, més de 3 milions de persones iraquianes s’han vist obligades a fugir de les seves llars ens els últims anys, però només 260.000 d’aquestes (un 8%) han aconseguit tenir reconeguda la Protecció Internacional en altres països. La gran majoria, doncs, han hagut de quedar-se en assentaments precaris i camps de refugiats, espais on es poden seguir reproduint les situacions viscudes a l’Iraq.

Per tot això, des de la CCAR exigim l’establiment de vies legals i segures, així com corredors humanitaris, per a les persones de l’Iraq que hagin de fugir de la LGTBIQ-fòbia i per aquelles que ja es troben en trànsit migratori. Destaquem també la necessitat de seguir formant en matèria LGTBIQ+ als i a les professionals que treballen en l’àmbit de l’asil i el refugi a Catalunya, per al de fer efectiva la seva inclusió un cop arriben a territori.

Per últim, volem incidir en la necessitat creixent de crear noves polítiques i accions que facin front al fort augment dels discursos d’odi a Catalunya cap a les persones racialitzades i que, a més, formen part del col·lectiu LGTBIQ+, discursos que estan abocant a moltes persones que fugen de realitats lgtbiq-fòbiques a rebre de nou fortes discriminacions socials, laborals i institucionals.