Dades asil 2023

El 2023 ha estat l’any en que s’han registrat més sol·licituds de protecció internacional a l’estat espanyol, amb un total de 163.220. Si s’observa l’evolució en els últims 10 anys, el nombre de sol·licituds s’ha incrementat exponencialment. Al 2013 i 2014, es rondaven aproximadament 5.000 sol·licituds i la majoria provenien de Síria i Mali. A partir de 2015, hi va començar a haver un increment notable en el nombre de sol·licituds al triplicar-se fins arribar a les 15.000. Fins aquest any, les nacionalitats majoritàries eren del nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà o l’Àfrica sub-sahariana, mentre que a partir del 2015 la tendència es va revertir cap a països llatinoamericans, amb l’excepció de Síria. Veneçuela s’ha mantingut el país d’origen de la majoria de sol·licitants de protecció internacional des del 2016 fins l’actualitat, amb un total de 60.534 sol·licituds al 2023. De la mateixa manera, Colòmbia ha estat la segona nacionalitat que més ha sol·licitat asil a l’estat espanyol des del 2018. L’any 2020 i 2021 es van reduir les sol·licituds degut a les restriccions de moviment provocades per la pandèmia, però al 2022 el nombre es va igualar el de 2019, i al 2023 s’ha superat.  

En relació a la taxa de reconeixement de protecció internacional segons el país d’origen, cal destacar que varia notablement segons la nacionalitat. Espanya és un dels països de la Unió Europea que més denegacions de protecció atorga. De les deu nacionalitats amb més sol·licitants, sis (Colòmbia, Perú, Hondures, Cuba, Marroc i Senegal) tenen un percentatge de denegació per sobre del 75%. Destaca el cas de Colòmbia, que sent el segon país amb més sol·licituds, te una taxa de denegació del 93,8%. En contrast amb aquestes dades, la taxa de reconeixement de protecció internacional per raons humanitàries és del 99%. El cas de Mali també destaca amb un 95% de reconeixement de protecció subsidiària.  

El 2023, a nivell europeu, Espanya va ser el tercer estat amb més nombre de sol·licituds de protecció internacional per darrera d’Alemanya (351.510) i França (166.880). Dels cinc països de la Unió Europea amb més sol·licituds, l’estat francès és el que més denegacions fa, seguit per Itàlia i Espanya.

D’entre les sol·licituds d’asil, no es comptabilitzen les persones acollides que fugen de la guerra d’Ucraïna, ja que aquestes persones s’acullen a la directiva de protecció temporal. Espanya és el tercer país amb més persones d’Ucraïna en protecció temporal (160.990), després de Polònia (1.567.905) i Alemanya (795.205).